El Pla de Bages, Any X, núm.2882, 20 de desembre de 1913, pàgina 2.
Continua la discussió entre Joan Errasti i Valentí Vintró: la carta número 3, de Vintró a l'Errasti.
"Carta oberta número 3
Al Sr. Alcalde de Navarlces
Sr. Alcalde: Abans de prosseguir en l'exámen i crítica de vostra gestió, síem permés pregarvos que posèu má a les gravíssimes amenaces que se'm fan en tots sentits, precisament perqué vos dirigeixo aquestes cartes; un dia 'm dieu que se'm apujará considerablement la qüota dels consums, altre, que se'm farán fer obres de molta importancia en mas finques de vora'l poble, més tart, que se'm obligará a desistir de la campanya empresa... per medis contundents... de aquells que usen els rifenys; peró jo crec que tot aixó son fantasíes de la gent i no puc pensar que vos, la primera Autoritat del poble, poguéu consentir cap de aquestes arbitrarietats. Perqué vos sabèu tan bé com jó, que lo que faig es perfectament legal; que uso de una de les llibertats de les que assoliren nostres avis a costa de tanta sanc.
Entenc que es un deure meu cridar l'atenció de tot el pobles, especialment dels veins que us segueixen de bona fé (sortosament escassos cada día) sobra la manera con negocieu assumptes de tan vital interés com el de la carretera, i també fer-los veure que no doneu més mel que pá, com ens voldríeu fer creure. I es precís que sapigueu que tinc per divisa aquella frase de'n Martínez Campos «cumple con tu deber, suceda lo que quiera».
De modo que, ja ho sabreu; el procediment de l'amenaça no's logrará ferme desistir.
Tampoc desistiré perque’s digui que aixo m’ho fan fer; aquest es un procediment que se us acut desseguida, cara també m’han dit que si algun regidor es mostra disconforme amb alguna proposició, li sortiu al acte: «ja conec que t’has deixat carregar de cap», «aixó, algú t’ho fa dir», i allavors, l’home, vinga de donarvos satisfaccions per a provarvos que té disciplina i criteri propi, i entretant, queda aprovada la proposició.
Per a surtir al pás de certes murmuracions, m’es grat declarar en nom propi i dels meus amics, que considerem i apreciém a la majoria de vostres regidors i que regoneixem que son persones dignes i de moralitat absoluta, dolguent-nos que no hagin sigut presidits per persona que deixés millor record que vos de son pás per l’alcaldia.
Fetes aquestes salvetats, passaré a examinar com i quan se han fet totes aquelles mejoras de que us alabeu en la vostra saladíssima contestació a ma primera carta, començant per lo del alumbrado eléctrico.
Qualsevol que no sapigués en quines condicions tenim la electricitat a Navarcles, al llegir vostre Remitido, hauría pensat que havieu construït una central per compte del municipi ¡llàstima que no siga aixís! Aquí tenim un empresari, el Sr. Esquius, que explota aquest negoci; al Municipi no li ha costat una pesseta; com els particulars a casa seva, té de pagar el fluit i les bombetes dels 40 o 50 llums públics instalats, i parin de contar; total unes 1000 o 1200 pessetes anyals. Me sembla que un municipi de unes 2000 ánimes, pot soportar un gasto aixís sense por de quiebra.
Però al menys pensarán molts: l’actual alcalde degué ser qui gestioná del Sr. Esquius que instalés aquí aquesta industria, que tan profitosa i comoda resulta pel veïnat. Doncs no, senyors; qui va fer tots els treballs va ésser l’Ajuntament presidit per en Joan Manganell, dignissim antecessor de l’actual.
Aquesta afirmació, la provo recordant que totes les reunions de poble que’s celebraren per a parlar dels preus i condicions oferts pel Sr. Esquius foren presidides per aquell (abril i maig de 1909).
Quan vos senyor Errasti, prenguèreu possessió de l’alcaldia el 1er de juliol de 1909 (parlant de aquest mes, sempre’m be a la memoria aquella cançó qual tornada diu: fum, fum, fum) ja feia temps que’s treballava en l’instalació de la linea de dintre i fora de la població, i aixó prova que’l tracte amb l’Ajuntament ja estava fet, a lo menys verbalment. Si vos vareu firmar l’escriptura no fereu més que cumplir els compromisos contrets per vostre honorable antecessor. Queda ben provat que no tenim que agrairvos res per aquest concepte.
Alló que dieu que teniu candidato propio, també té la nova xispa... i, la veritat, tenía ganes de fer-hi una mica de brometa; pero la cosa s’allarga tant que, vaja, ja la farem un altre dia. Que Deu vos conservi, que no us en envejo res; que’l guardi de posar-se afónic que es lo que més molesta a tots els grans oradors.
Afirmeu que no feu política? Vaja home, no siguem hipócrites; tots estem tips de veure l’empenyo que posèu en totes les eleccions i coneixèm vostres propagandes contra els que no son de la vostra mena. Diguèu que no teniu ideals, i allavors vos creuré sens que m’ho jurèu; pero no volgueu amagar que feu política personalista.
En la próxima, vos demostraré que malgrat haver construit la Casa Consistorial con local para escuelas (que Deu sap qui la veurá acabada), casilles i demés importantes mejoras, no és prou per adjudicarvos el calificatiu de amante de la buena administración, perque contra lo que vos afirmeu, que no haveu pagat con sobrantes y economías jo us demostraré que ho ha sigut amb lo que haveu aumentat els arbitris; amb sobrants i economies de l’Ajuntament anterior; amb 7500 pessetes procedents de la venda dels drets que’l poble tenia en el molí de donya Agna Solervicens, i lo que és pitjor, amb l’empréstit que havéu negociat, del qual emprèstit m’oferireu lámines que no vaig voler acceptar perquè un jorn no’s puga dir que l’he consentit.
Fins a un altre es despedeix vostre adversari.
Valentí Vintró
P.D. En el dipósit de carns de la Casa Comunal hi ha una porta forrada de ferro, en la que, en lletres molt ben fetes s’hi llegeix “CARNERO”. I aixó que el senyor Alcalde s’alaba de sapiguer escriure l’idioma español. Si ho hagués fer en català hauria posat “CARNER” i estaria malament. ¡Quantes planxes s’estalviarien si tot hom escrigués la llengua que’ns han ensenyat les nostres mares desde’l bressol!"
