Renaixement: periodic adherit a la Unió Catalanista, Any 3, núm.93, 22 d'agost de 1912, pàgines 2-3.
A la secció "Englantines" s'inclou un poema de l'Esteve Camprubí, amb l'explicació següent:
"Perque 'ns plau acullir els batecs que arreu de la
nostra terra fa glatir l'amor a Catalunya, publiquem avui
aquesta poesia qua fa arribar a nosaltres el periodic Sol Ixent de Navarcles."
LA PATRIA
L.: No mor mai.
Ont corona un mateix cel
y un mateix llenguatge 's parla
y 's sent sola una cansó
y 's dibuixa un sol carácter;
ont ens dièm tots germans
perque 'ns mirem tots de casa,
es la Patria, es el terrer
que Deu doná a cada rassa
d'aquesta vida mortal
en el curt peregrinatge.
Oh, Patria de mos amors!
Oh, Catalunya estimada!
l'alba que besa ton front
son bell encís t'encomana,
tens la fermesa dels monts
y dels boscos la fragancia,
la furia y la mansuetut
de la mar Mediterránia.
Oh, Patria de mos amors,
bressol d'atletes y savis!
no som órfens, no, tos fills
puig que no es morta la mare.
En la tomba del oblit
jeia sols endormiscada;
l'arpa dolsa a l'un costat,
el cepre y corona a l' altre.
En el silenci nocturn
tot de sobte vibrá l'arpa:
es la corda del dolor
que no pot mes aguantarse.
Catalunya 's desvetllá
y ab élla 'l nou jorn s'alsava,
el jorn de gloria y triomf
per la terra catalana.
Cantéu, poetes, cantéu,
cantéu , poetes trovaires;
be teniu de que cantar
si 'l sol de Patria s'atansa.
No son órfens, no, los fills:
Catalunya viu encara,
viu y viurá eternament
mentres d'ella 'n quedi rastre
y 'l Montseny y 'l Montserrat
vensuts pel temps no s'arrasin.
ESTEVE CAMPRUBI.
