Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art i patrimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art i patrimoni. Mostrar tots els missatges

6 d’octubre del 2026

El treball nocturn de la dona a les fàbriques (04-01-1911)

Las Noticias, Any XVI, núm.5333, 4 de gener de 1911, pàgines 1-2.

"ESTUDIANDO UN PROBLEMA
EL TRABAJO NOCTURNO DE LA MUJER
Un redactor de LAS NOTICIAS visita los centros afectados

Cuando el legislador viene á lesionar intereses creados por leyes anteriores, el Estado debe resarcir á los perjudicados.
— Chateaubriand

Hacia el alto Llobregat
Con un frío glacial que avaloraba extraordinariamente las mantas de que había provisto el interior de la tartana el dueño de ella, emprendí la marcha muy de mañanita hacia San Fructuoso de Bajes, pueblo distante unos siete kilómetros de Manresa, con intento de visitar las fábricas conocidas por de San Benito de Bajes y Puente de Navarcles.
A poca distancia del pueblo abandonó el carruaje la carretera general, torciendo á la derecha, y enfilando por un holgado camino de travesía que conduce á dichos establecimientos fabriles.
Por cierto que á dos tercios del camino andado tropezamos con un monumento que mereciera serlo nacional, y que pertenece al notable pintor Casas, condueño de una de aquellas fábricas.
Me refiero al casi derruido convento de San Benito, notable construcción románica, de la cual se conservan unos claustros cuyas columnas son un modelo de estilo, á parte de no pocos fragmentos de un valor histórico y arqueológico inapreciable.
Confieso que ignoraba la existencia de ese notable recuerdo del VIII ó IX siglos. El pintor Casas merece un aplauso de los verdaderos amantes de las cosas de nuestra tierra, pues á costa de sacrificios inmensos está procediendo á la restauración completa del antiguo monasterio. En una de cuyas alas, que estaba convertida en un montón de escombros, ha mandado construir habitaciones modernas, aunque no en su aspecto exterior, pues ha utilizado las mismas piedras que formaban los antiguos muros de la casa abacial.
¡Qué de recuerdos trajo á nuestra mente la augusta abertura de aquellos pesados arcos; las gruesas y cortas columnas que ostentan cien distintos motivos ornamentales, propios de aquella época; motivos de ejecución grosera, burda, si se quiere, pero siempre original, justa en proporciones y sin repetirse en ninguna de las cuatro caras de los capiteles!
¡Con qué emoción se contempla la huella que durante siglos imprimió por el desgaste la planta de cien generaciones de monjes en las toscas losas de la escalera que conduce al coro; en las anchas piedras que pavimentan el claustro!
Más de dos horas pasé recorriendo aquellos lugares, y en Dios y en mi ánima que no ha de pasarse mucho tiempo sin que vuelva á contemplar esos arcaicos recuerdos, por los que me perezco. Son merecedores de algo más que de la ligera mención que hoy hago de ellos, pues ni mi misión actual es esa, ni casa bien el arte con las informaciones de carácter mercantil.
Y di de mano á la poesía para entrar de lleno en el templo de lo práctico: en la hermosa fábrica de los señores don Isidro Puig y Compañía.
Recibióme amablemente el ingeniero mecánico, director de la fábrica, señor Mir y Baratau, y por él supe que trabajan allí 390 obreros, mujeres 265 de ellos;
Que esos obreros pertenecen á los pueblos de San Fructuoso y Navarcles, en una proporción de un 20 por 100 los del primer punto;
Que el trabajo de preparación se efectúa casi en su totalidad por mujeres, y de noche, repitiéndose el caso de que todas prefieren el trabajo nocturno al de día. Pude comprobarlo interrogando á algunas de ellas cuando, á la caída de la tarde y en mi viaje de regreso, me crucé con ellas en el camino.
Al preguntarle el promedio de los jornales que ganaban los obreros en aquella casa, nos enseñó el señor Mir varias nóminas de distintas semanas, y sacamos una proporción de 22 pesetas semanales para los hombres y de 17 para las mujeres.
A preguntas nuestras se dignó contestar que la fuerza hidráulica de que dispone la fábrica es no pocas veces escasa para la maquinaria existente.
—Es un hecho —añadió— que desde hace algunos años el estiaje del río es cada vez menor, y menor la fuerza, por consiguiente, lo que obliga á no desperdiciarla ni un minuto. Que se apruebe la ley suprimiendo la labor nocturna de la mujer, que es la que ha hecho siempre el trabajo de preparación, y nos veremos obligados á cerrar la fábrica. Trabajando solo de día, una fábrica de 10,000 husos, que alimenta 500 telares, no produce preparación para todos, y tiene ó tendría que parar 200 de aquéllos. Además, la filatura es la que gasta mayor cantidad de fuerza, y esa proporción resulta aún mayor que la expresada. Ahora bien: calculemos el número de telares que hoy trabajan, y demos de barato que todos los fabricantes se hallen, como se hallan, en idénticas ó parecidas condiciones que nosotros. Resultaría, suprimiendo el trabajo de noche, que quedarían parados en las riberas catalanas 60,000 telares; y esos telares tributan á razón de 25 pesetas cada uno. Ese dato dirá á usted si los que legislan conocen ó no la ciencia de los números.
Visitamos los inmensos talleres ó cuadras, y nos despedimos del amable director, dirigiéndonos á la vecina fábrica.
Pertenece ésta á los señores Vives, Figueras y Compañía, y se la conoce en el país por la fábrica del Puente de Navarcles, por estar enclavada junto á dicho puente.
En ella trabajan 50 hombres y 100 mujeres. El promedio de lo que semanalmente ganan es de 23 pesetas los primeros y 16 pesetas las segundas.
Visitamos la instalación, que es magnífica y en perfectas condiciones higiénicas. Al preguntar al director, que fué quien nos facilitó los anteriores datos, qué opinaba respecto á la supresión del trabajo de la mujer, nos contestó:
—Opino que es la ruina á plazo para los fabricantes y la ruina inmediata para el obrero. Mire usted, hace 50, 40 y 30 años no había en las fábricas más que un 4 por 100 de hombres, excepción hecha de los encargados, y el trabajo de preparación se hacía exclusivamente por mujeres, como hoy. En el batán y las cardas hay y habrá hombres; no pueden ser mujeres. En los manuares y mecheras, que es lo que más hay en las fábricas, han trabajado mujeres toda la vida; nunca se ha visto un hombre en ellas. En la filatura el número de hombres empleados no ha llegado nunca á un 10 por 100 en esta comarca. De manera que, conociendo estos datos, dígame si es posible la vida con la supresión del trabajo de noche.
—Ha hablado usted de la ruina inmediata del obrero...
—Y lo repito —añadió—, pues es exacto cuanto ha escrito usted en los anteriores artículos acerca de las consecuencias del paro de noche, y á ellos me remito.
—¿Y respecto á los jornales?
—¿A qué se refiere? —exclamó con extrañeza.
—Hace dos días oímos exclamar á una obrera de que si no pagaba una cuenta que debía, era por lo poco que ganaba. Unas nueve pesetas.
—Puede que sea verdad, pero como no fuese ayudanta, no dé usted mucho crédito á ello. Sucede á veces, aunque no en esta casa, que alguna obrera oculta á su propio padre la mitad de lo que gana para gastarlo en cintajos, aunque ese caso se ha dado pocas veces. Y lo mismo han hecho algunos hombres con sus mujeres para dedicarlo á vicios.
—¡Pero eso cae en desdoro de los fabricantes!
—¿Quién lo duda?... Sin embargo, el que quiere de buena fe asesorarse, acuda á los libros de pago semanal, y no habrá fabricante que se niegue á enseñarlos, como he hecho yo con usted.
Siguieron los saludos de rúbrica, y volví á montar en mi tartana, tomando el camino que conduce á Sallent. Arreciaba el frío porque caía la tarde y soplaba un airecillo Norte que helaba el resuello.
Pallardó y Bastard de la Torre
San Fructuoso de Bajes, Diciembre 1910."

14 de setembre del 2026

Una visita a la fàbrica del Pont i a Sant Benet (14-08-1903)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIII, núm.9328, 14 d'agost de 1903, pàgina 4.

"Nota d'estiu
Voreta al riu Llobregat, més amunt de la ciutat de Manresa, á sol ixent del Plá de Bages, s'aixecan algunas fábricas que son la vida del poble de Navarcles, aixís com las vinyas ne son la principal riquesa.
Uns quants amichs visitàrem fa poch la fábrica del Pont, dels senyors Vives, Figueras y Companyia, y admiradas las llargas y espayosas salas ahont s'hi fila y's teixés lo cotó, quedàrem tan reconeguts á la amabilitat del Director, nostre bon amich n'Emili Figueras, com estranyats de la serietat dels homes y las donas que hi travallan, aixís com sorpresos de la bona maquinaria, alguna de la terra, que ab tanta senzillesa multiplica la producció.
Tot foraster que visita la comarca no se'n torna sense anar al monastir de Sant Benet, joya valiosa que recorda temps que ja passaren, y essent l'únich convent d'aquellas encontradas, arreserat per montanyas gegantinas, conserva encara tota sa primitiva grandesa, puig se troba aixoplugat, ja que no's veu cap sostre descobert y las teulas se conservan totas senceras.
Lo visitant, sense voler s'imagina la falaguera gravetat dels fills de Sant Benet, que allí visqueren, la explendidesa del culte, los refilaments del rey dels instruments de vent, y lo salmodiar dels monjos; puig la iglesia enclou encara altars, orga y cor ab las sevas poltronas d'alzina y trono del Abat, tot massís com obra de frare.
Contemplant aquellas parets, en Narcís Masvidal y Puig, professor de la Escola d'Arts y Oficis de Manresa, va dir ab lo sentiment estétich que li escau:
Salut, vell monastir de Sant Benet de Bages,
Eix claustre tan preuhat es un recó de cel;
Que dolsas son las horas á dins de tas arcadas,
Puig sols se sent la flayre de célichs pensaments.
Ahont son aquells sants monjos que tal olor deixaren?
No'ls crida aquesta iglesia ruinós palau de Deu?
Veniu, benedictins, torneu á vostra casa,
Ompliu lo Plá de Bages, de vostra santa fé,
Y tindrán pa los pobres, conreuhadors la terra,
Y un nom més gran encara, tots los bons navarclenchs.
Quan la máquina instantània nos prengué'ls millors cops d'ull d'aquells indrets, vàrem deixar l'antich cenobi á l'hora que'l sol anava cap á la posta, semblant que un mantell negrench enaltia la bellesa de aquell profanat lloch, ahont tres xiprés més alts que las teuladas, sembla que vetllan las rónegas pedras d'aquell solitari monastir.
De retorn á la fábrica després de reconfortar lo cos y refrescar la boca, tornarem á Manresa molt satisfets d'aquella aprofitada excursió.
Eduart Segarra
Manresa, 10 Agost 1903."

Catalanistes i republicans unitaris a la festa major (21-08-1903)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIII, núm.9335, 21 d'agost de 1903, pàgina 2.

A la secció "De Catalunya":

"NAVARCLES, 17 d'Agost de 1903.—Tením ja passada la Festa major, y á fé que aquést any podém apuntarnos una nota bona en la historia de las Festas majors de aquest poble.
Va venir á visitarnos nostre digne representant á Corts don Leonci Soler y March fentnos visita complerta, desde las nou del matí fins á quarts de dotze de la nit.
Lo magnífich Ajuntament y'ls catalanistas d'aquí, várem fer tots los possibles, perque la estada á nostra Festa major li fos ben agradosa, acompanyantlo á passejar per los punts més vistosos de la població, y á la tarde á visitar lo ja ruïnós convent de Sant Benet, mes que encara conserva alguns trossos d'edifici, que son la admiració dels forasters que venen á veurel per son valor artístich.
De doldre es—va dirnos don Leonci—que joyas com aquesta que estem admirant vagin cayent al pes dels anys y del abandono; quan deurian conservarse com reliquia al recort de lo que fou nostra Catalunya en altres temps més venturosos.
Al vespre va haverhi vetllada en honor seu, á la «Escola Dominical», ahont al últim de tot va donar las gracias, ab un parlament hermosíssim, explicanthos la historia de Navarcles, y encoratjantnos á conservar sempre la fé de nostres passats.
En quant á conceptes patriótichs va estar sublim, aplaudintlo ab entussiasme la gentada que omplia de gom á gom lo local.
Y va despedirse de nosaltres, digüentnos: á reveure; sentint una gran recansa, de tenir que deixar tant prompte á tant bon patrici.
Me descuydava de dir que ab ell vingueren també bona colla de companys de Manresa, amables tots y bons companys de causa, que contribuhiren á que fos més alegre nostra festa.
Lo demés com los altres anys: las cerimonías acostumadas á la iglesia, y á las salas de ball cop de balladas, que'n aquest temps ja hi fa bo á ballar ben agorbonats. ¡Ditxosas sardanas, quant se farán ben mestressas de Catalunya!
Y l'endemá de torna-boda's va cambiar la decoració. Várem tenir meeting de republicans unitaris ab los retratos d'en Salmerón y Lerroux, en lo local y ab los discursos que acostuman á fer aquesta gent unitaria.
Me va fer gracia un orador que va dir que antes era catalanista, quan ho era en Valentí Almirall, més qué veyent que miravam enrera, ell no volia seguirnos, que ell volia anar de cara al progrés y á la civilisació.
Progrés, llibertat, civilisació, barrejat ab unitarisme, vetaquí un sarcasme grandiós.
Dispensi y fins á un altre, senyor Director. Disposi de son segur servidor.—Mauro Montané."

26 de maig del 2025

Un missal (23-04-1908)

El Pla de Bages, 23 d'abril de 1908, pàgina 2.

"JUBILEU SACERDOTAL DE PIUS X
ESPOSICIÓ D'OBJECTES
Ja diguèrem ahir que en conjunt l'Esposició d'objectes donats al Sobirá Pontífice ab motiu del seu Jubilèu Sacerdotal, oferèx un eccelent efecte admirantsi valiosos donatius que demostren la religiositat de la nòstra estimada Manrèsa y son Arxiprestat.
Els objectes esposats son ofrèna de les següents Congregacions, Comunitats y particulars de
[...].
PARROQUIES DEL ARXIPRESTAT
[...].
Navarcles.- Un Missal.
[...].
Els objectes descrits que, [...], estarán esposats demá, dissapte y diumenge, a la casa de la digna Presidenta de la Junta de Manrèsa, dònya Vicènta March, viuda de Soler, Plana del Olm, número 3, principal, de 10 a 12 del matí y de 3 a 6 de la tarda.
[...]."

17 de maig del 2025

Un navarclí obté un premi al concurs de pintura ràpida de Mura (19-08-1976)

Tarrasa información, 19 d'agost de 1976, pàgina 9.

A la secció "La comarca":

"MURA
CONCURSO DE PINTURA RÁPIDA 
Con un total de treinta artistas participantes, se celebró en Mura —bajo la organización de su Casal Parroquial— el VI Concurso de Pintura Rápida. El fallo del  jurado otorgó el primer premio, dotado con cinco mil pesetas, al sabadellense Albert Carnicer. El segundo premio fue también a Sabadell en la persona de Francesc Maciá. El tercero correspondió a Amadeo Puig, de Navarcles, y Francisco Fau, de Sabadell."

19 d’abril del 2025

Commemoració del mil·lenari de Sant Benet (01-12-1972)

La Vanguardia, 1 de desembre de 1972, pàgina 37.

"MANRESA: El domingo, conmemoración del milenario de les consagración del templo del monasterio de Sant Benet de Bages 
Entidades de diversas localidades han organizado un programa de actos para festejar la efeméride
A pocos kilómetros de Manresa, enclavado entre maravillosos parajes, se encuentra el monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los monumentos artísticos más valiosos de esta comarca, muy directamente vinculado con las poblaciones de San Fructuoso de Bages, por hallarse dentro de su término municipal, y con Navarcles a cuya parroquia pertenece. 
Este antiguo cenobio fue fundado por un noble matrimonio el año 960, siendo consagrada la iglesia el 3 de diciembre del año 972. Más tarde perteneció a la orden benedictina de Montserrat para pasar, finalmente, a ser de propiedad particular, contándose entre sus últimos propietarios el conocido pintor catalán Ramón Casas. 
Se trata de una magnífica obra del arte románico, especialmente el claustro, de características diversas que van desde el siglo X al XIII, que es de una gran belleza y se conserva en buen estado. No puede decirse lo mismo del resto del conjunto arquitectónico que, además de acusar el paso del tiempo, ofrece al visitante un aspecto descuidado. 
CONFERENCIA DEL PROFFSOR VILA VALENTI 
El próximo domingo se cumple el milenario de la consagración de la iglesia. Para solemnizar tan importante efeméride un grupo de admiradores del histórico recinto, entidades artísticas y culturales rnanresanas y de las citadas localidades de Navarcles y San Fructuoso de Bages han organizado un programa de actos que se desarrollarán a partir de las diez y media de la mañana, con una audición de sardanas a cargo de la cobla «La Principal de Bages», en la explanada existente frente al monasterio. A las once y media, en el mismo lugar, disertación a cargo del catedrático de la Universidad de Barcelona don Juan Vilá Martí, que versará sobre el tema «El monestir de Sant Benet i la repoblació del Bages».
SOLEMNE MISA CONCELEBRADA 
A las 13.00 horas, en la Iglesia parroquial de Santa María de Navarcles, se oficiará una solemne misa concelebrada que presidirá el abad de Montserrat Dom Cassià M.ª Just, con intervención del «Orfeó Manresà», y miembros de Juventudes Musicales. 
En principio, se había proyectado un amplio programa de festejos dignos del milenario que se conmemora, con gran resonancia más allá del ámbito comarcal. No obstante, inconvenientes surgidos, al tratarse de una propiedad particular, han hecho que quede reducido a los actos que se anuncian a los que se espera acudirá mucho público tanto de Manresa como de la comarca de Bages. — C."

28 de desembre del 2024

Audició de la "Bella Navarclina" (01-05-1935)

Foment de la Sardana de Ripoll, 1 de maig de 1935, pàgina 16.

"Cartell d'audicions que tindrà lloc durant el mes de maig. Festes del gloriós Patró de la Vila [de Ripoll], Sant Eudald màrtir
[...]
DIUMENGE, DIA 12
[...]
Tarda, a les 5 - Passeig Ragull
Bella Navarclina, Juanola
[...]"

Una sardana titulada "Bella Navarclina" (01-02-1935)

El Nostre Ideal, 1 de febrer de 1935, pàgines 6-7.

A la secció "Noticiari":

"Per al nostre Arxiu de Sardanes 
El nostre Arxiu de Sardanes per a cobla ha estat augmentat amb dues composicions més del mestre compositor manresà, Sr. Francesc Juanola. Porten el nom «Triomfarem» l'una i l’altra «Bella Navarclina». A la primera avinentesa les donarem a conèixer als nostres sardanistes. 
Restem agraïdíssims del Sr. Juanola."

Firmí, Prim i Gemma, venerats a Navarcles (02-06-1928)

Diari de Mataró, 2 de juny de 1928, pàgina 3.

A la secció "Calendari":

"JUNY 3 DIUMENGE
Després de Pentecosta. La Santísima Trinitat, venerada en l'altar major de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Sants Isaac, menjo; Diví, confessor; Cecili i Lifard, preveres; Clotilde, reina; Claudi, noi màrtir i Firmí, Prim i Gemma, venerats a Navarcles, on els canten: 
Protectors molt estimats 
son del poble navarclí, 
en tot el món venerats 
i singularment ací, 
guardeu els fruits de la terra 
amb la vostra protecció.
[...]."

20 de desembre del 2024

Una navarclina contribueix a lObra del Cançoner Popular (01-11-1930)

Scriptorium, 1 de novembre de 1930, pàgines 6-7.

"Les cançons de ma terra
Com un ressó servo la lletra i música d’una cançó sentida en una d’aquelles vetllades intímes i famíliars que de tant en tant celebravem els germans—nois i noies—en nostra casa pairal, presidits i encoratjats pel nostre bondadós i incansable pare, que al Cel sigui.
Era una tonada melangiosa en perfecta consonància amb el text de la cançó. Feia:
[...].
Aquestes cançons que tan fondament feien sentir la veu de la terra, que reflexaven l’idiosincràsia de nostres avis, que ens deien les idees que dominaven en l'antigor a cada masia, a cada llogaret, en les antigues viles de Catalunya, que ens amaraven de tradició i juntaven bellament el nou amb el vell, variant, peró no contradint les generacions passades, aquestes cançons diuen que es van perdent.
[...].
L’Obra del Cançoner Popular que tots hem d'estimar i regraciar al gran patrici que esmerça cabals i talent per a fer anar avant aquesta Obra de cultura, cuida que aquest tresor no es perdi, encara que emmudeixin els llavis jovençans que les haurien de perpetuar, perqué s'han enamorat d'altres cançons, rebuig de lletra i música.
[...]. A n'aquesta honrosa llista de treballadors pacients i humils que tant han contribuit, sense compensació de cap mena, per a que permaneixi la nostra cançó popular, de segles tan arrelada en els costums i devocions del poble català, volem afegir-hi els noms dels cantaires que directament hem sentit i recollides llurs tonades fins ara inèdites.
Aquests són: [...]; Maria Cinca, de Navarcles; [...].
[...].
JOSEP MAIDEU i AUGUET, pvre."

19 de març del 2023

Art i artistes de l'església de Navarcles (12-1915)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Anys X-XI, núm.65, gener 1914-desembre 1915, pp.3-110.

"Art i Artistes Manresans
[...].
Joàn Balil, pintor i daurador. — Domiciliat en aquèsta ciutat de Manrèsa, son varies les òbres de contracte que havia fet, essent les mès notables les següents: 
Als 24 d' agost de 1623, es feu concòrdia entre Maria Ana Cura i Joana Aguilar, administradores de la Vèrge María de la iglesia de Navarcles i Joan Balil, pintor de Manrèsa, sobre pintar el retaule de Nòstra Senyora «ço es que lo dit Balil se obliga a daurar la figura y la pastera de dita imatge començant a la cornisa de sobre la pastera, tot lo enfront de la amplaria de la pastera y dita pastera fins al penestral y tot lo que no se veu tan de la imatge com de la pastera pintat a us y costum de bon pintor de color, y aço per preu de 20 lliures barcelonesas». 
Axís metex, al citat any 1623, «les capitanes y administradores de la plega de la Verge Maria donan a pintar a dit Balil lo sagrari ab condicio de daurarlo tot de dins y de fora y pintar totes les portes ab les imatges mes convenients per preu de 20 lliures.»
[...].
I per fí, als 1636 els obrers de dita iglesia varen contractar al metex Balil «pera pintar y daurar tot lo que resta del altar major de la manera que esta pintat lo demes seguint la proporcio del or y pintura conforme es costum y practica de bon pintor.» (1) [(1) F. Solà, Pvre. — Navarcles. Nòtes històriques, planes 94 i 95.]
[...].
Antòn Vidal, esculptor.—Juntament ab el fuster Maurici Maymó, varen contractar ab els obrers de la iglesia de Navarcles la construcció d' un retaule per dita parròquia. — (Lligall. — Capitulacions òbres. — Arxiu Sèu.)
[...].
Pau Sunyer, esculptor de Manrèsa. — [...].
[...].
En 1672, feu l' altar de la Vèrge del Roser, de la iglesia de Navarcles, ajudantli en Josèp, son fill, [...].
[...].
Antic o Antòn Llorèda. — Un altre argenter ben manresà, [...].
[...].
I als 5 de mars de 1598, feu altre contracte ab els obrers de la iglesia de Navarcles sobre construir una crèu de plata, de pès tretze marcs, segons la traça de la de Sant Martí, de Massana.— (Lligall Capitulacions del Arxiu Sèu).
[...]."

La creu processal de Navarcles (09-1913)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any IX, núm.63-64, setembre-desembre de 1913, pp.374-382.

"LES CREUS PROCESSONALS DELS VOLTANTS DE MANRESA
[...].
[...]. Tampòc hi eczistexen en les parròquies de Viladecaballs y de Navarcles les creus a que fa referència el següent escrit, datat als 18 de juny de 1601, recóndit, còm el precedent, en l'arxiu de la Seu manresana:
«En nom de Deu sia: [...].
Primerament lo dit Antich Loreda [Lloreda, ciutadà de Manresa] conve y en bona fe promet als predits que de assí a vuyt mesos mes prop vinents farà y fabricara per dita iglesia [Sant Pere de Viladecavalls] una creu de argent de pes de setanta sinch liures y quatre sous per march de argent la qual fara y fabricara a us y costum de bon argenter conforme una creu que ell ha feta y fabricada per la yglesia parrochial de sancta maria de Navarcles y en la lenterna posara de bulto les figures de sanct Pere Sanct Salvador y Sanct Just y Sanct Pastor y Sanct Pau y en la creu a la una part un xpo (christo) crucificat y en l'altra part una ymage de nra. sra. del Roser y als caps conforme la creu de Navarcles. [...].
[...].
Els documents transcrits me 'ls ha proporcionat el Sr. Sarret y Arbós, incansable escorcollador dels arxius manresans. 
OLEGUER MIRÓ"

17 de març del 2023

Un estudi geològic (09-1912)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any VIII, núm.57, setembre-octubre de 1912, pàgines 273-278.

"SOBRE GEA COMARCAL
[...].
Per últim, el Dr. Jaume Almera, Pvre., y D. Lluís Marian Vidal, en un informe sobre algunes aygues de Navarcles y Sallent, s' espresen de la següent manera: 
«Aguas de Navarcles. Brotan entre capas de maciñas de formación nummulítica, tan desarrollada en esta parte de Cataluña. Las condiciones del caudal subterraneo, donde hay una instalación a la orilla del rio Llobregat en el pueblo de Sallent; son las mismas del de La Corvatera, circula por unos aluviones recubiertos por la arena, descansando sobre la maza impermeable de la misma formación oligocena, que constituye toda esta comarca.»
[...].
Tota la estensió de terrer que forma nòstra comarca, pertany a la era terciaria, comprenent sòlsament els dos períodes eocènic y oligocènic dels autors modèrns.
[...].
Aquèst període eocènic, es tròba ben representat en els termes municipals de Calders, Castellgalí, Castellbell, Manrèsa, Marganell, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Rocafort, Sant Vicents de Castellèt, Talamanca y Vilar.
[...].
Immediatament que s'ha passat el pònt sobre'l Llobregat, en la carretera de Mantèsa a Vich, en el terme de Calders pròp de Navarcles, se pòd vèure al descobèrt el terrèny nummulític, per una sèrie de capes formades per ròca nummulítica fracmentada, èntre les quals se hi tròba gran abundancia de Nática Schemelidiana, Micraster Brongniarti, Spatangus ambulacrum, etz. Lo metex en casi tot el terme de Talamanca y Calders.
[...].
De tot lo dit en resulta, que'l terrer de la Comarca de Bages, bax el punt de vista geològic, pertany, en conjunt, als dos períodes eocènic y oligocènic, de la era terciaria. 
Josep Guitart, pvre. 
Manrèsa, 28 octubre 1912."

13 de març del 2023

Una excursió al Pont de Cabrianes i la llegenda del cristall de Sant Valentí (01-12-1908)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any III, núm.25, octubre de 1908 (1 de desembre de 1908), pàgines 116-117.

A la secció "Secció oficial":

"Escursió al Pont de Cabrianes 
El diumenge, dia 8, a dos quarts de dugues en punt de la tarde surtíem en quatre carruatjes, els escursionistes senyors Aròla, Bertrán, Perera, Amat, Oliva, Tássias, Trulls, Sèrra, y'l cronista, am la seva esposa, senyora Subirana d' Esteve, el seu fillèt Antòni, y la nèna Josefina Lluviá. 
Hi anérem per la carretera de Vich y pel brancal que enllassa aquèsta carretera am la d' Artés, arribant al Pònt, a vòra les très de la tarde. 
Visitàrem desseguida la casa payral del amic Bertràn, el nucli, el rovèll podríem dirne, del Pònt de Cabrianes, fent una estona d'estade en les exides del respectable casal, per admirar la conca del Llobregat, una bella vista, aposta per fruicions romántiques, y mes aquèll dia, un dia tardoral, boyrós, am-b-orètjs casi frèds, plujós a estones. 
Baxàrem després a les vòres del riu, y devant de les runes del vell molí, 'N Bertràn ens contà la tradició del pòbre Montpeytar, el benaventurat navarclí, qui apenat pel flagell d'una secada de sèt anys y altres angoxes del seu pòble, diu que se li va revelar la idèa de que robant de Narbòna 'l còs del Sant de la devoció dels navarclins, Sant Valentí, acabarien les malvestats del pòble. Y traslladantse a Narbòna, una nit robá'l còs del Sant, mès la bòna intenció del Montpeytar no fou axís considerada pels narbonèncs, que'l perseguiren y després de encalsarlo l'empresonaren, y diu que Sant Valentí'l va deslliurar dientli que prengués el seu còs y que sènse por el portés a Navarcles. Y pantejant y defallit arribá al molí del pèu del Pònt, a ond caygué rendit, y a a ond enterat pels estadants del molí que l'aussiliaven, del perill que corria la mestrèssa am motiu de deslliurar, els feu baxar al riu dientlos que quan l'aygua's tornés cristall, en treguessin un tròs, que 'l pujessin al molí, y que al arribari, la partera infanteria sènse perill. Y diu que tal dit, tal fet, que la partera surtí de cuydado, seguint el Montpeytar la via cap a Navarcles. Y 'l cristall diu que fou cuydadosament guardat, y que ha fet acte de presència en innombrables natalicis, fins en el reyal de N' Alfòns XII, am motiu de qual ocasió va ser ricament enquadrat d' òr y pedres fines per la seva mare la Reyna Elisabet. Derrerament el senyor Bisbe de Vich, va retornarlo a la família Bertrán, d'ond originàriament procedia, fentli present que no posseia autèntica y de que anant en mans tan bònes guardadores, era garantia de que se'n faria bòn us, lliurantlo axís de ser objecte de ridícoles y pernicioses supersticions, còm ho havia sigut qualcunes vegades. 
Anárem després a la bonica albarèda, a ond raja cristallina la Fònt Trobada, després a vèure les runes d'una pilastra del primitiu pònt, de classificació dubtosa, atèsos els nòstres pòbres conexements, però que per lo mènys es del període románic, probablement anterior, férem després via cap a la fàbrica, propietat també del Sr. Bertràn, a ond ens obligá a axoplugarns una ruxada, y finalment visitàrem la iglésia, modèrna, que sènse ésser cap manifestació d' art ni de riquèsa, ni es pòbre ni xavacana. 
Després, retornats al casal del Sr. Bertràn, várem ésser obsequiats per aquèst coral amic, am-b-un eccelent berenar, transcorreguent, còm es de suposar, aplegats còrs d'igual sentimentalitat, en espansions patriòtiques y culturistes. 
Am tot axò, devingué la fosca. Y agraits a les delicades atencions del Sr. Bertràn, retornárem a Manrèsa satisfets d'havèr passat una tarde tan joyosament, y d' havèr afirmat amistats, que les espontaneitats camperòles en son les mès segures creadores y afermadores."

9 de març del 2023

Donatius al CECB (15-08-1906)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any II, núm.4, 15 d'agost de 1906, p.87.

"Donatius rebuts pera la Bibliotèca y Coleccions del CENTRE
[...].
—De 'N Joan San y Ricart. — Una medalla de còure y una hermosa colecció de fòssils, recullits per aquèst senyor metje de Navarcles.
[...]."

21 d’agost del 2021

Un artista navarclí dóna una obra al Centre Republicà de Sallent (06-05-1927)

El Diluvio, Año 70, no.107, 6 de maig de 1927, pàgina 35.

A la secció "Vida regional":

"SALLENT
Con extraordinaria animación se celebró el pasado domingo la fiesta del trabajo (según habíamos anunciado oportunamente) en el Centro Republicano.
Habló en primer lugar el presidente, don Magín Oriol, [...].
[...].
El señor Riera leyó una poesía de su originalidad, dedicada a un cuadro, magnifica joya de arte, en cuya tela han vertido los pinceles del artista todo un ideario palpitante de liberalismo, y que fué ofrecido a la entidad por su autor, don Francisco Tatjé, del vecino pueblo de Navarclés.
[...].
El corresponsal."

5 d’agost del 2021

Novena a sant Josep (05-1886)

El Propagador de la devoción a San José, Año 20, No.9, maig de 1886, pàgina 18. 

A la secció "Boletin del culto de san José":

"—El dia 18 de marzo comenzóse en Navarcles una novena á san José; al dia siguiente, fiesta del glorioso Patriarca, se le dedicó una misa cantada, y por la tarde, despues de rezado el santo Rosario, siguió la novena, concluyéndose con los gozos, y mientras se cantaban, dióse á adorar la reliquia del Santo, que por disposicion providencial nos regaló un hijo de este pueblo junto con otras varias. El domingo siguiente se celebró otra funcion mas espléndida, con misa solemne, acompañamiento de armonium y sermon; y por la tarde practicóse el devoto ejercicio de la novena, amenizando los intermedios de la meditacion el arraonium, y durante el canto de los gozos hubo una multitud de fieles que adoraron la reliquia del Santo."

15 de juliol del 2020

Un navarclí participa en un certamen de cinema amateur (29-06-1968)

Juventud, Año XXVI, núm.1324, 29 de juny de 1968, pàgina 19.

"VI Certamen Regional de Cinema Amateur de la ciudad de Valls
En Valls, a 30 de junio de 1968, reunido el Jurado Calificador del VI Certamen Regional de Cinema Amateur de la Ciudad de Valls, nombrado oportunamente e integrado por los abajo firmantes, después de considerar en todos los valores que demandan las Bases del Certamen las 68 películas que se proyectaron, por unanimidad acuerda elevar al Comité Ejecutivo el siguiente
FALLO
[...].
Segundo. - Otorgar los premios establecidos para el apartado «Argumento» de la siguiente forma:
[...].
10. - «Quelcom més», de don Florencio Tapia Vila, de Navarcles.
[...]."

21 de juny del 2019

A Navarcles es guardava el cíngol de sant Ignasi (27-07-1929)

Catalunya social, Any IX, Núm.424, 27 de juliol de 1929, pàgina 2 (578).

A "Memòries d'un cabaler" (capítol VII: La sortida del col·legi), de Jordi Arnau:

"[...]. Si dic aquestes coses és perque vaig tenir ocasió d'observar-les en les passejades que feiem els col·legials de Manresa pels volts d'aquesta ciutat els dijous i els diumenges i allargant-nos els dies de camp fins Guardiola, per a veure de prop el Montserrat, o fins Sampedor a visitar les Santes Espines de la Corona de Jesús, o fins Navarcles on es guardava el cíngol de Sant Ignasi, i prop d'on jeuen les runes del convent de Sant Benet de Bages, o fins Castellet a xipollejar per les vores de la confluència del Llobregat i del Cardoner.
[...]."

20 de juny del 2019

Embarbussaments d'un jove navarclí (15-08-1921)

Catalana: revista setmanal, Any IV, Núm. 100, 15 d'agost de 1921, pàgina 358.

A la secció "Folklore":

"EMBARBOÇAMENTS
(Recullit de boca d'En Samuel Guiu y Manyosa, de 21 anys d'edat, natural de Navarcles (Manresa)

Una vegada era un pare que'n tenia un fill, picotill, de la gorra bigorrill; se'n va anar a caçar, picotà, de la gorra bigorrà, y va matar una llebra, picotera, de la gorra bigorrera; la va dur a la seva mare, picotassa, de la gorra bigorrassa, que la fes ab such, such; bigorrut, de la gorra bigorrut; y'l fill picotill, de la gorra bigorrill, enraviat, picotat, de la gorra bigorrat, per que la seva mare, picotassa, de la gorra bigorrassa, s'havia dexat menjar la llebra, picotera, de la gorra bigorrera, per un gat, picotat, de la gorra bigorrat.

Sóch sèch, sóch such, trech un tros del sach y'l suco ab such."