Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Anys X-XI, núm.65, gener 1914-desembre 1915, pp.3-110.
"Art i Artistes Manresans
[...].
Joàn Balil, pintor i daurador. — Domiciliat en aquèsta ciutat
de Manrèsa, son varies les òbres de contracte que havia fet, essent
les mès notables les següents:
Als 24 d' agost de 1623, es feu concòrdia entre Maria Ana Cura
i Joana Aguilar, administradores de la Vèrge María de la iglesia
de Navarcles i Joan Balil, pintor de Manrèsa, sobre pintar el
retaule de Nòstra Senyora «ço es que lo dit Balil se obliga a daurar
la figura y la pastera de dita imatge començant a la cornisa de
sobre la pastera, tot lo enfront de la amplaria de la pastera y dita
pastera fins al penestral y tot lo que no se veu tan de la imatge
com de la pastera pintat a us y costum de bon pintor de color, y
aço per preu de 20 lliures barcelonesas».
Axís metex, al citat any 1623, «les capitanes y administradores
de la plega de la Verge Maria donan a pintar a dit Balil lo sagrari
ab condicio de daurarlo tot de dins y de fora y pintar totes
les portes ab les imatges mes convenients per preu de 20 lliures.»
[...].
I per fí, als 1636 els obrers de dita iglesia varen contractar al
metex Balil «pera pintar y daurar tot lo que resta del altar major
de la manera que esta pintat lo demes seguint la proporcio del or
y pintura conforme es costum y practica de bon pintor.» (1) [(1) F. Solà, Pvre. — Navarcles. Nòtes històriques, planes 94 i 95.]
[...].
Antòn Vidal, esculptor.—Juntament ab el fuster Maurici Maymó,
varen contractar ab els obrers de la iglesia de Navarcles la
construcció d' un retaule per dita parròquia. — (Lligall. — Capitulacions
òbres. — Arxiu Sèu.)
[...].
Pau Sunyer, esculptor de Manrèsa. — [...].
[...].
En 1672, feu l' altar de la Vèrge del Roser, de la iglesia de Navarcles,
ajudantli en Josèp, son fill, [...].
[...].
Antic o Antòn Llorèda. — Un altre argenter ben manresà, [...].
[...].
I als 5 de mars de 1598, feu altre contracte ab els obrers de la
iglesia de Navarcles sobre construir una crèu de plata, de pès tretze
marcs, segons la traça de la de Sant Martí, de Massana.—
(Lligall Capitulacions del Arxiu Sèu).
[...]."
