Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any XXVI, núm.136, març de 1930, pàgines 18-20.
A la secció "Geografia comarcana"
"NAVARCLES
Aquest poble no és ric de dades històriques, ni de superbs edificis,
ni tampoc d'homes il·lustres, però té un caire tan joliu i alegroi,
a prop de rius, boscúries i fontetes, que pocs pobles hi ha a la Comarca
de Bages que l'igualin.
Està situat Navarcles a 41º 53,10" de latitud Nord, i 2º 38,52"
de longitud Est amb relació al meridià de Greenwich, i a 230 metres
d'elevació damunt el nivell de la mar. Té per límits: al Nord, el poble
de Calders, al Sud, Talamanca, a l'Est, Vila de Cavalls, i
a l'Oest, Sant Fruitós de Bages. Es troba a la part inferior
d'una vall de serralades i prop de la confluència del riu Calders amb
el Llobregat, i aquesta posició entre rius i serralades de verdejanta
boscúria, li donen un caire bonic i afalagador.
Data aquest poble de l'any 800, temps de la Marca Hispànica,
essent súbdit aleshores de França per trobar-se a l'altra banda del
Llobregat, que delimitava el terme, creixent després amb la fundació
del Monestir de Sant Benet, sota la protecció del qual va posar-se.
Navarcles està constituït per 420 edificis, distribuïts en 14 carrers,
un raval i tres places, amb un cens de més de 2.000 habitants.
Té una església parroquial dedicada a Santa Maria i servida
per un rector i dos vicaris. L'Ajuntament està compost per alcalde
i deu regidors, secretari en propietat i dos agutzils. Jutge de pau,
secretari i agutzil. Per a l'ensenyament té dos col·legis particulars
de nois i un de Nacional, un col·legi particular de noies dirigit per
Germanes Dominiques i altre de Nacional.
Té una Societat Coral, dues de polítiques, una d'esbarjo, una
agrícola, dues fondes, tres cinemes, tres sales de ball, dos metges,
una farmàcia, telèfon, fluit elèctric i servei d'autòmnibus directes de
Manresa i Talamanca, els quals fan el servei de Correus.
Dista de Manresa, cap de partit judicial, 8 quilòmetres així com
també d'Artés, Sampedor i Pont de Vilumara; 3 quilòmetres de Sant
Fruitós i Pont de Cabrianes, i un quilòmetre de la fàbrica i Monestir
de Sant Benet, que si bé no són dintre el seu terme, eclesiàsticament
hi perteneixen.
Es comunica amb els altres pobles amb dos ponts damunt el
Llobregat un de cinc arcades, construït l'any 1798, i l'altre que és de
recent construcció. Damunt el riu Calders hi ha altre pont en el qual hi
passa la carretera que va a Terrassa i Barcelona, travessant el poble.
Té algunes petites indústries, però la principal és la del cotó
que posseeix dintre el seu terme 8 fàbriques de filats i teixits en les
quals treballen més de 1.000 obrers.
És centre comercial de totes aquestes fàbriques i dels pobles de
Talamanca i Rocafort, i té una plaça en la qual els veïns dels pobles
de la rodalia hi porten a vendre verdures, fruites i llegums.
Té unes 5 hectàries de regadiu que amb les aigües degudament
aprofitades i ben conduïdes es podria triplicar sense necessitat de
cap força motriu per tal d'enlairar-les.
Tota la part del Nord del poble està plena de fonts d'aigua tresca
i cristal·lina. En menys d'un quilòmetre d'extensió hi ha la del
Sobreixidor, que alimenta les fonts públiques del poble i un canó
continu que raja entre la sombra de plàtans, acàcies i noguers que
són la delícia dels navarclins en les xafogoses vesprades d'estiu.
Vénen després la font de la Mina, la font Vella, la de Santa Margarida i la de la Cura, gairebé medicinal. A 3 quilòmetres, entremig
de boscúries i catifes de verdor, tenim la de Solervicens, la del
Boix, la font Fresca, la de l'Escletxa i la medicinal dels Borjons. A
5 quilòmetres la fantàstica de Les Tàpies i la font del Colomer.
Malgrat de tantes fonts que arreu crien ombrívoles pollancredes,
i estan rodejades d'alzines, roures i pins, amb catifes verdejants
de fresquivola herva on el rossinyol entona ses melodies, i per on
corren rierols d'aigua cristal·lina per emmirellar-se, tot resta secret,
no s'ha fet ni una engruna de propaganda d'aquestes belleses naturals
per tal d'atraure qualque colònia escolar i els estiuejants, que
per cert han estat ben pocs els que han vingut a gaudir-les.
Jo no sé si és degut al destí el que resti oblidada ma terra nadiua
o a les bandositats locals que han fet que els administradors
dels cabals públics s'hagin preocupat més de fer-se la traveta els uns
als altres, que no pas de posar en condicions confortables i atraients
aquests dons amb què Déu l'ha afavorida. Tant de bo que d'aquí en
avant hi hagués esmena.
A. SOLERVICENS"
