Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mauro Montané. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mauro Montané. Mostrar tots els missatges

24 d’agost del 2026

Una visita al president de la mútua (11-1906)


"Nostres visitants 
Durant lo mes d' Octubre han honrat á nostre President [Joan Piñol] ab sa visita los forasters següents:
[...].
M. Montané Sec. [Secretari] de la sub. 136 (Navarcles)
[...]."

5 de juliol del 2025

Una excursió a Fusimanya, el pont del Molí del Serra i el preu de la carn (16-04-1915)

El Pla de Bages, Any XII, núm.3267, 16 d'abril de 1915, pàgines 2 i 3.

A la secció "Crónica de la Comarca":

"Navarcles 
Encara que sembli una mica tard el donar compta d'una escursió feta el segón dia de Pasqua, creièm que será bó registrarla en les planes de EL PLA DE BAGES. 
Fou la entitat cultural i educativa Escola Dominical, d'aquesta població, la que projectá i verificá una escursió al venerat Santuari de Nostra Senyora de Fusimanya, el segón dia de Pasqua.
Més de cinquanta escrusionistes emprengueren la ruta cap al bonic Santuari passant per Artés, on foren molt ben rebuts pel Reverent Ecònomo mossen Josep Bonet, i nombrosos artesencs. Visitaren la nova i esbelta iglesia i foren objecte de fines atencions que'ls escrusionistes no olvidarán.
Al arribar a Fusimanya el choro de l'Escola cantá amb l'afinació i sentiment artístics a que ens té acostumats, un solemne ofici, al que assistí nombrosa concurrencia.
Després del ofici, els escursionistes per a esperar l'hora del dinar s'esplaiaren per aquells hermosos llocs privilegiats per la Natura.
Cridats a dinar ocuparen els respectius seients, regnant alegria, familiaritat i veritable germanor entre'ls comensals.
L'ápat fou esplèndit. A l'hora dels brindis foren varis els qui en pronunciaren, advocant per la prosperitat de l'Escola Dominical i per freqüencia d'escursions que contribueixen a la cultura, a fer vida i a estrenyar els llaços d'amistat entre els escursionistes.
Ferèm menció, encara que sigui sintetisantlos, dels brindis de don Valentí Gosar, don Mauro Muntaner i el senyor Vicari de Navarcles.
El primer, en un de sos hermosos párrafos, recordá les escursions organitzades per l'Escola entre altres la visita a les fantástiques Coves de Mura, i el artístic i històric Castell de Balsareny, i al trovarnos avui aquí, en aquestes hermoses montanyes que porten el record del bell Montserrat, sentim bategar el cor per la veneració que tenim a la Verge de Fusimanya, a la Regina de Catalunya.
Acabá son patriòtic brindis advocant pel restabliment de la pau d'Europa.
El senyor Muntaner manifestá la seva satisfacció per la prosperitat i engrandiment de l'Escola Dominical, dient que de totes les entitats culturals i educatives a que ha pertenescut, en cap ha trobat la satisfacció espiritual, el respecte mutu, la confraternitat, entre'ls consocis en que se inspira el Cristianisme, i per això hi perteneix i confia a la Escola la educació dels seus fills. Foren molt ben rebudes les manifestacions del senyor Muntaner.
El brindis del senyor Vicari fou un cant i una pregaria a la Verge de Fusimanya per la prosperitat i progrés de l'Escola Dominical que ademés d'instrucció proporciona honrós esbarjo i espandiment als seus socis, i en la que hi vei el camí per l'avenç moral i la regeneració social del poble.
De retorn a Navarcles visitaren Cabrianes, haventlos rebut amb gran afecte el senyor Rector i molts feligresos.
Fou una escursió que ha deixat grat record als que hi prengueren part, per la admirable organització, per la alegria i germanor que regná entre'ls escursionistes.
— El senyor alcalde acompanyat d'alguns importants propietaris han visitat als propietaris dels terrenos on se projecta continuar la carretera i construir el pont sobre el riu Calders, desde Navarcles a la carretera de Vich, demanantlos que cedeixin els terrenos afectats per dita carretera. Els propietaris en atenció a la veritable millora que aixó representa per Navarcles, han cedit els terrenos de la seva propietat.
Ara s'espera amb fonament que'ls senyors diputats provincials farán de la seva part tot lo que puguin per a que l'obra se realitzi lo més aviat millor.
— La carn en aquet poble que es venia a 1'10 pessetes tersa, se ha posat novament a 90 céntims. Aquesta baixa sembla que es deguda a que els carnicers aprecien de diferent manera la actual situació. Sigui lo que sigui, la causa de la baixa ne surten beneficiats els consumidors."

19 de maig del 2025

Un alumne de Navarcles rep una beca (03-10-1918)

Bages Ciutat, 3 d'octubre de 1918, pàgina 2.

"SESSIO DE L'AJUNTAMENT [DE MANRESA]
(2 octubre 1918)
[...].
DESPATX ORDINARI
[...].
—Informes de la Comissió d'Instrucció Pública concedint matrícula gratuíta del Col·legi Municipal de 2.ª Ensenyansa de aquesta ciutat als minyons Mauro Montaner de Navarcles, i Joan Martí Pons, d'aquesta ciutat. Aprovats.
[...]."

9 de maig del 2025

El nou carter peatonal (19-07-1905)

El Pla de Bages, 19 de juliol de 1905, pàgina 2.

A la secció "Notícies":

"Han sigut nomenats carters d'Artés y Vacarissas [...]. També ha obtingut el nombrament de peató de Navarcles a Talamanca, dòn Mauro Montaner y Vinyals."

9 d’octubre del 2023

Una carta del Mauro Montané contra l'imposició del castellà (29-11-1902)

El Diario catalán, 29 de novembre de 1902, pàgina 1.

A la secció "Pro aris et focis"*:

"Ha sido enviada á un periódico local la siguiente carta: 
Los catalanistas d'aquest poble, encara que senzills obrers, protestém també ab tota la forsa de nostre cor del arbitrari y despótich Real decret del ministre d'Instrucció pública, manant que á nostras escolas s'ensenyi la Doctrina cristiana en la armoniosa lengua de Cervantes
Aquesta vergassada donada á nostra estimada Catalunya per l'absolut centralisme, arrebassantnos casi lo únich hermós qu'ns quedaba á nostras escolas; ha de contribuhir moltíssim á que la gent d'aquestas encontradas se desperti y miri d'ahont venen nostras desgracias. 
Per las travalladas y en las familias ahont s'ha sapigut tan boja disposició se sent la gent com la comenta ab frases plenas de fonda indignació, y's veu l'esperit de nostra Patria que no ha mort encara, ni morirá may per més que ho procurin las ponentadas centralistas. 
A enaltirla més que may nostra preuhada parla, á escriurer, á cantar sempre en la llengua qu'ns va ensenyar nostra mare en lo bressol; aixó farém tots los que siguem bons catalans pesi á qui pesi. 
Disposi de son affm. S. S.—Maure Montané
Navarcles 27 Novembre 1902."

* En llatí: "per a l’altar i la llar", que alguns interpretaven con "per a Déu i la pàtria".

14 de març del 2023

Una excursió al puig de Sant Valentí (01-01-1909)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any III, núm.26, novembre de 1908 (1 de gener de 1909), pàgines 129-130.

A la secció "Secció oficial":

"La escursió al Putj de Sant Valentí
A la hòra anunciada surtiren del local social, els companys en Joaquim Perera, Amat, Rubiralta, Gili, Lassalle, Canela, els cosins Armengòu, Jaumandreu, Trulls y Ubinyana, y's dirigiren pel camí de Vila d'òrdis, trencant per la torra del Matildo y atravessant el Ridor cap el Putj de Sant Valentí, a ond esperaven al «Centre Escursionista» 'ls bòns amics del «Foment Autonomista» de Navarcles, am-b-un grupu d'alumnes de la seva escòla catalana am-b-el seu mèstre 'n Joán Valldeperas.
En Mauro Muntaner els surtí a rèbre al atalayarls donantlos la benvinguda y feren cap el cim de Putj, a ond esperaven la visita del «Centre» tots els altres navarclins èntre 'ls quals hi havia un grupu de nòyes y dònes. 
Allí visitaren les runes d'aquèsta antiquíssima capella dedicada a n'aquèst Sant Bisbe, derrera l'absis hi ha un esberzerar a ond segons tradició fou trobat el còs de Sant Valentí, essent la senyal que era allí, 'l que florís a fòra de temps. 
Els senyors Amat, Perera y un jove de Navarcles tregueren diferentes fotografies, èntre elles un grupu de tots els que havien concorregut a n' aquèll llòc. 
No donèm detalls històrics d'aquèsta hermita, per quant el vicari de Navarcles Dr. Fortià Solá, Pbre., erudit escriptor, está acabant una monografia sobre les relíquies de Sant Valentí a Navarcles, en la qual hi anirà comprès tot lo referent a n' aquèsta capella. 
Els sòcis del «Centre» retornaren cap a n'aquèsta ciutat per Sant Fructuós essent ja vespre quan entraren a la ciutat. 
***
Es trobava al Putj de Sant Valentí el metje de Navarcles senyor San, el qual comunicá als consòcis de Manrèsa, que al Serrat de les Florètes, junt al còll dels Pixaders, sobre Sampedor, en el forat d' esploració als jaciments de carbó, s' hi estàn fent escavacions al objecte de descubrir unes antigues y primitives sepultures que s' hi trobaren al seu interior, les quals un còp fetes, es participarà al nòstre «Centre» pel seu eczamen y visita. 
M."

15 de juliol del 2018

La nova junta del Centre Català Autonomista (26-01-1907)

El Pla de Bages, Any IV, núm.846, 26 de gener de 1907, pàgina 2.

A la secció "Notícies":

"En la darrera reunió general reglamentária tinguda pel "Centre Catalá Autonomista de Navarcles", va quedar nomenada la següent Junta Directiva:
Dòn Teodor Sorribas, pesident; dòn Jaume Padrós, vispresident; dòn Joán Aguila, tresorer; dòn Antòni Balaguer y dòn Ramòn Espinal, vocals; dòn Jaume Golobart, secretari y dòn Mauro Muntaner, vissecretari."

30 de juny del 2018

En Mauro Montané a la inauguració d'un centre nacionalista de Manresa (07-10-1907)

El Pla de Bages, Any IV, núm.1050, 7 d'octubre de 1907, pàgines 1 i 2.

Una crònica de la inauguració d'"un nou centre nacionalista republicà" a Manresa, a la qual assistí el Mauro Muntaner en representació del Centre Català Autonomista:

"Inauguració del Centre Nacionalista
Ahir va tenir llòc l'acte inaugural del "Centre Nacionalista Republicá" de Manrèsa.
[...].
El miting
Còm sabes nostres llegidors va celebrarse al Teatre Nòu que s'omplí de gom a gom calculantse que assistiren de 1.800 a 2.000 concurrents.
[...].
Ocupaven llòcs de preferència al escenari ademès dels oradors la Junta Directiva, y representants de la Lliga Regional y Associació Obrera Catalanista de Manrèsa y representants de Navarcles, Sallent, Igualada, una comissió d'Artés, y algún altre pòble representat per delegació.
[...].
Para a continuació l'entusiasta autonomista
senyor Muntaner
qui ho fa en representació del "Centre Catalá Autonomista" de Navarcles, dirigint un coral saludo als manresans.
Diu que li plau assistir a festes còm aquèsta y a Manrèsa que fins avuy tenia la Lliga Regional y l'Associació Obrera Catalanista, el Centre Escursionista del Pla de Bages, y el Foment de la Sardana haventse fundat còm a complement el Centre Nacionalista.
Recorda que Manrèsa ha mostrat el seu esperit patriòtic y independent còm en l'any 1808 y desprès ha tingut la honra de ser bresòl de les célebres Bases en les que els precursos del actual moviment regenerador afirmaren les doctrines catalanistes. (Aplausos).
Aludèx ab energia al règim monárquic y'l delegat de l'autoritat li indica que no seguexi per aquèll camí.
El senyor Muntaner diu que no ataca a cap persona sino al règim.
Seguèx parlant de l'autonomia de Catalunya y pera assolirla oferèx l'esfòrs dels Navarclins.
Es sorollosament aplaudit y acaba dient visca Catalunya y visca Pi y Margall.
[...].
Adessions
Se reberen les següents a l'acte inaugural: [...], Centre Catalá Autonomista, [...].
[...]."

19 de juny del 2018

Un article d'en Mauro Montaner (22-02-1908)

El Pla de Bages, Any V, núm.1164, 22 de febrer de 1908, pàgines 1-2.

"PROTESTEM...
Talment sèmbla impossible que'n els temps que corrèm, puguen succeir casos verament escepcionals còm els que motiva aquèstes ratlles de protesta y indignació.
Pòt esperarse tot, mès ben dit ho esperèm tot de un hòme que, per no ser de nòstra rassa, senti per les còses nòstres mènysprèu y fins òdi si volèu, que a tot pòrta la passió y l'encegament; emprò sentí avuy un catalá que sèmbla que tinga sèny, y que hauria de tenir dignitat y orgull de serne, parlar còm va fer ahir en el Senat l'insigne juriconsulto senyor Sòl y Ortèga... ho repetím; es un cas verament escepcional, es una tragi-comèdia soberanament fastigosa y ridícula.
Entremitjs del garbux de conceptes, de paraulades y tonteries que l'hòme despitat va formular còntra la Solidaritat Catalana -que no es necessari reproduir per evitar una ganyòta de fástic als volguts llegidors- hi sobressurt, gròssa còm la seva mala fè, una afirmació barroera y banal, la de que ell podia havèr sigut elegit diputat per la Solidaritat Catalana.
Es ben segur ¡pòbre hòme! que institgat pe les apremiants preguntes del senyor Rusiñol va pèrdre el tino y qualsvòl còsa tenia que dir per sortir del pas; més nosaltres que som el pòble y al dir pòble vòl dir la voluntat que va elegir als nòstres dignes representants, que som els components de la nòstra Solidaritat, li afirmèm rodonament, categòricament que may lo hauriem elegit, que may l'eligirèm al renegat que's diu amic del hòme que ha fet mès mal a Catalunya, que som pròu conscients per rebutjarlo sempre a qualsevòl sòl orgullós y mal parlat.
En protestèm d'aquèsta afirmació, que sápiga aquèt hòme y tots els seus satèlits que ab els sentiments catalans no si juga impunement.
Mauro Montaner.
Navarcles, 21 febrer 1908."

16 de juny del 2018

La festa de Sant Isidre i la creació de la cambra agrícola i de l'Escola catalana (19-05-1908)

El Pla de Bages, Any V, núm.1234, 19 de maig de 1908, pàgina 2.

"Lletres de Navarcles
Cambra Agrícola. -- Escòla Catalana
El dia de Sant Isidro fou un dia verament alegrador, plè de sòl y de reconfortant alè primaveral pels nòstres pagesos.
Al matí celebrarem la festa patronal a la iglésia parroquial ab divinals oficis y al sortir després de procurar per l'ánima se reuniren per procurar pel seu bé material.
Era la nòstra classe pagesa descreguda y indiferenta, individualista en estrèm; mès a copia de vergassades que no sòls ells, sinó totes les classes, rebèm del poder Central, y que casi sempre son saludables reactius que desperten les energies somortes, han fet que'l dia esmentat se reunissin en inmensa majoria a casa la Vila per formar una Associació o Cambra Agrícola que vetllés pels seus interessos continuament aptropellats.
Iniciats pel agricultor navarclí en Valentí Cura que resideix a Manrèsa y per lo tant espèrt y fondament enterat de lo que son, els fins que perseguexen y els mèdis legals que deuen fer valdre aquèsta classe de entitats, quedaren convensuts y entusiasmats de la idea que fou secundada desseguida per una bòna còlla que quedaren inscrits còm a sòcis mentrestant acaben de organisarho tot.
Nosaltres, els que no som de la classe ens plau molt y felicitèm coralment a la nòstra gent pagèsa perque han trencat d'una vegada l'ensopiment que'ls tenia atuits y s'han juntat a la defènsa dels seus interessos.
El cronista sent avuy una altra satisfacció íntima, que vòl trasmètre a les planes del Diari perquè siga alegria també pels bòns catalans que's preocupen del avenir de la nòstra Pátria.
El "Centre Catalá Autonomista" d'aquèsta poblció está fent treballs per implantar aquí una escòla catalana.
Quina alegria companys... una escòla... la pedra, la base fonamental de tota la nòstra propaganda, la educació de nòstres fills, la reivindicació de tot lo nòstre, la llibertat segura de la Pátria, a través dels temps, el dia que no falti en cap pòble ni llogarèt una escòla catalana.
¡Quina alegria companys!
Maure Montaner."

6 de maig del 2018

Una excursió al puig de Sant Valentí (21-11-1908 i 26-11-1908)

El Pla de Bages, Any V, núm.1385, 21 de novembre de 1908, pàgina 3; núm.1389, 26 de novembre de 1908, pàgina 2.

A la secció "Notícies":

"Centre Escursionista.- Aquèsta entitat fa avinent als seus associats que demá diumenje dia 22 fará una escursió a pèu al serrat de Sant Valentí, èntre Sant Fructuós y Navarcles: els que vulguin assistiri dèuen reunirse al seu hostatje social Plassa Major, número 3 [Manresa], d'aont surtirán a un quart de dues de la tarde."

Uns dies després:

"La escursió al Putj de Sant Valentí
A l'hòra anunciada sortiren del local social, els companys en Joaquím Perera, Amat, Rubiralta, Gili, Lasalle, Canela, els cusins Armengòu, Jaumendreu, Trulls y Ubinyana, y es dirigiren pel camí de Viladordis, trencant per la torra del Matildo y atrevesant el Ridor cap el Putj de Sant Valentí, aont esparaven al «Centre Escursionista» els bòns amics del «Foment Autonomista» de Navarcles, ab un grupu de alumnes de la seva escòla catalana ab el seu mèstre en Joan Valldeperas.
En Mauro Muntaner els sortí a rebrer al atalayarlos donantlos la benvinguda y feren cap, al cim de Putj, aont esperaven la visita del «Centre» tots els altres navarclins èntres els quals hi havia un grupu de nòyes y dònes.
Allí visitaren les runes de aquèsta antiquíssima capella dedicada a n'aquèt Sant Bisbe; radera l'absis hi ha un esberserar aont segons tradició fou trovat el còs de Sant Valentí, essent la senyal que era allí, el que florís a fòra de temps.
El senyors Amat, Perera y un jove de Navarcles tregueren diferentes fotografies, èntre elles un grupu de tots els que havien concorregut a n'aquèll llòc. 
No donèm detalls històrics de aquèsta hermita, per quant el vicari de Navarcles Dr. Fortiá Solá, Pvre., erudit escriptor esta acabant una monografia sobre les reliquies de Sant Valentí a Navarcles, en la qual hi anirá compresa tot lo referept a n'aquèsta capella. 
Els sòcis del «Centre» retornaren cap a n'aquèsta ciutat [Manresa] per Sant Fructuós essent ja vespre quant entraren a la ciutat. 
***
Es trobava al Putj de Sant Valentí el metje de Navarcles senyor San, el qual comunica als consòcis de Manrèsa, que al Serrat de les Floretes, junt al còll dels Pixaders sobre Sampedor, en el forat d'esploració als jaciments de carbó, si estan fent escavacions al objecte de descubrir unes antigues y primitives sepultures que s'hi trobaren al seu interior, les quals un còp fetes, es participará al nòstre «Centre» pel seu eczamen y visita."

2 de maig del 2018

El nou carter, entra en funcionament l'Escola catalana, i la carretera de Santpedor (03-12-1908)

El Pla de Bages, Any V, núm.1395, 3 de desembre de 1908, pàgina 2.

A la secció "Crònica de la comarca":

"Navarcles
Ha sigut nomenat per la Direcció General de Comunicacions, carter d'aquèsta el nòstre apreciat amic en Mauró Muntaner.
- Fa un mes que funciona la escòla catalana que es fundada y sostinguda pel «Centre Autonomista Catalá». La dirigèx el mèstre En Joan Valldeperes, ab una concorrència a les clases diurnes de 25 alumnes y altres tants a les nocturnes.
El sistema d'educació y instrucció es de lo mès nòu que's conex, esperantse d'aquèsta escòla fruytosos resultats.
Cal per axò felicitar ben cordialment al Foment, doncs era la millor òbra patriòtica que podien portar a cap a n'aquèsta població, aont pel contingent que hi ha de nòys resultava insuficient una sòla escòla, y aquèsta essent de les oficials ja se sab fins aont arriben degut a la dessidia del Estat.
- Diuen que'l dia 15 de aquèt mes es presentarán a la Diputació provincial, els projectes acabats del tròs de carretera de Navarcles a Sampedor y els Manxons*."

* Poble del terme de Callús.

1 de maig del 2018

Una llúdriga, vetllades per Nadal i la marxa de Fortià Solà (29-12-1908)

El Pla de Bages, Any V, núm.1415, 29 de desembre de 1908, pàgina 3.

A la secció "Crònica de la comarca":

"Navarcles
Uns quants cassadors d'aquèsta vila, el dia 24, surtiren y el ésser al terme de Vila de Cavalls de Calders, y a la propietat del Lluciá, trovaren dins d'un clòt d'ayga de vora el riu un animal estrany y desconegut; després de molts disparos, per fi el tocaren del cap y el mataren.
Portat a n'aquèsta vila resulta esser una llúdriga, o nútria (Lutra vulgaris Erxl.) pertenexent al ordre de les feres, y família de les mustélides, aquèst ecsemplar, ben raro en la fanua de nóstra comarca, midia 80 centimetres de llargada y 35 de cua. Els caracters zoologics d'aquèsts animals consistèxen en tenir cinc molars a cada costat de les dugues mandibules; llenga resposa y els dits units per una membrana. Neden y s'enfonsen a l' aygua ab molta facilitat; ses aurelles estan disposades de un modo que poden tapar el conducte auditiu ecstern. S'alimenten de pexos, y per axó viuen a les platjes dels rius y estanys, essent molt apreciades tant per la carn còm per la pell.
La matansa de aquèsta llúdriga es una ventatja pels pescadors dòncs fa pèrdre molt pex.
Va ésser esposada la nit del dia 24 y el matí del dia 25 de aquèt mes a la tenda de licors de'n Valentí Altimiras aont acudí molta gent a vèurela.
- La festivitat del naxement de Nòstre Senyor Jesucrist, s'ha celebrat ab tota esplendidèsa en la nòstra iglésia parroquial. A les cinc del matí es comensaren a cantar matines, seguint després el solèmnial Ofici cantat pel còro de l'Escòla Dominical. A les dèu tingué llòc l'altre Ofici cantat pel metex còro y ab assistència del magnífic Ajuntament; al ofertòri es feu l'adoració del Nèn J esús, comensant l'Ajuntament y seguint tot el pòble que omplia l'ample nau de la nòstra iglésia.
- Les diversions d'aquèstos dies s'han vist ben concorregudes. Els jòves que componen el quadro dramátic de l'Escòla Dominical, a les sèt del vespre posa en escèna'l drama La venjansa de Jesús o els pastorèts a Belèm, y per final de festa la xistosa comèdia Sastres pòbres que robèu, havent sortit a très quarts d'onze de la nit la nombrosa concurrència que hi assistí que prodigá bòns aplaudiments als jòves aficionats.
El dia 26 a la Escòla Popular Catalana tant dignament dirigida per en Josèp Valldeperas, a les vuyt del vespre hi tingué llòc una vetllada familiar que resultá sumament lluida, fent un magnific discurs d'obertura el seu professor y llegint diferentes composicions poètiques alguns alumnes tant dels que assistexen a les classes diurnes, còm a les nocturnes; després es representá pel grupo d'aficionats La plassat de la Crèu y seguí la lectura pel senyor Valldeperas del poema La Malalta, un diálec en catalá, castellá y francès, per alumnes de la metexa escòla, fent el discurs final en Mauro Montaner.
La vetllada resultá un acte importantíssim de cultura, en el qual es posá en evidència la tasca profitosa d' aquèsta Escòla Popular Catalana.
- El Vicari d'aquèsta Parròquia el doctor Mossèn Fortiá Solá, erudit escriptor y historiayre, ha sigut destinat pel senyor Bisbe, de Vicari a l'arxiprestrat de Moyá.
El doctor Solá que conta aquí ab l'estimació general de tota la Parròquia y a qui Navarcles dèu una monografia sobres les relíquies del seu Patró Sant Valentí, se'n durá un bòn recòrd de les moltes simpaties que dèxa a la nòstra vila, aont sempre se'l apreciará en lo que val."

25 de març del 2018

El Centre Català Autonomista fa campanya per Soler i March (28-02-1914)

El Pla de Bages, Any XI, núm.2937, 28 de febrer de 1914, pàgina 2.

"MITINS ELECTORALS PER DEMÁ DIUMENGE
[...].
Les reunions, els preparatius que s'están fent arreu, son prova evidentíssima de les ánsies de reivindicació que sent el districte que de dret ha estat tres anys òrfe de representació, si de fet ha tingut el senyor Soler i March, que desde'l Senat ha vetllat pels nostres interessos. 
[...].
En els mitins i reunions de demá [a Sant Vicents, Sant Fructuós i Sallent], hi parlarán, convenientment distribuits [...].
[...].
En representació del Foment Catalá Autonomista de Navarcles, parlarán el seu digne president don Valentí Vintró i els socis don M.[Mauro] i don J. [Segimon] Montaner.
[...]."

17 de març del 2018

El sumari de l'últim número de "Sol Ixent" (13-10-1916)

El Pla de Bages, Any XIII, núm.3669, 13 d'octubre de 1916, pàgina 3.

A la secció "Notícies":

"Sol Ixent.- Aquest estimat confrare, publica en el nombre últim el següent sumari: Sol Ixent, per Andreu Puig. - Eduquem, per M.M. -Fulls: Girona, Manresa i la verema, per M. Montaner. -Pietat, per Enric de la Serra. -L'olivera, per Emili Pàscual i Amigó . -Secció Escolar: La nit de Reis, per Rita Guiu M; Quin és el dia mes alegre del any, i per qué?, per Peret Planas i Joan Mañosas . - Noves. - Endevinalles."

26 de febrer del 2018

Un festival pels damnificats de Manresa (14-11-1907)

El Pla de Bages, Any IV, núm.1082, 14 de novembre de 1907, pàgina 2.

A la secció "Notícies":

"De Navarcles
El nòstre actiu corresponsal de Navarcles, ens ha enviat la sentidíssima alocució que la Comissió organisadora del gran festival a favor dels damnificats de Manrèsa, ha dirigit Als navarclins.
La festa benèfica se celebrará diumenge pròcsim a dos quarts de quatre de la tarde en el teatre de casa Fontcubèrta. El còro "La Harmonia Navarclense", cantará l'aplaudida pessa La Maquinista den Clavé y "L'Esbart Dramátic" del "Centre Catalá Autonomista", posará en escèna el drama en très actes Las Joyas de la Roser, prenenti part la senyora Romeu y'ls senyors Sorribas, Galobart Cadevall y Montané (M. y S.)
La funció promèt veures molt concorreguda y mès donat el fi benèfic a que's destina son producte líquit." 

1 d’octubre del 2016

En Mauro Montané assisteix a l'acte inaugural de Centre Nacionalista Republicà de Manresa (12-10-1907)

Pàtria: setmanari autonomista, Any II, núm.77, 12 d'octubre de 1907, pàgina 3.

A la secció "Novas":

"Excepcional importancia revestí l'acte inaugural del Centre Nacionalista Republicà de Manresa, que tingué lloch el passat diumenje.
Al matí una gran gentada acudí á rebrer als oradors que arrivaren de Barcelona, acompanyantlos desseguida vers l'hostatje social del Centre, ahont després d'un curt temps de repòs, es dirigiren vers el teatre Nou, ahont tingué lloch el meeting.
En aquest acte hi parlaren els senyors següents: [...], Muntaner, del Centre Autonomista de Navarcles, [...].
[...].
Al acabarse el meeting es celebrà en el saló de cafè del Centre, un apat, assentantse en tres llargas taulas, á mes de la Presidencial, uns 160 comensals.
[...]."

31 de desembre del 2015

En Mauro Montané és nomenat carter peató de Navarcles a Talamanca (17-06-1905 i 22-07-1905)

La Comarca del Vallés, Any XIV, núm., 17 de juny de 1905, pàgina 5; Any XIV, núm.718, 22 de juliol de 1905, pàgina 6.

A la secció "Ecos locales":

"Vacantes. En esta región se hallan vacantes y han de proveerse en sargentes activos ó licenciados del ejército los siguientes destinos civiles pertenecientes al distrito de Tarrasa.
Carteros de Olesa y Vacarisas.
Peatones de Papiol á Rubí, Gelida á San Lorenzo, Monistrol á Rellinás, Navarcles á Talamanca, Estación de Papiol á Castellbisbal, Sardañola á San Cagat del Vallés, y Tarrasa á Matadepera."

A la mateixa secció, un mes després:

"Destinos. Han sido siginificados para los destinos civiles de esta región que se expresan los siguientes sargentos en activo y licenciados de todas clases: Cartero [...]. Peatones: de Navarcles á Talamanca, Mauro Montaner Vinyals; [...]."

21 de gener del 2013

Nomenament de nou rector (02-1917)

Sol Ixent, Any VI, Febrer-Març 1917, Núm 54

EL NOU PASTOR.- Sortint de la missa matinal tots els fidels sortien senzillament encantats del primer sermó pastor-capellà que havia vingut a regentar aquesta Parròquia.
Desprès li hem fet coneixença i de la seva conversa amable i fina i del seu tracte humil i bondadós n’hem tret una impressió agradabilíssima.
Que per molts anys puguem tenir-lo entre nosaltres.
Mauro Montaner

Ha sigut destinat i ha pres possessió ja del seu càrrec d’Ecònom Mossèn Anton Orriols.
Sol-Ixent, el saluda afectuosament i li desitja bon acert i tota mena de felicitats.
En el acte d’acompanyar a la última estada les despulles del malaguanyat  Mossèn Eudal Coma, hi era tot el poble, essent una manifestació de dol tan imponent com mai s’hagués vist.

30 de novembre del 2012

Diada de la Llengua Catalana (01-1916)

Sol Ixent, Any V, Gener 1916, Núm 43

Diada de la Llengua Catalana.- el Centra Català Autonomista no podia fer el sord a l’invitació de celebrar festeigs en honor de nostra Llengua.
Durant el dia de Cap-d’Any, dia assenyalat per a aitals festeigs , els balcons de nostre domicili estigueren endomaçats, onejant-hi la bandera de les quatre barres.
Al vespre tingué lloc a la sala d’espectacles del Centre l’anunciada vetllada, la qual obrí i clogué explicant l’objecte de la mateixa fent atinades consideracions, nostre volgut president en Valentí Vintró. Dos monòlegs  !Casa! i Mestre Oleguer, ens presentà admirablement, com ell sap fer-ho, nostre estimat company en Josep Manyoses; la Secció infantil posà en escena les comèdies Un crim Frustrat i Les Bones Accions, alternant amb Les Formiguetes i Lo que canten els aucells, dues boniques cançons amb gestos molt ben interpretades; En Maure Montaner i En Esteve Camprubí llegiren patriòtiques quartilles, i un gran gramòfon amenisà la funció amb triades peces musicals.
Tots els concurrents, ben nombrosos, quedaren contentísims de la festa, com ho demostraren amb llurs entusiàstics aplaudiments i paraules de felicitació que dirigiren als qui prengueren part a la patriòtica Vetllada.