El Diario catalán, 29 de novembre de 1902, pàgina 1.
A la secció "Pro aris et focis"*:
"Ha sido enviada á un periódico local la siguiente carta:
Los catalanistas d'aquest poble, encara que senzills obrers, protestém
també ab tota la forsa de nostre cor
del arbitrari y despótich Real decret
del ministre d'Instrucció pública, manant que á nostras escolas s'ensenyi
la Doctrina cristiana en la armoniosa
lengua de Cervantes.
Aquesta vergassada donada á nostra estimada Catalunya per l'absolut
centralisme, arrebassantnos casi lo
únich hermós qu'ns quedaba á nostras
escolas; ha de contribuhir moltíssim á
que la gent d'aquestas encontradas
se desperti y miri d'ahont venen nostras desgracias.
Per las travalladas y en las familias
ahont s'ha sapigut tan boja disposició
se sent la gent com la comenta ab frases plenas de fonda indignació, y's
veu l'esperit de nostra Patria que no
ha mort encara, ni morirá may per
més que ho procurin las ponentadas
centralistas.
A enaltirla més que may nostra
preuhada parla, á escriurer, á cantar
sempre en la llengua qu'ns va ensenyar nostra mare en lo bressol; aixó
farém tots los que siguem bons catalans pesi á qui pesi.
Disposi de son affm. S. S.—Maure
Montané
Navarcles 27 Novembre 1902."
* En llatí: "per a l’altar i la llar", que alguns interpretaven con "per a Déu i la pàtria".
