24 de juliol del 2024

La plaça de carter està vacant (01-08-1907)

Gaceta de Madrid, núm.213, 1 d'agost de 1907, pàgina 454.

Del Ministerio de Guerra: 

"Junta calificadora de aspirantes á destinos civiles
Relación de destinos vacantes [...]
[...].
[Dependencia ó servicio] Dirección general de Correos.—Barcelona.—Navarcles
[Ministerio de que dependen ó Región militar en que radican] Ministerio de la Gobernación
[Categoría] 1.ª
[Clase de destino] Cartero
[Suelo. Pesetas] 100
[...]."

Mor un navarclí en un accident laboral (03-07-1950)

Boletín Oficial del Estado, núm.184, 3 de juliol de 1950, pàgina 1386.

"CAJA NACIONAL DE SEGURO DE ACCIDENTES DEL TRABAJO
[...].
Por consecuencia de accidento del trabajo ocurrido el día 16 de agosto de 1949, falleció en Barcelona el obrero José Antonio Carres Albarracín, de sesenta y siete años de edad, natural de Calasparra (Murcia), hijo de Francisco y de María Cruz, domiciliado en Nueva, número 64, segundo segunda, Navarcles (Barcelona), que trabajaba al servicio de Riegos Asfálticos.
[...]."

Un curset agrícola (17-10-1952)

Boletín Oficial del Estado, núm.291, 17 d'octubre de 1952, pàgines 4764-4765. 

Del Ministerio de Agricultura:

"ORDEN de 20 de septiembre de 1952 por la que se aprueba la celebración de un cursillo de capacitación agrícola sobre «Cultivos herbáceos», en Navarclés-Manresa (Barcelona). 
Ilmo. Sr.: Aprobado el plan general de intensificación de cursillos de capacitación y divulgación técnico-agrícola en todos sus aspectos, agronómico, forestal y ganadero y vista la propuesta de la Dirección General de Coordinación, Crédito y Capacitación Agraria, 
Este Ministerio, de acuerdo con lo dispuesto en la Orden ministerial de 8 de abril de 1948 y normas complementarias, de 25 de octubre de 1949, ha resuelto: 
Primero. Se autoriza la celebración por el Ministerio de Agricultura, en colaboración con la Sección Central de Rurales de la Delegación Nacional del Frente de Juventudes, del siguiente cursillo sobre «Cultivos herbáceos», en Navarclés-Manresa (Barcelona). 
Segundo. La aportación del Ministerio de Agricultura al cursillo de capacitación autorizado por el artículo anterior será en total de 9.725 pesetas (nueve mil setecientas veinticinco pesetas), con arreglo a la distribución que se apruebe por la Sección de Capacitación. 
Tercero. Para hacer efectiva la aportación del Ministerio será preciso que el Jefe de la Sección de Capacitación haya aprobado previamente los programas, presupuesto, profesorado, fecha y lugar de la celebración del cursillo. 
Cuarto. Al finalizar el cursillo se elevará por el Director técnico del mismo a la Sección de Capacitación, una Memoria expresiva del desarrollo del cursillo. Los títulos que se den a los cursillistas serán los del modelo oficial. 
Quinto. Por la Dirección General de Coordinación, Crédito y Capacitación Agraria se adoptarán las disposiciones oportunas para el cumplimiento de lo dispuesto en la presente Orden. 
Lo que comunico a V. I. para su conocimiento y efectos oportunos. 
Dios guarde a V. I. muchos años. 
Madrid, 20 de septiembre de 1952.— Por delegación, Santiago Pardo Canalís. 
Ilmo. Sr. Director general de Coordinación, Crédito y Capacitación Agraria"

L'ampliació de la fàbrica Blanca (19-12-1957)

Boletín Oficial del Estado, núm.316, 19 de desembre de 1957, pàgina 7700.

Del Ministerio de Industria:

"Delegaciones 
BARCELONA 
AMPLIACIONES DE INDUSTRIA
[...].
Peticionario: «Textil Blanca, S. L.» 
Localidad del emplazamiento: Navarcles. 
Capital de la ampliación: 275.000 pesetas. 
Objeto de la petición: Ampliar su actual industria de fabricación de tejidos de algodón con veinte telares de 1,10 metros de ancho de peine y seis telares de 1,10 metros de ancho de peine. 
Producción: Con la ampliación proyectada aumentará su actual capacidad de producción en 234.000 metros anuales de tejidos, principalmente saigas, vichys y similares. 
Maquinaria: Nacional. 
Materias primas: Nacionales. 
Los industriales que se consideren afectados por el anterior anuncio pueden presentar en el plazo improrrogable de diez días, a partir de la fecha de esta publicación, los escritos (por triplicado) que estimen oportunos, en las oficinas de esta Delegación de Industria, sita en la avenida del Generalísimo Franco, número 407. 
Barcelona, 8 de noviembre de 1957— El Ingeniero Jefe, M. de las Peñas.
[...]."

Un altre expedientat per responsabilitats polítiques (23-03-1940)

Boletín Oficial del Estado, núm. 83, 23 de març de 1940, pàgina.

"ANUNCIOS DE INCOACION DE EXPEDIENTES DE RESPONSABILIDADES POLITICAS
[...].
BARCELONA
[...].
Don Isaac Rovira Sáenz, Teniente honorífico del Cuerpo Jurídico Militar, Juez Instructor Provincial de Responsabilidades Políticas número 2 de la provincia de Barcelona. 
Hago saber: Que en este Juzgado, y por orden del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de esta jurisdicción, se incoan expedientes contra:
[...].
José Riura Ballús, de 28 años, soltero, del comercio, natural de Navarcles (Barcelona) y vecino de Villanueva y Geltrú.
[...]."

21 de juliol del 2024

Un navarclí es fa francès (13-04-1947)

Journal officiel de la République française, núm.89, 13 d'abril de 1947, pàgina 3455.

"NATURALISATIONS ET RÉINTÉGRATIONS 
Décret du 12 avril 1947 portant naturalisation. 
(Art. 60 et 62 du code de la nationalité française.) 
Le président du conseil des ministres, 
Sur le rapport du ministre de la santé pubique et de la population, 
Décrete: 
Article 1er — Sont naturalisés Français par application des aritcles 60 et 62 du code de la nationalité française:
[...].
FERRER (Evariste), ouvrier agricole, né le 19 novembre 1905 à Navarclès (Espagne), demeurant à Cairanne (Vaucluse).
[...].

El mestre d'esperanto (12-1963)

Boletín de la Federación Esperantista Española, 2a època, Any I, núm.4, desembre de 1963, pàgina 10.

A la secció "Niaj Pioniroj" ("Els nostres pioners"):

"Sebastian Chaler Arnau 
Li naskiĝis en la jaro 1883 en Vinaroz je kamparana familio kiu tiam, kiel la plimulto el la taglaboristaj kamparanoj, konis ekonomiajn malfacilajojn. [...].
Baldau li devis forlasi sian naskigurbon kaj familion pro manko de laboro kaj elmigris al Barcelono. [..].
Tiam la nomo de Tarrasa famiĝis kiel prospera urbo; tien iris la junulo Chaler kaj ekde tiu tempo Tarrasa estis lia vera urbo en kiu vivas, laboras, fondis familion kaj estas aganta por esperanto.
[...].
Li estis la animo de la tiama grupo Lumon el Tarrasa kaj aktive partoprenis en la esperantista movado de la estulta «Federado Esperantista Catalana» kaj ties regionaj kongresoj. Antaií nia milito tiel estis lia aktiveco por esperanto ke eĉ dum la dimanĉoj li vojaĝis 40 Km. gis la urbeto Navardes por tie gvidi kurson; sed alvenis la milito kaj kun ĝi la teruro, la teroro kaj la mizero: la aktiveco por esperanto kaj la esperantismo haltis cié.
[...].
Nun, la okdek jara Sebastiano Chaler, maljuna je la korpo sed vigía je la animo, daiiras sian oferadon por esperanto kaj en tiu aktiveco dronigas la plej fortajn batojn el sia vivo: la perdo de lia edzino kaj postvivi filón.
Estu tiuj ĉi linioj kontribuajo al la omaĝo por la okdek jara dato de lia naskiĝo kaj la kvindek jara jubileo de lia senhalta laborado por esperanto.
Giordano Moya Escayola."

"Sebastià Chaler Arnau
Va néixer l'any 1883 a Vinaròs en el si d'una família de pagesos que aleshores, com la majoria de pagesos jornalers, coneixien dificultats econòmiques. [...].
Més tard va haver d'abandonar la seva ciutat natal i la seva família per manca de feina i va emigrar a Barcelona. [...].
Aleshores el nom de Terrassa es va fer famós com a ciutat pròspera; allà va anar el jove Chaler i des d'aleshores Tarrasa és la seva autèntica ciutat on viu, treballa, va fundar una família i es dedica a l'esperanto.
[...].
Va ser l'ànima del grup Lumon el Terrassa aleshores i va participar activament en el moviment esperantista de la Federació Esperantista Catalana i els seus congressos regionals. Abans de la nostra guerra, era tan actiu per l'esperanto que fins i tot els diumenges feia 40 Km. al petit poble de Navarcles per fer-hi un curs; però va arribar la guerra i amb ella el terror, el terror i la misèria: l'activitat per l'esperanto i l'esperantisme es va aturar allà.
[...].
Ara, Sebastià Chaler, de vuitanta anys, vell de cos però alerta d'ànima, continua el seu sacrifici per l'esperanto i en aquesta activitat ofega els cops més forts de la seva vida: la pèrdua de la seva dona i sobreviure al seu fill.
Que aquestes línies contribueixin a l'homenatge pel vuitanta aniversari del seu naixement i el cinquantè aniversari del seu treball sense parar per l'esperanto.
Jordà Moya Escayola."

18 de juliol del 2024

Estandard i biografia de la Societat Coral Harmonia Navarclense (02-1934)

 La Aurora, any XLVII, núm.2, febrer de 1934, pp.1-2.

A la secció "Galeries d'estandards i senyeres":


"Harmonia Navarclense" de Navarcles
Fou en l'any 1899 quan una colla de novells cantaires de nostre poble navarclí, vertaders aimants del cant, feiem neixer aquesta entitat amb el nom de «La Trompeta», començant la tasca amb unes caramelles dirigides per l'aficionat cantarie, nostre amic el malaguanyat Jacint Noguera (a) Cristet (q.e.p.d.), després d'haver provat algunes cançons com Les Nacions, Els pagesos i El brindis, s'infiltrava ja la guspira que encenia dintre el cor d'aquells joves cantaires l'idealitat del nostre gran Clavé, començant a assaijar ses obres amb el primer mestre de música en Francesc Vallés qui començà amb De bon matí.
També en seguiren d'altres i després d'uns anys fou substituït pel gran mestre comopositor en Jaume Reguant. L'any 1904 dits cantaires sentiem la necessitat de reglamentar-nos i canviar el nom de «La Trompeta» pel de «Harmonia Navarclense»; i per a seguir més d'aprop les petjades del mestre Clavé entrem a les files de l'Associació Euterpense dels Cors de Clavé, i aquí comença la gran tasca envers l'ideal claveriá.
Posem en estudi, junt amb nostre mestre Reguant, les grans obres de Clavé Gloria a España, Els nets dels Almogavers, La maquinista, Les galas del Cinca, Els pescadors, Al mar, Les flors de maig, Els xiquets de la vall i altres, s'organitzen vetllades, actes benèfics i expedicions de les que nostre poble pot guardar-ne bell record; faltava no obstant per a escampar amb fermesa l'ideal, per a enlairar arreu nostres cants i aixecar nostra bandera, faltava doncs l'estandard, i al retorn de l'expedició a Madrid de l'any 1905, els mateixos expedicionaris amb l'ajut de tots els socis en general, en costejaren un que fou inaugurat el dia 15 d'agost i per a que la festa resultés amb el major esplendor possible, sigué contractada la Banda del Regiment d'Albuera, pel concert que fou executat per nostra secció coral acompanyada de varies societats de nostra comarca; fou dirigit per l'incansable J. Reguant ja que amb sa batuta portem arreu nostres cants, així es veu com a l'any 1907 som guanyadors d'un premi en el concurs de cors de Manresa.
Després d'ell, vingué el bon mestre Josep Bailina, i a l'any 1908 veiém sortir de les files dels cantaires al jove mestre, deixeble de Reguant, en Valentí Bosch, el qual podem dir que sa batuta encare avui ens dirigeix, sa tasca envers el cant podem entendre que no ha estat senzilla puix que, a més d'haver portat amb èxit a nostra secció coral per pobles i ciutats, el veiém a l'any 1910 dirigint a nostra secció orfeónica, composta de 80 cantaires; i al maig de 1917 treuren ja grans profits, puix que obtingué amb dita secció, en el grandiós concert orfónic fet al poble de Puig-reig, un sorollós éxit; també al mes de setembre de 1917, fou premiada nostra secció al concurs d'orfeons celebrat a la ciutat de Manresa, i d'altres per l'estil.
Una de les festes que cal remarcar, fou al mateix any 1917, al rendir homenatge al nostre gran Clavé, fou el primer poble de la comarca de posar una lápida amb el nom del gran mestre a la plaça que es deia del Llobregat, la que fou costejada pel digne Ajuntament; prenent-hi part moltes societats corals i la Junta de l'Associació Euterpense dels Cors de Clavé amb son President senyor Capdevila, President Honorari de la societat coral «Harmonia Navarclense».
Aquesta entitat posseeix el magnífic local que té de propietat al carrer de Creixell, 22, on han estat i seran ben rebudes totes les entitats que vulguin visitar-nos.
Nostre arxiu compta amb gran nombre de guardons en concursos, actes, etc., quina enumeració faria interminable aquesta biografia.
Si podém dir, companys cantaires, que havem fet labor, no per aixó és acabada nostra tasca, sino que devém sembrar la cultura amb nostres cants i amb nostra escola devém escampar les doctrines de nostre mestre per arreu i així paseijarém triomfants per les esferes de la vida, bó i cantant:
¡Gloria al músic i poeta!
¡Gloria a nostre Anselm Clavé!

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

AVIS
Preguém amb el major interés, una vegada més, que totes aquelles entitats corals que encara no ho hagin fet, ens remetin quan més aviat millor, una fotografia del seu estendard i una curta biografia de la fundació i actuació del cor a fi de no haver d'interrompre la publicació de la «Galeria claveriana» que vením insertant a cada número del nostre present portantveu La Aurora.  

9 de juliol del 2024

Descripció dels camins per visitar Sant Benet (12-07-1933)

L'Opinió, 12 de juliol de 1933, pàgina 8.

A la secció "Turisme":

"EXCURSIONISME
ITINERARIS PER A VISITAR SANT BENET DE BAGES
Amb aquest nom s'entén una construcció romànica de fa més de deu segles, la reproducció de la qual, en petit, podem contemplar a Montjuïc. Aquest, diem-ne "monument", està situat a la ribera del Llobregat. a quinze minuts del poble de Navarcles.
Com que el meu propòsit és assenyalar camins, passo per alt les dades, descripció i comentaris que podrien fer-se, referents a tan notable edilici, i solament consignaré, com crec de justicia, que el seu actual propietari té gran cura de conservar tot el que manifesta la bellesa de l'antiga arquitectura.
***
Sortint de Barcelona, pel Nord o pels Ferrocarrils Catalans, hom podria baixar a Sant Vicenç de Castellet, des d'on, passant per Pont de Vilumara, es compten unes tres hores fins al terme anunciat.
També es podria anar a Manresa i prendre l'autoòmnibus que després de Sant Fruitós va a l'esmentat Navarcles.
O bé, des de Manresa, anar-hi a peu en un parell d'hores, per Sant Fruitós o per Viladordis, sense fer la volta de Navarcles. I finalment, amb l'auto de Rocafort, baixant a Pont de Vilumara, i seguint riu amunt per la primera ruta de què he parlat.
Començaré per la segona, puix que em sembla la més còmoda, i explicaré les altres com de retorn.
En arribar a Manresa en un dels primers trens, hom té més de dues hores per admirar els records històrics que enclou, especialment el romà "Pont Vell", i gaudir de la imponderable animació d'un matí de diumenge a la capital del Pla de Bages. A les onze surt l'autoòmnibus de Navarcles, que en pocs minuts recorre una rogenca planúria de vinyats, segueix la conca del Llobregat, poblada de fàbriques; i en baixar del vehicle a l'esmentat poble, es pren un bon camí cap al Sud, que en un quart d'hora va al riu, i es descobreix al costat oposat el vetust monestir, ben caracteritzat pel peculiar absis i per l'esvelt cloquer, tot voltat d'una gran arbrada, el color verd de la qual contrasta i fa més visible la pàtina grouenca [sic] d'aquelles parets mil·lenàries.
Suposant que hom tingui permís del propietari per a entrar-hi (cal haver-lo demanat amb anticipació) podran admirar-se des la senyorívola entrada, la portalada romànica del més pur estil, regulars dependències anexes, i, sobretot, els polits claustres que, malgrat ésser més reduïts, recorden els de Sant Cugat del Vallès, als quals potser precediren.
Esmerçada una hora més que menys en la visita, cal pensar en el retorn. Els que no volen caminar, marxen amb l'auto de Navarcles, i cap a Manresa. Els pedestres podran seguir les rutes indicades i que detallaré.
-Prenent un camí que surt davant mateix de les parets occidentals del cenobi, hom ascendeix entremig de vinyes per la muntanya de Sant Valentí, des d'on s'alvira un extens panorama vers el Pireneu, i en una hora s'arriba a l'esmentat Sant Fruitós, poble de riquesa vitivinícola, distanciat a quatre quilòmetres de la ciutat de Manresa.
-Encara, seguint el camí en direcció al Sud (el mateix que va al Llobregat) i no deixant mai la vorera dreta del riu, en arribar a una caseta de les bombes que xuclen l'aigua potable per a Sant Fruitós, acaba l'esmentat camí carretera i es converteix en un corriol que puja sobtadament per un cingle, tenint a mà esquerra l'embalsament de la fàbrica d'electricitat de Manresa. En descendir aquest camí, hom ha de travessar un petit corrent anomenat "Riu d'Or", pel color rovellat d'aquelles aigües; i pujant novament per corriols mig perduts entre feixes, hom arriba a un planell i es pren direcció Oest, cap als "Casals", del terme de Viladordis, agregat de Manresa, gemada vall tota conreada, curulla de producció agrícola, que bé pot dir-se l'horta manresana. La ciutat queda encara a una altra hora de distància. Es interessant, a més, Viladordis, per què conté records prehistòrics a la Capella de la Mare de Déu de la Salut o de "Les Mercetes".
-Però el veritable itinerari excursionista és el que va a parar a Sant Vicenç de Castellet. Als deu minuts d'haver emprès la marxa riu avall, es troba un recent pont, en forma de passadís, i es va a la vorera esquerra, arribant al cap de poca estona a un mas que s'anomena "Les Generes". Si hom vol descansar ací i dinar, hi ha una bona font a poca distància.
Reprenent el camí, sempre en direcció Sud, al cap d'un quart d'hora es troben vinyes, i hom voreja la cinglera un xic esporuguit per haver-hi a la dreta la fondalada del corrent que ressona per l'abisme. Als quinze minuts més s'acaba la timba i s'obren a l'esguard, una regular extensió de vinyes, el Llobregat, els enrunaments del centenari molí de pólvora dels "Canals"; i dalt, al cantó oposat, l'esmentat Viladordis, tancant l'horitzó el blavenc Montserrat. Descendeix el camí per posar-se al nivell del riu, seguint per la vorera esquerra, fins a la confluència de la riera de Mura. Hom segueix cinc minuts per la dreta d'aquesta; es travessa, i, per un viarany en direcció Oest, hom puja al cim del penyasegat que separa els dos corrents esmentats. Per la carretera que en direcció Sud baixa de "Les Ubagues", casa de pagès que s'alvira en mig d'una gran boscúria, es torna al costat del riu, i en mitja hora s'arriba al "Pont de Vilumara". Ací  hi ha un robust pont romà de vuit arcades; grans fàbriques de filats i teixits; la carretera de Rocafort, amb auto per anar a Manresa, i la que va a Sant Vicenç de Castellet, que és la que en una hora ens portarà a aquest poble, on es pot prendre el tren per tal de tornar a Barcelona, acoblant-se novament amb els companys que haguessin anat de Sant Benet a Manresa.
A.L.A."

8 de juliol del 2024

El comitè comarcal del Partit Republicà Democràtic Federal (13-11-1888)

El Mensajero, 13 de novembre de 1888, pàgina 3.

A la secció "Crónica":

"El anterior domingo reuniéronse en el Centro Federal de Manresa los individuos designados por el partido en la Comarca para formar parte del Comité Comarcal, el cual quedó, constituido en la siguiente forma: 
Juan Ristol, representante por Manresa, presidente. — Pedro Pujol, por Navarcles, vice-presidente.—José Miralda, por San Salvador de Guardiola, secretario.—Jaime Verneda, por San Fructuoso de Bages, vice-secretario.—Jaime Riera, por San Vicente de Castellet, tesorero, y vocales: 
Felio Tuset, por Castellvell y Vilar. 
Juan Viñas, por Sallent. 
José Antonio Valls, por el Puente de Vilomara. 
Juan Giró, por Suria. 
Ignacio Escayola, por la Bauma de Castellvell. 
Bartolomé Canet, Celedonio Puigdellívol y Antonio Horta, por Manresa. 
EL MENSAJERO saluda respetuosa y atentamente la primera Corporación de nuestro partido en la Comarca del Pla de Bages."

7 de juliol del 2024

Un donatiu per als presos del Fets d'Octubre de 1934 (24-03-1935)

La Humanitat, 24 de març de 1935, pàgina 4.

"PER ALS AMICS EMPRESONATS
LA NOSTRA SUBSCRIPCIÓ
Relació de donatius rebuts a les nostres oficines administratives (Ronda Universitat, 25, pral.)
[...].
Un grup de rabassaires de Navarcles... 15'- [pessetes]
[...]."

El subministrament d'energia elèctrica (07-03-1934)

La Humanitat, 7 de març de 1934, pàgina 4.

A la secció "El treball":

"EL SINDICAT REGIONAL DE LLUM I FORÇA DE CATALUNYA A L'OPINIÓ PÚBLICA I ALS SEUS AFILITATS
Nota del Sindicat: 
«Altra vegada hem de fer pública la més enèrgica protesta contra els senyors que regenten els destins de l'Anònima Manresana d'Electricitat.
[...].
L'any 1926 l'Anònima Manresana d'Electricitat solament subministrava el fluid que li proporcionava la Cooperativa de Fluid Elèctric, S. A. als abonats de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada. Aquest fluid l'adquiria de la Cooperativa a set cèntims kilovat i el subministrava als seus abonats a setanta-cinc cèntims el kilovat. Durant vuit anys, la Manresana, mitjançant una explotació vergonyosa contra el seu personal ha engrandit el seu radi d'acció, el qual arriba als pobles de Navarcles, Berga, Gironella, Alban [sic: Olvan], Secs [sic: Cercs], Sant Salvador, Guardiola i diverses colònies fabrils de la comarca de Manresa, com també a les mines de potassa de Sallent, el qual abonat, mensualment, fa efectives vint mil pessetes per consum de fluid.
[...]."

Detalls sobre l'acord per a posar fi al conflicte (26-02-1887)

El Mensajero, 26 de febrer de 1887, pàgina 3.

A la secció "Barcelona":

"— Acerca de la huelga que dió margen á los sucesos de Navarcles, de que hemos hablado alguna vez, dice nuestro estimado colega La Montaña:
"Créese que á principios de la próxima semana se abrirá la fábrica del señor Asols de Navarcles, después de haber llegado á un acuerdo honroso para amos y trabajadores.
Según nos dice la persona que nos proporciona estos datos, los obreros (esquirols) que apesar de la huelga continuaban trabajando en dicha fábrica, serán despedidos inmediatamente, al igual que un escribiente de la misma, á quien se culpa de haber sido el ocasionante de la división surgida entre amos y trabajadores.
Ahora solo falta que el dueño de la fábrica sepa cumplir los compromisos que contraiga con sus trabajadores, y procure ser desde hoy en adelante un juez imparcial que dirima con justicia los disgustos que surjan entre los mayordomos y obreros.
Solo así, podrá recobrar su tranquilidad la vecina población de Navarcles, turbada de algún tiempo á esta parte por los repetidos disgustos á que se ha visto sometida la clase trabajadora, gracias á las arbitrariedades de los fabricantes.""

Les autoritats posen fin als aldarulls (10-02-1887)

El Mensajero, 10 de febrer de 1887, pàgines 2 i 3.

A la secció "Barcelona":

"— Leemos en La Montaña de Manresa:
"Parece que el conflicto surgido en Navarcles, ha sido debidamente sofocado, gracias á la intervención de las autoridades judiciales de esta ciudad, pues según desde allí nos comunican, la fábrica del señor Asols fué cerrada por órden de la autoridad y los dos sujetos que dispararon contra el grupo de campesinos, puestos á buen recaudo con el objeto de sufrir las responsabilidades que el hecho merezca.
El suceso que relatábamos en el número anterior, ocurrió á las 6 y media de la mañana y no á las 5 y media como decíamos, y el grupo de campesinos contra el cual se disparó, estaba situado en la misma población y no en los alrededores de la fábrica como en los primeros momentos se nos había informado.
El domingo vinieron á prestar declaración ante el Juzgado de Instrucción varios habitantes de Navarcles.
Celebraremos que la autoridad sepa con su exquisito tacto sofocar la excitación que allí reina y dejar á cada cual en su respectivo lugar.""

Contra la pena de mort dels assassins (14-01-1887)

El Mensajero, 14 de gener de 1887, pàgina 2.

A la secció "Barcelona":

"—Nuestro colega El Diluvio, de ayer, dice que la Sección 3.ª de lo criminal de esta Audiencia acaba de condenar á la pena de muerte en garrote á Juan Sobrevía y Espinalt y Valentín Anglada y Oliveras, vecinos de Navarcles, distrito judicial de Manresa, por asesinato de un niño de diez años llamado José Casajuana. Por consiguiente, tenemos, como dice El Diluvio, en espectativa otra vez el cadalso.
Cierto que el crimen cometido por Sobrevía y Anglada es horrible por las circunstancias agravantes de alevosía y premeditación con que fué ejecutado. Tenían sed de dinero, secuestraron á un niño con la intención de pedir para su rescate á los padres de éste, una cantidad, y al efecto fué por ellos el niño engañado, haciéndole ir á una casa y asegurándole que allí le tenían preparado un regalo. El niño les siguió; al llegar al sitio por ellos citado, el niño tuvo miedo, quiso retroceder y Sobrevía y Anglada le degollaron.
Siete años ha durado el proceso á causa de haber elegido los procesados, para la sustanciación del mismo, el procedimiento antiguo. Siete años hace que Anglada y Sobrevía están en la cárcel de Manresa. Se han pronunciado ya tres sentencias de muerte por otros tantos jueces que han intervenido en la causa en el trancurso de los siete años.
Si no abrigáramos nosotros el convencimiento firme de la ineficacia de la pena de muerte y del crimen que comete la sociedad imponiendo á un hombre tan terrible pena; si no tuviéramos nosotros como tenemos la convicción íntima de que el hombre es perfectible y de que por sí mismo puede hasta cierto punto recompensar el mal que ha hecho, dadas las circunstancias que concurren á Sobrevía y Anglada, nos inclinaríamos en este caso á decir que, sin querer ofender en lo más mínimo la susceptibilidad de los jueces que han aplicado dicha pena con arreglo á los fueros de la ley, es una injusticia social el ajusticiarles, el hacerles subir las gradas de un afrentoso patíbulo.
Cometido el crimen, Sobrevía y Anglada fueron encerrados, durante tres años en inmundo calabozo, cargados de hierros, sin luz, sin aire y casi sin alimentos. Finido aquel tiempo el alcaide tuvo compasión de ellos y les encerró en el patio. Al salir estaban ciegos, no podían resistir la luz del día, tanto, que ambos sufrieron una enfermedad. Desde entonces nosotros hemos tenido ocasión de verles varias veces. No se vé en ellos al asesino que la sociedad expulsa de su seno, ó á la fiera que necesita estar en una jaula de hierro, sujeta con grillones y esposas para evitar una nueva víctima; no. Ambos han sido en aquella cárcel un modelo de presos. A Anglada, jóven aún, pues contaba solo unos diez y seis años cuando consumó el crimen, se le ve pasear siempre sin decir apenas una sola palabra. Sobrevía, que posee una regular instrucción, ha llenado en la cárcel durante este tiempo una importante misión: él ha sido el constante y dócil maestro de los presos; él ha enseñado muy bien de letra á muchos que nunca hubieran sabido conocer ni el albafeto; él, valiéndose de la instrucción, ha arrancado quizás á muchos de los brazos del vicio y del crimen; él ha sido el amigo fiel, el compañero desinteresado, el padre cariñoso, el hombre de confianza de los presos, y ambos, Sobrevía y Anglada, de carácter amable y hasta bondadoso, apartados siempre del bullicio y jolgorio de los demás presos, han tenido una conducta irreprensible desde que han estado en la cárcel.
Ni Anglada ni Sobrevía son hoy, á juzgar por su conducta, los fieros asesinos de aquella infeliz criatura, á la que en un momento de alucinación ó de delirio arrebataron cobardemente la vida. Hoy son... dos desgraciados que expían el crimen en una cárcel, llorando su desventura arrepentidos de lo que hicieron; y tan arrepentidos deben estar, tan conformados estarán en soportar el castigo que la justicia les impone que, un día en que de la cárcel de Manresa huyeron dos presos, ellos, Anglada y Sobrevía, que fueron los primeros que vieron abierta la puerta por donde aquellos dos se habían fugado, a pesar de haber tenido tiempo suficiente de escaparse, llamaron inmediatamente al alcaide, á quien pusieron en conocimiento lo ocurrido. 
Ahora bien; atendiendo á estas circunstancias y á otras no menos favorables para aquellos infelices, que podríamos enumerar, ¿son merecedores de la pena de muerte?
Bien habrán hecho los jueces cumpliendo estrictamente la ley; pero por encima de la ley hay la justicia, y nosotros que creemos que la pena de muerte es injusta, nosotros que sabemos tener compasión para la pobre víctima y pedimos justicia para el criminal; nosotros que tenemos fe en el progreso y creemos en la perfección humana, decimos á esa sociedad que para reparar un crimen comete otro crimen: Ténles encerrados si así lo quieres, pero no les mates; ten misericordia para el criminal. Son hombres como tú; no seas asesino. Son tus hermanos; detén la cuchilla de la venganza; no quieras ser tu un nuevo Caín."