La Tralla, núm.50, 7 d'octubre de 1904, pàgina 2.
Tal i com la redacció de La Tralla havia anunciat en el número 48, en aquest hi publica la contrarèplica a la segona carta enviada pels republicans lerrouxistes de Navarcles, sota el títol de "A varis republicans de Navarcles". El text és llarg i, en primer lloc, s'hi rebaten diversos temes plantejats en la carta dels republicans i, en darrer lloc, reten a dur a terme un debat a Navarcles. D'altra banda, la contesta deixa entreveure com funcionava la política en els pobles.
"En resposta á la vostra fulla impresa del 17 de Setembre vos hem de dir:
Que la carta que's va rebre en aquesta redacció firmada per un tal Joseph Bertrán, no expressava si aquest era republicá, ni entaulava polémica de cap mena, sinó que demanava una rectificació á cosas que 'ns consta que son certas amenassantnos sinó rectificavam.
Ni LA TRALLA, ni cap dels redactors poden tolerar dignament que se'ls amenassi, y quan arriba aquest cas acostumém á despreciar profundament als valents tant si ho son d'ofici com d'afició.
Si'l Sr. Bertran nos hagués escrit en termes atendibles, LA TRALLA hauria contestat com se mereixia, perque probas hem donat de qu'en las planas de nostre periódich hi troban lliure tribuna fins els nostres enemichs quan discuteixen ab noblesa y serietat.
No cregueu are que'ns proposém desmentir el sens fí de vaguetats y ridícolas y falsas afirmacions que feu en dita fulla respecte del Catalanisme y dels catalanistas. Totas aquestas afirmacions teníau de ferlas quan vos retarem á discutir serenament en un acte públich devant del poble de Navarcles. Llavoras vos hi negareu ab falsas escusas. Are no teníu donchs cap dret en atacar ja que llavors vareu recular esporuguits.
Es ignoscent tot lo que afirmeu en la expressada fulla. Si'ls catalanistas son aquests ó'ls de més enllá, es cosa que'ns te sense cuydado perque nosaltres no som catalanistas perque'n sía en fulano ó en sutano, sino que'n som perque estimém la llibertat de Catalunya y la dels catalans y á estimarla hi tenen dret y dever tots els fills d'aquesta terra tant si's diuhen un nom com un altre; tant si son rojos com negres. Som catalanistas perque estém convensuts que cap altre idea pot ésser més patriótica, més democrática y més noble que aquesta, perque cap com ella compleix el doble obgecte d'anular la tirania contra'l poble y contra l'individuo. Som catalanistas perque som aymants del progrés y perque seguim las inspiracions dels nostres cors que sols desitjan llibertat. Per tots aquests motius era autonomista en Pi y Margall, y ell ab sa sapiencia y tolerancia no's desdigué d'afirmar que'ls catalanistas eran els aliats naturals dels federals, y al dirho no caygué pas en las ja pesadas y fastigosas afirmacions de si el Catalanisme era jesuítich.
Ab lo que diheu en vostra fulla demostreu ó molta mala fé ó sobrada ignorancia. O no coneixeu el Catalanisme ó faltant á totas las lleys de la veritat y de la justicia'l calumnieu vilment.
En cambi vosaltres, pera vestirvos ab ropatges autonomistas que no son vostres (tant de bo ho fossin), renegueu del vostre credo polítich, perque si sou republicans de la Unió Republicana sou per naturalesa y per esencia enemichs acérrims de l'Autonomía.
Es més que ignoscencia afirmar que voleu el servey obligatori pera ensejar el voluntari. Aixó es irrisori, ridícol y absolutament xavacá. ¿A que ni en Salmeron ni en Lerroux se'n farían solidaris d'aquesta afirmació?
El servey obligatori es tot lo contrari del voluntari. Nosaltres sempre hem vist que pera ensejar un sistema, si's té por d'implantarlo sobtadament ó en totalitat, se va implantant poch á poch, mellorant ab midas de la mateixa naturalesa, el sistema que's vol anular pera arribar ab la evolució á la implantació total. Pero lo que no hem vist may es que pera ensejar un sistema se n'implanti un de totalment oposat y fins contrari. Aixó no més cap á la barratina dels republicans de Navarcles que firman la fulla.
Heu dit en aquesta fulla que'l poble avans de que's vegi governat per inquisidors y gent de llana, preferirán mil vegadas als que vetllan pels interessos dels treballadors y als que tantas voltas han defensat als mártirs de Montjuich...
¿Parleu sincerament? Recordeu republicans navarclins, que mentres sofrían torments inquisitorials els pobres obrers á Montjuich, els periódichs catalanistas (y aixó se pot probar), sortían valentment á la seva defensa, en tant que La Publicidad, La Esquella y La Campana, publicavan els retratos dels butxins y incitavan en furiosos articles á las autoritats pera que obressin ab energia contra'ls detinguts, alabant á la vegada la gestió dels tinent de la guardia civil Portas y de jutje militar especial Marzo. (Si voleu ho probarém ab text).
Si més tart han predicat per la revisió del procés, ha sigut pera enganyarvos, pera fer un bon contingent d'obrers que per medi del procediment de la Casa del Pueblo y altres, afluixessiu els pochs quartos que sueu pera felshi la vida sense trevallar.
Y no gastém més espay per lo demés perque no s'ho mereixen els conceptes passats de moda ab que's pretenen combatre'l nostre ideal, perp sempre amatents á defensar la veritat y creyent de bona fé que'ls republicans de Navarcles desitjan discutir segons afirman al cap-d'avall de son imprés, LA TRALLA los convida noblement y per segona vegada, á discutir sobre'l tema que vulguin baix la base del seu programa de la Unión, en un local públich de Navarcles, devant de tot el poble. Sols aceptant aquest acte públich podrém creure ab la bona fé dels republicans navarclins. Si, segons afirman, els republicans navarclins creuhen que no poden defensar son ideal perque no han pogut anar á la Universitat, aceptarém la controversia ab qui ells esculleixin, sia qui vulga.
Ja ho sabeu donchs, poble de Navarcles, els jesuitas, els Comillas (no sabíam que fos catalanista), els carcas, els reaccionaris, retan als republicans de Navarcles pera demostrar públicament que'l Catalanisme es més demócrata, més lliberal y més progresista que la República unitaria del fracassat Salmerón, que's la de la Unión Republicana.
Si no'ns aceptan el convit no serán pas dignes de posar més en sos llabis el nom honrat del Catalanisme.
LA REDACCIÓ"
Tal i com la redacció de La Tralla havia anunciat en el número 48, en aquest hi publica la contrarèplica a la segona carta enviada pels republicans lerrouxistes de Navarcles, sota el títol de "A varis republicans de Navarcles". El text és llarg i, en primer lloc, s'hi rebaten diversos temes plantejats en la carta dels republicans i, en darrer lloc, reten a dur a terme un debat a Navarcles. D'altra banda, la contesta deixa entreveure com funcionava la política en els pobles.
"En resposta á la vostra fulla impresa del 17 de Setembre vos hem de dir:
Que la carta que's va rebre en aquesta redacció firmada per un tal Joseph Bertrán, no expressava si aquest era republicá, ni entaulava polémica de cap mena, sinó que demanava una rectificació á cosas que 'ns consta que son certas amenassantnos sinó rectificavam.
Ni LA TRALLA, ni cap dels redactors poden tolerar dignament que se'ls amenassi, y quan arriba aquest cas acostumém á despreciar profundament als valents tant si ho son d'ofici com d'afició.
Si'l Sr. Bertran nos hagués escrit en termes atendibles, LA TRALLA hauria contestat com se mereixia, perque probas hem donat de qu'en las planas de nostre periódich hi troban lliure tribuna fins els nostres enemichs quan discuteixen ab noblesa y serietat.
No cregueu are que'ns proposém desmentir el sens fí de vaguetats y ridícolas y falsas afirmacions que feu en dita fulla respecte del Catalanisme y dels catalanistas. Totas aquestas afirmacions teníau de ferlas quan vos retarem á discutir serenament en un acte públich devant del poble de Navarcles. Llavoras vos hi negareu ab falsas escusas. Are no teníu donchs cap dret en atacar ja que llavors vareu recular esporuguits.
Es ignoscent tot lo que afirmeu en la expressada fulla. Si'ls catalanistas son aquests ó'ls de més enllá, es cosa que'ns te sense cuydado perque nosaltres no som catalanistas perque'n sía en fulano ó en sutano, sino que'n som perque estimém la llibertat de Catalunya y la dels catalans y á estimarla hi tenen dret y dever tots els fills d'aquesta terra tant si's diuhen un nom com un altre; tant si son rojos com negres. Som catalanistas perque estém convensuts que cap altre idea pot ésser més patriótica, més democrática y més noble que aquesta, perque cap com ella compleix el doble obgecte d'anular la tirania contra'l poble y contra l'individuo. Som catalanistas perque som aymants del progrés y perque seguim las inspiracions dels nostres cors que sols desitjan llibertat. Per tots aquests motius era autonomista en Pi y Margall, y ell ab sa sapiencia y tolerancia no's desdigué d'afirmar que'ls catalanistas eran els aliats naturals dels federals, y al dirho no caygué pas en las ja pesadas y fastigosas afirmacions de si el Catalanisme era jesuítich.
Ab lo que diheu en vostra fulla demostreu ó molta mala fé ó sobrada ignorancia. O no coneixeu el Catalanisme ó faltant á totas las lleys de la veritat y de la justicia'l calumnieu vilment.
En cambi vosaltres, pera vestirvos ab ropatges autonomistas que no son vostres (tant de bo ho fossin), renegueu del vostre credo polítich, perque si sou republicans de la Unió Republicana sou per naturalesa y per esencia enemichs acérrims de l'Autonomía.
Es més que ignoscencia afirmar que voleu el servey obligatori pera ensejar el voluntari. Aixó es irrisori, ridícol y absolutament xavacá. ¿A que ni en Salmeron ni en Lerroux se'n farían solidaris d'aquesta afirmació?
El servey obligatori es tot lo contrari del voluntari. Nosaltres sempre hem vist que pera ensejar un sistema, si's té por d'implantarlo sobtadament ó en totalitat, se va implantant poch á poch, mellorant ab midas de la mateixa naturalesa, el sistema que's vol anular pera arribar ab la evolució á la implantació total. Pero lo que no hem vist may es que pera ensejar un sistema se n'implanti un de totalment oposat y fins contrari. Aixó no més cap á la barratina dels republicans de Navarcles que firman la fulla.
Heu dit en aquesta fulla que'l poble avans de que's vegi governat per inquisidors y gent de llana, preferirán mil vegadas als que vetllan pels interessos dels treballadors y als que tantas voltas han defensat als mártirs de Montjuich...
¿Parleu sincerament? Recordeu republicans navarclins, que mentres sofrían torments inquisitorials els pobres obrers á Montjuich, els periódichs catalanistas (y aixó se pot probar), sortían valentment á la seva defensa, en tant que La Publicidad, La Esquella y La Campana, publicavan els retratos dels butxins y incitavan en furiosos articles á las autoritats pera que obressin ab energia contra'ls detinguts, alabant á la vegada la gestió dels tinent de la guardia civil Portas y de jutje militar especial Marzo. (Si voleu ho probarém ab text).
Si més tart han predicat per la revisió del procés, ha sigut pera enganyarvos, pera fer un bon contingent d'obrers que per medi del procediment de la Casa del Pueblo y altres, afluixessiu els pochs quartos que sueu pera felshi la vida sense trevallar.
Y no gastém més espay per lo demés perque no s'ho mereixen els conceptes passats de moda ab que's pretenen combatre'l nostre ideal, perp sempre amatents á defensar la veritat y creyent de bona fé que'ls republicans de Navarcles desitjan discutir segons afirman al cap-d'avall de son imprés, LA TRALLA los convida noblement y per segona vegada, á discutir sobre'l tema que vulguin baix la base del seu programa de la Unión, en un local públich de Navarcles, devant de tot el poble. Sols aceptant aquest acte públich podrém creure ab la bona fé dels republicans navarclins. Si, segons afirman, els republicans navarclins creuhen que no poden defensar son ideal perque no han pogut anar á la Universitat, aceptarém la controversia ab qui ells esculleixin, sia qui vulga.
Ja ho sabeu donchs, poble de Navarcles, els jesuitas, els Comillas (no sabíam que fos catalanista), els carcas, els reaccionaris, retan als republicans de Navarcles pera demostrar públicament que'l Catalanisme es més demócrata, més lliberal y més progresista que la República unitaria del fracassat Salmerón, que's la de la Unión Republicana.
Si no'ns aceptan el convit no serán pas dignes de posar més en sos llabis el nom honrat del Catalanisme.
LA REDACCIÓ"
