Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fàbriques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fàbriques. Mostrar tots els missatges

6 d’octubre del 2026

El treball nocturn de la dona a les fàbriques (04-01-1911)

Las Noticias, Any XVI, núm.5333, 4 de gener de 1911, pàgines 1-2.

"ESTUDIANDO UN PROBLEMA
EL TRABAJO NOCTURNO DE LA MUJER
Un redactor de LAS NOTICIAS visita los centros afectados

Cuando el legislador viene á lesionar intereses creados por leyes anteriores, el Estado debe resarcir á los perjudicados.
— Chateaubriand

Hacia el alto Llobregat
Con un frío glacial que avaloraba extraordinariamente las mantas de que había provisto el interior de la tartana el dueño de ella, emprendí la marcha muy de mañanita hacia San Fructuoso de Bajes, pueblo distante unos siete kilómetros de Manresa, con intento de visitar las fábricas conocidas por de San Benito de Bajes y Puente de Navarcles.
A poca distancia del pueblo abandonó el carruaje la carretera general, torciendo á la derecha, y enfilando por un holgado camino de travesía que conduce á dichos establecimientos fabriles.
Por cierto que á dos tercios del camino andado tropezamos con un monumento que mereciera serlo nacional, y que pertenece al notable pintor Casas, condueño de una de aquellas fábricas.
Me refiero al casi derruido convento de San Benito, notable construcción románica, de la cual se conservan unos claustros cuyas columnas son un modelo de estilo, á parte de no pocos fragmentos de un valor histórico y arqueológico inapreciable.
Confieso que ignoraba la existencia de ese notable recuerdo del VIII ó IX siglos. El pintor Casas merece un aplauso de los verdaderos amantes de las cosas de nuestra tierra, pues á costa de sacrificios inmensos está procediendo á la restauración completa del antiguo monasterio. En una de cuyas alas, que estaba convertida en un montón de escombros, ha mandado construir habitaciones modernas, aunque no en su aspecto exterior, pues ha utilizado las mismas piedras que formaban los antiguos muros de la casa abacial.
¡Qué de recuerdos trajo á nuestra mente la augusta abertura de aquellos pesados arcos; las gruesas y cortas columnas que ostentan cien distintos motivos ornamentales, propios de aquella época; motivos de ejecución grosera, burda, si se quiere, pero siempre original, justa en proporciones y sin repetirse en ninguna de las cuatro caras de los capiteles!
¡Con qué emoción se contempla la huella que durante siglos imprimió por el desgaste la planta de cien generaciones de monjes en las toscas losas de la escalera que conduce al coro; en las anchas piedras que pavimentan el claustro!
Más de dos horas pasé recorriendo aquellos lugares, y en Dios y en mi ánima que no ha de pasarse mucho tiempo sin que vuelva á contemplar esos arcaicos recuerdos, por los que me perezco. Son merecedores de algo más que de la ligera mención que hoy hago de ellos, pues ni mi misión actual es esa, ni casa bien el arte con las informaciones de carácter mercantil.
Y di de mano á la poesía para entrar de lleno en el templo de lo práctico: en la hermosa fábrica de los señores don Isidro Puig y Compañía.
Recibióme amablemente el ingeniero mecánico, director de la fábrica, señor Mir y Baratau, y por él supe que trabajan allí 390 obreros, mujeres 265 de ellos;
Que esos obreros pertenecen á los pueblos de San Fructuoso y Navarcles, en una proporción de un 20 por 100 los del primer punto;
Que el trabajo de preparación se efectúa casi en su totalidad por mujeres, y de noche, repitiéndose el caso de que todas prefieren el trabajo nocturno al de día. Pude comprobarlo interrogando á algunas de ellas cuando, á la caída de la tarde y en mi viaje de regreso, me crucé con ellas en el camino.
Al preguntarle el promedio de los jornales que ganaban los obreros en aquella casa, nos enseñó el señor Mir varias nóminas de distintas semanas, y sacamos una proporción de 22 pesetas semanales para los hombres y de 17 para las mujeres.
A preguntas nuestras se dignó contestar que la fuerza hidráulica de que dispone la fábrica es no pocas veces escasa para la maquinaria existente.
—Es un hecho —añadió— que desde hace algunos años el estiaje del río es cada vez menor, y menor la fuerza, por consiguiente, lo que obliga á no desperdiciarla ni un minuto. Que se apruebe la ley suprimiendo la labor nocturna de la mujer, que es la que ha hecho siempre el trabajo de preparación, y nos veremos obligados á cerrar la fábrica. Trabajando solo de día, una fábrica de 10,000 husos, que alimenta 500 telares, no produce preparación para todos, y tiene ó tendría que parar 200 de aquéllos. Además, la filatura es la que gasta mayor cantidad de fuerza, y esa proporción resulta aún mayor que la expresada. Ahora bien: calculemos el número de telares que hoy trabajan, y demos de barato que todos los fabricantes se hallen, como se hallan, en idénticas ó parecidas condiciones que nosotros. Resultaría, suprimiendo el trabajo de noche, que quedarían parados en las riberas catalanas 60,000 telares; y esos telares tributan á razón de 25 pesetas cada uno. Ese dato dirá á usted si los que legislan conocen ó no la ciencia de los números.
Visitamos los inmensos talleres ó cuadras, y nos despedimos del amable director, dirigiéndonos á la vecina fábrica.
Pertenece ésta á los señores Vives, Figueras y Compañía, y se la conoce en el país por la fábrica del Puente de Navarcles, por estar enclavada junto á dicho puente.
En ella trabajan 50 hombres y 100 mujeres. El promedio de lo que semanalmente ganan es de 23 pesetas los primeros y 16 pesetas las segundas.
Visitamos la instalación, que es magnífica y en perfectas condiciones higiénicas. Al preguntar al director, que fué quien nos facilitó los anteriores datos, qué opinaba respecto á la supresión del trabajo de la mujer, nos contestó:
—Opino que es la ruina á plazo para los fabricantes y la ruina inmediata para el obrero. Mire usted, hace 50, 40 y 30 años no había en las fábricas más que un 4 por 100 de hombres, excepción hecha de los encargados, y el trabajo de preparación se hacía exclusivamente por mujeres, como hoy. En el batán y las cardas hay y habrá hombres; no pueden ser mujeres. En los manuares y mecheras, que es lo que más hay en las fábricas, han trabajado mujeres toda la vida; nunca se ha visto un hombre en ellas. En la filatura el número de hombres empleados no ha llegado nunca á un 10 por 100 en esta comarca. De manera que, conociendo estos datos, dígame si es posible la vida con la supresión del trabajo de noche.
—Ha hablado usted de la ruina inmediata del obrero...
—Y lo repito —añadió—, pues es exacto cuanto ha escrito usted en los anteriores artículos acerca de las consecuencias del paro de noche, y á ellos me remito.
—¿Y respecto á los jornales?
—¿A qué se refiere? —exclamó con extrañeza.
—Hace dos días oímos exclamar á una obrera de que si no pagaba una cuenta que debía, era por lo poco que ganaba. Unas nueve pesetas.
—Puede que sea verdad, pero como no fuese ayudanta, no dé usted mucho crédito á ello. Sucede á veces, aunque no en esta casa, que alguna obrera oculta á su propio padre la mitad de lo que gana para gastarlo en cintajos, aunque ese caso se ha dado pocas veces. Y lo mismo han hecho algunos hombres con sus mujeres para dedicarlo á vicios.
—¡Pero eso cae en desdoro de los fabricantes!
—¿Quién lo duda?... Sin embargo, el que quiere de buena fe asesorarse, acuda á los libros de pago semanal, y no habrá fabricante que se niegue á enseñarlos, como he hecho yo con usted.
Siguieron los saludos de rúbrica, y volví á montar en mi tartana, tomando el camino que conduce á Sallent. Arreciaba el frío porque caía la tarde y soplaba un airecillo Norte que helaba el resuello.
Pallardó y Bastard de la Torre
San Fructuoso de Bajes, Diciembre 1910."

2 d’octubre del 2026

Els trasllat a Navarcles dels telers d'una fàbrica en vaga (09-02-1905)

Las Noticias, Any X, núm.3235, 9 de febrer de 1905, pàgina 2.

A la secció "Locales":

"Movimiento obrero.—Huelga solucionada.—La huelga de los cinteros de Manresa puede darse por terminada casi en su totalidad.
[...].
Continúan en huelga unos veinte cinteros ocupados en telares cuyos patronos en su mayor parte han ofrecido ir á la Alcaldía á suscribir el contrato de trabajo, con lo cual sólo quedarán en paro forzoso algunos de los obreros que trabajaban á cargo de la señora viuda de Cornet, la cual al iniciarse la huelga trasladó los telares á un establecimiento del término de Navarcles*."

* la fàbrica de cal Tàpies

26 de setembre del 2026

Un accident laboral a la fàbrica de Sant Benet (27-08-1883)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XIII, núm.1607, 27 d'agost de 1883, pàgina 4.

A la secció "Crónica general":

"—En la fàbrica anomenada de Sant Benet del vehí poble de Navarcles, hi ocorregué últimament una trista desgracia. Una llansadora va escaparse d'un teler, y brunzenta com anava, ab tan mala sort va á anar á clavarse al mitj d'un ull d'una pobre dona teixidora que quedà mitj cega. Aquell ull lo te completament perdut.
Moltas desgracias d'aquesta mateixa mena se senten á contar d'un any al altre, ab tot y ser molt y molt fàcil poderlas evitar, colocant uns senzills reixats al cap dels telers. En la fàbrica de Sant Benet en sis ó set anys hi han hagut ja tres ó quatre personas que han perdut la vista d'aquest modo."

22 de setembre del 2026

L'anunci de pólvora de Jaume Xipell y C.ª en català (12-07-1885 / 09-08-1885)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XV, núm.2748, 12 de juliol de 1885, pàgina 3; núm.2795, 9 d'agost de 1885, pàgina 2.

Durant un mes es va publicar l'anunci de pólvora de la fàbrica de la Pólvora:

"CASSADORS
Pólvora Espanyola de la Fàbrica de Jaume Xipell y C.ª de Navarcles, Inglesa, Asturiana. Cartutxos, tacos, pistons y perdigons á 17 rs. arroba castellana, per lliuras 6 cuartos.
Plassa del Padró, número 7, drogueria de P. Jansana."

17 de setembre del 2026

Segueix el tancament de la fàbrica del Riu (06-11-1886)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XVI, núm.3552, 6 de novembre de 1886, pàgina 6.

A la secció "Crónica general":

"—Lo dia 2 del corrent lo senyor Asols torná á obrir la fábrica que te en Navarcles, pero envista del retraiment de bastants obrers per temor á las amenassas d'alguns que no volian travallar, s'ha tancat novament la fábrica.
Forsa de la Guardia civil está vigilant pera evitar alteracions de l'orde públich."

16 de setembre del 2026

Un fabricant amenaça amb tancar la fàbrica (09-05-1890)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XX, núm.5668, 9 de maig de 1890, pàgina 3.

A la secció "Crónica general":

"—A causa d'una amenassa proferida per un obrer contra la persona d'un fabricant de Navarcles, s'assegura que aquést tancará dintre de pochs dias lo seu establiment."

15 de setembre del 2026

Una sequera (10-05-1893)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXIII, núm.7380, 10 de maig de 1893, pàgina 12.

A la secció "Catalunya":

"MANRESA, 8 de Maig. 
[...].
Pocas novas hi ha á comunicar y per dissort alguna poch falaguera, essent la primera y principal la terrible secada que fa de llarch temps afligeix nostra encontrada. No precisament per la part d'aquesta ciutat y sa rodalia, es ja sapigut no'ns mancan las ayguas de nostra famosa Acequia que donan vigorosa ufana á las plantacions de nostre gemat regadiu, mes en los terrenos de secà una verdadera miseria. En los termes de Castellnou, Sampedor, Avinyó, Artés, Navarcles, Castelltallat, Castelladral, Súria y altres, los blats,ordis y demés sembrats donan llàstima, puig, sols pujan un pam y mitj sobre terra sense granar, vegentse obligats molts pagesos á llaurar sos camps. ¡Deu se'n apiadi!
Los rius Llobregat y Cardoner se veuhen aixuts com may, haventse vist obligats alguns amos de fábricas d'aquellas voras á parar sos travalls per falta de forsa motriu. Lo país en general está consternat y ja ab tal motiu s'han fet professons de pregarías pera implorar del cel la benéfica pluja.
[...]."

14 de setembre del 2026

Una visita a la fàbrica del Pont i a Sant Benet (14-08-1903)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIII, núm.9328, 14 d'agost de 1903, pàgina 4.

"Nota d'estiu
Voreta al riu Llobregat, més amunt de la ciutat de Manresa, á sol ixent del Plá de Bages, s'aixecan algunas fábricas que son la vida del poble de Navarcles, aixís com las vinyas ne son la principal riquesa.
Uns quants amichs visitàrem fa poch la fábrica del Pont, dels senyors Vives, Figueras y Companyia, y admiradas las llargas y espayosas salas ahont s'hi fila y's teixés lo cotó, quedàrem tan reconeguts á la amabilitat del Director, nostre bon amich n'Emili Figueras, com estranyats de la serietat dels homes y las donas que hi travallan, aixís com sorpresos de la bona maquinaria, alguna de la terra, que ab tanta senzillesa multiplica la producció.
Tot foraster que visita la comarca no se'n torna sense anar al monastir de Sant Benet, joya valiosa que recorda temps que ja passaren, y essent l'únich convent d'aquellas encontradas, arreserat per montanyas gegantinas, conserva encara tota sa primitiva grandesa, puig se troba aixoplugat, ja que no's veu cap sostre descobert y las teulas se conservan totas senceras.
Lo visitant, sense voler s'imagina la falaguera gravetat dels fills de Sant Benet, que allí visqueren, la explendidesa del culte, los refilaments del rey dels instruments de vent, y lo salmodiar dels monjos; puig la iglesia enclou encara altars, orga y cor ab las sevas poltronas d'alzina y trono del Abat, tot massís com obra de frare.
Contemplant aquellas parets, en Narcís Masvidal y Puig, professor de la Escola d'Arts y Oficis de Manresa, va dir ab lo sentiment estétich que li escau:
Salut, vell monastir de Sant Benet de Bages,
Eix claustre tan preuhat es un recó de cel;
Que dolsas son las horas á dins de tas arcadas,
Puig sols se sent la flayre de célichs pensaments.
Ahont son aquells sants monjos que tal olor deixaren?
No'ls crida aquesta iglesia ruinós palau de Deu?
Veniu, benedictins, torneu á vostra casa,
Ompliu lo Plá de Bages, de vostra santa fé,
Y tindrán pa los pobres, conreuhadors la terra,
Y un nom més gran encara, tots los bons navarclenchs.
Quan la máquina instantània nos prengué'ls millors cops d'ull d'aquells indrets, vàrem deixar l'antich cenobi á l'hora que'l sol anava cap á la posta, semblant que un mantell negrench enaltia la bellesa de aquell profanat lloch, ahont tres xiprés més alts que las teuladas, sembla que vetllan las rónegas pedras d'aquell solitari monastir.
De retorn á la fábrica després de reconfortar lo cos y refrescar la boca, tornarem á Manresa molt satisfets d'aquella aprofitada excursió.
Eduart Segarra
Manresa, 10 Agost 1903."

10 de setembre del 2026

El cor de Navarcles al Pont de Cabrianes? (03-08-1904)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIV, núm.9602, 3 d'agost de 1904, pàgines 5-6.

A la secció "Novas":

"Festa major de Pont de Cabrianas.—Anunciadas teníam las festas que com de costum se celebran per Sant Jaume en la parròquia d'Olsinellas y que aquest any havían de celebrarse ab més esplendor si cap, donchs que al mateix temps havían de constituir una mostra del benestar relatiu d'aquesta comarca, al enfront de la miseria que arreu se pateix com à conseqüència de la falta de travall, que aquí, gracias a Deu no ha sofert sino petitas interrupcions en las fábricas que'n dit terme tenen los senyors Salvadó [el Galobart] y Berenguer; per altre part, los pagesos si bé de blat han tingut una cullita que ni á regular arriba, están animats per lo bé que's presenta la del vi y en esperansas de compensar de sobras las deficiencias d'aquélla.
Tot aixó feya esperar unas festas tal com varen resultar: molt lluidas y animadas. 
[...]. 
Sols nos resta recomanar als que'n anys successius han d'esser organisadors de las festas, que mirin si poden darli un sagell ben català com crech que tenían intent a aquest any; me consta que de ferho podém contar ab la desinteresada cooperació del Orfeó Manresá y segurament també del chor de Navarcles, qua'ns farían sentir cansons de la terra; qu'á ningú vindria malament la introducció de la típica sardana, castells de foch y altre que no hi ha dupte que ennobleixen y dignifican al home y la Patria.—J.C.V."

31 d’agost del 2026

Un incendi a la fàbrica del Galobart (15-03-1958)

Solidaridad nacional, 15 de març de 1958, pàgina 5.

A la secció "Noticias de Cataluña":

"[...]
MANRESA. (Crónica de nuestro corresponsal J.A.L.)
[...].
RACHA DE INCENDIOS
El Cuerpo Municipal de Bomberos, que celebró el pasado domingo con toda brillantez su fiesta patronímica, ha tenido durante los cuatro últimos días tres solicitudes para sofocar ambos fuegos declarados, dos en la comarca y otro en el propio Manresa. El primero de ellos se declaró en la fábrica «El Galobart», del vecino pueblo de Navarclés, donde el fuego tomó gran incremento dada la combustibilidad de los materiales propios del hilado que se enontraban almacenados en la parte antigua del edificio. Pese a que los bomberos y los obreros de la citada fábrica pudieron salvar en última instancia gran parte de balas de algodón, madejas, rodeles, etcétera, las pérdidas fueron de gran consideración, tardándose en reducir el siniestro más de tres horas.
[...]."

19 d’agost del 2026

Una conferència sobre mutualisme (11-1905)


"NOSTRES AMICHS DE NAVARCLES
Sr. en Eloy Ribas Serrabassa.
Barcelona
Molt senyor meu: Ab gust compleixo l' encarrech d'aquesta Subsecció de donarvos compta de la festa hermosa de germanor que representa per nosaltres la vinguda de nostre estimat President lo apostol del Mutualisme en Joan Piñol.
Molts dias feya que desitjabam poger assistir á tal conferencia ja que las explicacions donadas per nostres companys de la subsecció 114 (Artés) y los trevalls de propaganda de son dignes Presidents y Vispresident en Berenguer y en Delisau y nostre digne tresorer l'amich Padrós que donaren per resultat la constitució de nostre subsecció, tenian que ser completats per nostre ferm convenciment afi de poguer transmitir á nostras amichs los arguments que segóns ens deyan ab tanta claretat sab explicar nostre infatigable fundador. Per fi foren vensudas las dificultats per trobar un dia aproposit y fou senyalat lo disapte dia 28 per sa arribada y á la tarde sortiren á rebrer á l' estació de Manresa nostres comisionats, trobantse alli ab la Junta de Manresa, de S. Joan de Vilatorsada [sic] y de Suria qu' aprofitaban l' ocasió de saludarlo.
Sorprés y agrahit de tal atenció emprengue ab nostres companys lo camí ab la tartana desde Manresa y rebut á Navardes per los companys de Concell subseccionari, se dirigiren tot seguit á la fábrica de San Benet, domicili de nostre vis-president Clapera ahont fou ates y descansá fins á l' hora de la conferencia tota volta que son estat de salut no l' hi permeté apenas probar lo sopar que se l' hi tenta preparat y acordantse en vista de son estat delicat que fes nit á la casa Alberta ahont s' hostatjaba nostre bon amich Padrós, per si fossin necessari sos cuidados.
Arribada l' hora de la conferencia, nos trasladarem junts al poble dirigintnos al local la «Armonia Navarclense» cedit galantment pera teniri lloch dit acte. En lo moment d' anar á comensar nos sorprengue agradablement la arribada desde Artés de 8 dels individuos del Concell subseccionari ab son President Sr. Berenguer que vingueren á honramos ab sa presencia.
Habentse reunit ja un gran nombre de personas desitjosas de sentir la veu del apostol del Mutualisme á Catalunya, ocuparen la mesa lo Sr. Piñol, nostre president en Joan Aguilar, lo president d' Artes en Domingo Berenguer y altres individuos dels concells d' abduas subseccions y nostre president subseccionari endressa la paraula al públich fent la presentació del conferenciant y explicant l' objecte d'haberlos convocat publicament. Al anar á fer us de la paraula lo Sr. Piñol, solicita ferho avans lo Vis-president de la subsecció 114 d' Artes Sr. Delisau y concedida que l' hi fou, manifesta que tenia noticia de la arribada á Navardes del dignissim President fundador de L' AMICH DEL POBLE CATALÁ, la nombrasa subsecció d' Artes qual representació portaban per enter sens faltarni un, habia volgut assistiri per advertirlos que inaugurada la subsecció, teberian certs papers y sentirien tota classe de calumnias y atachs contra l' associació, contra son digne Concell General y contra son may prou alabat President y que habian cregut son dever advertirlos que no fessin cas de res y que venian aqui per que al fer la resenya de l' acte qu' estaban verificant, se servissin fer constar publicament á la mes enérgica protesta de la subsecció d' Artes á tal campanya y sa mes incondidonal adhesió al Conceil y á son digne President.
En mitj de l' espectació general usá de la paraula lo senyor Piñol, agrahint en primer lloch las frases de presentació de sa persona, aixis com l' acte hermós de germanor del companys d' Artes y d'adhesió á la rahó y á la justicia, que agrahia per lo que pertocaba al Concell general, tota volta que las ofensas particulars no podia considerarlas ofensas venit de qui venian y no podrian may ferlo desviar del veritable camí emprés, que com mes l' ataquessin mes satisfet quedaria perque significaba que anaba creixent la rabia dels enemichs dels hermosos fins de nostra benvolguda associació ¡Feuse el carrech digue que si comprenian que jo debia tirarla á terra per falta d' aptituts per dirigirla, tot foren alabansas á favor de ma persona, per lo tant, anem fent via y deixemlos lladrar. Passa tot seguit á fer la explicació de l' estat actual de la societat, de la necesitat de reforma poch á poch sens lessionar violentment los interessos creats, lo modo d' esser de l' obrer, aportarli cadas c' hu guiat per l' esperit de germanor lo que es necessita per aytal fi, lo pobre sos estalvis, lo rich sa cooperació mes efectiva y contribuir á que la cultura del pobre lo fassi obtenir la personalitat de ocupar llochs en las carreras qu' avuy l' Egoisme l' hi te tancadas. Explica la base económica de L' AMIC DEL POBLE CATALÁ, ab gran acopi de datos de totas las entitats extrangeras, convence á tothom de la possibilitat d' unas rendas impossibles d' obtenir l' obrer sens la base del Mutualisme practicat en aquesta forma, explica la colocació del capital inamovible, la gestió del disponible en forma tan clara y tant detallada, que tothom, sortí molt ben convensut de que no hi ha pas cap associació, tant práctica y tant sólida y segura com la nostra. Demostra que la Miseria y la Incultura son la causa de l' esclavitut dels pobles que las sufreixen y acaba suplicant á tots quants tinguesim lo mes petit dupte que lo manifestessin alli publicament, tota volta que no era correcte combatrer en sa ausencia poguent ferho allí y no objectant res ningú perque tothom estaba ben convensut dona per terminada la conferencia ab tant entussiasme que l' endemá al mati una volta efectuada la inauguració y recaudació al anar á dinar á casa nostre digne President subseccionari Aguilar portaba ja en cartera una quarentena de propostas y la seguritat de que sens tardar doblarém aquest número per los molts que solicitan sa inscripció per l' any 1906.
Tots fem vots perque la salut de nostre estimat fundador, l' hi permeti veurer lo seu triomph que no duptem ha de ser gran, explendorós digne de la gran obra per ell aportada a nostra terra y que tots estém disposats á defensar.
Lo Concell d' Administració de la subsecció 136."

7 d’agost del 2026

Una revista dedica un número especial a l'Àngel Grané (30-10-1906)

El Eco de la Industria, Año IX, Tomo 5, núm.10, 30 d'octubre de 1906.

La revista "El Eco de la Industria" dedica un número en honor als èxits de l'Àngel Grané.


"NUESTRO PREMIO O RECOMPENSA 
Cuando Grané estudiaba en la Escuela de Artes y Oficios de Manresa, obtuvo un primer premio en los exámenes; igual distinción ha obtenido en la Escuela Nacional de Roubaix; y por fin en la Exposición de Tourcoing, ha ganado una medalla de oro por la presentación de dos tejidos. 
Para probar los méritos y actividad de Grané, le indicamos la necesidad de dar algunos trabajos en EL ECO y en veinte días ha hecho todo cuanto contiene este número, excepto lo de Redacción. 
Nuestro objeto fué exhibir en esta ocasión algo de lo que él pueda dar de sí. 
Todos sus trabajos los sometemos á la apreciación de los inteligentes, más de momento y compenetrados de su valor, hemos de premiar el estudio y el talento, y á tal objeto dedicamos este número, al queridísimo compañero Angel Grané. 
La Redacción."



El número inclou els següentes articles:
- Honrando a España [sense firmar]
- Glorias de España [sense firmar]
- El triunfo, Solano 
- [sense títol], Wifredo Paulet, director de El Eco de la Industria
- Estudio de los rasos, Angel Grané
- Los obreros españoles en el extranjero, [sense firmar]
- La realidad ante el cariño, Angel Grané
- Estudio comparativo de varios telares automáticos, G. Honori, traducció Angel Grané
- Tejidos premiados en la exposición de Tourcoing, [sense firmar]
- Grané felicitado, Pedro Armengou Manso, alcalde de Manresa
- Gasa, Angel Grané
- En premio al talento. Laureles a Grané, Wifredo Paulet, director de El Eco de la Industria
- Expedición obrera al extranjero, Enrique Sanchis, Ingeniero Jefe de la Expedición obrera al Extranjero
- El principio del fin, Maurici Fius Palà, ex-alcalde de Manresa
- Honor al mérito, Narciso Mauridal Puig, professor de l'Escola d'Artes i Oficis de Manresa
- A mi alumno Angel Grané, Juan Saladrigas, professor de l'Escola d'Artes i Oficis de Manresa
- [sense títol], Joaquin Perera, president del Protectorat de l'Escola d'Artes i Oficis de Manresa
- [sense títol], Leonci Soler y March, Diputat a Corts

"Siendo este número dedicado á nuestro corresponsal en Roubaix D. Angel Grané, hemos retirado todos los demás originales que teníamos en preparación."

5 d’agost del 2026

Fàbriques i botigues del sector textil (1924)

Anuario de industrias textiles sus derivadas y auxiliares de 1924, pàgines 297-298.

Navarcles (Santa María de) 

ALPARGATERIAS
Alegré (Angel) 
Sabater (José)
Traguant [sic] (Luis)

MERCERIAS Y TEJIDOS (Comercios) 
Alsina (Dolores) 
Creus (José) 
Graner (Concepción) 

HILADOS DE ALGODON (Fábricas de) 
Puig y C.ª (Isidro) 

SASTRERIAS 
Baraldés (Valentín) 
Vilaseca (Anselmo) 

TEJIDOS DE ALGODON (Fábricas de) 
Clausella (Jaime) 
Obradors (Domingo) 
Raventós (José), Desp. en Barcelona. P. de S. Juan, 24

4 d’agost del 2026

Un anunci de la fàbrica Blanca (02-1957)

Las Misiones Católicas, Año LVIII, núm.820, febrer de 1957, pàgina 19.

S'inclou un anunci:

"FABRICA DE TEJIDOS DE ALGODON 
TEXTIL BLANCA, S.L. 
Despacho: Alta de San Pedro, 8 - Tel. 226098 BARCELONA 
Fábrica: Calle Verger, 3 - Tel. 24 NAVARCLES (Manresa)"

27 de juliol del 2026

La constitució del comitè paritari del textil (22-06-1924)

El Progreso: diario republicano autonomista, Año XIX, núm.5850, 22 de juny de 1924, pàgina 3.

A la secció "Información regional":

"MANRESA 
18 junio. 
En las Casas Consistoriales de esta ciudad ha tenido efecto una reunión con representación de la clase patronal y obrera de paradores y contramaestres de la industria textil, bajo la presidencia del comisario regio del Trabajo, con objeto de empezar los preliminares para la constitución definitiva del Comité paritario, que se compondrá de cinco obreros y cinco patronos, correspondiendo Manresa, San Juan de Vilatorrada, San Fructuoso, San Martín y Navarcles.
Acto seguido de haber terminado dicha reunión, se hizo lo propio para con los camareros de restaurants, hoteles y bars."

21 de desembre del 2025

S'autoritza l'aprofitament d'aigua per a la fàbrica de pólvora (20-02-1875)

Crónica de Cataluña, Año 22, no.83, 20 de febrer de 1875, pàgina 2.

A la secció "Gacetilla":

"Sa ha concedido por el gobierno de esta provincia autorización á D. Jaime Xipell para aprovechar aguas del rio Calders en cantidad de 435 litros por segundo con destino á una fábrica de pólvora, sita en el término municipal de Navarcles."

17 de juliol del 2025

Crítiques al cor parroquial i un fabricant explotador (24-04-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.508, 24 d'abril de 1891, pàgina 2.

A la secció "Cartas de fora":

"Navarcles 20 d'Abril de 1891
Amich Director: Tenim aquí una cistella bruta lligada à la pilastra dels coristas de la iglesia, que son de lo més burro que 's puga imaginar. Nos críticas son tramontanayres perque som dels vermells, y ells ¡pobrets! son més negres que una sotana, y sempre val més ser vermell que negre.
Tenim també una fàbrica en aquest poble, que fent [xxx] entre dos personas los telers de nit y de dia, se guanyen de 16 á 18 pessetas setmanals [xxx xxx]. L'amo es molt católich y partidari de la gent d'ordre, però pera escanyar al obrer no n'hi ha de més aficionat que ell, cap.
Si pel próxim Maig aixó no s'arregla y no cantém una llissó llarga als que'n tenen la culpa, estem ben frescos.
Prou per avuy y fins á un altre.
A.G."

16 de juliol del 2025

Pregàries i processons per a que plogui (13-03-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.502, 13 de març de 1891, pàgina 4.

A la secció "Mal temps":

"L'enfaldillat de cala Cera de Navarcles ja fa temps que fa plegarias perque plogui y sembla que las aixetas celestials no'n fan cas.
Diumenge de l'altre setmana van treure lo Bartomeu (a) Pellayre xich, desde d'un corral de llana á un niu de corbs, en comitiva molt semblant al enterro de Carnestoltas, y ni por esas.
L'endemá sortiren á pasturar piadosament fins á Viladecaballs, y á pesar de que un fabricant va fer plegar los obrers á preu fet (que no li costava res lo sacrifici) per assistir á la motxiganga, ni'ls núvols van plorar ni res que s'hi assemblés.
Paciencia y diners volen aquestas cosas.
Que continuhi 'l mussol negre rogativant fins que plogui, y al final ne sortirá ab la ceba."

El mossèn contra les noies (06-02-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.497, 6 de febrer de 1891, pàgina 4.

A la secció "Mal temps":

"Un baladrer sagrat l'altre dia á Navarcles va barbaricar desde 'l sant corriol dihent que las noyas que ballen no poden ser bones teixidoras ni filadoras, sino que aquesta condició no més las reconeixan las que van á missa.
¿Si pensará aquest sotana que dihent parenostres es com es fa la feyna?"

25 de maig del 2025

Mor el propietari de la fàbrica del Galobart (03-01-1905)

El Pla de Bages, 3 de gener de 1905, pàgines 1 i 2.

A la secció "Notícies":

"Veritables probes d'aprèci i condòl han rebut avuy les distingides famílies Salvadó i Guitart ab motiu del entèrro del que 'n vida fou un ciutadá inteligent, laboriós y caritatiu, nòstre malhaurat compatrici dòn Antòni Salvadó y Safont. 
A la iglésia de la Sèu [de Manresa], aont s'ha celebrat un solèmne Ofioi de requiem en sufragi de la anima del finat, s'hi ha congregat distingida concurrencia, verdadera manifestació de dòl de les numeroses families relacionades ab les de Salvadó y Guitart.
[...].
Sobre del féretre hi havia corones ab dedicatòries de la familia Burés, dels dependents del magatzèm y despatx de Barcelona, de les fábriques d'Anglés (Girona), Galobart de Navarcles y Burés de Sant Joan de Vilatorrada, quals fabriques han estat parades havent assistit al entèrro tot el personal d' hòmès de les metexes y un bòn número d'obreres de Sant Joán.
Presidien el dòl el fill polític del finat, dòn Joan Guitart y Santasusana, dòn Joan Burés, el Rnt. Mossèn Josèp Guitart y Santasusana y el senyor Oms y Rovís.
[...]."