Una conferència sobre mutualisme (11-1905)

L'amich del poble catalá: butlletí oficial de l'Associació Mutua de previsió y socors del mateix nom, Any II, núm.16, novembre de 1905, pàgina 7.

"NOSTRES AMICHS DE NAVARCLES

Sr. en Eloy Ribas Serrabassa.

Barcelona

Molt senyor meu: Ab gust compleixo l' encarrech d'aquesta Subsecció de donarvos compta de la festa hermosa de germanor que representa per nosaltres la vinguda de nostre estimat President lo apostol del Mutualisme en Joan Piñol.

Molts dias feya que desitjabam poger assistir á tal conferencia ja que las explicacions donadas per nostres companys de la subsecció 114 (Artés) y los trevalls de propaganda de son dignes Presidents y Vispresident en Berenguer y en Delisau y nostre digne tresorer l'amich Padrós que donaren per resultat la constitució de nostre subsecció, tenian que ser completats per nostre ferm convenciment afi de poguer transmitir á nostras amichs los arguments que segóns ens deyan ab tanta claretat sab explicar nostre infatigable fundador. Per fi foren vensudas las dificultats per trobar un dia aproposit y fou senyalat lo disapte dia 28 per sa arribada y á la tarde sortiren á rebrer á l' estació de Manresa nostres comisionats, trobantse alli ab la Junta de Manresa, de S. Joan de Vilatorsada [sic] y de Suria qu' aprofitaban l' ocasió de saludarlo.

Sorprés y agrahit de tal atenció emprengue ab nostres companys lo camí ab la tartana desde Manresa y rebut á Navardes per los companys de Concell subseccionari, se dirigiren tot seguit á la fábrica de San Benet, domicili de nostre vis-president Clapera ahont fou ates y descansá fins á l' hora de la conferencia tota volta que son estat de salut no l' hi permeté apenas probar lo sopar que se l' hi tenta preparat y acordantse en vista de son estat delicat que fes nit á la casa Alberta ahont s' hostatjaba nostre bon amich Padrós, per si fossin necessari sos cuidados.

Arribada l' hora de la conferencia, nos trasladarem junts al poble dirigintnos al local la «Armonia Navarclense» cedit galantment pera teniri lloch dit acte. En lo moment d' anar á comensar nos sorprengue agradablement la arribada desde Artés de 8 dels individuos del Concell subseccionari ab son President Sr. Berenguer que vingueren á honramos ab sa presencia.

Habentse reunit ja un gran nombre de personas desitjosas de sentir la veu del apostol del Mutualisme á Catalunya, ocuparen la mesa lo Sr. Piñol, nostre president en Joan Aguilar, lo president d' Artes en Domingo Berenguer y altres individuos dels concells d' abduas subseccions y nostre president subseccionari endressa la paraula al públich fent la presentació del conferenciant y explicant l' objecte d'haberlos convocat publicament. Al anar á fer us de la paraula lo Sr. Piñol, solicita ferho avans lo Vis-president de la subsecció 114 d' Artes Sr. Delisau y concedida que l' hi fou, manifesta que tenia noticia de la arribada á Navardes del dignissim President fundador de L' AMICH DEL POBLE CATALÁ, la nombrasa subsecció d' Artes qual representació portaban per enter sens faltarni un, habia volgut assistiri per advertirlos que inaugurada la subsecció, teberian certs papers y sentirien tota classe de calumnias y atachs contra l' associació, contra son digne Concell General y contra son may prou alabat President y que habian cregut son dever advertirlos que no fessin cas de res y que venian aqui per que al fer la resenya de l' acte qu' estaban verificant, se servissin fer constar publicament á la mes enérgica protesta de la subsecció d' Artes á tal campanya y sa mes incondidonal adhesió al Conceil y á son digne President.

En mitj de l' espectació general usá de la paraula lo senyor Piñol, agrahint en primer lloch las frases de presentació de sa persona, aixis com l' acte hermós de germanor del companys d' Artes y d'adhesió á la rahó y á la justicia, que agrahia per lo que pertocaba al Concell general, tota volta que las ofensas particulars no podia considerarlas ofensas venit de qui venian y no podrian may ferlo desviar del veritable camí emprés, que com mes l' ataquessin mes satisfet quedaria perque significaba que anaba creixent la rabia dels enemichs dels hermosos fins de nostra benvolguda associació ¡Feuse el carrech digue que si comprenian que jo debia tirarla á terra per falta d' aptituts per dirigirla, tot foren alabansas á favor de ma persona, per lo tant, anem fent via y deixemlos lladrar. Passa tot seguit á fer la explicació de l' estat actual de la societat, de la necesitat de reforma poch á poch sens lessionar violentment los interessos creats, lo modo d' esser de l' obrer, aportarli cadas c' hu guiat per l' esperit de germanor lo que es necessita per aytal fi, lo pobre sos estalvis, lo rich sa cooperació mes efectiva y contribuir á que la cultura del pobre lo fassi obtenir la personalitat de ocupar llochs en las carreras qu' avuy l' Egoisme l' hi te tancadas. Explica la base económica de L' AMIC DEL POBLE CATALÁ, ab gran acopi de datos de totas las entitats extrangeras, convence á tothom de la possibilitat d' unas rendas impossibles d' obtenir l' obrer sens la base del Mutualisme practicat en aquesta forma, explica la colocació del capital inamovible, la gestió del disponible en forma tan clara y tant detallada, que tothom, sortí molt ben convensut de que no hi ha pas cap associació, tant práctica y tant sólida y segura com la nostra. Demostra que la Miseria y la Incultura son la causa de l' esclavitut dels pobles que las sufreixen y acaba suplicant á tots quants tinguesim lo mes petit dupte que lo manifestessin alli publicament, tota volta que no era correcte combatrer en sa ausencia poguent ferho allí y no objectant res ningú perque tothom estaba ben convensut dona per terminada la conferencia ab tant entussiasme que l' endemá al mati una volta efectuada la inauguració y recaudació al anar á dinar á casa nostre digne President subseccionari Aguilar portaba ja en cartera una quarentena de propostas y la seguritat de que sens tardar doblarém aquest número per los molts que solicitan sa inscripció per l' any 1906.

Tots fem vots perque la salut de nostre estimat fundador, l' hi permeti veurer lo seu triomph que no duptem ha de ser gran, explendorós digne de la gran obra per ell aportada a nostra terra y que tots estém disposats á defensar.

Lo Concell d' Administració de la subsecció 136."

La compra del nou edifici de l'escola, un míting del Centre Autonomista i les reformes de l'església (23-06-1904)

El Pla de Bages, Any I, núm.82, 23 de juny de 1904, pàgina 2.

A la secció "Crònica de la comarca":

"NAVARCLES.- El dia 3 de juliòl, se posará a pública subasta, per mèdi de plec tancat, la casa que's propietat del Ajuntament al carrer Ampla y que s'anomena "L'Hostal vell", bax el tipo de 3,375 pessètes, que's el senyalat per dit Ajuntament.

Aquèstos quartos serivirán per sufragar gastos d'aquisició d'una altra casa restaurada y posada en boníssimes condicions per a escòla de nòys y nòyes, que comensará a ocuparse a primers de juliòl.

Bé per nòstre Municipi.

- El "Centre Catalá Autonomista", va preparantse pera celebrar un miting de propaganda, d'acòrd ab la "Unió Catalanista", en quin acte hi pendrán part valiosos oradors de la Unió, de la Lliga Regionalista, y altres entitats autonomistes de Catalunya.

Aquèsta festa, es probable, si no hi ha cap destòrb y ajudant Deu, siga el dia 24 del vinent juliòl.

Ja avisarèm oportunament, enviant pera la seva publicació 'l manifest que s'imprimirá y repartirá profusament per tota aquèsta comàrca, convidant a tothòm a sentir la vèu de la Pàtria, que necessita de tots sos fills, pera deslliurarla de son esclavatje.

- A nòstra iglésia continuen els artistes enbellintla mès cada dia, fenti molt mès de lo que'ns pensavem."

Una excursió a Navarcles i a Sant Benet (02-1882)

Butlletí de la Associació d’Excursións Catalana, Any V, núms.40-41, gener-febrer de 1882, pàgines 17-22.

A la secció “Secció de Publicació”:

“EXCURSIÓ PARTICULAR A S. BENET DE BÁGES.

(De Manresa á Sant Fructuós de Báges hi ha quatre kilórnetres, ó sía mitj-hora de tartana. De Sant Fructuós á Sant Benet, tres kilómetres: mitj-hora á peu.)

Poch després de haver sortit de Sant Fructuós, seguint la carretera de Manresa á Vich, se deixa aquesta carretera, s’ pren un camí de carros á la dreta y, passant per entremitj de vinyas, de aquestas vinyas quin producte tanta fama ha donat al plá de Báges, s’arriva á una estreta messeta; s’atravessa aquesta y, al arribar al altre extrem de la meteixa, s’ disfruta de un cap de vista molt pintoresch.

A la esquerra, y extenentse per lo vessant esquerre del Llobregat, se veu lo lloch de Navarcles, quin vell pont de pedra lo posa en comunicació ab la carretera de Vich. En la vara dreta, y frente á Navarcles meteix, hi ha una gran fábrica de teixits y filats. Als meus peus y en frente de mí hi ha los dos vessants del riu coberts de vinyas fins á perdrers de vista. A la dreta, lo estret pont de fusta que posa en comunicació lo lloch de Navarcles ab la gran fábrica de Isidro Puig y Companyía, aquesta meteixa fábrica, y, á l’ombra d’ella, las modestas y negrencas runas del antich monastir de Sant Benet, quina quadrada torre s’enmiraIla en las ayguas del Llobregat.

La vista de aquestas runas inspira una profunda tristesa. Avans de construhirse la fábrica que avuy las cubreix ab son ombra gegantesca, aquest lloch devía ser molt solitari, y, á pesar de las vinyas y de la petita horta que l’ rodeija, devía tenir certa cosa de feréstech y selvatje. ¡Quín contrast forman aquestas runas ab la fábrica á quin peu se troban!.

A un costat las vellas parets del edifici antiguament consagrat al retiro y á la meditació; á l’altre, la inmensa massa entre quinas parets rublertas de quadradas oberturas domina sols lo traball; allí lo modest campanar quadrat quinas campanas venían á recordar á l’home qu’en aquell apartat recó de mon hi havía qui pregava per ell; aquí la rodona y atrevida ximeneya, quin panell de fum recorda á tots l’activitat dels fills de la nostra terra; á una part las pregarias, á l’altra lo traball.

Allí, en un petit grapat de terra, se véuhen reunidas las runas del ahir, la vida del present, la esperansa del demá.

¡Demá!. ... ¿Quí sab si demá mirarém ab ulls de llástima las runas de la fábrica, com hi mirém avuy las runas del monastir? ¿Quí sab si nostres nets nos planyarán per nostre enderreriment, com nos planyém nosaltres del enderreriment dels nostres avis?

Fent aquestas reflexions baixo la pedregosa costa.

Lo monastir de Sant Benet que, vist de lluny, si no fós per son campanar, ningú diría que fós altra cosa que una gran casa de pagés; vist de aprop, comensa á caracterisarse. La petita portalada bisantina de son iglesia, ab tres columnas per banda, ab sos capritxosos capitells tant sobris de adornos, ab sos archs concéntrichs y l’estret finestral que hi ha damunt d’ella, nos díuhen desde luego que aquest monastir se remonta quan menos al sigle X.

Desgraciadarnent la porta está tancada y las claus se troban en poder de son propietari, lo senyor Sanromá, que resideix á Manresa. Entro per una porta que s’ troba á la dreta de la iglesia y, passada la entrada, penetro en un pati quinas groixudas parets de pedra picada presentan algunas oberturas. Dúas de aquestas son dos triples finestrals gótichs, per cert molt posteriors á la fundació del monastir. Góticas son també las arcadas de dúas salas quins trespols s’han ensorrat, lo meteix que llurs sostres, que presentan evidents senyals de haver sigut emplafonats.

No volent haver fet mon viatje en vá, busco la entrada del claustre donant voltas per las runas, quan la sort fá que trobi un vell que se m’ofereix, á servirme de guía. Sortím del monastir, fem lo tom de la iglesia, entrém en un hort, y, per una porta petita, penetro en lo claustre. Aquest n’es molt petit. Cada una de las quatre alas se compon de dos grupos de archs, compost de tres archs cada un, sostinguts per dobles columnetas. Aquestos archs son baixos y molt ben proporcionats. Los 64 capitells que coronan sas columnas cilíndricas son tots diferents y á qual més capritxosos, haventni alguns de verdaderarnent artístichs. Lo gruller de son traball me fá creurer que aquest claustre n’es molt anterior al de Santa María de Ripoll.

En las parets del claustre hi ha alguns ninxos hont devía haverhi sepulcres. Tres de aquestos, y un d’ells plé d’ossos, se conservan encara y estant quasi completament coberts de inscripcions góticas que lo poch temps de que puch disposar me impedeix copiar. Un de aquestos sepulcres está sostingut per dúas dobles columnetas. En lo naixement de la volta y damunt del que acabo d’esmentar, n’hi ha un altre de quadrangular tapat ab una llosa horizontal que forma com una cornisa. Las llosas dels tres sepulcres que quedan en los ninxos son triangulars.

Aquest claustre n’es empedrat de petits palets arrodonits formant diferents dibuixos, lo meteix que las entradas de algunas casas de pagés de uns dos sigles enrera.

Per las escletxas de la porta que desde l’ claustre comunica ab la iglesia, veig alguns capitells de aquesta, capitells de molt mal gust y que m’ semblan sobreposats y molt més moderns que l’ conjunt del edifici.

Al costat de aquesta porta y en la porta del cor en lo claustre del primer pis, que res té de particular, hi ha una senzilla pica de marbre blanch, sostinguda per una má oberta, que conté la següent inscripció:

PETRUS FRIGOLA ABBAS. MDLXVIII.

Sortint del claustre, descanso un moment á l’ombra de las parets de la iglesia, sentat damunt de uns trossos de sepulcre que, segons sembla, continguéren las despullas mortals de Salla y sa muller Ricardis, fundadors de aquest monastir, morts á principis del sigle XI.

La pica que serveix pera omplir d’aygua lo gran depósit del hort, lo meteix que un’ altra pica que hi ha en lo fons de aquest depósit, son també dos sepulcres; mes aquestos son sencers, faltant'hi sols las llosas que’ls cubrían.

Després de haver descansat, passo l’ Llobregat per lo pont de fusta de la fábrica de Isidro Puig y Companyía y m’ dirigeixo á Navarcles, que sols dista un quart d’hora del monastir.

Lo lloch de Navarcles que, lo meteix que Sant Fructuós, forma part del plá de Báges, té uns dos mil habitants. Sos edificis res ténen de particular, mes en sas botigas, en son café, per tot s’hi veu lo progrés que poch á poch se realisa en tots los pobles de Catalunya y que tant per damunt los posa dels pobles de Castella.

En lo café de Navarcles, que res té qu’envejar als mellors cafés de Gracia, hi ha un bon piano vertical y, lo qu’es més, un bon pianista, qui es al meteix temps mestre de piano y de cant de una munió de noys y noyas.

L’únich qu’he trobat á Navarcles verdaderarnent detestable es l’hostal y, més encara que l’hostal, l’hostalera, qu’es la dona menos á propósit qu’he conegut pera atraures parroquians.

Preguntantli jo per qué tractava á tots ab tants pochs modos, m’ha contestat:

-Aquí no hi ha més hostal que aquest, y, vulgan ó no, tots ténen que venir aquí.

Aixó pinta lo seu génit.

Mes en cambi la cafetera se m’ha ofert á ferme bon menjar sempre que vulga, avisantla sols ab dúas horas de anticipació.

En lo meteix café hi ha un gran local que tant aviat serveix de teatro com de sala de ball.

A las dúas de la tarde prench la tartana de Vich, á las dúas y mitja arribo de nou á Sant Fructuós [Lloch de uns 1,200 habitants, dedicats exclusivarnent á l’agricultura], quina iglesia del sigle XVII no té res que cridi l’atenció, y á las cinch y mitja de la meteixa tarde prench la tartana de Manresa á Sallent, arribant á n’aquesta vila una hora després, no sens comparar ab orgull lo estat de avens y benestar dels nostres pobles de la ribera del Llobregat, ab l’estat de miseria y atrás dels pobles de las rocosas riberas del Tajo en la provincia de Guadalajara.

Sallent, 22 de Juliol de 1881.

CELS GOMIS.”

Una crònica de la inauguració del Centre Català Autonomista (28-07-1904)

La Publicidad, 28 de juliol de 1904, pàgina 2.

A la secció "Crónica general":

"Copiamos del Diario de Avisos, de Manresa: 

«La Unió Catalanista dió el domingo un meeting en Navarcles, pronunciando discurso los Sres. Sorribas, Alabert, Trulls, Roca, Llangort, Llorens, Roca (D. Jose María) y Martí y Juliá, que presidió el acto. 

Estuvo presente en el mismo el diputado á Cortes por Manresa, Sr. Soler y March, quien no pronunció ningun discurso con gran extrañeza de los navarclenses que esperaban oir cómo explicaría el Sr. Soler y March el hecho de que habiendo triunfado como catalanista forme parte como otro de los tantos diputados del montón ministerial. 

Los oradores expresáronse en tonos radicales, clamando, según se nos ha dicho, contra aquellos que se amparan en el ideal catalanista para obtener un acta que les permite olvidar luego los principios autonómicos, supeditándolos á las conveniencias del estadista mallorquín Sr. Maura. 

Enalteciéronse en el meeting los ideales de Libertad y Democracia, como base del nacionalismo, llegando algunos oradores á presentar el catalanismo como más avanzado que la República. 

Notóse que el Sr. Soler y March estaba impaciente en el meeting, como si le disgustaran las propagandas de los que un día fueron correligionarios suyos. 

La impaciencia hízola patento dicho diputado, ausentándose del local antes de que terminara el meeting. 

En justa correspondencia a esta actitud, ningún catalanista salió á despedir al Sr. Soler y March, estando reservada esta tarea al alguacil del Ayuntamiento, que lo acomparñó hasta las afueras de la población. 

Los propagandistas se hospedaron en la casa de campo conocida por Torruella.»"

Canvi en la titularitat del Cafè Fontcuberta (08-1917)

Sol Ixent, Any VI, Juny-Juliol-Agost 1917, Núm 57

El dia de Sant Jaume vingué a encarregar-se del cafè Foncuberta l’excel·lent pianista en Jaume Reguant, amb la seva esposa.

Li desitgem força prosperitat.

Anunci de Cal Patoi (11-1916)

Sol Ixent, Any V, Novembre 1916, Núm 51

ANUNCI
Antigua Fonda i Café de Valentí Morell
Servei inmillorable i econòmic
Plassa del Llobregat
Navarcles

Carta oberta n. 4 de Valentí Vintró a l'alcalde Errasti (17-01-1914)

El Pla de Bages, 17 de gener de 1914, núm.2902

Carta oberta número 4

"Al Sr. Alcalde de Navarcles

Sr. Alcalde: Continuen les amenaces contra la meva persona i fins m’han assegurat que vos meteix vareu dir a alguna persona de Manresa que’m passaria alguna cosa si no desistís de la campanya començada.

Hombre, si es que teniu coneixement d’algun complot contra mí, m’haurieu d’avisar –quan menys- perque suposo deveu saber que la llei mana a les autoritats que amparin la vida i els interessos de tots ¿enteneu bé? De tots els ciutadans, sense diferencia entre addictes i adversaris.

Veig que el repartiment veïnal de consums per a 1914, s’ha fet amb les meteixes normes que de uns anys ensá haveu ressucitat, aixó és, mantenir per a vos i els vostres quotes lo més baixes possible i carregar als altres tant com el capritxo us dicta, ja que no’s pot dir tot lo que la llei tolera, car en alguns cassos, vos excediu notoriament.

Pro, ni que aixís fos, suposant que la llei facultés per a imposar tan crescudes cantitats ¿es just que mentres uns paguen quotes insignificants, a altres se’ls carregui tot l’excés que la llei permet? Això podrá ésser legal, pro mai será just.

Ja sé que’m direu que aixó és cosa de la Junta Municipal, pro jo sé de cert, que vos us fiqueu en totes les reunions que us plau i el vostre criteri i ‘l del primer tinent, s’imposa sempre, (Aquet senyor es un peix que’s porta l’oli i algun dia tindré el gust de presentarlo als lectors).

Veritat amics lectors, que sembla mentida que hi hagi homes que’s prestin a fer semblants papers de comparsa, en coses que perjudiquen tan directament a veins seus que no’ls han fet cap mal? Ja sé que dintre la J.M. hi ha algun individu que té escrúpols de conciencia d’haver de fer semblants papers, pro els més, se sotmeten, amb gust uns, inconscientment els altres, a la voluntat del Gran Inquisidor.

¿Fins a quan té de durar aixó? Es que nostre estimat poble ha d’apareixer sempre com un exemple de ineducació política i social? Perqué, aquets fets deshonren el poble i retraten de cos enter al qui’ls posa en práctica; tota persona mitjanament educada els repudia; sols els ignorants i els malvats se valen de armes tan vils.

A Navarcles estem molt pitjor que en temps del més ominós caciquisme. Sembla mentida que certes coses passin en temps de Govern coservador.

Deixem tan enutjós assumpte i passém a examinar si procedeix o no adjudicarvos el calificatiu de amante de la buena administración, pro ja us anticipo que sento aquests senyors que murmura amb accent adolorit: !Ay amor, como me has puesto!

Per mellor poguer jutjar, faré un estat demostrariu de lo que’s recaudava en temps de vostre antecessor (1908-1909) i lo que haveu recaudat desde que vos sou alcalde.

Haig d’advertir que posaré cantitats aproximades perque de totes tinc datos prou concrets; pró les diferencies podrán ésser tant petites, que no tindran cap importancia baix el punt de vista que’ns interessa. I sempre procuraré beneficiar-vos més que perjudicar-vos.

Si convenient fos, ja m’entereraria dels drets que tinc per anar a buscar aitals datos a l’alcaldia.

En temps de vostres antecessors senyors Tragant i Manganell, se recaudava anyalment poc més o menos, les següents quantitats:

Per l’arrendament de l’arbitri sobre vins 1.250 ptes

Per l’id. De les carns de matadero i tocinos 5.600 ptes

Pel repartiment veïnal deduïts gastos de cobrança i fallides 11.240 ptes

Total 18.090 ptes.

Això és el que es cobrava en temps d’aquells honorables senyors, és a dir, unes 18.100 pessetes aproximadament.

Deploro no tenir datos exactes de lo que’s recauda en l’actualitat, pró tot el poble sap que tots els arbitris rendeixen una major quantitat, a pesar de que vos dieu que no n’heu augmentat cap.

Pro estic plenament convençut de que les cantitats que apuntaré son molt aproximades, i en cas de que en alguna hi hagués error estic disposat a rectificarla sempre que se’m demostri clarament l’equivoc.

Trovareu en caixa en efectiu talons de consum a cobrar del l’exercici de 1909 més de 3.000 ptes.

En els anys 1910 i 1911 recaudaren per carns i tocinos 12.740 ptes o sia un aument en comparació a 1908 i 1909 de 2.440 ptes.

En els mateixos anys per l’arbitri sobre’l vi, recaudiarieu més de 5.000 ptes, quan cantitat es superior a la que es recaudá en els dos anys anteriors en unes 2.000 ptes.

Suposant que la recaudació de consums en els dos anys no pujés més que de 200 ptes.

Tindrem que lo que vareu cobrar més que’ls vostres antecessors en els dos anys primers de la vostra administració, ascendeix a més de 7.640 ptes.

En 1912 i 1913, per l’arrendament de carns i tocinos, haureu cobrat unes 19.000 pessetes,

o sien unes pessetes 7.800 ptes més que en temps dels vostres antecessors anomenats.

Per l’arrendament de la mesura del vi en els meteixos anys, be haureu cobrat 5.500 pessetes,

o sia un aument de pessetes 3.000.

Contant que som pocs els que hem tingut l’honor de que’ns apujessiu les quotes del consum, be haureu recaudat per aquest concepte unes 22.980 pessetes, o sia un aument de pessetes 500.

Auments de 1912 i 1913 pessetes 11.300

Auments de 1910 i 1911 pessetes 7.640

Total Ptes 18.940

Es evident que en els quatre anys, del 1910 al 1913 inclusius, havent cobrat pessetes 18.940 més que no cobraven els vostres antecessors en el meteix numero d’anys. Si d’aixó en dieu no aumentar els arbitris, !ai de nosaltres quan els haureu d’aumentar!

Tinguis en compte que en totes les cantitats que no tinc seguretat, procuro tirar baix, de modo que es molt versemblable que haveu recaudat uns 1000 duros més cada any, que’ls vostres antecessors.

Ademés d’aquestos ingressos que podriem anomenar ordinaris, haveu cobrat, com ja deia e ma anterior, 7.500 pessetes de donya Agna Solervicens i ademés, es public que haveu negociat un emprestit de 2.000 duros o més, el qual, segons he sentit dir, no haveu pogut cubrir totalment, pro no vull suposar que aquesta pensada vostra, hagi tingut tal fracás que ho hagueu colocat laminas per valor de 6.000 pessetes per lo menys.

Dels datos apuntats, resulta que en els 4 anys que porteu la vara, haveu recaudat de més que els vostres antecessors:

Pessetes

Sobrant en caixa del Ajuntament anterior 3.000

Aumens de 1910-1911 4.640

Aumens de 1912-1913 11.300

De D. Agna Solervicens pels drets del moli 7.500

De l’emprestit 6.000

Total recaudat de més 32.440

Ara bé; si el vostre antecessor, sense cobrar cap cantitat extraordinaria, ans al contrari, havent de continuar l’obra de reconstitució de la Casa municipal, tan ben començada pel senyor Tragant, i venint a cobrar uns vint mil duros menos que vos cada any, pogué pagar els moltissims gastos que ocasioná l’expedient de venda dels drets del molí, els de replanteig de la carretera, comprar a don Josep Coll la casa per Escoles, que costá 800 duros, mes 400 que s’invertiren en obres (quals 400 duros sortiren de la venda de l’antic hostal, de modo que lo que’s gastá per aquest concepte foren 700 duros, descontats els 100 que ja pagareu vos), confecció i tramitació del Registre fiscal, que costá molts centenars de pessetes, construcció de la palanca de la riera que costá unes 600 pessetes (no 600 duros com algun mentider ha dit), instalació de fonts, plantació de arbres, construcció del camí de la costa al Galovart, cosnervació de camins, etz., etz. I encara li sobraren 3.000 pessetes que vos trovareu en efectiu i rebuts com repetidament he dit, se me acut preguntar ¿quina existencia deu haverhi en caixa actualment?

Jo crec que per lo menos deveu tenir-hi de 3.000 a 3.500 pessetes, perqué conto que lo que haveu hagut de pagar d’extraordinari, és poc més o menos com segueix:

Pessetes

Casa Consistorial 7.500

Casilles 3.000

Terreno per plaça i solar i gastos del plet (tirant llarc) 2.500

Total gastos extraordinaris 16.000

Total cobros extraordinaris 32.440

Resta a favor de la caixa 16.440

Totes les demés petites millores que haveu fet, suposo que se hauran pagat amb els recursos ordinaris del pressupost, com ho feien els vostres antecessors.

En vista dels datos exposats, crec sincerament que, donades les vostres condicions de gran hisendista, no solament teniu en caixa les pessetes 16.440 sino que n’hi teniu de 20 a 25.000, cosa que no trovo gens exagerada no gens extraordinaria.

Es tant lo que n’estic convençut, que quan sento que diuen que no hi ha un clau, penso que son qüentos dels que no us volen bé.

Per tot aixó, vos prego i espero (m’assento) que confeccioneu un estat de comptes ben detalladet i l’escampeu profusament pel poble i comarca, car és l’única manera de tapar certes boques.

¿Que aixó no s’ha fet mai? Tampoc mai cap ajuntament havia administrat tants diners i tampoc mai cap alcalde se li havia demanat tant pública i solemnement com vos ho prega vostre invariable.

Valentí Vintró"