Una excursió i un casament a Sant Benet (22-06-1911)

Las Noticias, Any XVI, núm.5552, 22 de juny de 1911, pàgina 4.

Un article del pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (1862-1934), amic del Ramon Casas i del Santiago Russiñol. Es va casar a Sant Benet, amb la Lola Vidal, de Sitges.

"CRÓNICAS DE ARTE

Una excursión á San Benet de Bages. — Mal estado de las carreteras en los alrededores de Barcelona... y en otros puntos de Cataluña. — Dificultades para la atracción de forasteros automovilistas. — Los consumeros de las pequeñas ciudades. — Talamanca. — Motivo de la excursión.

Para el desarrollo del turismo son indispensables muchas y nuevas carreteras, mantenerlas en buen estado y que su trazado cruce ó conduzca á regiones dignas de ser visitadas. Las grandes excursiones veraniegas por la alta Cataluña, sin ser difíciles, son algo monótonas. [...].

Esto, en cuanto al trazado de las carreteras. En cuanto al estado de las mismas, es de tal jaez que no sólo no pueden circular por muchas de nuestras carreteras los automóviles pertenecientes á turistas nacionales ó extranjeros. Las mismas empresas de automóviles para viajeros se ven precisadas á suspender tan útiles servicios en cuanto arrecia la lluvia, convirtiendo la calzada en un lodazal intransitable.

No debe suponerse que cuando no hay barro sea muy agradable el viajar por la mayor parte de nuestras carreteras. El polvo abunda tanto, ocultando los baches y las piedras, que el más hermoso paisaje no produce la menor impresión, á causa de las desazones acarreadas por las molestias del camino. [...].

[...].

Este mal estado de las carreteras lleva aparejadas las tontas y odiosas molestias de los consumeros de cada villorrio. Detienen los vehículos, preguntan dónde se dirigen y hacen otras cosas que pudieran evitarse. Bastaría habilitar un camino especial para los automóviles de tránsito, ó dar órdenes inteligentes á los humildes empleados de los municipios. Estos están encargados de fiscalizar los efectos sujetos al impuesto de consumos... y de hacer desagradable el país á los pocos extranjeros que nos visitan.

[...].

Para el automovilista que, estando ya en Barcelona, desee visitar alguna de las bellas comarcas que tanto abundan en Cataluña, no hay otro recurso fuera del estreno de una carretera. Por este y otros motivos que ya sabrá el curioso lector, salimos el domingo por la mañana los amigos Casas, Junyent y Segura. Deseábamos recorrer la nueva carretera de Tarrasa, ó mejor dicho, de la Barata á Navarcles, por Talamanca.

Como el recorrido pasa por delante de las tres iglesias románicas de Tarrasa, nos detuvimos [...].

La carretera sube al collado formado por las dos laderas de San Llorens del Munt. Cruza hondonadas mucho más hermosas y grandiosas que las de Montserrat. Traspuesto el punto culminante, es todavía más maravilloso el panorama, y más bellos los rincones que se descubren á cada revuelta. Estas abundan mucho en esta carretera, trazada sin tener en cuenta el modo de rodar de los automóviles y las curvas que necesitan, yendo á velocidades relativamente grandes. En el kilómetro 18 (exactamente) hay una fresca fuentecilla, y en el 21 se cruza la carretera que conduce al pueblecillo de Mura. Talamanca es un pueblecillo sumamente pintoresco, y su iglesia románica, muy bien conservada, ofrece verdadero interés arqueológico.

Pero nuestro objetivo era Navarcles y el vecino monasterio de San Benet de Bages, adquirido por Ramón Casas. En esos dos puntos debían desarrollarse los dos modestos actos de mi efectuado casamiento. Por esa razón no pude escribir la acostumbrada crónica del domingo, ni las próximas tendrán toda la regularidad debida, no pudiendo escribirlas en Barcelona. Habiendo participado mi cambio de estado á los lectores de LAS NOTICIAS y á mis amigos y conocidos, me despido afectuosamente de todos hasta el domingo próximo.

M. UTRILLO"

El treball nocturn de la dona a les fàbriques (04-01-1911)

Las Noticias, Any XVI, núm.5333, 4 de gener de 1911, pàgines 1-2.

"ESTUDIANDO UN PROBLEMA

EL TRABAJO NOCTURNO DE LA MUJER

Un redactor de LAS NOTICIAS visita los centros afectados

Cuando el legislador viene á lesionar intereses creados por leyes anteriores, el Estado debe resarcir á los perjudicados.

— Chateaubriand

Hacia el alto Llobregat

Con un frío glacial que avaloraba extraordinariamente las mantas de que había provisto el interior de la tartana el dueño de ella, emprendí la marcha muy de mañanita hacia San Fructuoso de Bajes, pueblo distante unos siete kilómetros de Manresa, con intento de visitar las fábricas conocidas por de San Benito de Bajes y Puente de Navarcles.

A poca distancia del pueblo abandonó el carruaje la carretera general, torciendo á la derecha, y enfilando por un holgado camino de travesía que conduce á dichos establecimientos fabriles.

Por cierto que á dos tercios del camino andado tropezamos con un monumento que mereciera serlo nacional, y que pertenece al notable pintor Casas, condueño de una de aquellas fábricas.

Me refiero al casi derruido convento de San Benito, notable construcción románica, de la cual se conservan unos claustros cuyas columnas son un modelo de estilo, á parte de no pocos fragmentos de un valor histórico y arqueológico inapreciable.

Confieso que ignoraba la existencia de ese notable recuerdo del VIII ó IX siglos. El pintor Casas merece un aplauso de los verdaderos amantes de las cosas de nuestra tierra, pues á costa de sacrificios inmensos está procediendo á la restauración completa del antiguo monasterio. En una de cuyas alas, que estaba convertida en un montón de escombros, ha mandado construir habitaciones modernas, aunque no en su aspecto exterior, pues ha utilizado las mismas piedras que formaban los antiguos muros de la casa abacial.

¡Qué de recuerdos trajo á nuestra mente la augusta abertura de aquellos pesados arcos; las gruesas y cortas columnas que ostentan cien distintos motivos ornamentales, propios de aquella época; motivos de ejecución grosera, burda, si se quiere, pero siempre original, justa en proporciones y sin repetirse en ninguna de las cuatro caras de los capiteles!

¡Con qué emoción se contempla la huella que durante siglos imprimió por el desgaste la planta de cien generaciones de monjes en las toscas losas de la escalera que conduce al coro; en las anchas piedras que pavimentan el claustro!

Más de dos horas pasé recorriendo aquellos lugares, y en Dios y en mi ánima que no ha de pasarse mucho tiempo sin que vuelva á contemplar esos arcaicos recuerdos, por los que me perezco. Son merecedores de algo más que de la ligera mención que hoy hago de ellos, pues ni mi misión actual es esa, ni casa bien el arte con las informaciones de carácter mercantil.

Y di de mano á la poesía para entrar de lleno en el templo de lo práctico: en la hermosa fábrica de los señores don Isidro Puig y Compañía.

Recibióme amablemente el ingeniero mecánico, director de la fábrica, señor Mir y Baratau, y por él supe que trabajan allí 390 obreros, mujeres 265 de ellos;

Que esos obreros pertenecen á los pueblos de San Fructuoso y Navarcles, en una proporción de un 20 por 100 los del primer punto;

Que el trabajo de preparación se efectúa casi en su totalidad por mujeres, y de noche, repitiéndose el caso de que todas prefieren el trabajo nocturno al de día. Pude comprobarlo interrogando á algunas de ellas cuando, á la caída de la tarde y en mi viaje de regreso, me crucé con ellas en el camino.

Al preguntarle el promedio de los jornales que ganaban los obreros en aquella casa, nos enseñó el señor Mir varias nóminas de distintas semanas, y sacamos una proporción de 22 pesetas semanales para los hombres y de 17 para las mujeres.

A preguntas nuestras se dignó contestar que la fuerza hidráulica de que dispone la fábrica es no pocas veces escasa para la maquinaria existente.

—Es un hecho —añadió— que desde hace algunos años el estiaje del río es cada vez menor, y menor la fuerza, por consiguiente, lo que obliga á no desperdiciarla ni un minuto. Que se apruebe la ley suprimiendo la labor nocturna de la mujer, que es la que ha hecho siempre el trabajo de preparación, y nos veremos obligados á cerrar la fábrica. Trabajando solo de día, una fábrica de 10,000 husos, que alimenta 500 telares, no produce preparación para todos, y tiene ó tendría que parar 200 de aquéllos. Además, la filatura es la que gasta mayor cantidad de fuerza, y esa proporción resulta aún mayor que la expresada. Ahora bien: calculemos el número de telares que hoy trabajan, y demos de barato que todos los fabricantes se hallen, como se hallan, en idénticas ó parecidas condiciones que nosotros. Resultaría, suprimiendo el trabajo de noche, que quedarían parados en las riberas catalanas 60,000 telares; y esos telares tributan á razón de 25 pesetas cada uno. Ese dato dirá á usted si los que legislan conocen ó no la ciencia de los números.

Visitamos los inmensos talleres ó cuadras, y nos despedimos del amable director, dirigiéndonos á la vecina fábrica.

Pertenece ésta á los señores Vives, Figueras y Compañía, y se la conoce en el país por la fábrica del Puente de Navarcles, por estar enclavada junto á dicho puente.

En ella trabajan 50 hombres y 100 mujeres. El promedio de lo que semanalmente ganan es de 23 pesetas los primeros y 16 pesetas las segundas.

Visitamos la instalación, que es magnífica y en perfectas condiciones higiénicas. Al preguntar al director, que fué quien nos facilitó los anteriores datos, qué opinaba respecto á la supresión del trabajo de la mujer, nos contestó:

—Opino que es la ruina á plazo para los fabricantes y la ruina inmediata para el obrero. Mire usted, hace 50, 40 y 30 años no había en las fábricas más que un 4 por 100 de hombres, excepción hecha de los encargados, y el trabajo de preparación se hacía exclusivamente por mujeres, como hoy. En el batán y las cardas hay y habrá hombres; no pueden ser mujeres. En los manuares y mecheras, que es lo que más hay en las fábricas, han trabajado mujeres toda la vida; nunca se ha visto un hombre en ellas. En la filatura el número de hombres empleados no ha llegado nunca á un 10 por 100 en esta comarca. De manera que, conociendo estos datos, dígame si es posible la vida con la supresión del trabajo de noche.

—Ha hablado usted de la ruina inmediata del obrero...

—Y lo repito —añadió—, pues es exacto cuanto ha escrito usted en los anteriores artículos acerca de las consecuencias del paro de noche, y á ellos me remito.

—¿Y respecto á los jornales?

—¿A qué se refiere? —exclamó con extrañeza.

—Hace dos días oímos exclamar á una obrera de que si no pagaba una cuenta que debía, era por lo poco que ganaba. Unas nueve pesetas.

—Puede que sea verdad, pero como no fuese ayudanta, no dé usted mucho crédito á ello. Sucede á veces, aunque no en esta casa, que alguna obrera oculta á su propio padre la mitad de lo que gana para gastarlo en cintajos, aunque ese caso se ha dado pocas veces. Y lo mismo han hecho algunos hombres con sus mujeres para dedicarlo á vicios.

—¡Pero eso cae en desdoro de los fabricantes!

—¿Quién lo duda?... Sin embargo, el que quiere de buena fe asesorarse, acuda á los libros de pago semanal, y no habrá fabricante que se niegue á enseñarlos, como he hecho yo con usted.

Siguieron los saludos de rúbrica, y volví á montar en mi tartana, tomando el camino que conduce á Sallent. Arreciaba el frío porque caía la tarde y soplaba un airecillo Norte que helaba el resuello.

Pallardó y Bastard de la Torre

San Fructuoso de Bajes, Diciembre 1910."

Una excursió passa per Sant Benet, Navarcles i les Tàpies (06-1910)

Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any VI, núm.43, juny-juliol de 1910, pàgines 53-54.

"CLUB MONTANYENC, DE BARCELONA

 Aquèsta associació efectuà la 7.ª escursió de circuit els dies 15 y 16 de matj, ab el recorregut de Manrèsa a Centelles.

[...].

Surtiren de Manrèsa, fent tot el circuit a pèu, y passant per Sant Fructós arribaren al antic monastir de Sant Benèt de Bages, aont pogueren apreciar les grans y encertades òbres de restauració y reforma que ve fent l'actual propietari, el pintor D. Ramón Casas. 

Visitaren el metex dia Navarcles, la fònt de les Tàpies, la capellèta dedicada a Sant Pelegrí patró còntra 'l mal de ràbia, y Artés, en qual vila hi feren nit.

[...]."

En Met assisteix a una festa en honor al Ramon Casas (15-06-1909)

Diario de la Marina, Año LXX, núm.140, 15 de juny de 1909, pàgina 6.

A la secció "Correo de España":

"Obsequio á un artista 

De regreso de su excursión á la América del Norte, donde ha conquistado nuevos lauros y no escaso provecho, se halla, en Barcelona al eximio pintor don Ramón Casas. 

Buen número de sus amigos, para festejar su regreso y los triunfos obtenidos, decidieron obsequiarle con una fiesta de carácter intimo, huyendo del antipático banquete en el restaurant.

Los iniciadores tuvieron la excelente idea de organizar una excursión al campo, para allí, en plena Naturaleza, poder dar á la fiesta el carácter expansivo, fraternal y sin etiquetas que exigía la íntima amistad que une á obsequiado y obsequiantes. 

La fiesta tuvo lugar en un delicioso rincón de las vecinas montañas, en una hermosa hondonada cerca del Pantano, denominada Font dels Pins. [...].

[...].

Entre los que asistieron estaban [...].

[...]; "N. Met" [sic: en Met; Josep Ribó Fornells], de Navarcles, á quien Casas ha confiado los trabajos de restauración del antiguo cenobio de San Benet de Bages, propiedad suya; [...].

[...]."

Navarcles vist per un escriptor valencià (i II) (02-01-1916)

Las Provincias: diario de Valencia, Año LI, núm.16278, 2 de gener de 1916, pàgina 1.

Continua la crònica de Miquel Duran Tortejada, titulada "Las cosas y hombres de Cataluña. Del Vallés al Plá de Bages":

"Un jardín de Rusiñol y un dibujo de Casas

Mientras preparan la comida que no han de servir en el salón del "Centre Catalá", y acompañados de algunos de los socios, visitamos los expedicionarios el antiguo Monasterio de "Sant Benet de Bages", hoy propiedad del pintor Ramón Casas, y que gracias á él se conserva en buen estado y se han hecho obras de restauración.

La visita al Monasterio nos produce una bella impresión de ensueño y nos hace retroceder en el curso del tiempo. El claustro soberbio y silencioso, solo turbado por el vuelo de los pájaros que hicieron sus nidos en los altos de aquellas ruinas; la iglesia desenterrado; los patios desiertos; los pequeños jardines abandonados; los ventanales de los pisos altos mirando al infinito...

Descansamos en los bancos de piedra de un pequeño jardín.

El jardín me recuerda un cuadro de Santiago Rusiñol. Jardín olvidado, sin flores, sin música de pájaros, con una piscina ruinosa en el centro y un surtidor sin agua, con el suelo cubierto del oro de las hojas caidas.

Mi bella amiga Angelina se acerca y me recita, solo á mí, aquellos sentimentales versos de Juan Alcover, el poeta mallorquín:

«Faune mutilat,

brollador aixut

jardí desolat.

Beneida l'hora

que m'ha dut aquí;

la font que no canta, la font que no plora

me fa plrá á mí.»

Y ligera, con unas ramas marchitas en las manos y en los labios los versos de Alcover, ha desaparecido de mi lado.

De pronto aparece en un alto ventanal del derruido Monasterio, y su gentil figura, encuadrada en el marco de piedra ruinosa, se recorta sobre el azul purisimo del cielo. El viento suave, deja graciosos y ondulantes pliegues en sus vestidos y le despeina ligeramente el cabello...

Es un dibujo de Ramón Casas.

Al marchar del Monasterio dejamos el abandonado jardín de Rusiñol, pero nos llevamos el dibujo de Casas que, á nuestro lado ha perdido toda la gracia de la plasticidad para recobrar la propia, animada y aumentada con los encantos de la mujer.

Un banquete y un solo discurso

Llegamos de nuevo al "Centre Catalá". La mesa está dispuesta. Nos sentamos en torno de ella y dejamos que la presida la confraternidad y la alegría.

Durante la comida, que es espléndida, van llegando socios de la casa que vienen á saludarnos con su presencia. Al final y entre aplausos cariñosos, se levanta á hablar una significada personalidad catalana que figura entre los excursionistas, y en sentidas y patrióticas palabras, que van directamente del corazón á los labios, saluda á los buenos catalanistas de Navarcles y glosa, elogiándola, su admirable Escuela Catalana, la obra más eficaz para el renacimiento de la patria...

Una ovación formidable corona el brillante parlamento del patricio catalán, y al apagarse aquélla, se oye la voz grave y reposada del chofer que dice: -"¡Ja no'm dol el fanc que hem trepitjat pel camí!

La partida

Nos despedimos de aquellos buenos amigos de Navarcles, y nos disponemos á abandonarlos.

En la calle hay un inmenso gentío que espera nuestra partida. Al arrancar el automóvil, aquellas buenas gentes nos tributan una despedida cariñosa, dándoles el adiós con las manos y los pañuelos.

Una nube de chiquillos siguen corriendo, nuestro automóvil, saludándonos con gritería de júbilo, hasta que los perdemos, á lo lejos, en un recodo de la carretera.

El paisaje, en un atardecer de diciembre, tiene aquella plácida y bella tristeza de las pálidas novias enfermas que lloran un perdido amor. Y nuestro automóvil, rápido y ruidoso entre la amable quietud del paisaje, tiene algo de alegría que pasa.

El regreso

Montserrat, allá al fondo, extrañamente hermosa, levant al cielo sus recortadas erestas, crestas que desgarran las blancas y acarminadas nubes para adornar graciosamente el cuerpo esbelto, inmenso, de la montaña.

[...].

MIGUEL DURAN Y TORTAJADA

Cataluña, diciembre 1915."

Una descripció de Navarcles: la gent és esquerpa (01-09-1931)

Gazeta de Vich, 1 de setembre de 1931, pàgina 2.

En diverses dates es publica "NOTES INÈDITES per a una GUIA DEL BISBAT DE VICH, escrites pel Canonge Mn. Ramon Corbella":

"NAVARCLES (Santa Maria).— Tan l'església com la rectoria i fossar s'ho necessiten tot. La gent esquerpa, però en certes ocasions fins s'entusiasmen per les festes religioses i actes de pietat. 

Sentada la població (d'uns 2000 habitants) al peu del Llobregat, té la vida que li donen les fàbriques i les vinyes. 

Posseeix la relíquia del màrtir St. Valentí dintre una rica arca de fusta coberta de vellut de seda i de planxes de plata calades amb gust. La devoció de la població i comarca a Sant Valentí sembla que data de més antic que el Monastir de Sant Benet de Bages cenobi benedictí d'arquitectura romànica amb claustre, església, etc. El restaurà són actual propietari Sr. Casas, de Barcelona, pintor. 

Aquí desemboca al Llobregat, la riera de Calders després d'haver fet feina en sa jornada des de Ferrerons."

Crònica d'una excursió a Sant Benet (02-04-1914)

Crónica Social, Any IV, núm.928, 2 d'abril de 1914, pàgines 6-7.

A la secció "Fulla de Sport":

"EXCURSIONISME

Centre Excursionista 

Excursió a Sant Benet de Bages 

Com s'havia anunciat en aquestes columnes el passat diumenge va tenir lloc la excursió a Manresa i Sant Benet de Bages.

A dos quarts de vuit del matí varem reunirnos a la estació, tots els companys que havien de pendre part en la excursió, contant-s'hi entre nosaltres algunes distingides senyoretes.

El dia que's presentava boirós i semblava amenaçar pluja s'anà esclarint a mida que'l tren avensaba cap a la ciutat de Manresa, ont, quan vàrem arrivar-hi feya ja sentir el sol els seus ardents raigs de primavera.

Al andén ens esperaven estimadissims companys de Manresa, entre ells el Srs. Miró, Sarret, Serra, Torra i altres, quins noms sentim no recordar en aquest moment, als qui tinguerem el gust de saludar, canviant, després impresions respecte l'itinerari a seguir a la tarda per visitar la ciutat. Prenguerem comiat, i acompanyats del Sr. Serra ens dirigirem en carruatjes cap al Monestir, passant pel poble de Sant Fruitós de Bages i trovant-nos al cap d'una hora al negrenc edifici que havia estat Monestir de Benedictins.

L'exterior d'aquesta obra d'estil románic, un dels mellors exemplars que existeixen a Catalunya, presenta un aspecte fonament atractiu, i ens anava creixent més l'interès a mida que anavem visitant els distints llocs i dependències de que's composa. El claustre es de lo mes imposant i deliciós a l'hora. Te la forma rectangular i està rodejat d'una galeria que te al llarg de ses parets varies tombes de personatjes célebres. A cada costat del pati hi ha un contra-fort que divideix els arcs en grupos de tres, formant conjunts de 24 arcs i 60 columnes. Els arcs que son molt especials per les seves reduides dimensions contenen preciosos capitells amb motius de flora, fauna i de costums populars de l'època. El centre del pati está poblat d'arbres i plantes que li donen un bonic caient. D'aqui, el company Amigó va tréuren una colecció d'artístiques fotografies.

L'iglesia, que com tot lo restant es del sigle X, te la forma de creu llatina, i es actualment objecte d'una modificació, ja que havent estat en els darrers temps restaurada i enguixada, el seu propietari, l'inteligent pintor en Ramón Casas, fa treure, amb molta cura, tot lo sobrepossat, tornantla aixís al seu estat primitiu.

Anarem seguint lo restant del Monestir admirant entre altres coses un hermós retaule gòtic i l'escala de la cisterna que te al costat un surtidor, presentant en conjunt un pintoresc aspecte.

Deixarem amb recansa el Monastir per dirigir-nos al vei poble de Navarcles, ont prenguérem novament els carruatjes per tornar a Manresa.

Després de dinar vistarem el local del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, [...].

[...].

A 1'estació ens despedirem un nombrós grupo del Centre Excursionista de Bages, retornant a nostra ciutat molt satisfets de l'excursió i de les moltes atencions qu'ens va disposar la hospitalaria Manresa.

H"

Missa en honor a Elisa Casas Carbó (04-11-1960)

La Vanguardia, 4 de novembre de 1960, pàgina 23.

A la secció "Necrológicas":

"Doña Elisa Casas Carbó 

viuda de don José Codina Prat, falleció el día 29 de octubre último, a los 91 años de edad, habiendo recibido los Santos Sacramentos y la B. A. (E. P. D ) — Sus afligidas hijas, Elisa viuda de Albaladejo y M.ª Gloria; hijos políticos, Arturo Riera Arqué y Encarnación Ruiz, viuda de Codina; nietos, nietos políticos, bisnietos, sobrinos, primos y demás familia al recordar a sus amigos y conocidos tan dolorosa pérdida, les agradecerán la asistencia a los funerales que, en sufragio de su alma, se celebrarán, D. m.. mañana sábado, a las once, en el Santuario de Nuestra Señora de Pompeya. — No se invita particularmente. — También se rezarán misas en la iglesia parroquial de Santa María de Navarcles."

"Desde el Molino", de Santiago Rusiñol, escrit des de Navarcles (15-12-1945)

Destino, Año IX, No. 439, 15 de desembre de 1945, pàgina 11.

A la secció "A medianoche":

"SEAMOS VERACES

EN estos últimos tiempos ha sido Santiago Rusiñol recordado con frecuencia. A la reedición del libro «Desde el Molino» [*],[...].

[...].

Precede al volumen el aviso de ser el reavivido fruto rusiñolesco el primero, cronológicamente, en el acervo del escritor, aseveración que rechazo fundamentalmente. Son ya demasiadas invenciones y leyendas etnográficas para que los documentados sigamos en el confinamiento. Nada tan hacedero en el presente caso [xxx] enjaretar una bibliografía periodística del plumista, salida a luz, precisamente en castellano, en 1889. 

A mediados de este año efectuaron Rusiñol y Casas el tan decantado viaje en carro a través de la región. Aseguraría haber sido la primera tentativa literaria de Rusiñol una correspondencia cursada a «La Vanguardia» [**] desde Navarcles. Siguieron a este trabajo otras cartas anotadoras de las impresiones de su romeraje carretero. A partir de este punto, una serie de artículos sobre temas diversos. La epístola iniciadora del libro acabado de reimprimir se remonta al mes de diciembre de 1889. [...].

[...]."

* Desde el Molino, Santiago Rusiñol, con ilustraciones de Ramón Casas. Barcelona, 1945.
** Artículos de Santiago Rusiñol publicados en La Vanguardia

Inauguració del nou pont de Sant Benet de Bages (08-07-1922)

La Veu de Catalunya, Any 32, Núm.8205, 8 de juliol de 1922, pàgina 5.

A la secció "De les terres catalanes", des de Manresa:

"El nou pont de Sant Benet de Bages 

Amb gran solemnitat va celebrar-se la inauguració d'un nou pont sobre el Llobregat, construït per encàrrec, pels senyors successors d'Isidre Puig i Companyia, al terme del veí poble de Navarcles, i prop de l'històric monestir de Sant Benet. 

Després de la benedicció del nou pont, en la qual cerimònia foren padrins don Josep Monegal i donya Montserrat de Caralt i Puig, la distingida concurrència fou obsequiada amb un esplèndid àpat. 

Entre els comensals hi figuraven a la presidència el doctor Muñoz, el diputat per Manresa don Josep Creixell, el senyor comte de Caralt, els diputats de la Mancomunitat don Joaquim Borràs i don Iu Minoves, les autoritats civils i eclesiàstiques de Manresa i altres distingides personalitats. 

El diputat senyor Creixell va pronunciar un eloqüent brindis, en el qual al·ludint al caràcter de la festa, digué que així com el pont que inauguraven significava un element de progrés material, les classes prepotents s'havien de preocupar també d'estendre altres ponts, que salvant les diferències socials fossin viaductes de pau i harmonia que les unissin amb els humils, perquè amb una compenetració mútua poguessin, amb el treball de tots, aconseguir, la prosperitat completa. 

El senyor Creixell fou molt aplaudit. 

Unes breus paraules de remerciament als assistents, pronunciades pel senyor comte de Caralt, donaren acabament a l'acte, que va resultar lluïdíssim. 

Els concurrents, després de visitar l'històric monestir de Sant Benet, acompanyats del seu restaurador i propietari, l'eminent pintor En Ramon Casas, en diferents autos es dirigiren a Barcelona i Manresa."

Missa en record a Montserrat Casas Carbó (27-03-1922)

La Veu de Catalunya, Any 32, Núm.8118, 27 de març de 1922, pàgina 12.

A la secció "Obituari":

"FUNERALS 

Na Maria Montserrat Casas Carbó, vidua de Nieto. Morí el 18 de l'actual. Demà, a dos quarts d'onze, funerals a l'església de la Casa de Caritat i misses a les parròquies de Sant Sebastià de Montmarjor, de Navarcles, de El Gejo de Diego Gómez, de La Mata de Ledesma, de Doñinos de Morales del Vino, de Rosajes de Villalube, de Pampliega de Mazuela, a l'església de Sant Genís de Madrid, i a la Catedral de Burgos."

Sol Ixent visita Ramon Casas a Sant Benet (08-1913)

Sol Ixent, Any II, Agost de 1913, Núm 19

Fulls

En Ramon Casas

Escric aquestes ratlles veient al lluny l’antic cenobi de Sant Benet de Bages. Recordo que de petit corríam entremaliats per les seves celdes abandonades, pels seus corredors foscos, pels patis i portalades, per tot un munt de runes que eren causa de la deixadesa dels antics propietaris. Una má salvadora ha aturat que l’enrunament fos total.

Aneu’hi ara; la restauració ha sigut complerta i esmerada, tot lo artístic conserva sencer la seva fesomia i en la part destinada a vivenda hi ha vestit un palau.

En Ramon Casas, l’artista insigne, orgull de Catalunya i gloria d’Espanya –que ara el té en propietat- ha sigut el salvador.

L’altre dia els redactors de Sol Ixent li pregàrem una visita i ell ens rebé desseguida amablement, sentantnos al se entorn, satisfent la nostra curiositat amb aquella seva bonhomia d’home mondá i despreocupat.

Parlarem d’art, dels seus viatges al Nort d’América, de la seva vida a París i al Nort d’Espanya i nosaltres l’escoltávem embadalits, encantats de la seva noble franquesa.

Ara pinta, treballa molt, sembla un modern anacoreta de l’art; l’enamora la solitut d’aquell palau, ont ningú el destorba i la penombra i frescor d’aquells claustres centenaris el té encisat.

Sol Ixent li remercia la noble rebuda i s’honra estampant el seu nom en aquestes planes.

Mauro Muntané

Missa en memòria d'Elisa Carbó (11-1912)

Sol Ixent, Any I, Novembre 1912, Núm 10

Dimarts, 12 del corrent en la Parroquial s’aplicà una missa en sufragi de l’anima de donya Elisa Carbó, viuda de Casas, qui morí a Barcelona el diumenge del mateix.

Com era, la difunta ben coneguda entre els navarclins per son tracte afable i simpàtic no cal dir que la seva mort ha sigut qui-sap-lo sentida.

A les moltes demostracions de condol que deurà haver rebut sa respectable família, hi unim la nostra mentres preguem a Déu vulga acullir en la Glòria l’anima de la finada. ( a.c.s.)

Una descripció de Navarcles i entorns (19-05-1910)

El Poble català, núm.1902, 19 de maig de 1910, pàgina 2.

Una crònica del Club Muntanyenc:

"Sèptima excursió del circuit
De Manresa a Centelles

A l'arribar el tren a Manresa el diu menge, dia 15 [de maig], ja ens esperaven a l'anden una comissió composta, d'ilustradíssims y molt atents socis del Centre Excursioinisita d'aquella ciutat. 

Acompanyats per ells, visitàrem la catedral, la Casa Comunal y son ric arxiu, [...]. 

La Cova de Sant Ignasi [...]. 

Desde Manresa y passant per Sant Fruitós, arribarem a l'antic monestir de Sant Benet de Bages, aont poguérem apreciar les grans reformes que's van fent, la resurrecció que's va realisant pel món de l'art, d'aquella antiga joia que mans barroeres havien ignorantment estrafet. Es avui la visita a Sant Benet de Bages un aprofitat eetudi que convens de lo que pot el talent y la voluntat dels homes com don Ramon Casas. 

Per un estret pont de ferro atravessárem el Llobregat, que baixava tot ple, y entrárem a Navarcles, poble bastant típic y quals carrers mereixen la pena d'ésser visitats. 

Per una palanca atravessárem la riera de Calders y seguint per entre bosc y vinyes, arribárem a la carretera, en el lloc mateix aont hi ha una caseta, l'antic «portazgo», nom qua encara avui té y quals pedres cadenals resten allí terra, ara ja agegudes, plorant sa inutilitat al peu mateix de la casa que resta tancada y que poc a poc se va desfent. 

Un tros per carretera y després per un camí que bordeja un atapait bosc ens portaren a can Tapia y desde aquesta baixárem a la font de dit nom que aquell dia presentava un fantástic y esgarrifós aspecte. El torrent que allí se despenya anava aquell dia a corull y al fer el salt se rompia, esmicolantse contra els tres o quatre pisos que formen la seva altura. Pels costats l'aigua sortia per un sens nombre de fonts y altres petites cascades y arreu els degotalls donaven la darrera pincellada an aquell soperb quadro. No ens hauriem mogut d'allí y ab forta recansa deixárem tan bell lloc y atravessant el torrent com poguérem ens enfilárem veritablement per la montanya pera anar a trobar un camí de carro que'ns portá a la carretera d'Artés, en l'indret aont hi ha una petita capella dedicada a Sant Pelegrí, patró de la rabia. El que hi vagi sense mai haverhi estat a Artés val la pena de que's fixi ab aquell sant y ab aquella capelleta. Es bastant original tot així.

A Artés [...].

El dilluns, a les quatre, atravessant la serra de son nom, entrárem a Calders, [...].

Desde Calders [...].

Desde Moiá [...].

[...]."

Una excursió a Sant Benet (28-07-1912)

Feminal, 28 de juliol de 1912, núm.64, pàgina 384.

Una crònica titulada "Excursió a Sant Benet de Bages":

"Ab motiu del Segon Congrés Excursionista, celebrat a la sempre atrayenta ciutat de Manresa, hem tingut ocasió de fruhir una vegada més les belleses naturals de sos contorns [...].

Les vegades qu'en excursió oficial de nostre estimat Centre Excursionista de Catalunya hem visitat Manresa, han tingut els companys y amichs d'aquexa població, la felís idea de portarnos a Sant Benet de Bages, conservantne cada volta una impressió més delicada y un més viu desitx de retornarhi.

Fou una nota hermosa la llarga caravana de tartanes que's formà a la bonica plassa de Sant Domingo, pera dirigirse al antich monestir benet, avuy propietat del pintor Ramon Casas. [...].

A Sant Fruytós veyem veritables professons d'homes y dones desitjosos de compartir ab nosaltres els entusiasmes, y quan dexant la carretera'ns inclinem a la dreta, presentantse clarament el poble de Navarcles, les colles van engrossantse, constituhint a la plassa del monestir una veritable manifestació.

[...].

Al finalisar la derrera sardana, reberem comiat de nostra visita, reanusant el rosari de carruatges, ab els que, complascuts en absolut, passavem com vent d'alegria per aquells poblats, fins arribar altra volta al punt de partida, ahont debíem continuar les tasques del Congrés, en sa tercera sessió.

[...].

JOAQUIMA ROSAL DE ROSALS"

Els ballets populars

 El monestir de Sant Benet de Bages

Inauguració del pont de Sant Benet i entronització el Sagrat Cor a l'Ajuntament (03-07-1922)

El Pla de Bages, 3 de juliol de 1922, núm.11175

"Les Festes d’ahir a Navarcles
L’inauguració del Pont de Sant Benet. Entronització del Sagrat Cor de la Casa de la Vila. El banquet i parlaments. La concorrencia als actes.

Esplendorosissimes resultaren les festes que es celebraren ahir a Navarcles amb motiu de la benedicció del pont sobre el riu Llobregat, propietat dels senyors Successors de Isidre Puig i Compª i amb motiu de la solemne entronització del Sagrat Cor de Jesús a les Cases Consistorials.

A dos quarts de set del matí es resà una missa de Comunió, amb plàtica preparatòria celebrant el nostre il.lustre prelat Dr. Muñoz calculant-se que passaren de set cents els fidels navarclins que s’acostaren a la Sagrada Taula.

A les deu començà l’ofici solemne en el qual assistí nostre digníssim prelat, de mig pontifical. Assistiren a dit ofici el magnífic Ajuntament i moltes altres personalitats distingides.

Mentretant anaren arribant les autoritats i personalitats que sortiren de la nostra ciutat [Manresa] i de Barcelona per assistir a la festa. Es reuniren a la casa parroquial on foren galanament acollits.

Finit l’ofici es dirigiren en comitiva cap a la plaça d’En Clavé des d’on foren conduits amb autos fins al pont que havia de beneir-se.

La vila de Navarcles presentava un aspecte de joia ben propi dels pobles que progresen empesos per la fe i per l’amor que’ls agermana i els dona vigoria. Domassos i banderes i papers multicolors ere la superba rialla de la vila.

Les gentils jovençanes navarclines feien encar més bella la festa amb aquell poc o molt de gracia que saben posar en totes les coses.

Conduits al pont, aproximadament a la una, el nostre il.lustre prelat Dr. Muñoz procedí a la benedicció, essent padrins, don Josep Monegal ex-alcalde de Barcelona i donya Montserrat de Caralt i Puig.

Seguidament a la benedicció, l’il·lustre Dr. Muñoz digué un brillantíssim discurs de felicitació a la distingida família Puig i exposant com eren sempre bones les obres que’s cobricelen sots la benedicció apostòlica de la Santa Església. Tractà meravellosament les qüestions socials dient que únicament tenen solució en les ensenyances divines i en el compliment de les sagrades lleis.

Fou aplaudidíssim al terminar el parlament.

Acabada la cerimònia ritual de la benedicció es traslladaren a la fàbrica de Sant Benet, en el jardí de la qual s’ofrenà un espledíssim banquet a les autoritats i personalitats distingides que assistiren a la festa. El nombre dels comensals era els d’un setanta. Presidia l’Excm. Dr. Muñoz, fent-li costat els padrins de benedicció i ademés les següents personalitats: Sr. Conde de Caralt ofrenador del banquet, D. Josep Monegal de Nogués, ex-alcalde de Barcelona; D. Josep Creixell Iglesias, diputat pel districte; Iltre. Dr. Alabern, Arxipreste de Manresa; D. Joaquim Borràs i don Iu Minoves, diputats de la Mancomunitat; D. Juan Espinalt, alcalde de Manresa; D. Francesc de A. Segrelles Miguez, jutge de primera instància del partit; D. Enric Periquet, Tinent Coronel del Batalló de Reus; D. Eduard Reyes Sanz, capità ajudant; D. Ramon Gonzàlez, capità de la Guardia Civil; els reverents Rectors de Sant Fructuós, Cabrianes, Ecònom de Navarcles, reverent Joan Guix, el de Viladecaballs; el predicador Rnr. Dr. Ordeix; els vicaris de Navarcles; el capellà de honor del Sr. Bisbe; Alcalde de Sant Fructuós; Ajuntament de Navarcles i el Secretari del nostre digníssim diputat, don Joan Planas.

També hi havia delegats de la [xxxx] -ments” i representants de tots els diaris de la nostra ciutat.

Ultra les distingides famílies de Caralt, de Puig, de Carbó, de Riviere, de Gibernau i altres, essent dignes de particular menció per la bellesa i gentilesa amb que realsaven la festa, les gentils dames i demisel·les següents: Donya Angela Puig de Caralt, senyoreta Montserrat de Caralt i Puig, donya Mercè de Caralt de Carbó, senyora Condesa de Caralt, senyoreta Carme de Caralt Fradera, senyoreta Pilar de Caralt i Mas, donya Dolors Gibernau de Girbau i la distingida Marquesa de Villamizar. Hi assistí també nostre particular amic, l’excel·lent pintor don Ramon Casas, propietari del meravellós Monestir de Sant Benet de Bages, qui ens acompanyà a dit monestir, explicant-nos les seves superbes belleses.

Al final del superb banquet que fou admirablement servit per l’acreditat Hotel Restaurant de Sant Domingo, d’aquesta ciutat, parlaren breument el nostre il.lustre Prelat Doctor Muñoz, remerciant l’atenció de la família Puig. El senyor Creixell incansable diputat del districte brinda perquè els senyors capitalistes tinguin un poc de compassió dels desvalguts i imitant la familia de Puig no sols facin ponts materials sinó que en facin també moralment ajudant a tantes i tantes famílies necessitades. El Comte de Caralt remercià l’assistencia i brindà en pro del treball que és la prosperitat dels pobles.

Tots foren aplaudidíssims.

S’acabà el banquet i les autoritats es dirigiren vers la parroquial església de Navarcles on tingué lloc la fi del Tridu que venien celebrant i després de l’acte religiós de l’església es sortí en solemnial processó cap a les Cases Consistorials on tingué lloc l’entronització del Sagrat Cor de Jesús i l’ofrena del poble de Navarcles al Cor Diví.

Durant la processó es cantaren varis himnes fervorosos.

A la nit es celebrà una important vetllada literaria-musical en el Centre Catòlic, essent molt lluida i aplaudits tots els números.

En resum la festa d’ahir fou de les que deixen grata memoria en els pobles.

Nosaltres des d’aquestes columnes no podem pas dir-ne tot l’esplendor ni podem evitar omissions involuntàries, però si que felicitem cordialment a tots que hi col.laborem i especialment el jove organitzador de la festa senyor Ramon Jofresa.

Tenim també el goig immens de sapiguer que Navarcles creix i avença empesa sempre per l’amor diví que l’omplena de la santa llum de la fe guiadora dels pobles.

S.P."

Aplec Excursionista a Sant Benet de Bages (13-05-1922, 15-05-1922, 16-05-1922, 21-05-1922 i 23-05-1922)

El Pla de Bages, 13 de maig de 1922, núm.11137; 15 de maig de 1922, núm.11138; 16 de maig de 1922, núm.11139; 21 de maig de 1922; 23 de maig de 1922, núm.11145.

Aplec Excursionista de Catalunya de 1922 al Monestir de Sant Benet de Bages

"Organitzat pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb la cooperació de les entitats de Manresa, Centre Excursionista Avant i Foment de la Sardana i patrocinat per la Lliga de Societat Excursionistes.

Crida

L’Aplec Excursionista de Catalunya tindrà lloc enguany, el dia 21 de maig, en el monestir de Sant Benet de Bages, situat a 8 Km de Manresa; veritable joia arqueològica de la nostra terra, qual conservació i retauració encertada es deuen a l’artista i bon patrici En Ramon Casas.

El segon dia de Pasqua Florida de 1905, el Centre Excursionista de aquesta comarca, va celebrar sa festa inaugural en el venerable cenobi de Sant Benet de Bages, i en el mateix lloc, a l’any 1912 s’hi feu un gran Aplec, amb motiu del segon Congrés Escursionista Català que llavors se celebrava a Manresa.

Aquí vos esperem, sembradors de salut i de cultura pàtries; i vulga déu que la vostra estada en nostra Comarca vos sia ben agradable.

Programa General

A les cinc del matí. Sortida dels excursionistes de Barcelona, des de la estació del Nord, amb tren especial.

A un quart de vuit.- Arribada a Manresa.

A dos quarts de vuit.- Missa, a l’església de Sant Domingo d’aquesta ciutat.

A les nou.- Sortida d’auto-camions, en direcció a Sant Benet.

A les deu.- Visita explicativa d’aquest monastir,p er l’arquitecte en Josep Danés.

A les dotze.- Sortida d’autocamions cap a Manresa.

A la una.-Dinar a les afores de Manresa, als voltants del Grup Escolar.

A les tres de la tarda.- Parlaments, en el Grup Escolar, per un representant de Manresa i pel President de la Lliga de Societats Excursionistas, en Cesar August Torras.

De les quatre a dos quarts de sis.- Cursa de velocitat, de mig fons i llençament de pes, amb adjudicació de premis, i sardanes.

A dos quarts de set.- Sortida dels excursionistes amb tren especial en direcció a Barcelona.

Nota: En una próxima edició publicarem totes les instruccions que fan referencia a l’Aplec."

Un parell de dies més tard es publica una notícia d’un concurs de fotografia sobre els indrets on es celebrarà l’Aplec.

L'endemà es publiquen les instruccions de l’Aplec:

"Anar a Sant Benet amb autocamió costa 2 ptes anar i tornar."

Un parell de dies després de l'Aplec:

"L’arribada a Sant Benet

[...].

A Navarcles ja hi havia excursionistes de Sabadell i Terrassa i autos petits amb representacions.

A les portes de Navarcles hi havia gentils damisel·les navarclines que posaven llacets catalans a tothom."

Excursió a Sant Benet del Centre de Dependents (12-05-1919)

El Pla de Bages, 12 de maig de 1919, núm.10266

Excursió a Sant Benet de Bages

"Amb un nombre de 72 individuos del Centre de Dependents del Comerç i de l’Industria i en tres autos de les empreses “La Manresana de Viajeros” i “Isidre Guitart”, s’efectuà l’anunciada excursió al monestir de Sant Benet i a Navarcles, organitzada per dit Centre de Dependents.

A les tres es posaren en marxa, arribant al cap de mitja hora al poble de Navarcles, anant seguidament al renombrat Monastir de Sant Benet, on foren rebuts amablement per la propietaria senyora donya Elisa Casas, Viuda de Codina, qui per casualitat es trobava allí junt amb els seus distingits fills donya Elissa i don Santiago. Dits senyors tingueren l’amabilitat de donar als excursionistes tota classe de facilitats per a recorrer les dependencies del Convent.

Els visitants pogueren admirar les habitacions rescentment restaurades, el claustre, a que els arqueòlegs donen molta importancia per les seves 64 columnes totes diferentes i l’iglesia on es conserven varies pintures imatjes antiquissimes.

Després de donar les mes expressives gracies a la senyora Elissa Casas i fills per les seves atencions, retornaren a Navarcles a brenar. Allí organitzaren un ball a l’espaiosa sala de Can Met, en obsequi de les senyoretes del poble, les quals correspongueren amb la seva assistencia.

Cal remarcar que malgrat d’ésser en nombre tan extraordinari d’excursionistes en sa majoria element jove, no es produí ni el mes petit fet desagradable, portant-se correctament, sober tot el Monestir, donant probes de la bona organització cultural del Centre de Dependents de Comerç i de l’Industria.

El regrés despertá gran curiositat al passar l’auto pel Passeig d’En Pere III quedant demostrat l’éxit assolit per l’esmentat Centre a n’aquesta excursió.

H."

Inauguració del pont de Sant Benet (05-07-1922)

El Sol, 5 de juliol de 1922, Any VI, núm.1631, pàgina 3.

A la secció "Información general de provincias":

"Inauguración de un puente

BARCELONA 3 (11,30 n.).- Nuestro corresponsal en Manresa nos comunica que se ha celebrado el acto de ianuguración del puente que une una fábrica de Navarclés con dicho pueblo. Asistieron las autoridades locales, el obispo, los diputados a Cortes, el conde de Caralt, los diputados provinciales, el alcalde y otras varias personalidades, entre ellas el escultor D. Ramón Casas.

Se celebró primeramente una fiesta religiosa, y el obispo verificó a continuación la bendición del nuevo puente; se terminó con un banquete, en el que brindaron el obispo, el diputado por el distrito y el conde de Caralt.

Luego se verificó una visita al monasterio de Sant Benet de Pagés [sic] [Bages], maravillosa obra de arte."

Missa en sufragi de M. Catalina Nieto Casas (30-01-1923 i 31-01-1923)

La Vanguardia, 30 de gener de 1923, pàgina 2; 31 de gener de 1923, pàgina  1.

El dia 22 de gener va morir Maria Catalina Nieto i Casas, marquesa de Villamizar, neboda del pintor Ramon Casas i casada amb l'industrial Antoni Rocamora. En sufragi a la seva ànima se celebrà una missa a l'església de Navarcles.