La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIII, núm.9328, 14 d'agost de 1903, pàgina 4.
"Nota d'estiu
Voreta al riu Llobregat, més amunt de la ciutat de Manresa, á sol ixent del Plá de Bages, s'aixecan algunas fábricas que son la vida del poble de Navarcles, aixís com las vinyas ne son la principal riquesa.
Uns quants amichs visitàrem fa poch la fábrica del Pont, dels senyors Vives, Figueras y Companyia, y admiradas las llargas y espayosas salas ahont s'hi fila y's teixés lo cotó, quedàrem tan reconeguts á la amabilitat del Director, nostre bon amich n'Emili Figueras, com estranyats de la serietat dels homes y las donas que hi travallan, aixís com sorpresos de la bona maquinaria, alguna de la terra, que ab tanta senzillesa multiplica la producció.
Tot foraster que visita la comarca no se'n torna sense anar al monastir de Sant Benet, joya valiosa que recorda temps que ja passaren, y essent l'únich convent d'aquellas encontradas, arreserat per montanyas gegantinas, conserva encara tota sa primitiva grandesa, puig se troba aixoplugat, ja que no's veu cap sostre descobert y las teulas se conservan totas senceras.
Lo visitant, sense voler s'imagina la falaguera gravetat dels fills de Sant Benet, que allí visqueren, la explendidesa del culte, los refilaments del rey dels instruments de vent, y lo salmodiar dels monjos; puig la iglesia enclou encara altars, orga y cor ab las sevas poltronas d'alzina y trono del Abat, tot massís com obra de frare.
Contemplant aquellas parets, en Narcís Masvidal y Puig, professor de la Escola d'Arts y Oficis de Manresa, va dir ab lo sentiment estétich que li escau:
Salut, vell monastir de Sant Benet de Bages,Eix claustre tan preuhat es un recó de cel;Que dolsas son las horas á dins de tas arcadas,Puig sols se sent la flayre de célichs pensaments.Ahont son aquells sants monjos que tal olor deixaren?No'ls crida aquesta iglesia ruinós palau de Deu?Veniu, benedictins, torneu á vostra casa,Ompliu lo Plá de Bages, de vostra santa fé,Y tindrán pa los pobres, conreuhadors la terra,Y un nom més gran encara, tots los bons navarclenchs.
Quan la máquina instantània nos prengué'ls millors cops d'ull d'aquells indrets, vàrem deixar l'antich cenobi á l'hora que'l sol anava cap á la posta, semblant que un mantell negrench enaltia la bellesa de aquell profanat lloch, ahont tres xiprés més alts que las teuladas, sembla que vetllan las rónegas pedras d'aquell solitari monastir.
De retorn á la fábrica després de reconfortar lo cos y refrescar la boca, tornarem á Manresa molt satisfets d'aquella aprofitada excursió.
Eduart Segarra
Manresa, 10 Agost 1903."
