La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIII, núm.9335, 21 d'agost de 1903, pàgina 2.
A la secció "De Catalunya":
"NAVARCLES, 17 d'Agost de 1903.—Tením ja passada la Festa major, y á fé que aquést any podém apuntarnos una nota bona en la historia de las Festas majors de aquest poble.
Va venir á visitarnos nostre digne representant á Corts don Leonci Soler y March fentnos visita complerta, desde las nou del matí fins á quarts de dotze de la nit.
Lo magnífich Ajuntament y'ls catalanistas d'aquí, várem fer tots los possibles, perque la estada á nostra Festa major li fos ben agradosa, acompanyantlo á passejar per los punts més vistosos de la població, y á la tarde á visitar lo ja ruïnós convent de Sant Benet, mes que encara conserva alguns trossos d'edifici, que son la admiració dels forasters que venen á veurel per son valor artístich.
De doldre es—va dirnos don Leonci—que joyas com aquesta que estem admirant vagin cayent al pes dels anys y del abandono; quan deurian conservarse com reliquia al recort de lo que fou nostra Catalunya en altres temps més venturosos.
Al vespre va haverhi vetllada en honor seu, á la «Escola Dominical», ahont al últim de tot va donar las gracias, ab un parlament hermosíssim, explicanthos la historia de Navarcles, y encoratjantnos á conservar sempre la fé de nostres passats.
En quant á conceptes patriótichs va estar sublim, aplaudintlo ab entussiasme la gentada que omplia de gom á gom lo local.
Y va despedirse de nosaltres, digüentnos: á reveure; sentint una gran recansa, de tenir que deixar tant prompte á tant bon patrici.
Me descuydava de dir que ab ell vingueren també bona colla de companys de Manresa, amables tots y bons companys de causa, que contribuhiren á que fos més alegre nostra festa.
Lo demés com los altres anys: las cerimonías acostumadas á la iglesia, y á las salas de ball cop de balladas, que'n aquest temps ja hi fa bo á ballar ben agorbonats. ¡Ditxosas sardanas, quant se farán ben mestressas de Catalunya!
Y l'endemá de torna-boda's va cambiar la decoració. Várem tenir meeting de republicans unitaris ab los retratos d'en Salmerón y Lerroux, en lo local y ab los discursos que acostuman á fer aquesta gent unitaria.
Me va fer gracia un orador que va dir que antes era catalanista, quan ho era en Valentí Almirall, més qué veyent que miravam enrera, ell no volia seguirnos, que ell volia anar de cara al progrés y á la civilisació.
Progrés, llibertat, civilisació, barrejat ab unitarisme, vetaquí un sarcasme grandiós.
Dispensi y fins á un altre, senyor Director. Disposi de son segur servidor.—Mauro Montané."
