Una excursió i un casament a Sant Benet (22-06-1911)

Las Noticias, Any XVI, núm.5552, 22 de juny de 1911, pàgina 4.

Un article del pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (1862-1934), amic del Ramon Casas i del Santiago Russiñol. Es va casar a Sant Benet, amb la Lola Vidal, de Sitges.

"CRÓNICAS DE ARTE

Una excursión á San Benet de Bages. — Mal estado de las carreteras en los alrededores de Barcelona... y en otros puntos de Cataluña. — Dificultades para la atracción de forasteros automovilistas. — Los consumeros de las pequeñas ciudades. — Talamanca. — Motivo de la excursión.

Para el desarrollo del turismo son indispensables muchas y nuevas carreteras, mantenerlas en buen estado y que su trazado cruce ó conduzca á regiones dignas de ser visitadas. Las grandes excursiones veraniegas por la alta Cataluña, sin ser difíciles, son algo monótonas. [...].

Esto, en cuanto al trazado de las carreteras. En cuanto al estado de las mismas, es de tal jaez que no sólo no pueden circular por muchas de nuestras carreteras los automóviles pertenecientes á turistas nacionales ó extranjeros. Las mismas empresas de automóviles para viajeros se ven precisadas á suspender tan útiles servicios en cuanto arrecia la lluvia, convirtiendo la calzada en un lodazal intransitable.

No debe suponerse que cuando no hay barro sea muy agradable el viajar por la mayor parte de nuestras carreteras. El polvo abunda tanto, ocultando los baches y las piedras, que el más hermoso paisaje no produce la menor impresión, á causa de las desazones acarreadas por las molestias del camino. [...].

[...].

Este mal estado de las carreteras lleva aparejadas las tontas y odiosas molestias de los consumeros de cada villorrio. Detienen los vehículos, preguntan dónde se dirigen y hacen otras cosas que pudieran evitarse. Bastaría habilitar un camino especial para los automóviles de tránsito, ó dar órdenes inteligentes á los humildes empleados de los municipios. Estos están encargados de fiscalizar los efectos sujetos al impuesto de consumos... y de hacer desagradable el país á los pocos extranjeros que nos visitan.

[...].

Para el automovilista que, estando ya en Barcelona, desee visitar alguna de las bellas comarcas que tanto abundan en Cataluña, no hay otro recurso fuera del estreno de una carretera. Por este y otros motivos que ya sabrá el curioso lector, salimos el domingo por la mañana los amigos Casas, Junyent y Segura. Deseábamos recorrer la nueva carretera de Tarrasa, ó mejor dicho, de la Barata á Navarcles, por Talamanca.

Como el recorrido pasa por delante de las tres iglesias románicas de Tarrasa, nos detuvimos [...].

La carretera sube al collado formado por las dos laderas de San Llorens del Munt. Cruza hondonadas mucho más hermosas y grandiosas que las de Montserrat. Traspuesto el punto culminante, es todavía más maravilloso el panorama, y más bellos los rincones que se descubren á cada revuelta. Estas abundan mucho en esta carretera, trazada sin tener en cuenta el modo de rodar de los automóviles y las curvas que necesitan, yendo á velocidades relativamente grandes. En el kilómetro 18 (exactamente) hay una fresca fuentecilla, y en el 21 se cruza la carretera que conduce al pueblecillo de Mura. Talamanca es un pueblecillo sumamente pintoresco, y su iglesia románica, muy bien conservada, ofrece verdadero interés arqueológico.

Pero nuestro objetivo era Navarcles y el vecino monasterio de San Benet de Bages, adquirido por Ramón Casas. En esos dos puntos debían desarrollarse los dos modestos actos de mi efectuado casamiento. Por esa razón no pude escribir la acostumbrada crónica del domingo, ni las próximas tendrán toda la regularidad debida, no pudiendo escribirlas en Barcelona. Habiendo participado mi cambio de estado á los lectores de LAS NOTICIAS y á mis amigos y conocidos, me despido afectuosamente de todos hasta el domingo próximo.

M. UTRILLO"

El treball nocturn de la dona a les fàbriques (04-01-1911)

Las Noticias, Any XVI, núm.5333, 4 de gener de 1911, pàgines 1-2.

"ESTUDIANDO UN PROBLEMA

EL TRABAJO NOCTURNO DE LA MUJER

Un redactor de LAS NOTICIAS visita los centros afectados

Cuando el legislador viene á lesionar intereses creados por leyes anteriores, el Estado debe resarcir á los perjudicados.

— Chateaubriand

Hacia el alto Llobregat

Con un frío glacial que avaloraba extraordinariamente las mantas de que había provisto el interior de la tartana el dueño de ella, emprendí la marcha muy de mañanita hacia San Fructuoso de Bajes, pueblo distante unos siete kilómetros de Manresa, con intento de visitar las fábricas conocidas por de San Benito de Bajes y Puente de Navarcles.

A poca distancia del pueblo abandonó el carruaje la carretera general, torciendo á la derecha, y enfilando por un holgado camino de travesía que conduce á dichos establecimientos fabriles.

Por cierto que á dos tercios del camino andado tropezamos con un monumento que mereciera serlo nacional, y que pertenece al notable pintor Casas, condueño de una de aquellas fábricas.

Me refiero al casi derruido convento de San Benito, notable construcción románica, de la cual se conservan unos claustros cuyas columnas son un modelo de estilo, á parte de no pocos fragmentos de un valor histórico y arqueológico inapreciable.

Confieso que ignoraba la existencia de ese notable recuerdo del VIII ó IX siglos. El pintor Casas merece un aplauso de los verdaderos amantes de las cosas de nuestra tierra, pues á costa de sacrificios inmensos está procediendo á la restauración completa del antiguo monasterio. En una de cuyas alas, que estaba convertida en un montón de escombros, ha mandado construir habitaciones modernas, aunque no en su aspecto exterior, pues ha utilizado las mismas piedras que formaban los antiguos muros de la casa abacial.

¡Qué de recuerdos trajo á nuestra mente la augusta abertura de aquellos pesados arcos; las gruesas y cortas columnas que ostentan cien distintos motivos ornamentales, propios de aquella época; motivos de ejecución grosera, burda, si se quiere, pero siempre original, justa en proporciones y sin repetirse en ninguna de las cuatro caras de los capiteles!

¡Con qué emoción se contempla la huella que durante siglos imprimió por el desgaste la planta de cien generaciones de monjes en las toscas losas de la escalera que conduce al coro; en las anchas piedras que pavimentan el claustro!

Más de dos horas pasé recorriendo aquellos lugares, y en Dios y en mi ánima que no ha de pasarse mucho tiempo sin que vuelva á contemplar esos arcaicos recuerdos, por los que me perezco. Son merecedores de algo más que de la ligera mención que hoy hago de ellos, pues ni mi misión actual es esa, ni casa bien el arte con las informaciones de carácter mercantil.

Y di de mano á la poesía para entrar de lleno en el templo de lo práctico: en la hermosa fábrica de los señores don Isidro Puig y Compañía.

Recibióme amablemente el ingeniero mecánico, director de la fábrica, señor Mir y Baratau, y por él supe que trabajan allí 390 obreros, mujeres 265 de ellos;

Que esos obreros pertenecen á los pueblos de San Fructuoso y Navarcles, en una proporción de un 20 por 100 los del primer punto;

Que el trabajo de preparación se efectúa casi en su totalidad por mujeres, y de noche, repitiéndose el caso de que todas prefieren el trabajo nocturno al de día. Pude comprobarlo interrogando á algunas de ellas cuando, á la caída de la tarde y en mi viaje de regreso, me crucé con ellas en el camino.

Al preguntarle el promedio de los jornales que ganaban los obreros en aquella casa, nos enseñó el señor Mir varias nóminas de distintas semanas, y sacamos una proporción de 22 pesetas semanales para los hombres y de 17 para las mujeres.

A preguntas nuestras se dignó contestar que la fuerza hidráulica de que dispone la fábrica es no pocas veces escasa para la maquinaria existente.

—Es un hecho —añadió— que desde hace algunos años el estiaje del río es cada vez menor, y menor la fuerza, por consiguiente, lo que obliga á no desperdiciarla ni un minuto. Que se apruebe la ley suprimiendo la labor nocturna de la mujer, que es la que ha hecho siempre el trabajo de preparación, y nos veremos obligados á cerrar la fábrica. Trabajando solo de día, una fábrica de 10,000 husos, que alimenta 500 telares, no produce preparación para todos, y tiene ó tendría que parar 200 de aquéllos. Además, la filatura es la que gasta mayor cantidad de fuerza, y esa proporción resulta aún mayor que la expresada. Ahora bien: calculemos el número de telares que hoy trabajan, y demos de barato que todos los fabricantes se hallen, como se hallan, en idénticas ó parecidas condiciones que nosotros. Resultaría, suprimiendo el trabajo de noche, que quedarían parados en las riberas catalanas 60,000 telares; y esos telares tributan á razón de 25 pesetas cada uno. Ese dato dirá á usted si los que legislan conocen ó no la ciencia de los números.

Visitamos los inmensos talleres ó cuadras, y nos despedimos del amable director, dirigiéndonos á la vecina fábrica.

Pertenece ésta á los señores Vives, Figueras y Compañía, y se la conoce en el país por la fábrica del Puente de Navarcles, por estar enclavada junto á dicho puente.

En ella trabajan 50 hombres y 100 mujeres. El promedio de lo que semanalmente ganan es de 23 pesetas los primeros y 16 pesetas las segundas.

Visitamos la instalación, que es magnífica y en perfectas condiciones higiénicas. Al preguntar al director, que fué quien nos facilitó los anteriores datos, qué opinaba respecto á la supresión del trabajo de la mujer, nos contestó:

—Opino que es la ruina á plazo para los fabricantes y la ruina inmediata para el obrero. Mire usted, hace 50, 40 y 30 años no había en las fábricas más que un 4 por 100 de hombres, excepción hecha de los encargados, y el trabajo de preparación se hacía exclusivamente por mujeres, como hoy. En el batán y las cardas hay y habrá hombres; no pueden ser mujeres. En los manuares y mecheras, que es lo que más hay en las fábricas, han trabajado mujeres toda la vida; nunca se ha visto un hombre en ellas. En la filatura el número de hombres empleados no ha llegado nunca á un 10 por 100 en esta comarca. De manera que, conociendo estos datos, dígame si es posible la vida con la supresión del trabajo de noche.

—Ha hablado usted de la ruina inmediata del obrero...

—Y lo repito —añadió—, pues es exacto cuanto ha escrito usted en los anteriores artículos acerca de las consecuencias del paro de noche, y á ellos me remito.

—¿Y respecto á los jornales?

—¿A qué se refiere? —exclamó con extrañeza.

—Hace dos días oímos exclamar á una obrera de que si no pagaba una cuenta que debía, era por lo poco que ganaba. Unas nueve pesetas.

—Puede que sea verdad, pero como no fuese ayudanta, no dé usted mucho crédito á ello. Sucede á veces, aunque no en esta casa, que alguna obrera oculta á su propio padre la mitad de lo que gana para gastarlo en cintajos, aunque ese caso se ha dado pocas veces. Y lo mismo han hecho algunos hombres con sus mujeres para dedicarlo á vicios.

—¡Pero eso cae en desdoro de los fabricantes!

—¿Quién lo duda?... Sin embargo, el que quiere de buena fe asesorarse, acuda á los libros de pago semanal, y no habrá fabricante que se niegue á enseñarlos, como he hecho yo con usted.

Siguieron los saludos de rúbrica, y volví á montar en mi tartana, tomando el camino que conduce á Sallent. Arreciaba el frío porque caía la tarde y soplaba un airecillo Norte que helaba el resuello.

Pallardó y Bastard de la Torre

San Fructuoso de Bajes, Diciembre 1910."

Una visita a la fàbrica del Pont i a Sant Benet (14-08-1903)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIII, núm.9328, 14 d'agost de 1903, pàgina 4.

"Nota d'estiu

Voreta al riu Llobregat, més amunt de la ciutat de Manresa, á sol ixent del Plá de Bages, s'aixecan algunas fábricas que son la vida del poble de Navarcles, aixís com las vinyas ne son la principal riquesa.

Uns quants amichs visitàrem fa poch la fábrica del Pont, dels senyors Vives, Figueras y Companyia, y admiradas las llargas y espayosas salas ahont s'hi fila y's teixés lo cotó, quedàrem tan reconeguts á la amabilitat del Director, nostre bon amich n'Emili Figueras, com estranyats de la serietat dels homes y las donas que hi travallan, aixís com sorpresos de la bona maquinaria, alguna de la terra, que ab tanta senzillesa multiplica la producció.

Tot foraster que visita la comarca no se'n torna sense anar al monastir de Sant Benet, joya valiosa que recorda temps que ja passaren, y essent l'únich convent d'aquellas encontradas, arreserat per montanyas gegantinas, conserva encara tota sa primitiva grandesa, puig se troba aixoplugat, ja que no's veu cap sostre descobert y las teulas se conservan totas senceras.

Lo visitant, sense voler s'imagina la falaguera gravetat dels fills de Sant Benet, que allí visqueren, la explendidesa del culte, los refilaments del rey dels instruments de vent, y lo salmodiar dels monjos; puig la iglesia enclou encara altars, orga y cor ab las sevas poltronas d'alzina y trono del Abat, tot massís com obra de frare.

Contemplant aquellas parets, en Narcís Masvidal y Puig, professor de la Escola d'Arts y Oficis de Manresa, va dir ab lo sentiment estétich que li escau:

Salut, vell monastir de Sant Benet de Bages,

Eix claustre tan preuhat es un recó de cel;

Que dolsas son las horas á dins de tas arcadas,

Puig sols se sent la flayre de célichs pensaments.

Ahont son aquells sants monjos que tal olor deixaren?

No'ls crida aquesta iglesia ruinós palau de Deu?

Veniu, benedictins, torneu á vostra casa,

Ompliu lo Plá de Bages, de vostra santa fé,

Y tindrán pa los pobres, conreuhadors la terra,

Y un nom més gran encara, tots los bons navarclenchs.

Quan la máquina instantània nos prengué'ls millors cops d'ull d'aquells indrets, vàrem deixar l'antich cenobi á l'hora que'l sol anava cap á la posta, semblant que un mantell negrench enaltia la bellesa de aquell profanat lloch, ahont tres xiprés més alts que las teuladas, sembla que vetllan las rónegas pedras d'aquell solitari monastir.

De retorn á la fábrica després de reconfortar lo cos y refrescar la boca, tornarem á Manresa molt satisfets d'aquella aprofitada excursió.

Eduart Segarra

Manresa, 10 Agost 1903."

Catalanistes i republicans unitaris a la festa major (21-08-1903)

La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIII, núm.9335, 21 d'agost de 1903, pàgina 2.

A la secció "De Catalunya":

"NAVARCLES, 17 d'Agost de 1903.—Tením ja passada la Festa major, y á fé que aquést any podém apuntarnos una nota bona en la historia de las Festas majors de aquest poble.

Va venir á visitarnos nostre digne representant á Corts don Leonci Soler y March fentnos visita complerta, desde las nou del matí fins á quarts de dotze de la nit.

Lo magnífich Ajuntament y'ls catalanistas d'aquí, várem fer tots los possibles, perque la estada á nostra Festa major li fos ben agradosa, acompanyantlo á passejar per los punts més vistosos de la població, y á la tarde á visitar lo ja ruïnós convent de Sant Benet, mes que encara conserva alguns trossos d'edifici, que son la admiració dels forasters que venen á veurel per son valor artístich.

De doldre es—va dirnos don Leonci—que joyas com aquesta que estem admirant vagin cayent al pes dels anys y del abandono; quan deurian conservarse com reliquia al recort de lo que fou nostra Catalunya en altres temps més venturosos.

Al vespre va haverhi vetllada en honor seu, á la «Escola Dominical», ahont al últim de tot va donar las gracias, ab un parlament hermosíssim, explicanthos la historia de Navarcles, y encoratjantnos á conservar sempre la fé de nostres passats.

En quant á conceptes patriótichs va estar sublim, aplaudintlo ab entussiasme la gentada que omplia de gom á gom lo local.

Y va despedirse de nosaltres, digüentnos: á reveure; sentint una gran recansa, de tenir que deixar tant prompte á tant bon patrici.

Me descuydava de dir que ab ell vingueren també bona colla de companys de Manresa, amables tots y bons companys de causa, que contribuhiren á que fos més alegre nostra festa.

Lo demés com los altres anys: las cerimonías acostumadas á la iglesia, y á las salas de ball cop de balladas, que'n aquest temps ja hi fa bo á ballar ben agorbonats. ¡Ditxosas sardanas, quant se farán ben mestressas de Catalunya!

Y l'endemá de torna-boda's va cambiar la decoració. Várem tenir meeting de republicans unitaris ab los retratos d'en Salmerón y Lerroux, en lo local y ab los discursos que acostuman á fer aquesta gent unitaria.

Me va fer gracia un orador que va dir que antes era catalanista, quan ho era en Valentí Almirall, més qué veyent que miravam enrera, ell no volia seguirnos, que ell volia anar de cara al progrés y á la civilisació.

Progrés, llibertat, civilisació, barrejat ab unitarisme, vetaquí un sarcasme grandiós.

Dispensi y fins á un altre, senyor Director. Disposi de son segur servidor.—Mauro Montané."

Commemoració del mil·lenari de Sant Benet (01-12-1972)

La Vanguardia, 1 de desembre de 1972, pàgina 37.

"MANRESA: El domingo, conmemoración del milenario de les consagración del templo del monasterio de Sant Benet de Bages 

Entidades de diversas localidades han organizado un programa de actos para festejar la efeméride

A pocos kilómetros de Manresa, enclavado entre maravillosos parajes, se encuentra el monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los monumentos artísticos más valiosos de esta comarca, muy directamente vinculado con las poblaciones de San Fructuoso de Bages, por hallarse dentro de su término municipal, y con Navarcles a cuya parroquia pertenece. 

Este antiguo cenobio fue fundado por un noble matrimonio el año 960, siendo consagrada la iglesia el 3 de diciembre del año 972. Más tarde perteneció a la orden benedictina de Montserrat para pasar, finalmente, a ser de propiedad particular, contándose entre sus últimos propietarios el conocido pintor catalán Ramón Casas. 

Se trata de una magnífica obra del arte románico, especialmente el claustro, de características diversas que van desde el siglo X al XIII, que es de una gran belleza y se conserva en buen estado. No puede decirse lo mismo del resto del conjunto arquitectónico que, además de acusar el paso del tiempo, ofrece al visitante un aspecto descuidado. 

CONFERENCIA DEL PROFFSOR VILA VALENTI 

El próximo domingo se cumple el milenario de la consagración de la iglesia. Para solemnizar tan importante efeméride un grupo de admiradores del histórico recinto, entidades artísticas y culturales rnanresanas y de las citadas localidades de Navarcles y San Fructuoso de Bages han organizado un programa de actos que se desarrollarán a partir de las diez y media de la mañana, con una audición de sardanas a cargo de la cobla «La Principal de Bages», en la explanada existente frente al monasterio. A las once y media, en el mismo lugar, disertación a cargo del catedrático de la Universidad de Barcelona don Juan Vilá Martí, que versará sobre el tema «El monestir de Sant Benet i la repoblació del Bages».

SOLEMNE MISA CONCELEBRADA 

A las 13.00 horas, en la Iglesia parroquial de Santa María de Navarcles, se oficiará una solemne misa concelebrada que presidirá el abad de Montserrat Dom Cassià M.ª Just, con intervención del «Orfeó Manresà», y miembros de Juventudes Musicales. 

En principio, se había proyectado un amplio programa de festejos dignos del milenario que se conmemora, con gran resonancia más allá del ámbito comarcal. No obstante, inconvenientes surgidos, al tratarse de una propiedad particular, han hecho que quede reducido a los actos que se anuncian a los que se espera acudirá mucho público tanto de Manresa como de la comarca de Bages. — C."

El Marquès de Villamizar rep visites (22-10-1946)

La Vanguardia, 22 d'octubre de 1946, pàgina 10.

A la secció "Vida sociable":

"Después de pasar unos días en la finca que en Navarcles tiene el marqués viudo de Villamizar, ha regresado a Barcelona don Antonio Vila-Cuyás y Roca."

L'aplec excursionista a Solervicenç (07-10-1924)

Día gráfico, núm.240, 7 d'octubre de 1924, pàgina 9.

A la secció "Vida deportiva":

"EXCURSIONISMO

MANRESA

EL «PRIMER APLEC DE GERMANOR EXCURSIONISTA»

Organizado por las entidades excursionistas de esta ciudad se ha celebrado en el «Mas Solesvicens» del vecino pueblo de Navarcles, el «Primer Aplec de Germanor Excursionista».

Por la mañana y en el Monasterio de San Benet de Bages se celebró el concurso fotográfico. Al finalizar éste se dió la salida a los participantes de la marcha excursionista, cuyo recorrido era: Salida Monasterio San Benet, Pon dels Burjons, Les Generes, Tres Salts hasta la Font del Suroll; regreso por el mismo camino hasta el Pont dels Burjons, desde donde cogiendo la derecha del río Llobregat finalizaba en la meta instalada en el «Mas Solervicens». Logró el primer premio de esta marcha la pareja Basora-Plá, clasificándose a continuación, Comellas-Borrás, Planell-Pons y Costa-Cirera. 

Después de la comida que se efectuó en pleno bosque, parlamentaron los señores Serra, Costafreda, Tapies y Vives, quienes en términos generales glosaron el excursionismo hacíendo además historia del mismo en nuestra comarca y de las diferentes evoluciones que han sufrido las agrupaciones locales. 

Seguidamente y como fin de fiesta, la cobla «La Principal de Bages» dio una selecta audición de sardanas y al igual que todos los actos del Aplec se vió animadísima. Ha fínalizado dicha audición con la ejecución de «La Sardana de la Patria», que fué ovacionada.

Como dejamos dicho, todos los actos del Aplec se han visto concurrídísimos, no teniéndose que registrar ningún incidente.—C."

Descripció dels camins per visitar Sant Benet (12-07-1933)

L'Opinió, 12 de juliol de 1933, pàgina 8.

A la secció "Turisme":

"EXCURSIONISME

ITINERARIS PER A VISITAR SANT BENET DE BAGES

Amb aquest nom s'entén una construcció romànica de fa més de deu segles, la reproducció de la qual, en petit, podem contemplar a Montjuïc. Aquest, diem-ne "monument", està situat a la ribera del Llobregat. a quinze minuts del poble de Navarcles.

Com que el meu propòsit és assenyalar camins, passo per alt les dades, descripció i comentaris que podrien fer-se, referents a tan notable edilici, i solament consignaré, com crec de justicia, que el seu actual propietari té gran cura de conservar tot el que manifesta la bellesa de l'antiga arquitectura.

***

Sortint de Barcelona, pel Nord o pels Ferrocarrils Catalans, hom podria baixar a Sant Vicenç de Castellet, des d'on, passant per Pont de Vilumara, es compten unes tres hores fins al terme anunciat.

També es podria anar a Manresa i prendre l'autoòmnibus que després de Sant Fruitós va a l'esmentat Navarcles.

O bé, des de Manresa, anar-hi a peu en un parell d'hores, per Sant Fruitós o per Viladordis, sense fer la volta de Navarcles. I finalment, amb l'auto de Rocafort, baixant a Pont de Vilumara, i seguint riu amunt per la primera ruta de què he parlat.

Començaré per la segona, puix que em sembla la més còmoda, i explicaré les altres com de retorn.

En arribar a Manresa en un dels primers trens, hom té més de dues hores per admirar els records històrics que enclou, especialment el romà "Pont Vell", i gaudir de la imponderable animació d'un matí de diumenge a la capital del Pla de Bages. A les onze surt l'autoòmnibus de Navarcles, que en pocs minuts recorre una rogenca planúria de vinyats, segueix la conca del Llobregat, poblada de fàbriques; i en baixar del vehicle a l'esmentat poble, es pren un bon camí cap al Sud, que en un quart d'hora va al riu, i es descobreix al costat oposat el vetust monestir, ben caracteritzat pel peculiar absis i per l'esvelt cloquer, tot voltat d'una gran arbrada, el color verd de la qual contrasta i fa més visible la pàtina grouenca [sic] d'aquelles parets mil·lenàries.

Suposant que hom tingui permís del propietari per a entrar-hi (cal haver-lo demanat amb anticipació) podran admirar-se des la senyorívola entrada, la portalada romànica del més pur estil, regulars dependències anexes, i, sobretot, els polits claustres que, malgrat ésser més reduïts, recorden els de Sant Cugat del Vallès, als quals potser precediren.

Esmerçada una hora més que menys en la visita, cal pensar en el retorn. Els que no volen caminar, marxen amb l'auto de Navarcles, i cap a Manresa. Els pedestres podran seguir les rutes indicades i que detallaré.

-Prenent un camí que surt davant mateix de les parets occidentals del cenobi, hom ascendeix entremig de vinyes per la muntanya de Sant Valentí, des d'on s'alvira un extens panorama vers el Pireneu, i en una hora s'arriba a l'esmentat Sant Fruitós, poble de riquesa vitivinícola, distanciat a quatre quilòmetres de la ciutat de Manresa.

-Encara, seguint el camí en direcció al Sud (el mateix que va al Llobregat) i no deixant mai la vorera dreta del riu, en arribar a una caseta de les bombes que xuclen l'aigua potable per a Sant Fruitós, acaba l'esmentat camí carretera i es converteix en un corriol que puja sobtadament per un cingle, tenint a mà esquerra l'embalsament de la fàbrica d'electricitat de Manresa. En descendir aquest camí, hom ha de travessar un petit corrent anomenat "Riu d'Or", pel color rovellat d'aquelles aigües; i pujant novament per corriols mig perduts entre feixes, hom arriba a un planell i es pren direcció Oest, cap als "Casals", del terme de Viladordis, agregat de Manresa, gemada vall tota conreada, curulla de producció agrícola, que bé pot dir-se l'horta manresana. La ciutat queda encara a una altra hora de distància. Es interessant, a més, Viladordis, per què conté records prehistòrics a la Capella de la Mare de Déu de la Salut o de "Les Mercetes".

-Però el veritable itinerari excursionista és el que va a parar a Sant Vicenç de Castellet. Als deu minuts d'haver emprès la marxa riu avall, es troba un recent pont, en forma de passadís, i es va a la vorera esquerra, arribant al cap de poca estona a un mas que s'anomena "Les Generes". Si hom vol descansar ací i dinar, hi ha una bona font a poca distància.

Reprenent el camí, sempre en direcció Sud, al cap d'un quart d'hora es troben vinyes, i hom voreja la cinglera un xic esporuguit per haver-hi a la dreta la fondalada del corrent que ressona per l'abisme. Als quinze minuts més s'acaba la timba i s'obren a l'esguard, una regular extensió de vinyes, el Llobregat, els enrunaments del centenari molí de pólvora dels "Canals"; i dalt, al cantó oposat, l'esmentat Viladordis, tancant l'horitzó el blavenc Montserrat. Descendeix el camí per posar-se al nivell del riu, seguint per la vorera esquerra, fins a la confluència de la riera de Mura. Hom segueix cinc minuts per la dreta d'aquesta; es travessa, i, per un viarany en direcció Oest, hom puja al cim del penyasegat que separa els dos corrents esmentats. Per la carretera que en direcció Sud baixa de "Les Ubagues", casa de pagès que s'alvira en mig d'una gran boscúria, es torna al costat del riu, i en mitja hora s'arriba al "Pont de Vilumara". Ací  hi ha un robust pont romà de vuit arcades; grans fàbriques de filats i teixits; la carretera de Rocafort, amb auto per anar a Manresa, i la que va a Sant Vicenç de Castellet, que és la que en una hora ens portarà a aquest poble, on es pot prendre el tren per tal de tornar a Barcelona, acoblant-se novament amb els companys que haguessin anat de Sant Benet a Manresa.

A.L.A."

El Marquès de Villamizar i la seva filla s'estan a Navarcles (09-08-1944)

El Noticiero universal, Año 57, No. 18126, 9 d'agost de 1944, pàgina 6.

A la secció "Carnet de Sociedad":

"VIAJES Y ESTANCIA

[...].

— Se han trasladado de Sitges a sus posesiones de Navarcles el marqués viudo de Villamizar y su hija María Angeles.

[...]."

La redempció d'un cens (11-02-1868)

El Principado, No. 041, 11 de febrer de 1868, Ed. Tarde, pàgines 5 i 6.

"—Administracion principal de Hacienda pública de la provincia de Barcelona. — Seecion 3ª— Negociado de redención de censos. — La Real Orden de 1° de octubre último inserta en el «Boletin oficial» de la provincia de 23 del mismo mes, establece la responsabilidad en que incurren los prestamistas de censos que notificada la aprobación de la redencion que solicitaron, dejaron ó dejen transcurrir el término de quince días sin satisfacer su importe ó el del primer plazo, si asi lo solicitaron. 

Y hallándose en este caso las que á continuacion se expresan, la administración ignorando las señas de su domicilio ha acordado dirigirles el presente aviso por medio de este periódico para que dentro los diez dias siguientes al de la insercion se presenten á realizar el pago, teniendo entendido que de no verificarlo, sin mas aviso se expedirá contra los morosos despacho de apremio ejecutivo.

[...].—Don Leodegario Foncuberta, de Navarcles, idem [un censo procedente del monasterio] del de Bages.—[...]. Barcelona 10 de febrero de 1868. — Ramon Gonzalez."

Una excursió fotogràfica passa per Sant Benet i Navarcles (08-11-1923)

La Publicitat, 8 de novembre de 1923, pàgina 6.

A la secció "Gaseta local":

"Diumenge que ve, l'Agrupació Excursionista "Júpiter" [de Barcelona] realitzarà una excursió fotogràfica a Manresa, Sant Fructuós, San Benet de Bages i Navarcles. Sortida, estació del Nord, a les 5.46."

La fi de Sant Benet de Bages, d'en Fortià Solà (09-1935)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any XXXI, núm.181, agost-setembre de 1935, pàgines 298-299.

"La fi de Sant Benet de Bages 

Una vida mil·lenària tota escolada en la més dolça suavitat té una fi violenta, dissortada. 

La comunitat de Bages, des de la seva anexió a Montserrat, és constituida generalment per religiosos vells, que busquen en la solitària reconada del Llobregat el repòs de llargs anys d'energies esmerçades en el culte de la Verge Moreneta, i l'oblit total del món, del qual tan desprès està el monjo benedictí. En venir la tempestat del 1835, a Sant Benet hi ha una llarga dotzena de religiosos, meitat catalans, meitat de l'altra part de l'Ebre, presidits per l'abat Fra Bernat Garric, tan enèrgic com bo, el qual ja en els crítics anys anomenats constitucionals (1820-1822) ha menjat el pa de la persecució en la presó de Barcelona, i sap com són de verinoses les revoltes d'aquell temps. Entre els altres monjos hi ha l'octogenari P. Agustí Bragado, afectat a arxius i coses velles, i fa poc ha traspassat el P. Maure Ametller, el prestigi musical del qual devé vinculat amb la tan famosa Salve de Montserrat. 

Que la pau és cada volta més efímera i el temporal més imminent ho llegeixen els cenobites en els successos de França que porten el destronament de Carles X (1830), i en els d'Espanya en el traspàs de Ferran VII (1833). Tenen constantment el peu a l'estrepi els ulls en el camí de la fugida, per a un segon èxode semblant al de l'època constitucional. Una cosa d'aquest és enganyosa: ha anat seguit de l'arc de Sant Martí d'una sèrie de disposicions que han tornat les coses al seu lloc primer. 

Refiats, sens dubte, d'això els monjos bagians, curen solament del més elemental: l'urna de Sant Valentí, que és el tresor sense preu de l'abadia, uns feixos de pergamins, cartoral autèntic de la casa, amagats probablement per mans religioses a la veïna masia de la Carrerada, i quelcom més de l'utillatge cultural.

Mentre són posats a segur aquests sagrats objectes, arriben a Bages les primeres alenades de l'huracà de foc i sang esclatat dies ha a Reus i darrerament a Barcelona. La comunitat es congrega espaordida entorn de l'abat, el qual, afectant una serenitat difícil i sense poder dissimular la pal·lidesa del seu rostre i el desmai del seu esperit, reparteix als bons germans el numerari comú de la casa, i els obre totes les portes que poden conduir a un refugi. Mes ai! els peus són lligats d'esglai, i no saben caminar, i les ombres prematures d'aquell vespre esborren tots els camins. 

L'abat Garric es fa escàpol camí de França, els altres monjos, uns, com el citat P. Bragado, tenen temps just d'arribar a Manresa, i altres, com el prior P. Planas i el P. Guitian, que probablement són els darrers d'abandonar el sant casal, en sortir-ne el capvespre del dijous 30 de juliol en un carruatge facilitat per la Fàbrica del Pont, quasi al llindar de la porta són escopetejats per un escamot de revoltosos, que deixen ferit de la cama el prior i amb fortes contusions al cap el seu company. 

D'aquesta hora endavant el monestir és del poble, de la gent veïna que hi acut a rua feta per contemplar el desolament d'aquella fortalesa històrica, el prestigi de la qual s'acaba de desmoronar, i per omplir la falda del bé de Déu de queviures i utillatge domèstic de què la troba proveïda. 

Els monjos no tornen més a l'abadia, feta excepció del boníssim P. Planas, el qual, no sabent deixar aquests contorns, es queda a fer durant llargues anyades, fins a la mort, el servei parroquial de la veïna capella de Sant Genís de la Vall dels Horts. L'urna preada de Sant Valentí, passant per un èxode d'ocultaments llastimosos, és portada triomfalment al temple parroquial de Navarcles l'any 1866. La tan valuosa documentació de l'arxiu, part és perduda per sempre, i part és recollida en l'arxiu de Fiances, en la Biblioteca Provincial Universitària i en domicilis particulars. I els murs plorosos, que han contemplat mil anys el curs religiós, social i polític de la terra, passen de mà en mà, com un tresor fatídic, en espera d'uns temps, d'una època social en la qual ells puguin fer novament el paper que de justícia els pertoca.

FORTIÀ SOLÀ, PREV."

Una excursió fotogràfica (09-1933)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any XXIX, núm.164, setembre-octubre de 1933, pàgina 84.

"CRÒNICA

[...].

SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA I ARTS (FOTOGRAFIA) 

El dia 6 d'agost: Excursió fotogràfica al Monestir de Sant Benet de Bages, pels Tres Salts, Generes, Font dels Burjons, Sant Benet, Navarcles i Sant Fruitós.

[...]."

Un estudi del Fortià Solà sobre la Baronia de Bages (15-11-1930)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any XXVI, núm.141, 15 de novembre de 1930, pàgines 92-96.

"De "La Baronia de Bages"

En les obres de Dret català antic, la personalitat jurídica del monestir de Sant Benet de Bages és coneguda per «Baronia de Bages», i amb aquesta mateixa denominació la Cúria Civil del Monestir encapçalà i segellà la seva documentació. Per això en una monografia de Sant Benet que temps enrera vaig escriure a l'ombra d'aquells murs mil·lenaris, i que resta encara inèdita, no hi podia faltar un capítol corresponent a la «Baronia», això és, a l'estudi de la jurisdicció civil d'aquella casa senyora. Un fragment del susdit capítol, relacionat amb Manresa, no pot desentonar ací. Diu així: 

Bages i els Veguers de Manresa.— Alguns llocs de la baronia de Sant Benet estan inclosos en la vegueria de Manresa. En ells el Monestir té el poder simple o plenament, restant el mer i mixte imperi a compte del funcionari reial, o sigui el Veguer de Manresa. Però això que acabo de dir amb tan poques paraules, en la pràctica està farcit d'inconvenients, i és un niu de discussions, que ni els mateixos monarques aclareixen — tal volta perquè no volen, — amb llurs reials decissions i privilegis. 

Les declaracions règies obtingudes per Sant Benet en confirmació dels seus drets són les següents: 

1) Lletra de Jaume II al Veguer d'Osona i de Bages, de 30 de juny de 1315. — Disposa que «l'Abat de Sant Benet no sigui molestat pel Veguer d'Osona i de Bages en la possessió o quasi possessió de la jurisdicció civil o altra jurisdicció, llevat dels crims que es castiguen amb pena de mort o amb mutilació de membres, o altres que pertanyen al mer imperi, i llevat també de la jurisdicció de pau i treva, en el que permeten les constitucions catòliques, així mateix que el Veguer no pertorbi, ni permeti que l'Abat i els seus successors siguin molestats en la possessió, o quasi, de dita jurisdicció, reservant al senyor Rei la propietat de la mateixa» (1) [Arxiu Municipal de Manresa; procés de l'any 1595.]. 

2) Lletra d'Alfons III al Veguer d'Osona i Sotsveguer de Manresa, de l'any 1329. — És repetició de l'anterior. 

3) Lletra del mateix monarca, de l'any 1331. — Amenaça castigar per desobediència el Veguer de Manresa que s'excedeix en els seus drets i s'immiscueix en els de l'Abat. 

4) Autorització del rei Pere III, de l'any 1338. — Faculta a l'Abat per a posar costells, per tal que els delinqüents siguin punits com es mereixen, i per a entendre en delictes lleus, sense haver d'acatar les disposicions del Veguer, el qual, malgrat les règies disposicions, no cessa de posar entrebancs a la jurisdicció abacial. 

5) Lletra del mateix monarca, de l'any 1342. — Es confirmació de l'anterior. 

6) Lletra de l'emperador Carles I, de l'any 1537. — Confirma els antics drets jurisdiccionals de l'Abadia (2). [Arxiu Municipal de Manresa; litigi de l'any 1595.] 

La Cort del Veguer manresà té en defensa de les seves atribucions jurisdiccionals en els llocs de la Baronia de Bages els següents reials diplomes: 

1) Privilegi de Jaume II, de 30 d'abril de l'any 1300. — El rei es compromet a no permutar, vendre ni alienar la ciutat de Manresa, i vol que tots els seus bens, drets i possessions siguin units al comtat de Barcelona, i que totes les jurisdiccions de dins la Vegueria siguin sempre del domini de la ciutat (3). [Arxiu Municipal de Manresa; Llibre Verd, foli 31.] 

2) Privilegi de Pere III, de l'any 1351. — Declara que la ciutat de Manresa i llocs de la seva vegueria no estan separats ni es poden separar del comtat de Barcelona. 

3). Privilegi del mateix monarca, de l'any 1358. — Estatueix que tots els bens temporals que Sant Benet posseeix dins les terres de la Corona siguin posats en mans i disposició de sa reial majestat, i declara que el mixte imperi és dels funcionaris reials, o sigui del Veguer.

4) Privilegi del rei Martí. — Confirma els anteriors (4). [Arxiu Municipal de Manresa; litigi de l'any 1595.]

5) Privilegi del rei Ferran I, de l'any 1416. — Cita i mana complir la disposició de l'any 1358 (5). [Ibid; litigi entre el veguer Berenguer Moixó i l'Abat de Sant Benet.] 

Pel que es veu, les reials concessions fetes al Monestir van encaminades directament a la defensa i conservació dels seus drets jurisdiccionals, en canvi els privilegis de Manresa semblen tenir un caràcter més general i d'harmonització amb la jurisdicció de l'Abadia. Quan es tracta, però, de defensar-se, cada part adueix, naturalment, els seus, així com les més eloqüents justificants de les respectives pretensions.

El cavall de batalla i principal motiu de les qüestions està, no hi ha dubte, en la jurisdicció simple o plena. Sant Benet, de fet, l'exerceix des de temps immemorial: obté autoritzacions reials, i en qualques ocasions entén àdhuc en casos que, més que al civil ple, sembla que pertanyen al mixte imperi, casos que és difícil d'esbrinar si són o no de la seva incumbència. Manresa, posant la qüestió en termes generals, no dubta gens en negar a Sant Benet absolutament tots els drets jurisdiccionals, i els veguers aprofiten qualsevol ocasió per a entrevenir en casos que són evidentment pel civil ple, valentse'n després com argument de prescripció i de possessió immemorial. 

Ja en 1293 s'havien subjectat a la decissió de la superioritat dos casos de civil ple de Navarcles, un de renyines entre Pere Golauart, de Calders, i Berenguer Esteve, de Navarcles, i altre referent a uns navarclins que havien jugat a escacs i a la clotxa, i havien blasfemat. En ambdós intervingué el Sotsveguer de Manresa, però les dues reials sentències, fundada la darrera en les constitucions de Montsó, declararen ésser de la competència de l'Abat (1). [Arxiu Municipal de Manresa: litigi de l'any 1595] 

Mai, però, la tivantor entre abats i veguers no apareix tan de relleu com en el segle XVI.è. Cada part ha anat acumulant concessions i privilegis, i ara l'administració recau en mans disposades a fer-se'ls valer. L'any 1557, el Veguer i Sotsveguer entren en els llocs de la Baronia, prenen els batlles, jurats i altra gent, els composen, i en cas de resistència els capturen amb ceps, grillons i cadenes, i els tenen en molta estretor fins a rendir-los. Víctima d'aquest comportament és en particular el batlle de Navarcles, el qual, després d'haver-se-li llevat la vara, és portat pres i lligat a Manresa, pel fet de resistir-se a donar els pesos i mesures, que els esmentats funcionaris volen reduir al sistema de Manresa. 

El dia de Sant Marc (25 d'abril) de 1559, esdevé a Mayans un fet idèntic. I encara el Veguer entra a la presó d'aquella parròquia, traient d'ella dos presos reclosos pel batlle, per renyines sense efusió de sang, i els porta a Manresa, on els composa per 25 o 30 escuts.

El dia de Sant Valentí (14 de febrer) de 1563, el Veguer captura el missatger i corredor de l'Abat, perquè fa crides en la plaça del Monestir, prohibint els juraments i el pasturar. 

El dia 27 de març del mateix any, que s'escau en diumenge, el Veguer, acompanyat dels seus oficials i de molta gent armada amb ballestes i arcabusos, entra a l'església de Sant Benet, i mana als súbdits de l'Abat, allà presents i congregats per a fer nomenaments de jurats, i després dinar a la taula de l'Abat, com és costum, que s'abstinguin de posar el peu en l'habitació abacial, sense haver oit abans una crida que es va a fer a la porta del Monestir, en la qual es disposa que ningú dels llocs de la Baronia no vagi a demanar justícia a l'Abat, sinó al Veguer o al Sotsveguer, baix penes greus. 

Davant d'aquests i altres greuges, l'Abat fa recurs al Consell Reial Criminal, demanant justícia i reparació d'injúries. S'exhibeixen els títols amb què cada part acredita els seus drets, i el mateix any 1563, la Reial Audiència declara que «sense perjudici dels drets i pretensions de les parts i del dret reial, l'Abat, tan per ell com pels seus oficials, lite pendente, i fins a nova provisió, exerceixi i faci ús de la jurisdicció simple civil en els llocs de l'Abadiat, exceptuat el mer i mixte imperi, i que en dit exercici i ús no sigui impedit pels oficials reials, ni per la ciutat de Manresa» (1). [Arxiu Municipal de Manresa, lloc citat.] 

L'any següent és el Síndic de Manresa el qui feia recurs al Consell Criminal, «perquè alguns monjos de Bages han posat quatre o cinc costells nous en diversos llocs que són del terme reial del decimari, i en els quals el Veguer té jurisdicció, com són Navarcles, Sant Fruitós i Torruella, sense que en els dits llocs mai no hi hagin hagut costells». I en la sentència del tribunal regi, en la qual, ultra això, es tenen en compte els atemptats comesos contra els batlles de les mentades parròquies, es diu que «l'Abat pot tenir en els seus oficials, posar-los i destituir-los, sense que el Veguer de Manresa es pugui entremetre en semblants coses, i que l'Abat pot així mateix erigir costell o costells». (2). [Ibid.]

A les anterior reials sentències han de remarcar-se encara, entre altres, les dels anys 1595 i 1612, en les quals es declara que el Veguer no té en els llocs de l'Abadiat més jurisdicció que la criminal, o sigui aquella per la qual es dóna pena de mort o de mutilació de membres (3). [Ibid.]

Davant de tot això, sembla més que evident que el Monestir ha d'estar en la pacífica possessió de la jurisdicció civil. Tanmateix els abusos es repeteixen a totes hores, i els veguers no tenen escrúpol en gestionar en llurs cúries els casos que, segons totes les declaracions i consuetuds, afecten a l'Abat. 

¡Coses del temps! 

FORTIÀ SOLÀ, PREV."

La festa de Sant Valentí al monestir de Sant Benet de Bages (02-1926)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any XXII, núm.97, febrer de 1926, pàgines 177-179. 

"RECULL DE DOCUMENTS COMARCALS 

Sant Benet de Bages 

XVIII

Febrer. — [...].

[...].

Dia 13, vigília de Sant Valentí, era dejuni. A les dues de la tarda es cantaven Vespres solemnes i a les quatre es resaven Maitines, cantant-se el Te-Deum. 

La colació (sopar de dejuni) es feia a la Cambra (departament de l'abadia on l'Abat reunia als monjos per certs actes íntims) i es donava sopa d'admetlles, amanida de verdura crua, bunyols de bròquil i per postres admetllons i confitura seca. 

Si la vigília s'esqueia en diumenge, dilluns o dimarts de Carnestoltes, es dejunava el dissabte abans, fent la colació en el refectori a l'igual que els altres dies de dejuni de l'any, i a la vigilia de Sant Valentí es sopava a la Cambra, donant un sopà extraordinari segons la dignitat dels hostes que hi anaven de fora.

Dia 14, festivitat de Sant Valentí. Era la festa major d'hivern de la parròquia i terme de Sant Benet, per tenir a Sant Valentí com a Patró especial d'aquella part del Pla de Bages. Així ho declaren diferents documents (1) [Navarcles — Notes històriques per F. Solà, Pvre., pàg. 99.] i Decrets de Visita dels Abats de Montserrat, dels quals n'extractem el de 1708, que diu: «Atenent la molta veneració que s'ha de tenir al gloriós Sant Valentí per ser especial Patró, manen es tingui encesa dia i nit la llàntia de la seva capella... i així mateix es celebri cada dilluns en la mateixa, una Missa... per ser en glòria de nostre Patró» (Llibre de Visites, pàg. 90, art. 3.). 

Al matí es donava xocolata a la Comunitat de monjos i a tots els hostes-convidats pel Monestir. 

Abans de la unió del Monestir de Bages amb el de Montserrat, l'Abat d'aquell lloc assistia i celebrava Abacialment en tots els actes religiosos d'aquesta festivitat, mes després de la unió, celebrava l'Ofici solemne el Guardià i religiosos francescans de Sampedor, n'obstant l'Abat tenia obligació d'assistir-hi per manament d'un Decret de Visita del 23 d'abril de l'any 1700 que diu «Nos el Mestre Fra Josep Ferrer, Abat del Reial Monestir de Montserrat, havent visitat el Monestir de Sant Benet de Bages manem, ..... que no celebrant el P. Abat el dia de Sant Valentí, assisteixi als Oficis Divins i sermó, amb la Comunitat del Convent» (Llibre de Visites, pàg. 79 art. 2). 

Des de l'any 1697, els PP. Francescans de Sampedor, «tenien de portar en la festivitat de Sant Valentí una cistella de fruita al Monestir de Bages, com a memòria i reconeixement d'haver-los condonat un camp, i els tersos, censos i amortització d'una casa que fou de Mossèn Josep Oliva, notari, per fundar el convent en la vila de Sampedor; de tot lo qual n'eren Srs. Alodials a mitges, el Monestir de Bages i el Sr. Bisbe de Vich» (Llibre de Visites, pàgina 41).

Immediatament de l'Ofici es feia professó solemne pel voltant del Monestir, portant les Relíquies de Sant Valentí guardades en una urna de plata (1) [Navarcles — Notes històriques per F. Solà, Pvre.] i colocada en un baiard que duien a coll persones respectables. 

Un Decret de Visita de l'any 1689 fa esment del baiard de la professó de Sant Valentí amb les següents paraules: «Havent vingut a nostre coneixement que en la sagristia hi ha un baiard gran que no serveix per res i altre de més perit i ric per portar en professó l'arca en que hi ha guardat el Cos de Sant Valentí, manem al P. Majordom que vengui el baiard gran i els diners que tregui de la venda, ho inverteixi per acabar de daurar l'altar. Fra Joan Ximenes, Abat de Montserrat» (Llibre de Visites, pàg. 65). 

La Comunitat dels monjos amb els convidats del Monestir dinaven a la Cambra, i se'ls servia els següents plats: sopa de peix, bròquil, peix amb pèsols, zorra bullida, bacallà guisat, peix fregit amb escarola, i per postres crema o metó, orellanes (tallades de préssec assecades) i pomes dels PP. Francescans de Sampedor, admetlles torrades, nissos, rosquilles o algunes pastes i traguet.

Es llegeix en el llibre de Visites d'aquell Monestir, que en el transcurs del temps s'havia fet un verdader abús amb els convidats en aquesta diada, en tant que en l'any 1700 el Visitador Fra Josep Benet, Abat de Montserrat, es vegé obligat a donar el següent Decret: «Havent considerat els molts gastos que ocasionen i han ocasionat a aquesta Casa els convits que es fan en la festa de Sant Valentí, amb perjudici del Monestir, manem al P. Abat i P. Majordom que evitin en l'esdevenir semblants gastos, podent en tal dia fer lo que s'acostuma en les festes solemnes de la nostra Religió, permetent solament donar dinar als religiosos de Sampedor que vénen a pagar el cens de la fruita. Així mateix manem al P. Majordom que no permeti que es vengui pa, vi i carn del Monestir en dit dia, sinó que sigui per arrendament i el seu valor, s'inverteixi per comprar llenya per a la cuineta dels monjos» (Llibre de Visites, pàg. 98).

[...].

JOSEP GUITART, PVRE."

Una excursió a Sant Benet, Navarcles i la font dels Borjons (07-1925)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any XXI, núm.90, juliol de 1925, pàgina 100.

"PROGRAMA D'AQUEST MES

[...].

Dia 19. Excursió [...].

Sant Benet i Navarcles, per la font dels Borjons. Punt de reunió: Plaça de Sant Domènec, a les quatre del matí. Vocal: Rosa Altimiras

[...]."

Una excursió a Navarcles i Sant Benet (10-1910)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any VI, núm.45, octubre-novembre de 1910, pàgines 81-82.

"Escursió del Centre Escursionista del Vallès a Sant Benèt de Bages y Manrèsa

El diumenje, 16 d'octubre, procedents de Sabadell arribaren ab el primer trèn vuyt sòcis del Centre Escursionista del Vallès, [...].

[...].

A dèu hòres els sadadellèncs marxaren a pèu cap a Navarcles, esperantlos a l'entrada del pòble el president del Centre Català de la localitat Sr. Vilasèca y uns quants sòcis, dirigintse junts a Sant Benèt de Bages, qual monastir admiraren y resseguiren minuciosament.

[...]."

Una excursió passa per Sant Benet, Navarcles i les Tàpies (06-1910)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any VI, núm.43, juny-juliol de 1910, pàgines 53-54.

"CLUB MONTANYENC, DE BARCELONA

 Aquèsta associació efectuà la 7.ª escursió de circuit els dies 15 y 16 de matj, ab el recorregut de Manrèsa a Centelles.

[...].

Surtiren de Manrèsa, fent tot el circuit a pèu, y passant per Sant Fructós arribaren al antic monastir de Sant Benèt de Bages, aont pogueren apreciar les grans y encertades òbres de restauració y reforma que ve fent l'actual propietari, el pintor D. Ramón Casas. 

Visitaren el metex dia Navarcles, la fònt de les Tàpies, la capellèta dedicada a Sant Pelegrí patró còntra 'l mal de ràbia, y Artés, en qual vila hi feren nit.

[...]."

Inauguració del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (15-11-1905)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any 1, núm.1, 15 de novembre de 1905, pp.5-12.

"INAUGURACIÓ DEL CENTRE

[...].

Hèusaqui dòncs la relació de festes que tingueren llòc ab motiu de la celebració de la inauguració del «Centre Escursionista de la Comarca de Bages».

[...].

Dia 24 abril. - Visites dels escursionistes

[...].

A Sant Benet de Bages 

A les dòtze se reuniren a la Plaça del Olm els escursionistes. La plaça s'omplí de carruatjes que havien de conduir als espedicionaris al antic Monastir de Sant Benèt de Bages, aont onejava la bandera catalana. 

La concorrència visità totes les dependencies d'aquèll monumental cenòbi, trayentne centenars de fotografies, y a les dugues comensa l'acte inaugural del «Centre Escursionista de la Comarca de Bages». 

En el pati central del Monastir s'hi axecà un cadafalc pera la Presidència que ocupaven els senyors Esteve, Torras, Mossèn Fònt y Sagué, Soler y March, Abadal, Martorell, Vilasèca y representants de Navarcles, Sampedor y Navàs.

El senyor Esteve, president del Centre, saludá als concorrents que han vingut de tots els indrèts de la comarca a honrar aquèsta festa de cultura catalana, y dirigí merescuts elògis al Centre Escursionista de Catalunya, a son president En Cessar August Torras, Mossèn Fònt y Sagué y En Leonci Soler y March.

En nòm del Centre oferí la presidència al Sr. Torras. (Aplausos.) 

El senyor Esteve llegí una Memòria esplicant el período de organisació del Centre, que publiquèm en aquèstes planes. 

La Presidència doná compte de les adessions al acte dels Alcaldes de Navarcles y Sant Fructuós.

[...].

El senyor Torras [...].

[...].

Finalment doná les gràcies a les autoritats, al «Orfeó Manresá», «Lliga Regional», «Associació Obrera Catalanista», y al «Centre Autonomista» de Navarcles. 

L'acte que fou solemníssim acabà a les quatre, havènt assistit al metex delegacions de Sant Fructuós de Bages, Navarcles, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sallent, Navás, Pònt de Vilumara, Sampedor y altres, calculantse que la concorrència no baxaria de 1.000 persones.

[...]."

La festa major d'estiu de 1851 (12-08-1851)

El Barcelonés, núm.224, 12 d'agost de 1851, pàgina 4.

A la secció "Gacetilla de la noche":

"Navarcles 9 de agosto. 

La festividad de nuestra escelsa patrona la Sma. Virgen en el misterio de su gloriosa Asunción va á celebrarse este año con la mayor pompa merced á los administradores respectivos de acuerdo con nuestro digno Ayuntamiento. A mas de los solemnes cultos á que contribuirá eficazmente la célebre orquesta de Caldas de Mombuy, que ya en otra ocasión análoga escitó la admiración y aplausos de este pueblo, se levantará un hermoso entoldado, capaz de contener á la mayoría de nuestros compatricios y de los forasteros que vengan á favorecernos y á contemplar las agraciadas ninfas del Llobregat que con suave murmullo saluda á esta villa sita á su márgen izquierda. Si en los años anteriores ha sido notable la afluencia de los moradores de los pueblos comarcanos como Sallent, Artés y Manresa, no la auguramos menor en el corriente, atendido el mayor lucimiento con que se disponen los festejos, así como en razón de hallarse en buen estado los caminos, especialmente la nueva carretera de Vich á Manresa que con el vigoroso impulso del Gobierno y de las autoridades subalternas sigue ejecutándose con gusto y celeridad. ¡Ojalá pudiera decirse otro tanto de la de Manresa á Cardona! Los concurrentes á nuestros regocijos, después de haber sido colmados de obsequio durante su corta permanencia en ésta villa no creemos se dispensen de ir á admirar los ricos paños é hilados de las acreditadas fábricas de los  señores Herp, Comellas y compañía, ni tampoco dejarán de visitar el próximo monasterio de S. Benito de Baiges que tan preciosas antigüedades atesora á pesar de las funestas averias que ha sufrido en épocas desastrosas."