Biografia d'un vicari assassinat durant la Guerra civil (22-03-1942)

Hoja Diocesana del Bisbat de Barcelona, Any IV, núm.12, 22 de març de 1942, pàgina 3.

"MARTIRES Y CONFESORES 

Rdo. D. JOSÉ SERRA VILAJOSANA, PBRO.

Nació en Cardona en 1905. En 1917, huérfano de padre y madre, se trasladaba con sus hermanos a  Manresa y un año después empezaba su carrera eclesiástica en el Seminario de Vich. Motivos de salud le obligaron a estudiar un curso de filosofia en el Seminario de Solsona.  

Todos los compañeros de ambos Seminarios recuerdan con fruición la honda y sentida piedad del seminarista Serra, de la que daba abundantes pruebas en la forma de hacer sus ejercicios de piedad y de recibir los santos sacramentos así como su íntima unión con Dios durante todo el día. 

El día 22 de julio del año 1931 celebró su Primera Misa en la parroquia de San José Oriol de Barcelona, apadrinado por don Pedro Casamitjana Codina, quien unos años más tarde debía acompañarle también al martirio para participar de idéntica corona. Fue nombrado Vicario, sucesivamente, de Orís, Santa Maria del Vilar y Navarcles. Los que le trataron no olvidarán nunca al Vicario santo que con tanto fervor rezaba y con tanto celo se daba a la salvación de las almas en su ministerio sacerdotal.

Pero el alma del Rdo. José Serra era una flor tan delicada y el perfume de sus virtudes de una fragancia tan exquisita que Dios Nuestro Señor determinó transplantarlo, muy joven aún, a los vergeles celestiales. Efectivamente, al estallar la revolución se trasladó a Barcelona y el 3 de diciembre de 1936 fué descubierto por una patrulla en un piso de la calle Diputación, y al dia siguiente vilmente asesinado en el Cementerio de Moncada. En 1940 sus hermanos identificaron su cadáver y el dia 9 de junio del mismo año sus restos mortales eran recibidos con gran solemnidad por el pueblo de Navarcles, con sus autoridades y jerarquías al frente, deseosos todos de rendir póstumo homenaje al sacerdote espejo de virtudes cristianas, al que dieron cristiana sepultura en el panteón que aquel pueblo levantó para honrar a los que cayeron por Dios y por España."

Un tràgic accident a la fàbrica del Pont (19-11-1899)

La Publicidad, Any XXII, núm.7587, 19 de novembre de 1899, pàgina 2.

A la secció "Noticias de Cataluña":

"Manresa, 17. El operario del molino de la fábrica del Pont, de Navarcles, Jaime Monrós, estaba arreglando á las siete y media de la mañana de ayer el correaje de una muela, dándose la fatalidad de que cuando estaba terminando la operación, se le enredó el extremo de la blusa con el correaje. El infeliz se vió arrastrado con impetuosa fuerza hacia los embarrados, siguiendo su cuerpo el movimiento ondulatorio de los mismos, en tanto sus piernas chocaban repetidamente con la pared del edificio.

Cuando los compañeros del infortunado Monrós paralizaron el movimiento del correaje era ya tarde, pues las piernas del infeliz habían quedado completamente destrozadas, á consecuencia de lo cual falleció tras horribles sufrimientos á las diez y media de la noche anterior.

El desgraciado obrero contaba 27 años de edad y hacía dos años que había contraido matrimonio.

Su cadáver ha sido conducido á las tres de la tarde de hoy al cementerio de Navarcles, viéndose precedido el féretro de numeroso séquito deseoso de pagar el último tributo al que en vida fué un honrado ciudadano y un trabajador inteligente y de significar á su atribulada esposa y demás familia, un público testimonio de dolor por tan irreparable desgracia."

Obres a l'església i al cementiri, la calor, les vinyes i el batre (04-07-1908)

El Pla de Bages, Any V, núm.1269, 4 de juliol de 1908, pàgina 2.

A la secció "Crònica de la comarca":

"Navarcles
Importants millores a l'iglésia y al cementiri
Han comensat les importants reparacions y millores que eren de gran necessitat a l'iglésia parroquial d'aquèt pòble.
Fa très anys que va pintarse el temple.
Les millores consistèxen en fer el paviment de ciment porlant trayent les antigues llòses de pedra.
També s'está fent una nòva Capella per les Fònts baptismals, dòncs l'actual resulta petita.
S'han projectat millores d'adorno y engrandiment al cementiri, per lo quals els senyors propietaris de can Aguilar cedèxen generosament els terrenos necessaris.
Es digne d'elògi el zèl del senyor Rector en practicar tan important millora a l'iglésia y el desprendiment dels senyors propietaris de can Aguilar pel generós oferiment per les reformes del cementiri.
- Fa una caló asficsiant.
- Els vinyats oferèxen molt bòn aspecte, prometent una bòna anyada de vi si no ve cap contratemps.
- Les fèynes del batre van eczecutantse sènse interrupció."

S'accidenta un carreter i s'enterra a Navarcles l'alcalde de Talamanca (20-11-1908)

El Pla de Bages, Any V, núm.1384, 20 de novembre de 1908, pàgina 4.

A la secció "Crònica de la comarca":

"Navarcles

Dimecres a les sèt del vespre el carreter mosso de l'hostal d'Oló, tinguè la desgracia de que'l carro que guiava li passés per sobre trencantli la cuxa y produintli altres ferides al cap y còs. El desgraciat carreter fou recullit per companys seus y portat en una llitera a casa dòn Josèp Sol aont fon degudament atès y el reputat metje dòn Joan Sanricart li practicá la primera cura.

L'estat del carreter es grave.

-Avuy dijous (aquèsta carta es rebé a n'aquèsta redacció ahir en el corrèu de la tarde) es celebraran solèmnes funerals per l'anima del benvolgut compatrici y ric propietari dòn Francisco Tapias, que morí el dia 1 del corrent desprès de llarga malaltia sofèrta ab resignació cristiana y confortat ab els Sants Sagraments.

El finat era Alcalde de Talamanca aont era molt apreciat de tothòm per ses eccelents condicions personals.

Morí a la seva heretat anomenada La Tetxera del terme de Talamanca y les seves despulles reberen cristiana sepultura al cementiri de Navarcles."

Unes obres al cementiri (06-11-1908)

El Diluvio, No.311, 6 de novembre de 1908, pàgina 2.

"La Comisión provincial ha informado sobre los siguientes asuntos:
[...].
Instancia de don Salvador Reguant relativa á obras del cementerio de Navarcles.
[...]."

Un casament civil, el cementiri i una vetllada al Coro (04-01-1933)

El Dia, Any V, núm.913, 4 de gener de 1933, pàgina 2.

"Diuen de Navarcles

Casament civil

Abans d'ahir tingué lloc a aquesta població un casament purament civil, el qual despertà als curiosos moltes ganes de presenciar-lo, per ésser el primer que ha prescindit de les cerimònies religioses.

La secularització del Cementiri, encara no?

¿Quan les autoritats es donaran compte que estem en ple règim republicà i aniran per la secularització del Cementiri?

S'ha de tenir en compte que per a entrar al camp del repòs s'ha de demanar la clau i fer tots els tràmits a la Rectoria. I per ésser un poble tan liberal, demòcrata i republicà com se'l considera, escau molt poc encara aquesta deixadesa!

Vetllada benèfico-cultural

Ahir, en el local de la Societat Coral Republicana tingué lloc una vetllada cultural a càrrec dels nens de l'escola de la mateixa i a profit de la família d'un soci.

Enaltí la vetllada el director de l'escola en J. Piquer amb una conferència sota el tema «Escola laica», posant de manifest l'estructuració de l'escola en els temps pretèrits i l'actual. Es dolgué en gran manera de què amb tot i haver-hi l'article 45 de la Constitució Espanyola que diu que l'escola a tota la República serà laica, abunden actualment les escoles que no han tret encara l'assignatura de la religió i, segons el conferenciant, inculquen al cap dels nens un sens fi de coses inútils, en lloc d'ensenyar-los la racionalitat. Digué que els mestres de la República es trobaven amb una dificultat per a l'ensenyament, car diu que el nen és paper blanc i que el mestre és l'encarregat d'escriure'l. Posà de manifest que l'ensenyament està compost de tres classes i les dedueix de la següent manera: La catòlica, la racionalista, o sigui la doctrina d'en Ferrer, i la laica; que és la que la República va instaurar en la Constitució i és l'unica que està deslligada de tota classe de mecanismes i que separa totalment de tota religió.

Fou en conjunt una vetllada bonica com poques se n'han vist a aquesta població.

CORRESPONSAL"

Concert de la Societat Coral al cementiri (11-1914)

Sol Ixent, Any III, Novembre 1914, Núm 30

A la tarda de la festa de Tots-Sants, la societat choral  “Harmonia Navarclense”, acompanyada de l’orquestra d’aquest poble, al só d’una marxa fúnebre, se dirigí al cementiri a on després de colocar una corona de sobre la fosa dels difunts pare i fill Torrescasana, cantà amb gran justèsa l’apropiada pesa. “Pau als morts”, la qual fou escoltada devotament per la nombrosa concurrència que anà a visitar el sagrat lloc.

Un vellet apareix penjat (01-06-1909)

El Pla de Bages, 1 de juny de 1909, núm.1538

"De Navarcles.- A la nit del dissapte al diumenge a la barana de l’exida de casa seva es penjá un vellet de 85 anys, viudo anomenat Maurici Pragonas, natural de Sallent.

Acudiren al lloc del succes el jutje i fiscal municipals senyors En Joaquim Cortina y N’Ignasi Sabater.

Disposaren que’l cadáver fos portat al cementiri, aont avuy se li haurá fet l’autopcia.

Deu l’hagi perdonat."

Cementiri, concurs escolar i problemes a les vinyes (14-07-1910)

El Pla de Bages, 14 de juliol de 1910, núm.1865

A la secció "Crónica de la Comarca":

"Navarcles

La gazetilla suplicada qu’aquet diari publicá en la seva edició del dia 7 d’aquet mes, es del tot injustificada en lo que es referex al estat y situació del Cementiri d’aquesta vila, doncs donat el seu poc extens radi, les condicions del terreno, l’abundancia d’aygues potables del subsol y la direcció general dels vents, el seu aplasament es insustitubile i immillorable.

La gazetilla que suplicaren a n’aquet diari que insertés, desconexent el metex els termes de la qüestió, es resultat d’una campanya que’n un moment donat s’ha fet en bona part de periodics barcelonins y els d’aquet cap de partit, obeex segurament a mires particular o inconvenients momentanis, que no tenen cap relació ni amb les condicions y situació del nostre fossar ni ab el zel, de tothom reconegut, de les nostres autoritats locals.

-Diumenge passat es celebraren els eczamens dels noys de l’Escola pública, dirigida pel zelós y actiu mestre don Josep Soler y Soler assistinthi les autoritats locals, la Junta local d’Instrucció Pública, y nombrós públic especialment els pares y famílies dels alumnes.

Aquestos respongueren molt bé a les preguntes del seu professor y demés persones de significació que presidien l’acte, essentlos repartits valiosos premis en objectes d’escriptori, llibres, etz.

Els pares es mostraven molt satisfets dels avensos dels seus fills.

-L’estat dels vinyats en general es que hi ha les tres quartes parts de la cullita perduda y en alguns punts no es cullirá ni un sol raim per tastar, essentne la causa les enfermetats criptogàmiques, que s’han apoderat de les metexes per no haver sigut sulfatades a temps.

En mitj d’aquest quadro tan trist, es ben de notar que l’il.lustat vinicultor don Valentí Cura ha salvat la cullita per haver sulfatat ben primerenc o siga després de les primeres plujes, avans el sol no apretés. Les seves vinyes son l’admiració de tothom, el metex temps que un bon eczemple que segurament aprofitará a tots els nostres pagesos que are recorden molt bé que oportunament El Pla de Bages va donar la veu d’alerta sobre aquest cas, recomanant precisament lo que ha fet el senyor Cura.”

Queixes per l'ubicació del cementiri (07-07-1910)

El Pla de Bages, 7 de juliol de 1910, núm.1859

"De Navarcles. Ens supliquen la inserció de la següent gazetilla: “Es d’apludir l’activitat del Ajuntament de la veina vila per les moltes reformes que porta a cap.
Una de les que veuria amb gust la totalitat dels veïns fora la que es fes el trasllat del Cementiri quan avants, doncs en l’actualitat está tocant a les cases. Axís s’evitaria un perill per la salut pública, y els veins no es veurien en el cas d’haver de presenciar com se fa l’autopsia a un difunt, cas succeït no fa gayre, y quina impressió no es pas gens agradable”