Un fabricant amenaça amb tancar la fàbrica (09-05-1890)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XX, núm.5668, 9 de maig de 1890, pàgina 3.

A la secció "Crónica general":

"—A causa d'una amenassa proferida per un obrer contra la persona d'un fabricant de Navarcles, s'assegura que aquést tancará dintre de pochs dias lo seu establiment."

Una sequera (10-05-1893)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXIII, núm.7380, 10 de maig de 1893, pàgina 12.

A la secció "Catalunya":

"MANRESA, 8 de Maig. 

[...].

Pocas novas hi ha á comunicar y per dissort alguna poch falaguera, essent la primera y principal la terrible secada que fa de llarch temps afligeix nostra encontrada. No precisament per la part d'aquesta ciutat y sa rodalia, es ja sapigut no'ns mancan las ayguas de nostra famosa Acequia que donan vigorosa ufana á las plantacions de nostre gemat regadiu, mes en los terrenos de secà una verdadera miseria. En los termes de Castellnou, Sampedor, Avinyó, Artés, Navarcles, Castelltallat, Castelladral, Súria y altres, los blats,ordis y demés sembrats donan llàstima, puig, sols pujan un pam y mitj sobre terra sense granar, vegentse obligats molts pagesos á llaurar sos camps. ¡Deu se'n apiadi!

Los rius Llobregat y Cardoner se veuhen aixuts com may, haventse vist obligats alguns amos de fábricas d'aquellas voras á parar sos travalls per falta de forsa motriu. Lo país en general está consternat y ja ab tal motiu s'han fet professons de pregarías pera implorar del cel la benéfica pluja.

[...]."

Una visita a la fàbrica del Pont i a Sant Benet (14-08-1903)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIII, núm.9328, 14 d'agost de 1903, pàgina 4.

"Nota d'estiu

Voreta al riu Llobregat, més amunt de la ciutat de Manresa, á sol ixent del Plá de Bages, s'aixecan algunas fábricas que son la vida del poble de Navarcles, aixís com las vinyas ne son la principal riquesa.

Uns quants amichs visitàrem fa poch la fábrica del Pont, dels senyors Vives, Figueras y Companyia, y admiradas las llargas y espayosas salas ahont s'hi fila y's teixés lo cotó, quedàrem tan reconeguts á la amabilitat del Director, nostre bon amich n'Emili Figueras, com estranyats de la serietat dels homes y las donas que hi travallan, aixís com sorpresos de la bona maquinaria, alguna de la terra, que ab tanta senzillesa multiplica la producció.

Tot foraster que visita la comarca no se'n torna sense anar al monastir de Sant Benet, joya valiosa que recorda temps que ja passaren, y essent l'únich convent d'aquellas encontradas, arreserat per montanyas gegantinas, conserva encara tota sa primitiva grandesa, puig se troba aixoplugat, ja que no's veu cap sostre descobert y las teulas se conservan totas senceras.

Lo visitant, sense voler s'imagina la falaguera gravetat dels fills de Sant Benet, que allí visqueren, la explendidesa del culte, los refilaments del rey dels instruments de vent, y lo salmodiar dels monjos; puig la iglesia enclou encara altars, orga y cor ab las sevas poltronas d'alzina y trono del Abat, tot massís com obra de frare.

Contemplant aquellas parets, en Narcís Masvidal y Puig, professor de la Escola d'Arts y Oficis de Manresa, va dir ab lo sentiment estétich que li escau:

Salut, vell monastir de Sant Benet de Bages,

Eix claustre tan preuhat es un recó de cel;

Que dolsas son las horas á dins de tas arcadas,

Puig sols se sent la flayre de célichs pensaments.

Ahont son aquells sants monjos que tal olor deixaren?

No'ls crida aquesta iglesia ruinós palau de Deu?

Veniu, benedictins, torneu á vostra casa,

Ompliu lo Plá de Bages, de vostra santa fé,

Y tindrán pa los pobres, conreuhadors la terra,

Y un nom més gran encara, tots los bons navarclenchs.

Quan la máquina instantània nos prengué'ls millors cops d'ull d'aquells indrets, vàrem deixar l'antich cenobi á l'hora que'l sol anava cap á la posta, semblant que un mantell negrench enaltia la bellesa de aquell profanat lloch, ahont tres xiprés més alts que las teuladas, sembla que vetllan las rónegas pedras d'aquell solitari monastir.

De retorn á la fábrica després de reconfortar lo cos y refrescar la boca, tornarem á Manresa molt satisfets d'aquella aprofitada excursió.

Eduart Segarra

Manresa, 10 Agost 1903."

El cor de Navarcles al Pont de Cabrianes? (03-08-1904)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIV, núm.9602, 3 d'agost de 1904, pàgines 5-6.

A la secció "Novas":

"Festa major de Pont de Cabrianas.—Anunciadas teníam las festas que com de costum se celebran per Sant Jaume en la parròquia d'Olsinellas y que aquest any havían de celebrarse ab més esplendor si cap, donchs que al mateix temps havían de constituir una mostra del benestar relatiu d'aquesta comarca, al enfront de la miseria que arreu se pateix com à conseqüència de la falta de travall, que aquí, gracias a Deu no ha sofert sino petitas interrupcions en las fábricas que'n dit terme tenen los senyors Salvadó [el Galobart] y Berenguer; per altre part, los pagesos si bé de blat han tingut una cullita que ni á regular arriba, están animats per lo bé que's presenta la del vi y en esperansas de compensar de sobras las deficiencias d'aquélla.

Tot aixó feya esperar unas festas tal com varen resultar: molt lluidas y animadas. 

[...]. 

Sols nos resta recomanar als que'n anys successius han d'esser organisadors de las festas, que mirin si poden darli un sagell ben català com crech que tenían intent a aquest any; me consta que de ferho podém contar ab la desinteresada cooperació del Orfeó Manresá y segurament també del chor de Navarcles, qua'ns farían sentir cansons de la terra; qu'á ningú vindria malament la introducció de la típica sardana, castells de foch y altre que no hi ha dupte que ennobleixen y dignifican al home y la Patria.—J.C.V."

Un incendi a la fàbrica del Galobart (15-03-1958)

Solidaridad nacional, 15 de març de 1958, pàgina 5.

A la secció "Noticias de Cataluña":

"[...]

MANRESA. (Crónica de nuestro corresponsal J.A.L.)

[...].

RACHA DE INCENDIOS

El Cuerpo Municipal de Bomberos, que celebró el pasado domingo con toda brillantez su fiesta patronímica, ha tenido durante los cuatro últimos días tres solicitudes para sofocar ambos fuegos declarados, dos en la comarca y otro en el propio Manresa. El primero de ellos se declaró en la fábrica «El Galobart», del vecino pueblo de Navarclés, donde el fuego tomó gran incremento dada la combustibilidad de los materiales propios del hilado que se enontraban almacenados en la parte antigua del edificio. Pese a que los bomberos y los obreros de la citada fábrica pudieron salvar en última instancia gran parte de balas de algodón, madejas, rodeles, etcétera, las pérdidas fueron de gran consideración, tardándose en reducir el siniestro más de tres horas.

[...]."

Una conferència sobre mutualisme (11-1905)

L'amich del poble catalá: butlletí oficial de l'Associació Mutua de previsió y socors del mateix nom, Any II, núm.16, novembre de 1905, pàgina 7.

"NOSTRES AMICHS DE NAVARCLES

Sr. en Eloy Ribas Serrabassa.

Barcelona

Molt senyor meu: Ab gust compleixo l' encarrech d'aquesta Subsecció de donarvos compta de la festa hermosa de germanor que representa per nosaltres la vinguda de nostre estimat President lo apostol del Mutualisme en Joan Piñol.

Molts dias feya que desitjabam poger assistir á tal conferencia ja que las explicacions donadas per nostres companys de la subsecció 114 (Artés) y los trevalls de propaganda de son dignes Presidents y Vispresident en Berenguer y en Delisau y nostre digne tresorer l'amich Padrós que donaren per resultat la constitució de nostre subsecció, tenian que ser completats per nostre ferm convenciment afi de poguer transmitir á nostras amichs los arguments que segóns ens deyan ab tanta claretat sab explicar nostre infatigable fundador. Per fi foren vensudas las dificultats per trobar un dia aproposit y fou senyalat lo disapte dia 28 per sa arribada y á la tarde sortiren á rebrer á l' estació de Manresa nostres comisionats, trobantse alli ab la Junta de Manresa, de S. Joan de Vilatorsada [sic] y de Suria qu' aprofitaban l' ocasió de saludarlo.

Sorprés y agrahit de tal atenció emprengue ab nostres companys lo camí ab la tartana desde Manresa y rebut á Navardes per los companys de Concell subseccionari, se dirigiren tot seguit á la fábrica de San Benet, domicili de nostre vis-president Clapera ahont fou ates y descansá fins á l' hora de la conferencia tota volta que son estat de salut no l' hi permeté apenas probar lo sopar que se l' hi tenta preparat y acordantse en vista de son estat delicat que fes nit á la casa Alberta ahont s' hostatjaba nostre bon amich Padrós, per si fossin necessari sos cuidados.

Arribada l' hora de la conferencia, nos trasladarem junts al poble dirigintnos al local la «Armonia Navarclense» cedit galantment pera teniri lloch dit acte. En lo moment d' anar á comensar nos sorprengue agradablement la arribada desde Artés de 8 dels individuos del Concell subseccionari ab son President Sr. Berenguer que vingueren á honramos ab sa presencia.

Habentse reunit ja un gran nombre de personas desitjosas de sentir la veu del apostol del Mutualisme á Catalunya, ocuparen la mesa lo Sr. Piñol, nostre president en Joan Aguilar, lo president d' Artes en Domingo Berenguer y altres individuos dels concells d' abduas subseccions y nostre president subseccionari endressa la paraula al públich fent la presentació del conferenciant y explicant l' objecte d'haberlos convocat publicament. Al anar á fer us de la paraula lo Sr. Piñol, solicita ferho avans lo Vis-president de la subsecció 114 d' Artes Sr. Delisau y concedida que l' hi fou, manifesta que tenia noticia de la arribada á Navardes del dignissim President fundador de L' AMICH DEL POBLE CATALÁ, la nombrasa subsecció d' Artes qual representació portaban per enter sens faltarni un, habia volgut assistiri per advertirlos que inaugurada la subsecció, teberian certs papers y sentirien tota classe de calumnias y atachs contra l' associació, contra son digne Concell General y contra son may prou alabat President y que habian cregut son dever advertirlos que no fessin cas de res y que venian aqui per que al fer la resenya de l' acte qu' estaban verificant, se servissin fer constar publicament á la mes enérgica protesta de la subsecció d' Artes á tal campanya y sa mes incondidonal adhesió al Conceil y á son digne President.

En mitj de l' espectació general usá de la paraula lo senyor Piñol, agrahint en primer lloch las frases de presentació de sa persona, aixis com l' acte hermós de germanor del companys d' Artes y d'adhesió á la rahó y á la justicia, que agrahia per lo que pertocaba al Concell general, tota volta que las ofensas particulars no podia considerarlas ofensas venit de qui venian y no podrian may ferlo desviar del veritable camí emprés, que com mes l' ataquessin mes satisfet quedaria perque significaba que anaba creixent la rabia dels enemichs dels hermosos fins de nostra benvolguda associació ¡Feuse el carrech digue que si comprenian que jo debia tirarla á terra per falta d' aptituts per dirigirla, tot foren alabansas á favor de ma persona, per lo tant, anem fent via y deixemlos lladrar. Passa tot seguit á fer la explicació de l' estat actual de la societat, de la necesitat de reforma poch á poch sens lessionar violentment los interessos creats, lo modo d' esser de l' obrer, aportarli cadas c' hu guiat per l' esperit de germanor lo que es necessita per aytal fi, lo pobre sos estalvis, lo rich sa cooperació mes efectiva y contribuir á que la cultura del pobre lo fassi obtenir la personalitat de ocupar llochs en las carreras qu' avuy l' Egoisme l' hi te tancadas. Explica la base económica de L' AMIC DEL POBLE CATALÁ, ab gran acopi de datos de totas las entitats extrangeras, convence á tothom de la possibilitat d' unas rendas impossibles d' obtenir l' obrer sens la base del Mutualisme practicat en aquesta forma, explica la colocació del capital inamovible, la gestió del disponible en forma tan clara y tant detallada, que tothom, sortí molt ben convensut de que no hi ha pas cap associació, tant práctica y tant sólida y segura com la nostra. Demostra que la Miseria y la Incultura son la causa de l' esclavitut dels pobles que las sufreixen y acaba suplicant á tots quants tinguesim lo mes petit dupte que lo manifestessin alli publicament, tota volta que no era correcte combatrer en sa ausencia poguent ferho allí y no objectant res ningú perque tothom estaba ben convensut dona per terminada la conferencia ab tant entussiasme que l' endemá al mati una volta efectuada la inauguració y recaudació al anar á dinar á casa nostre digne President subseccionari Aguilar portaba ja en cartera una quarentena de propostas y la seguritat de que sens tardar doblarém aquest número per los molts que solicitan sa inscripció per l' any 1906.

Tots fem vots perque la salut de nostre estimat fundador, l' hi permeti veurer lo seu triomph que no duptem ha de ser gran, explendorós digne de la gran obra per ell aportada a nostra terra y que tots estém disposats á defensar.

Lo Concell d' Administració de la subsecció 136."

Una revista dedica un número especial a l'Àngel Grané (30-10-1906)

El Eco de la Industria, Año IX, Tomo 5, núm.10, 30 d'octubre de 1906.

La revista "El Eco de la Industria" dedica un número en honor als èxits de l'Àngel Grané.

"NUESTRO PREMIO O RECOMPENSA 

Cuando Grané estudiaba en la Escuela de Artes y Oficios de Manresa, obtuvo un primer premio en los exámenes; igual distinción ha obtenido en la Escuela Nacional de Roubaix; y por fin en la Exposición de Tourcoing, ha ganado una medalla de oro por la presentación de dos tejidos. 

Para probar los méritos y actividad de Grané, le indicamos la necesidad de dar algunos trabajos en EL ECO y en veinte días ha hecho todo cuanto contiene este número, excepto lo de Redacción. 

Nuestro objeto fué exhibir en esta ocasión algo de lo que él pueda dar de sí. 

Todos sus trabajos los sometemos á la apreciación de los inteligentes, más de momento y compenetrados de su valor, hemos de premiar el estudio y el talento, y á tal objeto dedicamos este número, al queridísimo compañero Angel Grané. 

La Redacción."

El número inclou els següentes articles:

- Honrando a España [sense firmar]

- Glorias de España [sense firmar]

- El triunfo, Solano 

- [sense títol], Wifredo Paulet, director de El Eco de la Industria

- Estudio de los rasos, Angel Grané

- Los obreros españoles en el extranjero, [sense firmar]

- La realidad ante el cariño, Angel Grané

- Estudio comparativo de varios telares automáticos, G. Honori, traducció Angel Grané

- Tejidos premiados en la exposición de Tourcoing, [sense firmar]

- Grané felicitado, Pedro Armengou Manso, alcalde de Manresa

- Gasa, Angel Grané

- En premio al talento. Laureles a Grané, Wifredo Paulet, director de El Eco de la Industria

- Expedición obrera al extranjero, Enrique Sanchis, Ingeniero Jefe de la Expedición obrera al Extranjero

- El principio del fin, Maurici Fius Palà, ex-alcalde de Manresa

- Honor al mérito, Narciso Mauridal Puig, professor de l'Escola d'Artes i Oficis de Manresa

- A mi alumno Angel Grané, Juan Saladrigas, professor de l'Escola d'Artes i Oficis de Manresa

- [sense títol], Joaquin Perera, president del Protectorat de l'Escola d'Artes i Oficis de Manresa

- [sense títol], Leonci Soler y March, Diputat a Corts

"Siendo este número dedicado á nuestro corresponsal en Roubaix D. Angel Grané, hemos retirado todos los demás originales que teníamos en preparación."

Fàbriques i botigues del sector textil (1924)

Anuario de industrias textiles sus derivadas y auxiliares de 1924, pàgines 297-298.

Navarcles (Santa María de) 

ALPARGATERIAS

Alegré (Angel) 

Sabater (José)

Traguant [sic] (Luis)

MERCERIAS Y TEJIDOS (Comercios) 

Alsina (Dolores) 

Creus (José) 

Graner (Concepción) 

HILADOS DE ALGODON (Fábricas de) 

Puig y C.ª (Isidro) 

SASTRERIAS 

Baraldés (Valentín) 

Vilaseca (Anselmo) 

TEJIDOS DE ALGODON (Fábricas de) 

Clausella (Jaime) 

Obradors (Domingo) 

Raventós (José), Desp. en Barcelona. P. de S. Juan, 24

Un anunci de la fàbrica Blanca (02-1957)

Las Misiones Católicas, Año LVIII, núm.820, febrer de 1957, pàgina 19.

S'inclou un anunci:

"FABRICA DE TEJIDOS DE ALGODON 

TEXTIL BLANCA, S.L. 

Despacho: Alta de San Pedro, 8 - Tel. 226098 BARCELONA 

Fábrica: Calle Verger, 3 - Tel. 24 NAVARCLES (Manresa)"

La constitució del comitè paritari del textil (22-06-1924)

El Progreso: diario republicano autonomista, Año XIX, núm.5850, 22 de juny de 1924, pàgina 3.

A la secció "Información regional":

"MANRESA 

18 junio. 

En las Casas Consistoriales de esta ciudad ha tenido efecto una reunión con representación de la clase patronal y obrera de paradores y contramaestres de la industria textil, bajo la presidencia del comisario regio del Trabajo, con objeto de empezar los preliminares para la constitución definitiva del Comité paritario, que se compondrá de cinco obreros y cinco patronos, correspondiendo Manresa, San Juan de Vilatorrada, San Fructuoso, San Martín y Navarcles.

Acto seguido de haber terminado dicha reunión, se hizo lo propio para con los camareros de restaurants, hoteles y bars."

S'autoritza l'aprofitament d'aigua per a la fàbrica de pólvora (20-02-1875)

Crónica de Cataluña, Año 22, no.83, 20 de febrer de 1875, pàgina 2.

A la secció "Gacetilla":

"Sa ha concedido por el gobierno de esta provincia autorización á D. Jaime Xipell para aprovechar aguas del rio Calders en cantidad de 435 litros por segundo con destino á una fábrica de pólvora, sita en el término municipal de Navarcles."

Crítiques al cor parroquial i un fabricant explotador (24-04-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.508, 24 d'abril de 1891, pàgina 2.

A la secció "Cartas de fora":

"Navarcles 20 d'Abril de 1891

Amich Director: Tenim aquí una cistella bruta lligada à la pilastra dels coristas de la iglesia, que son de lo més burro que 's puga imaginar. Nos críticas son tramontanayres perque som dels vermells, y ells ¡pobrets! son més negres que una sotana, y sempre val més ser vermell que negre.

Tenim també una fàbrica en aquest poble, que fent [xxx] entre dos personas los telers de nit y de dia, se guanyen de 16 á 18 pessetas setmanals [xxx xxx]. L'amo es molt católich y partidari de la gent d'ordre, però pera escanyar al obrer no n'hi ha de més aficionat que ell, cap.

Si pel próxim Maig aixó no s'arregla y no cantém una llissó llarga als que'n tenen la culpa, estem ben frescos.

Prou per avuy y fins á un altre.

A.G."

Pregàries i processons per a que plogui (13-03-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.502, 13 de març de 1891, pàgina 4.

A la secció "Mal temps":

"L'enfaldillat de cala Cera de Navarcles ja fa temps que fa plegarias perque plogui y sembla que las aixetas celestials no'n fan cas.

Diumenge de l'altre setmana van treure lo Bartomeu (a) Pellayre xich, desde d'un corral de llana á un niu de corbs, en comitiva molt semblant al enterro de Carnestoltas, y ni por esas.

L'endemá sortiren á pasturar piadosament fins á Viladecaballs, y á pesar de que un fabricant va fer plegar los obrers á preu fet (que no li costava res lo sacrifici) per assistir á la motxiganga, ni'ls núvols van plorar ni res que s'hi assemblés.

Paciencia y diners volen aquestas cosas.

Que continuhi 'l mussol negre rogativant fins que plogui, y al final ne sortirá ab la ceba."

El mossèn contra les noies (06-02-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.497, 6 de febrer de 1891, pàgina 4.

A la secció "Mal temps":

"Un baladrer sagrat l'altre dia á Navarcles va barbaricar desde 'l sant corriol dihent que las noyas que ballen no poden ser bones teixidoras ni filadoras, sino que aquesta condició no més las reconeixan las que van á missa.

¿Si pensará aquest sotana que dihent parenostres es com es fa la feyna?"

Mor el propietari de la fàbrica del Galobart (03-01-1905)

El Pla de Bages, 3 de gener de 1905, pàgines 1 i 2.

A la secció "Notícies":

"Veritables probes d'aprèci i condòl han rebut avuy les distingides famílies Salvadó i Guitart ab motiu del entèrro del que 'n vida fou un ciutadá inteligent, laboriós y caritatiu, nòstre malhaurat compatrici dòn Antòni Salvadó y Safont. 

A la iglésia de la Sèu [de Manresa], aont s'ha celebrat un solèmne Ofioi de requiem en sufragi de la anima del finat, s'hi ha congregat distingida concurrencia, verdadera manifestació de dòl de les numeroses families relacionades ab les de Salvadó y Guitart.

[...].

Sobre del féretre hi havia corones ab dedicatòries de la familia Burés, dels dependents del magatzèm y despatx de Barcelona, de les fábriques d'Anglés (Girona), Galobart de Navarcles y Burés de Sant Joan de Vilatorrada, quals fabriques han estat parades havent assistit al entèrro tot el personal d' hòmès de les metexes y un bòn número d'obreres de Sant Joán.

Presidien el dòl el fill polític del finat, dòn Joan Guitart y Santasusana, dòn Joan Burés, el Rnt. Mossèn Josèp Guitart y Santasusana y el senyor Oms y Rovís.

[...]."

L'Escola dominical, les fàbriques, els carrers i el conflicte per l'impost de consums (05-11-1914)

El Pla de Bages, 5 de novembre de 1914, pàgina 2.

A la secció "Crónica de la comarca":

"Navarcles

El próxim diumenge un gran número de joves que assisteixen a l'Escola Dominical anirán a Balsareny per a fer una visita de agraiment al ilustre Dr. D. Joán Sala, que va fundar aquella floreixen Escola durant la seva estada com a Vicari de Navarcles.

Després visitarán també a don Florenci Fornesa, exmestre-director del coro de dita Escola Dominical.

A la una visitarán el Castell de Balsareny on farán un ápat que dintre de la modestia obrera será ben espléndit. Están preparantse ja per aquella escusió regnant gran entussiasme.

- Gracies a Deu s'han représ els treballs de les fábriques que funcionan normalment, lo qual ha retornat l'alegria a moltes families d'aquesta població.

- Actualment s'están arreglant alguns carrers i engravant carreteres particulars en prestació personal.

- El fallo dictat per l'Administració Económica en la qüestió sobre l'impost de Consums entre el propietari don Valentí Vintró i l'alcaldia, qual fallo fou favorable al primer, ha sigut confirmada per la Delegació d'Hisenda de la provincia, on va recorrer en alsada contra el fallo de la Econòmica el senyor alcalde."

S'organitza un banquet en honor a l'Àngel Grané (30-04-1907)

El Pla de Bages, 30 d'abril de 1907, pàgina 2.

A la secció "Notícies":

"Retorn den Grané y Mas

La pròxima setmana del 6 al 10, tornará a Espanya l'inteligent jove navarclí dòn Angel Grané y Mas, que havia fet de texidor a la fábrica del senyor Bretrand d'aquesta ciutat.

Com saben nostres llegidors, l'avantatjat compatrici, ècs-alumne de l'Escòla d'Arts y Oficis de Manrèsa, es un dels obrers subvencionats pel govèrn pera desenrotllarse en els conexements de la industria tecstil a l'Escòla de Roubaix (Fransa).

Torna el jove Grané plè de glòria ab el llorer del triomf alcansat en una esposició industrial celebrada a Tourcoing, en la que obtingué el primer prèmi y de quina victòria tenen conexement nostres llegidors.

Pera obsequiar al nostre distingit compatrici, el director de El Eco de la Industria, dòn Wifred Paulèt, organisa un banquèt que's celebrará a Barcelona el dia que hi arribi el llaurejat catalá de la comarca de Bages, dòn Angel Grané y Mas."

Detinguts per robatori de cotó (11-08-1919)

La Vanguardia, 11 d'agost de 1919, pàgina 3.

"Comunican de Manresa que el somatén ha detenido á dos sujetos de Navarclés, acusados de robo de algodón en una de las fábricas de aquella localidad."

Fàbriques parades (25-05-1890)

La Vanguardia, 25 de maig de 1890, pàgina 3.

"Noticias de la huelga

[...].

En Navarcles se hallan paralizadas tres fábricas, cerrada una por reparaciones, por voluntad de sus dueños otra y por huelga la restante, motivada por habar despedido el patrono á un obrero asociado.

[...]."

Grups de vaguistes (16-07-1890)

La Vanguardia, 16 de juliol de 1890, pàgina 5.

"(De nuestro corresponsal especial) 

Sucesos de Manresa 

Manresa, 15, á las 8 45 noche. 

Patrullas de tropa continúan recorriendo la población. El alambre telefónico del camino de Navarcles ha sido cortado. 

Esta noche á las 7 se presentó un grupo de personas ante la fábrica de San Benet sin que consiguieran los resultados que se proponía. Témese que mañana aumenten los pasos y queden sin trabajo los obreros de unas 20 fábricas, que suman 2.500 trabajadores. 

A consecuencia de la entrevista tenida en el wagón del ferrocarril entre el alcalde y el gobernador, es probable la separación de aquél a pesar de tener opiniones conservadoras. 

El grupo de conservadores á que me refiero en la correspondencia, dirigióse a la fábrica Galabort [sic]. 

En el camino de Navarcles se formaron grupos que á la llegada de 8 guardias civiles hubieron de disolverse deteniendo la fuerza armada á una persona que llevaba revólver. 

Coméntase la llagada de tropas. Dícese que el domingo último fueron pedidas por el Fiscal de la Audiencia. 

Hay bastante tranquilidad. Los obreros siguen esperanzados y haciendo esfuerzos paca llevar á cabo la anunciada manifestación. 

Figuerola."