Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any XXVI, núm.141, 15 de novembre de 1930, pàgines 92-96.
"De "La Baronia de Bages"
En les obres de Dret català antic, la personalitat jurídica del
monestir de Sant Benet de Bages és coneguda per «Baronia de
Bages», i amb aquesta mateixa denominació la Cúria Civil del
Monestir encapçalà i segellà la seva documentació. Per això en una
monografia de Sant Benet que temps enrera vaig escriure a l'ombra
d'aquells murs mil·lenaris, i que resta encara inèdita, no hi podia
faltar un capítol corresponent a la «Baronia», això és, a l'estudi de
la jurisdicció civil d'aquella casa senyora. Un fragment del susdit
capítol, relacionat amb Manresa, no pot desentonar ací. Diu així:
Bages i els Veguers de Manresa.— Alguns llocs de la baronia
de Sant Benet estan inclosos en la vegueria de Manresa. En
ells el Monestir té el poder simple o plenament, restant el mer i
mixte imperi a compte del funcionari reial, o sigui el Veguer de
Manresa. Però això que acabo de dir amb tan poques paraules, en
la pràctica està farcit d'inconvenients, i és un niu de discussions,
que ni els mateixos monarques aclareixen — tal volta perquè no
volen, — amb llurs reials decissions i privilegis.
Les declaracions règies obtingudes per Sant Benet en confirmació
dels seus drets són les següents:
1) Lletra de Jaume II al Veguer d'Osona i de Bages, de 30 de
juny de 1315. — Disposa que «l'Abat de Sant Benet no sigui molestat
pel Veguer d'Osona i de Bages en la possessió o quasi possessió
de la jurisdicció civil o altra jurisdicció, llevat dels crims que es
castiguen amb pena de mort o amb mutilació de membres, o altres
que pertanyen al mer imperi, i llevat també de la jurisdicció de pau
i treva, en el que permeten les constitucions catòliques, així mateix
que el Veguer no pertorbi, ni permeti que l'Abat i els seus successors siguin molestats en la possessió, o quasi, de dita jurisdicció,
reservant al senyor Rei la propietat de la mateixa» (1) [Arxiu Municipal de Manresa; procés de l'any 1595.].
2) Lletra d'Alfons III al Veguer d'Osona i Sotsveguer de
Manresa, de l'any 1329. — És repetició de l'anterior.
3) Lletra del mateix monarca, de l'any 1331. — Amenaça
castigar per desobediència el Veguer de Manresa que s'excedeix en
els seus drets i s'immiscueix en els de l'Abat.
4) Autorització del rei Pere III, de l'any 1338. — Faculta a
l'Abat per a posar costells, per tal que els delinqüents siguin punits
com es mereixen, i per a entendre en delictes lleus, sense haver
d'acatar les disposicions del Veguer, el qual, malgrat les règies
disposicions, no cessa de posar entrebancs a la jurisdicció abacial.
5) Lletra del mateix monarca, de l'any 1342. — Es confirmació
de l'anterior.
6) Lletra de l'emperador Carles I, de l'any 1537. — Confirma
els antics drets jurisdiccionals de l'Abadia (2). [Arxiu Municipal de Manresa; litigi de l'any 1595.]
La Cort del Veguer manresà té en defensa de les seves atribucions
jurisdiccionals en els llocs de la Baronia de Bages els següents
reials diplomes:
1) Privilegi de Jaume II, de 30 d'abril de l'any 1300. — El
rei es compromet a no permutar, vendre ni alienar la ciutat de
Manresa, i vol que tots els seus bens, drets i possessions siguin
units al comtat de Barcelona, i que totes les jurisdiccions de dins la
Vegueria siguin sempre del domini de la ciutat (3). [Arxiu Municipal de Manresa; Llibre Verd, foli 31.]
2) Privilegi de Pere III, de l'any 1351. — Declara que la
ciutat de Manresa i llocs de la seva vegueria no estan separats ni
es poden separar del comtat de Barcelona.
3). Privilegi del mateix monarca, de l'any 1358. — Estatueix
que tots els bens temporals que Sant Benet posseeix dins les terres
de la Corona siguin posats en mans i disposició de sa reial majestat,
i declara que el mixte imperi és dels funcionaris reials, o sigui
del Veguer.
4) Privilegi del rei Martí. — Confirma els anteriors (4). [Arxiu Municipal de Manresa; litigi de l'any 1595.]
5) Privilegi del rei Ferran I, de l'any 1416. — Cita i mana
complir la disposició de l'any 1358 (5). [Ibid; litigi entre el veguer Berenguer Moixó i l'Abat de Sant Benet.]
Pel que es veu, les reials concessions fetes al Monestir van encaminades directament a la defensa i conservació dels seus drets
jurisdiccionals, en canvi els privilegis de Manresa semblen tenir un
caràcter més general i d'harmonització amb la jurisdicció de l'Abadia.
Quan es tracta, però, de defensar-se, cada part adueix, naturalment,
els seus, així com les més eloqüents justificants de les respectives
pretensions.
El cavall de batalla i principal motiu de les qüestions està, no
hi ha dubte, en la jurisdicció simple o plena. Sant Benet, de fet,
l'exerceix des de temps immemorial: obté autoritzacions reials, i en
qualques ocasions entén àdhuc en casos que, més que al civil ple,
sembla que pertanyen al mixte imperi, casos que és difícil d'esbrinar
si són o no de la seva incumbència. Manresa, posant la qüestió en
termes generals, no dubta gens en negar a Sant Benet absolutament
tots els drets jurisdiccionals, i els veguers aprofiten qualsevol ocasió
per a entrevenir en casos que són evidentment pel civil ple, valentse'n
després com argument de prescripció i de possessió immemorial.
Ja en 1293 s'havien subjectat a la decissió de la superioritat
dos casos de civil ple de Navarcles, un de renyines entre Pere Golauart,
de Calders, i Berenguer Esteve, de Navarcles, i altre referent
a uns navarclins que havien jugat a escacs i a la clotxa, i havien
blasfemat. En ambdós intervingué el Sotsveguer de Manresa, però
les dues reials sentències, fundada la darrera en les constitucions
de Montsó, declararen ésser de la competència de l'Abat (1). [Arxiu Municipal de Manresa: litigi de l'any 1595]
Mai, però, la tivantor entre abats i veguers no apareix tan de
relleu com en el segle XVI.è. Cada part ha anat acumulant concessions
i privilegis, i ara l'administració recau en mans disposades a
fer-se'ls valer. L'any 1557, el Veguer i Sotsveguer entren en els
llocs de la Baronia, prenen els batlles, jurats i altra gent, els composen,
i en cas de resistència els capturen amb ceps, grillons i
cadenes, i els tenen en molta estretor fins a rendir-los. Víctima
d'aquest comportament és en particular el batlle de Navarcles, el
qual, després d'haver-se-li llevat la vara, és portat pres i lligat a
Manresa, pel fet de resistir-se a donar els pesos i mesures, que els
esmentats funcionaris volen reduir al sistema de Manresa.
El dia de Sant Marc (25 d'abril) de 1559, esdevé a Mayans un
fet idèntic. I encara el Veguer entra a la presó d'aquella parròquia,
traient d'ella dos presos reclosos pel batlle, per renyines sense efusió
de sang, i els porta a Manresa, on els composa per 25 o 30 escuts.
El dia de Sant Valentí (14 de febrer) de 1563, el Veguer captura
el missatger i corredor de l'Abat, perquè fa crides en la plaça
del Monestir, prohibint els juraments i el pasturar.
El dia 27 de març del mateix any, que s'escau en diumenge, el
Veguer, acompanyat dels seus oficials i de molta gent armada amb
ballestes i arcabusos, entra a l'església de Sant Benet, i mana als
súbdits de l'Abat, allà presents i congregats per a fer nomenaments
de jurats, i després dinar a la taula de l'Abat, com és costum, que
s'abstinguin de posar el peu en l'habitació abacial, sense haver oit
abans una crida que es va a fer a la porta del Monestir, en la qual
es disposa que ningú dels llocs de la Baronia no vagi a demanar
justícia a l'Abat, sinó al Veguer o al Sotsveguer, baix penes greus.
Davant d'aquests i altres greuges, l'Abat fa recurs al Consell
Reial Criminal, demanant justícia i reparació d'injúries. S'exhibeixen
els títols amb què cada part acredita els seus drets, i el mateix any
1563, la Reial Audiència declara que «sense perjudici dels drets i
pretensions de les parts i del dret reial, l'Abat, tan per ell com pels
seus oficials, lite pendente, i fins a nova provisió, exerceixi i faci
ús de la jurisdicció simple civil en els llocs de l'Abadiat, exceptuat
el mer i mixte imperi, i que en dit exercici i ús no sigui impedit pels
oficials reials, ni per la ciutat de Manresa» (1). [Arxiu Municipal de Manresa, lloc citat.]
L'any següent és el Síndic de Manresa el qui feia recurs al
Consell Criminal, «perquè alguns monjos de Bages han posat quatre
o cinc costells nous en diversos llocs que són del terme reial del
decimari, i en els quals el Veguer té jurisdicció, com són Navarcles,
Sant Fruitós i Torruella, sense que en els dits llocs mai no hi hagin
hagut costells». I en la sentència del tribunal regi, en la qual, ultra
això, es tenen en compte els atemptats comesos contra els batlles
de les mentades parròquies, es diu que «l'Abat pot tenir en els seus
oficials, posar-los i destituir-los, sense que el Veguer de Manresa
es pugui entremetre en semblants coses, i que l'Abat pot així mateix
erigir costell o costells». (2). [Ibid.]
A les anterior reials sentències han de remarcar-se encara, entre
altres, les dels anys 1595 i 1612, en les quals es declara que el
Veguer no té en els llocs de l'Abadiat més jurisdicció que la criminal,
o sigui aquella per la qual es dóna pena de mort o de mutilació
de membres (3). [Ibid.]
Davant de tot això, sembla més que evident que el Monestir
ha d'estar en la pacífica possessió de la jurisdicció civil. Tanmateix
els abusos es repeteixen a totes hores, i els veguers no tenen escrúpol
en gestionar en llurs cúries els casos que, segons totes les declaracions
i consuetuds, afecten a l'Abat.
¡Coses del temps!
FORTIÀ SOLÀ, PREV."
