25 de juliol del 2026

El Dr. Gresa rep un altre premi (15-01-1926)

La Voz médica, Año , núm., 15 de gener de 1926, pàgina 4.

A la secció "De Sociedad":

"Doctor Don Aniceto Gresa de Mirambell, a quien la Sociedad Barcelonesa de Amigos del País ha concedido el Diploma de premio extraordinario, para enaltercer su labor en las epidemias. También está propuesto para el ingreso en la Real orden de Carlos III."

La Creu Roja condecora al Dr. Gresa (17-04-1925)

La Voz médica, Año IV, núm.138, 17 d'abril de 1925, pàgina 4.

A la secció "De Sociedad":

"Honores y distinciones.
[...].
—Al doctor Gresa de Mirambell, condecorado con la placa de la gran cruz de Beneficencia por las epidemias asistidas, la Asamblea de la Cruz Roja le ha condecorado con la medalla de oro por los actos en pro de la caridad ligada en el sacerdocio médico.
[...]."

El Dr. Gresa és condecorat (02-11-1923)

La Voz médica, Año II, núm.62, 2 de novembre de 1923, pàgina 4.

A la secció "De Sociedad":

"Condecorados.
[...].
— Ha sido concedida la Cruz de Beneficenia al médico de Navarclés don Aniceto Gresa de Mirabell [sic]. Se premia su comportamiento en las epidemias de grippe y tifoidea, de que se vieron atacadas las poblaciones de Rocafort, Vilumara y Talamanca. El señor Gresa tenía que visitarlas de noche a caballo y en moto, para no desatender su titular, que trataban de arrebatarle. Por humanidad se imponía este trabajo agotador, sin que le arredrara la inclemencia del tiempo ni el malestar físico, y con tal desprendimiento que ninguna miseria dejó de remediar.
[...]."

El Dr. Gresa fou víctima d'assetjament (23-02-1923)

La Voz médica, Año II, núm.26, 23 de febrer de 1923, pàgina 3.

"Informaciones sobre partidos médicos.
Para las señoras de los médicos. 
«El apetito ciego, a muchos precípote», digo, precipita. ¿Qué mal hado aconsejó a nuestro estimado compañero Sr. Gresa de Mirambell el cambio de partido de un pueblecito muy lindo de la Cerdaña española, por el de Navarclés, o Santa María de Navarclés? 
La Cerdaña, Ecretania o Ceretanus Tractus, fué en su origen un sólo territorio español perteneciente a los condes de su nombre, cuyos príncipes se extinguieron en 1196, y su estado se incorporó al condado de Barcelona, y permaneció con título particular en la real corona de España íntegramente, hasta que por la paz de los Pirineos, en 1559, se cedió a Francia el territorio de allende dicha cordillera orográfica.
Navarclés forma partido con Talamanda [sic] y Potit de Vilumara [sic], en los montes manresanos con 1.900 habitantes, un recorrido de 17 kilómetros y una titular de tercera categoría, con cuyo sueldo, según clasificación, no siempre se ha anunciado vacante, por lo que ha sido protestada por la Junta en alguna ocasión. 
La odisea de nuestro compañero en Navarclés fué saladísima, según él refiere. Le nombraron titular interino con 150 pesetas anuales, porque la Junta había protestado el anuncio por consignar menor cantidad a 2.000 pesetas que por titular le corresponden; interinidad que duró hasta el 14 de Noviembre de 1920, en que nombraron a otro, a quien le extendieron el nombramiento en Febrero de 1922 y le destituyeron en el acto. 
Durante el tiempo en que ejerció libremente; y siendo único facultativo en la localidad, le obligaron a curar, y gratis, a un Guardia civil lesionado en una colisión con obreros; en otra ocasión, recibió «una citación para hacer una papeleta de defunción, que a todo trance querían, pero que no pudo hacer, pues tenía enfermos graves en su demarcación antes que visitar a un difunto para firmar la certificación de defunción. Al llegar por la noche se encontró en su domicilio otra citación urgente provocativa y se personó en su domicilio y no había cadáver.» Hemos copiado textualmente sus palabras, porque si no había cadáver, se perseguía la felonía de cogerle in fraganti su falsedad en documento público, con todas sus consecuencias. 
Lo peor hubiera sido que hubiera habido cadáver de un difunto a medias. Explicaremos la paradoja. 
Falleció un zapatero de portal. Los compañeros velaron durante la noche el cadáver. La familia, cumpliendo deberes de cortesía zapateril, colocó en la antesala mortuoria pan, queso y vino, a lo que se llama paniquesear, y es costumbre en muchas localidades. Los velantes salían a la antecámara a echar el trago, con libaciones más numerosas y frecuentes Padresnuestros. El cadáver quedaba en el suelo cuán largo era, y algo más que se estiraba por sí mismo; apoyados en tierra cabeza y pies, y alumbrado por cirios. En uno de los intermedios de trago, los que volvieron a entrar para continuar velando, salieron despavoridos anunciando que el zapatero había muerto a medias. 
El pánico se apoderó de todos, y huyeron. Hecha la calma, entraron los más osados en la cámara mortuoria y encontraron sentado el cadáver del zapatero. Una broma macabra. ¡Quién sabe si en el caso de nuestro compañero se trataría de caso idéntico para que se alejara de Navarclés! Porque los pueblos...
UNA MÉDICA"

Una distinció per al metge Gresa (05-12-1922)

La Voz médica, Año I, núm.17, 5 de desembre de 1922, pàgina 4.

A la secció "Miscelánea profesional":

"Honores y distinciones.
[...].
—Se está tramitando en el Ministerio de la Gobernación el expediente de concesión de la cruz de Beneficencia para el Dr. A Gresa de Mirambell, a propuesta del vecindario de Navarclés, que así quiere premiarle su comportamiento en una epidemia.
[...]."

19 de juliol del 2026

La canalització del torrent de la Cura el 1967 (01-01-1980)

Sarment. Butlletí del Centre Cultural de Balsareny, núm.48, 1 de gener de 1980, pàgina 21.

En un número especial dedicat als 25 anys d'escoltisme a Balsareny, s'inclou:

"EL MEU PAS PER L'ESCOLTISME (1966/67 - 1968/69), per Jacint Orriols.
[...].
26-2-67. Festa branca minyons. 
La festa de la branca, que es celebra cada any, en aquesta ocasió va tenir lloc a Navarcles amb dos punts molt importants: 1er. Adecentament general de la Font de la Cura i. 2on., Concurs de Conjunts Musicals. Quant al primer, es tractava d'una gran empresa en què els caps ja feia molt temps que hi treballaven, i en la qual calia lligar bé totes les coses, ja que en 4 hores 400 nois havien de deixar aquell torrent convertit en parc... i ho feren. Avui és encara una realitat. Unes unitats ja portaren fets (per ells, naturalment) els bancs, unes altres arribaren carregades de papereres, unes amb diferents cartells (Conserveu...),  unes amb l'engraellat dels fogons, altres s'afanyaven a plantar arbres, altres embellien els voltants de la font... El tro gros el protagonitzaren les Unitats de Pioners: calia tapar un torrent de més de 50 m. de llarg per 2 o 3 d'ample i una fondària semblant, però on abans de tirar mica de terra s'hi va fer una canalització per l'aigua, a tota la llargada, amb uns tubs de formigó d'un metre de diàmetre, els quals eren assentats sobre una base de sorra i collats amb obra de ciment; disposàvem d'infinitat d'eines d'una 'empresa constructora; si va quedar algun detall, els escoltes navarclins es cuidaren d'ultimar-lo. A la tarda tingué lloc el concurs de Conjunts Musicals i la nostra Unitat, amb el nom de "Trencacranis" quedà en quart lloc, més pel seu to humorístic que per la seva qualitat musical.
[...]."

L'APA de Navarcles s'adhereix a la Federació comarcal (01-07-1979)

Sarment. Butlletí del Centre Cultural de Balsareny, núm.42, 1 de juliol de 1979, pàgines 12-13.

"INFORMA LA FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE PARES D'ALUMNES DE COL-LEGIS ESTATALS D'EGB DE LES COMARQUES DEL BAGES I BERGUEDÀ. 
Com a consoqüència de la Resolució de la Direcció General de Política Interior del Ministeri de l'Interior, del 10 de Maig darrer, por la qual s'inscriu en el Registre Públic d'Associacions la "FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE PARES D'ALÜMNES DE COL-LEGIS ESTATALS D'EGB DEL BAGES I BERGUEDÀ" i es visen reglamentàriament llurs Estatuts, el proppassat dissabte dia 9 de Juny a les 17 hores, en segona convocatòria, os celebrà a Balsareny una Assemblea General Extraordinària, sota el següent ordre del dia:
[...].
Assistiren a la reunió un total do 20 Associacions de Paros d'Alumnes d'ambdues comarques, ja legalitzades; 9 de les 10 promotores: [...].
Hi foren també amb veu i vot -després de presentades i verificades les certificacions d'adhesió a la Federació i als seus estatuts- les representacions de les APA [...], NAVARCLES, [...].
[...].
[...]. S'inicià desprós l'acte d'el-lecció de la primera Junta Rectora, d'acord amb els Estatuts, resultant elegides por als diferents càrrecs, les següents persones:
[...]
TRESORER En MIQUEL MEDALLA I DIARS
[...]."

El butlletí dels escoltes (01-01-1979)

Sarment. Butlletí del Centre Cultural de Balsareny, núm.36, 1 de gener de 1979, pàgina 17.

En una sèrie titulada "El Balsareny del segle XX: Història de les seves institucions", del Jordi Planes:

"1) L'ESCOLTISME. ELS COMENÇAMENTS: DE 1932 A 1934
[...]. 
A partir del gener de 1933, els Minyons de Muntanya i Estols de Follets (llobatons) del Bages i del Berguedà editaren un butlletí conjunt de molt bona presentació, a través de les pàgines del qual podem anar seguint les activitats dels escoltes balsarenyencs, així com les dels de Manresa, Navarcles, Sallent i Berga.
[...]."

La Coral participa en una trobada de cantaires (01-07-1976)

Sarment. Butlletí del Centre Cultural de Balsareny, núm.6, 1 de juliol de 1976, pàgina 5.

"CORAL SANT ESTEVE: LES NOSTRES ACTIVITATS
La coral Sant Esteve es prepara per a la nova temporada estiuenca amb gran entusiasme, [...]. 
Ja es va dur a terme la primera activitat el passat dia de Sant Joan. Va ésser una trobada de cantaires amb representació de la Coral Joventut Sardanista de Puig-Reig, l'Orfeó Manresa, la Coral de Navarcles i la Capella de Música Burés. 
La diada va tenir un caire d'esplai i va començar amb uns jocs per la mainada i un partit de futbol.
Seguidament es va formar una rotllana per interpretar un seguit de cançons tots plegats mentre es menjava la tradicional coca de Sant Joan. 
Amb "L'hora dels adéus" es va acabar aquesta festa, que servirà de punt de partida per les successives trobades que es faran aquest estiu.
[...]."

L'Associació d'Amics dels Avis (01-07-1976)

Sarment. Butlletí del Centre Cultural de Balsareny, núm.6, 1 de juliol de 1976, pàgina 3.

A la secció "Carta oberta":

"PREC A LA JUNTA DE BENEFICENCIA LOCAL
[...].
[...], m'atreveixo a exposar una vegada més el meu punt de vista referent a la deixadesa i abandonament en què injustament es troba el Centre Instructiu i Recreatiu, i demanar una vegada més a la Junta de Beneficència Local de mirar de trobar-hi una solució, [...].
[...] la solució més acceptable i viable; que, al meu modest entendre, fóra la de crear dintre el dit Centre una "Associació d'Amics dels Avis", amb una reglamentació aprovada pel Govern Civil, més o menys tal com varen fer a la veïna població de Navarcles.
[...]."

Una obra de teatre (01-05-1976)

Sarment. Butlletí del Centre Cultural de Balsareny, núm.4, 1 de maig de 1976, pàgina 8.

"EL TEATRE A MANRESA I BARCELONA 
Entre les activitats de La Lluerna, a part dels nostres assajos, hi ha també una ocupació teatral dels lleures dominicals. Així, sempre que podem, els fins de setmana ens traslladem a cop de cotxe a veure el teatre que es fa per aquests móns, [...]. Així hem pogut anar veient coses tant diverses en llacs tan disporells com, per exemple, "La Setmana Tràgica" a Igualada, "El retaule del flautista" a Navarcles, "Berenàveu a les fosques" al Guixaró, "La jungla sentimental" a Barcelona i, fins i tot, el "Tenorio" a l'Ametlla!
[...]."

29 de desembre del 2025

Anuncis de comerços (1929)

Asociación Mutual de Nuestra Señora del Coll*, Año 1929.

S'inclouen anuncies de comerços de Navarcles:


FARMACIA SALA
Sello Sala contra toda toda clase de dolores
FOSKOL SALA
Reconstituyente de primer orden
NAVARCLES

L'ANTIGA NAVARCLENSE DE VDA. DE JAIME FONTCUBERTA
Representant i dipositari del carbó francès per Navarcles
Queviures, drogues i colonials
Magatzem de grans
Especialitat en l'embotit de porc
Carrer del Diputat Creixell, 15-16 i 21
NAVARCLES

COMERC BARTOLOMÉ VILARDELL
Prat de la Riba, 9
NAVARCLES

LA FLOR DEL BARRI
Drogueria y Ferreteria
LLUIS TRAGANT RIPOLL
Comerciant
Venda exclusiva dels aparells "Peromox"
NAVARCLES

COMPRA Y VENTA DE MAQUINAS DE COSER
Tienda de Comestibles y Tocineria
ANTONIO BALAGUER
Calle Creixell, 12
NAVARCLES

Armonia Navarclense y Café Navarclí
a cargo de Francisco Colillas & C.ª
Navarcles

* A Todocolección s'hi ven una publicació amb anuncis de comerços de Catalunya i les Balears. La publicació sembla ser que és de l'Associación Mutual de Nuestra Señora del Coll, de Barcelona. 

Un edicte municipal (06-12-1937)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Any V, vol.IV, núm.340, 6 de desembre de 1937, pàgina 3 (995).

A la secció "Administració local":

"NAVARCLES 
EDICTE 
Aprovat per l'Ajuntament el projecte de Pressupost municipal ordinari per al proper exercici del 1938, resta exposat al públic, a la Secretaria de l'Ajuntament, així com també les Ordenances fiscals respectives, durant el termini de deu dies, a comptar des del dia de la publicació d'aquest edicte al DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, als efectes d'examen i reclamació; hom fa avinent que les reclamacions que es presentin contra els esmentats documents, hauran d'adreçar-se a la Secretaria del Consell municipal durant l'esmentat termini. 
Navarcles, 30 de novembre del 1937. 
L'Alcalde, R. Forcat."

Fotografia de les armes de la vaga revolucionària (29-01-1932)

Ahora, Año III, núm.351, 29 de gener de 1932, pàgina 12.

A la secció "Los últimos acontecimientos sociales en provincias", una fotografia relacionada amb la vaga revolucionària del gener de 1932:

Armas recogidas por la fuerza pública a los revoltosos en el pueblo de Navarcles. Habían sido arrebatadas por los sediciosos a los individuos del somatén local, y con ellas trataron de hacerse fuertes en la montaña (Fotos Casals)

21 de desembre del 2025

Una sequera (09-08-1878)

Crónica de Cataluña, Año 25, no.367, 9 d'agost de 1878, pàgina 2.

"—Dice un colega que los vecinos del pueblo de Navarcles han visto desaparecer la última gota del agua de sus pozos y en la actualidad han de ir por ella á una [xxx] de distancia de la población. Una cosa parecida pasa en Alfons, del distrito municipal de Llinás, en donde falta también por completo tan indispensable líquido, sucediendo lo mismo en Granollers y San Cugat del Vallés, en cuyas importantes  poblaciones se han secado infinidad de pozos á causa de la prolongada sequía que aflije nuestra comarca."