Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris migració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris migració. Mostrar tots els missatges

4 de setembre del 2026

El lladre de l'autobús (31-07-1956)

Solidaridad nacional, 31 de juliol de 1956, pàgina 20.

A la secció "La Calle, por Enrique Rubio":

"El chico que robó un autobús
SIN HABER CONDUCIDO NUNCA, LO LLEVO DURANTE DOCE KILOMETROS. - PERO EN EL KILOMETRO 13 VOLCO APARATOSAMENTE. - MIGUEL CILLA NO QUIERE VOLVER A SU CASA, POR MIEDO A LA PALIZA PATERNA
Sobre las dos de la madrugada, cerca de la Plaza de Toros de Manresa, un grupo formado por unas veinte personas se lamentaban, hace unos días, de su mala suerte. Y no era para menos.
Habían ido desde Navarclés hasta Manresa en un autobús, propiedad de la viuda de Descals, y tras asistir al espectáculo nocturno celebrado en el coso taurino manresano, se encontraban con que el autocar que debía estar aparcado esperándoles, había desaparecido.
El chófer, un hijo de la propietaria por cierto denunció el "vuelo" de su autobús. Y los viajeros hubieron de ingeniárselas para regresar a su pueblo, en vista de que habían quedado sin vehículo.
Sin haber conducido jamás un joven de 16 años llamado Miguel Cilla, había subido al autobús, lo había puesto en marcha y se había lanzado a la carretera.
El mérito indudable de este muchacho residía en que jamás había manejado un volante, lo que no fué obstáculo para que se lanzara al asfalto, camino de Barcelona, dispuesto a recorrer los setenta kilómetros que le separaban de la capital.
Durante doce kilómetros, el novel conductor sólo tuvo un pequeño tropiezo. Se le puso por delante un tractor que, pese a sus señales acústicas no se apartaba a la derecha. No se arredró Miguel por ello y, apartándose él, rozó con el tronco de un árbol, dejándose allí la mitad de la pintura y llevándose más de una abolladura; pero continuando su camino.
EN EL 13 KILOMETRO
Mal número fué el 13 para Miguel Cilla. Había alcanzado la peligrosa curva existente a la entrada de Castellvell y Vilar, en el cruce con la carretera hacia Marganell, y el autobus no le obedeció como él esperaba.
Con indudable sangre fría, el chico giró el volante hacia la izquierda y fué a volcar sobre la cuneta, destrozando un poste indicador y el eje delantero del vehículo, la carrocería y unas cuantas cosas más.
De no haber maniobrado así, Miguel habría salido por la derecha, dando un salto de más de treinta metros para caer al río Llobregat. Inutilizado el autocar, el joven inconsciente se apeó como si tal cosa y se fué a pie hasta la estación de Monistrol. Allí entabló conversación con unos pescadores, mientras esperaba a que saliera el primer cremallera para Montserrat. Cuando llegó la hora de la salida tomó billete y se fué en él hasta la primera estación. Se apeó, marchó a la carretera y, haciendo el "moto-stop" logró llegar al Monasterio.
Iba rendido. Y deseaba dormir y marchar luego a Barcelona, en otro vehículo robado. Para asegurar las dos cosas se metió en un autocar de Burgos, aparcado allí arriba, y se tumbó a dormir.
El despertador fué el chófer del autocar que, al hallar al sujeto dentro del vehículo le propinó una bofetada. Cuando Miguel marchaba, pensando que aquel chófer tenía mal genio, llegó una pareja de la Benemérita que puso fin a las andanza del aventurero.
"¡NO QUIERO VOLVER A MI CASA"
Miguel Cilla tiene 16 años y es natural de Agreda (Soria). Escapó de su casa el día 28 de junio, tomando un camión en el que llegó hasta Zaragoza. Tras pasar diez días en la ciudad aragonesa decidió tomar otro camión y fué hasta Igualada. En Igualada robó una bicicleta y fué en ella hasta Manresa. Antes había robado en un taller unas piezas de automóvil, que dejó abandonadas en una casa de Igualada.
La bicicleta la abandonó en un taller de Manresa.
—Yo — me dice —, no quería vender lo robado. Lo quitaba por tontería... Mi deseo era llegar a Barcelona y colocarme en un taller.
—¿Por qué te escapaste de casa?
—Porque somos seis hermanos y mi padre tiene mal genio.
—Pero ¿no te acuerdas de ellos, ahora encerrado en esta prisión de Manresa?
—No me acuerdo. Si me coge mi padre me dará una paliza.
—Te la has ganado.
Miguel Cilla llora un poco. Se repone en seguida y dice…
—Prefiero perderme yo a que se pierda mi padre.
—Me parece que estás un poco chalado.
—¡No, señor! Yo sé lo que hago...
—Si supieses lo que hacías no robabas un autobús sin saber conducir.
—He visto conducir a muchos y es fácil. Si volqué fué porque se agarrotó la dirección. Pero supe frenar y no caer al río...
—Me das lástima, muchacho. Si sigues por el camino que llevas acabarás muy mal.
—No. Yo quiero ir a un taller a trabajar.
—A tu casa debes ir, y pedir perdón a los tuyos. Tu padre es un modesto albañil, honrado y trabajador, y tú ya estás manchando el apellido...
—¡No quiero volver a mi casa!
En la prisión manresana quedó este inconsciente muchacho al que, si no controlan pronto y corrigen, veremos alguna vez en la sección de sucesos. ¡Una verdadera lástima!"


27 d’agost del 2026

El Dr. Anicet Gresa tracta una altra malaltia rara (07-10-1922)

El Siglo Médico: boletín de medicina y gaceta médica, Año LXIX, núm.3591, 7 d'octubre de 1922, pàgines 5-6 (545-546).

"UN CASO PROBABLE DE LEISHMANIOSIS EN CATALUÑA
por el
DR. ANICETO GRESA DE MIRAMBELL
Próximamente á fines del mes de Diciembre del año 1920, y á instancias del Sr. Garriga, amigo nuestro y vecino de esta población, tuvimos ocasión de prestar nuestros servicios facultativos á una niña procedente de Suria, y como la serie de síntomas que presentaba no estaban en concordancia con el diagnóstico formulado por otros distinguidos colegas que la habían visitado, aunque muy anteriormente, y, además, no podía decirse netamente fueran patognomónieos de ninguna de las enfermedades corrientes que azotan nuestra comarca ni las limítrofes, al par que una vez algo orientados, instituimos un tratamiento sintomático en armonía con las indicaciones capitales que debían cumplirse, fuimos haciendo un estudio detallado al objeto de fundamentar lo más acertadamente posible un diagnóstico diferencial acrisolado en las observaciones clínicas más que en los trabajos de laboratorio tan difíciles de realizar, y de ellas sacar un fruto rápido en la visita domiciliaria y especialmente en la rural.
Llámase la rererida niña Conchita Serra Garriga, de seis años de edad, natural de San Juan de Vilatorrada, domiciliada actualmente en Navarcles; su padre nada digno de mención padeció, y su madre á pesar de un aborto nada pudimos deducir de él, ya que como fruto de su matrimonio ha tenido y conserva seis hijos en perfecta salud.
En Suria, población que como hemos dicho residían anteriormente, habitaban una casa muy húmeda, y la referida Conchita, juguetona como las demás niñas de su edad, distraía los ratitos de ocio lo propio que sus hermanitos con un perrito faldero que tenia en su casa, al cual acostaba en su cama, cuyo dato citamos, aunque en el primer momento no le diéramos importancia.
La enfermedad actual, según antecedentes que pudimos recoger por sus padres, empezó poniéndose triste, sin ganas de jugar, nada la distraía; al par que avisaban al médico, se percataron que tenía calentura, frecuentes vómitos, alternativas de estreñimiento ó diarrea, se enflaquecía paulatinamente; su piel adquiría un tinte amarillo como sucio, y finalmente, las piernas se edematizaron, por todo lo cual y según referencias que nos proporcionaron, no es raro que alguien pensara en los primeros momentos se trataba de una nefritis, como así ocurrió. Parece que habían transcurrido cerca de dos meses de haber enfermado, cuando se nos llamó para visitar á la referida enfermita [...].
[...].
Navarcles, Diciembre 1921."

16 de març del 2025

Una navarclina exemplar (16-02-1974)

La Garrotxa: el semanario de Olot, Núm. 1782, 16 de febrer de 1974, pàgina 15.

"Vides exemplars
Srta. Cándida Casanovas
Amb motiu del Segon Aniversari de l’obertura de les portes de la Llar del Pensionista a la nostra ciutat, hem cregut oportú, fer ressaltar la tasca meritòria de la seva Assisten Social Srta. Càndida Casanovas.
La Srta. Càndida Casanovas ens caigué del cel, passant pel poblet del Pla de Bages, prop de Manresa, anomenat Navarcles i la tenim entre nosaltres des de fa un any i vuit mesos. Tot i estant acostumada a la quietud i a la vida manyaga del seu poble natal, no li costà gens emmotllar-se al soroll de la ciutat i a la convivència amb dos mil sis-cents jubilats, que ara un, ara l’altre, li pidolen serveis i ajuda.
El complir extrictamen un deure que a un li han confiat, mitjançant una retribució amb pessetes, no és res de l’altre món ni cap virtut meritosa. És simplement, limitar-se al compliment d’un contracte establert entre el que mana i paga i el que obeeix i cobre. És un cas normal dintre la vida del treball. És un cas de majories que abasta el noranta-cinc per cent dels que perceben un sou. Però el cas de la Srta. Càndida, és d’excepció, perquè surt del terreny de les vulgaritats per prendre part en el cercle de les excepcions. No es limita al què els estatuts li senyalen com a norma obligatòria, sinó que s’excedeix en el seu compliment. Durant aquest temps de prestació d’Assistent Social entre nosaltres, ha demostrat un zel i un afany incondicional de complaure a tothom en tot allò que d’ella depèn. Sempre atenta a tot prec, sempre disposada a dar un consell i sempre a punt de fer una visita domiciliària als malalts de la casa. Amb el seu caràcter alegre i el seu tarannà i, a la vegada, amb tota la fortalesa de dona essenyada, ha fet del seu ofici una missió que en podríem dir de caire apostòlic.
I és per això, que avui, ens sentim obligats a complir amb un deure d’agraïment que tenim pendent envers la seva persona, i plenamente convençuts de que interpretem els sentiments de tots els jubilats de la casa, li dediquem un petit homenatge per mitjà d’aquestes ratlles, en consideració i reconeixemen els seus mèrits i virtuts.
Que Déu li servi una vida plaenta pel seu propi benestar i a la vegada per a la continuació dels seus serveis entre nosaltres, com fins ara ha vingut regalant-nos a mans vessades.
Ramón Carreras"

24 de juliol del 2024

Mor un navarclí en un accident laboral (03-07-1950)

Boletín Oficial del Estado, núm.184, 3 de juliol de 1950, pàgina 1386.

"CAJA NACIONAL DE SEGURO DE ACCIDENTES DEL TRABAJO
[...].
Por consecuencia de accidento del trabajo ocurrido el día 16 de agosto de 1949, falleció en Barcelona el obrero José Antonio Carres Albarracín, de sesenta y siete años de edad, natural de Calasparra (Murcia), hijo de Francisco y de María Cruz, domiciliado en Nueva, número 64, segundo segunda, Navarcles (Barcelona), que trabajaba al servicio de Riegos Asfálticos.
[...]."

21 de juliol del 2024

Un navarclí es fa francès (13-04-1947)

Journal officiel de la République française, núm.89, 13 d'abril de 1947, pàgina 3455.

"NATURALISATIONS ET RÉINTÉGRATIONS 
Décret du 12 avril 1947 portant naturalisation. 
(Art. 60 et 62 du code de la nationalité française.) 
Le président du conseil des ministres, 
Sur le rapport du ministre de la santé pubique et de la population, 
Décrete: 
Article 1er — Sont naturalisés Français par application des aritcles 60 et 62 du code de la nationalité française:
[...].
FERRER (Evariste), ouvrier agricole, né le 19 novembre 1905 à Navarclès (Espagne), demeurant à Cairanne (Vaucluse).
[...].

23 de febrer del 2024

Mor un navarclí sense testament (14-09-1886)

Diario de Barcelona, no. 257, 14 de setembre de 1886, Ed. mañana, pàgina 14.

A la secció "Anuncios judiciales":

"Edicto.- En virtud de lo dispuesto por el Muy Ilustre señor juez de primera instancia del distrito del Pino de esta ciudad [Barcelona], en méritos del espediente sobre declaración de herederos abintestato de don Segismundo Bertrán y Prou, natural de Navarcles y fallecido en esta ciudad, se espide el presente edicto, por el que se anuncia la muerte sin testar de dicho Bertran, y se llama á los que se crean con igual ó mejor derecho que los que pretenden su herencia, para que comparezcan á reclamarla en dicho juzgado dentro de treinta días, bajo apercibimiento de pararles el perjuicio á que en derecho huhiere lugar, debiendo advertirse que ha promovido dicho espediente la viuda de aquel, doña Antonia Bover y Bertran, solicitando la espresada declaración de herederos á favor de doña Inés Bertran y Prou, hermana del finado, y de los sobrinos del mismo doña Antonia, doña Dolores y doña Benita Bover y Bertran, y don Mauricio, don Juan y doña María Casajuana y Espel. Barcelona diez de setiembre de mil ochocientos ochenta y seis.—Ramon Vidal, escribano."

9 de febrer del 2024

La mort d'una navarclina (06-05-1874)

Diario de Barcelona, no. 119, 6 de maig de 1874, pàgina 11.

A la secció "Anuncios judiciales":

"—Don Felix de Antonio y Blanch, juez de primera instancia del distrito de las Afueras de esta capital.— Por el presente cito y llamo á los mas próximos parientes de Margarita Ballaró y Espineta, natural de Navarcles, soltera, de treinta y seis años de edad, y vecina que fué de San Andrés de Palomar, para que dentro del término de quinto dia comparezcan en este mi juzgado sito en el ex-Palacio Real para serles ofrecida la causa que sobre muerte de dicha Margarita Ballaró estoy instruyendo, bajo apercibimiento de que no verifincandolo dentro del citado término les parará el perjuicio consiguiente en derecho. Barcelona treinta de abril de mil ochocientos setenta y cuatro.—Felix de Antonio.—Por mandado de S. S., Francisco Maspons y Labrós."

15 de gener del 2024

L'avi del general Mola és navarclí (09-06-1937)

Diario de la Marina: periódico oficial del apostadero de La Habana, Año CV, núm.136, 9 de juny de 1937, pàgina 13.

"SOBRE EL LUGAR DEL NACIMIENTO DEL GENERAL MOLA 
Habana 4 de Junio de 1937. 
Señor Director del DIARIO DE LA MARINA. 
Ciudad [la Habana]. 
Muy distinguido señor: 
En la edición primera del popular periódico de su acertada dirección fecha de hoy, al detallar la muerte del glorioso General Emilio Mola, se dice que hay dos versiones acerca del lugar de su nacimiento, pues mientras una dices que es nacido en Cuba, la otra afirma que nación en España. Y a fin de que desaparezca toda duda respecto del lugar donde vió la primera luz el insigne General desaparecido, puedo asegurarle que nació en Cuba, pues me honro en manifestar que me ligaron estrechos lazos de amistad con toda la familia por parte materna, tanto a su señora madre Ramona, como a sus tíos, Pepe, Leoncio* y Lino Vidal, todos hijos de don Salvador Vidal, al que tuve el gusto de conocer, como también conocí y traté, al capitán de la Guardia Civil don Emilio Mola, padre del malogrado General. Por si mis afirmaciones pudieran ofrecer alguna duda a ciertos elementos que no creen más que lo que les conviene, inserto a continuación copia literal del acta de nacimiento del nunca bastante sentido General Emilio Mola. 
Al Folio 160 vuelto del Tomo 4 de la Sección de Nacimientos del Registro Civil de Placetas, consta la siguiente Acta. Número ciento setenta y nueve EMILIO RAMON MOLA Y VIDAL. En la Villa de Placetas, a las nueve de la mañana del día doce de julio de mil ochocientos ochenta y siete ante Don Manuel Soto y Fernández, juez Municipal suplente y Don Antonio Capestani y Camejo Secretario, compareció don Emilio Mola y López, natural de la Ciudad y Provincia de Barcelona, mayor de edad, casado y capitán de la Guardia Civil con residencia accidental en esta Villa, presentando con objeto de que se inscriba en el Registro Civil un varón y al efecto, como padre del mismo declaró: Que dicho niño nació en la casa del declarante el día nueve del actual a las once de la mañana. Que es hijo legítimo del declarante y de su mujer doña Ramona Vidal y Caro, natural de Corralillo, Provincia de Santa Clara, mayor de edad, dedicada a las labores de su sexo y domiciliada en el de su marido. Que es nieto por linea paterna de Don Joaquín Mola Martínez, natural de Alicante, provincia de ídem, ya difunto; y de doña Josefa López de Estévez natural de Tarragona, Provincia de ídem, también difunta. Y por línea materna de Don Salvador Vidal Tapia, natural de Navarcles, provincia de Barcelona, del comercio y vecino de Camajuaní, Provincia de Santa Clara; y de doña Rosario Caro y Reyes, natural de Río Grande Prov. de la Habana, dedicada a las labores propias de su sexo y domiciliada en el de su marido. 
Y que al expresado niño se le había puesto el nombre de Emilio Ramón. Todo lo cual presenciaron como testigos Don Hipólito Pico y Jarén, natural de Rivadeo, Provincia de Lugo, mayor de edad, soltero, del comercio y domiciliado en esta Villa; y Don Fernando Cruz y Pina, natural de Sancti Spiritus, provincia de Santa Clara, mayor de edad, soltero, del comercio y domiciliado en esta Villa. Leída íntegramente esta acta e invitadas todas las personas que deben suscribirla a que por sí mismas la lean, si lo estiman conveniente, se estampó en ella el sello del Juzgado Municipal y la firmaron el Sr. Juez, el declarante y los testigos y de todo ello como Secretario Certifico; Manuel Soto. Emilio Mola López. Hipólito Pico. Fernando Cruz. Antonio Capestany. 
Si ud. estima oportuna esta aclaración, dándole cabida en su leído DIARIO DE LA MARINA, se lo agradecerá su más atento, s. s. y devoto, Evaristo Cavada. 
S. C. Aguila 112."

* Leoncio Vidal Caro: líder independista cubà. Per més informació: aquí

4 de juny del 2023

Un navarlí ofegat a Algèria (31-08-1902)

La Dépêche algérienne: journal politique quotidien, Any 18, núm.6236, 31 d'agost de 1902, pàgina 1.

A la secció "Nouvelles diverses" de "Algerie & Tunisie":

"BONE*.- [...].
Un noyé 
Un noyé a été retiré hier soir, à six heures, de la mer, près des ateliers de la Compagnie du Mokta, par M. Simonis Boudier, meunier à Bône. Le cadavre est celui de Jaune [sic] Vall y Rosa, âgé de 30 ans, né à Navarcles (Espagne). Il a été transporté à l’hôpital civil pour autopsie. 
On ne sait s'il s'agit d'un suicide ou d'un crime."

* Antigament Hipona; actualmente Annaba; en català antic Bona.

Un navarclí resident a Perpinyà es fa francès (27-10-1935)


"NATURALISATIONS ET REINTEGRATIONS
Le Président de la République Française,
Sur le rapport du garde de sceaux, ministre de la justice,
Décrète:
Art. 1er. - Sont naturalisés Français, par application de l'article 6, parapraphe 1er, de la loi du 10 aout 1927:
[...].
ABEYA (Jean-Augustin-Raymond), maçon, né le 2 mars 1913 à Navarcles (Espagne), demeurant à Perpignan (Pyrénées-Orientales).
[...]."

20 d’agost del 2021

L'Àngel Grané, una glòria del treball (01-06-1907)

Aurora social. Setmanari defensor dels interessos del treball, Any 1, núm.5, 1 de juny de 1907, pàgines 1 i 2.

"Una gloria del Treball
Hi ha paissos que pera recompensar el mérit dels obrers [xxxx] han creat una ordre nova de Caballers del Treball. Si aquest títol existís en nostra terra, correspondría de dret al Angel Grané y Mas, ab qual retrat AURORA SOCIAL obra la galería d'obrers ilustres que anunciá en son prospecte. 
Molt bé per la ciutat de Manresa al celebrar ab un públich homenatge el felís retorn del jove teixidor que omple de gloria a sa patria y d'un modo especial als seus companys de treball.
Darrerament el Municipi de Manresa li ha dedicat un diploma de honor; pero l'Estat ¿qué ha fet pera premiar al vencedor de Roubaix y de Tourcoing, al més distingit alumne de la primera Escola d'Arts industrials oberta al Extranger?
En Grané arriba a Espanya coronat de llorers, y sens donarli temps pera reposarse, l'Estat li penja al coll la motxilla del soldat! Si, en Grané ha hagut d'incorporarse a les files del exércit!
No faré cap comentari sobre aquest contrast, ni sobre'l servey militar y'ls perjudicis que causa als que han nascut pera esgrimir les armes de la pau, y no les de la guerra.
El cas d'en Grané reclama l'atenció dels diputats a Corts per Catalunya, y a ells el denunciem. El treball y la industria de la terra, pera no invocar el mateix honor de la nació, exigeixen qu'en Grané sia redimit, sia retornat al lloch que li pertoca. Y després de formular aquesta justa demanda, vaig a escriure algunes notes biográfiques d'aquest mirall de treballadors que ha conquistat a Europa el primer lloch pera la industria textil de Catalunya.
***
Nasqué a Navarcles en 1886. En una modesta fábrica d'aquesta població passá tres mesos teixint, trasladantse després a Manresa, a la fábrica d'en Bertran y Fill. Pero en Grané no era un obrer rutinari: era un jove inteligent que treballava y estudiava. Pera ell el temps era or, y l'aprofitava després de la feyna manual, pera dedicarse al treball intelectual. En l'Escola de Arts y Oficis guanya la nota de sobresalient en la classe de «Teoría y práctica de teixits» y en les oposicions de fi de curs s'emporta'l primer premi. Devora llibres y revistes y descobreix nous horitzons pera'l seu talent y la seva iniciativa individual.
En Grané es un caracter, una voluntat recta, decidida, activa y persistent. Ell no malgasta la seva joventut en vicis enervants. Ell conrea aquestes energíes pera ferse home y avensar sempre en el perfeccionament de la seva professió. Ell no's distreu: es teixidor, y aquest ofici ha de ser el seu camp de batalla y'l seu triomf.
S'entera de que a la Escola Nacional d' Arts industrials de Roubaix hi concorren els teixidors més aventatjats de Fransa, de Bélgica, d'Alemanya y d'Inglaterra. Donchs a Roubaix ha d' anar. Voler es poder.
Y a Roubaix aná, després de presentar els títols obtinguts a la Escola de Manresa. El Ministre de Foment se veu obligat a atendre en justicia la pretensió d'en Grané, y'l 23 de Maig de 1904 marxa cap a Fransa, en la quinta expedició obrera, dirigida per l'enginyer quefe, D. Enrich Sanchis. En Grané no sabía el francés, y l'apren, y'l domina. En Grané troba resistencies pera esser admés a la Escola de Roubaix, y les vens, obtenint una autorisació especial del Ministre de Instrucció pública de Fransa.
***
Y a Roubaix ¿qué hi feu el teixidor de Navarcles?
¿Qué hi feu? Aplicarse sempre, triomfar sempre, fins a ferse superior als seus condeixebles de tota Europa.
Aixó no son adulacions: son fets.
En el primer Concurs trimestral guanya'l número 2. En el segon y tercer Concurs guanya el número 1. En els exámens de fi de curs assoleix el Primer Premi. En el cura académich de 1905-906 guanya'l número 1 en tots els Concursos trimestrals: assoleix el primer lloch entre els alumnes de les assignatures de Contextura, Análisis y Composició de dibuixos y teixits. Es proclamat el primer alumne de la Escola Nacional d'Arts industrials franceses. Pera premiar tants triomfs la Cambra de Comers de Roubaix fa encunyar una medalla d'or, en qual revers se destaca l'escut heráldich de la ciutat y en l'anvers s'hi llegueix el títol de la Cambra de Comers entonr del nom del Angel Grané, coronat de llorer ab la data de la encunyació.
Pero la carrera triomfal del teixidor catalá no termina aqui. Al Nort de Fransa, a Tourcoing, se celebra una Exposició Internacional de Industries textils. L'Escola de Roubaix tem que sia vensuda pels teixidors d'Armentiers de fama universal. ¿Qui la representará? En Grané, el primer alumne de la primera Escola industrial d'Europa. Y'l nostre compatrici es proclamat vencedor. !Víctor, Grané!
***
¡Honor a ell! honor al nostre company, al feynador inteligent, al obrer honrat.
No'l conech personalment y éll no'm coneix a mi. Pero'm consta que es senzill, modest, de vida sobria y forta. L'encens de la gloria no enterbolirá el seu enteniment. No s'adormirá demunt de sos llorers. Ell els multiplicará y'ls fará florir y fructificar en els camps del treball, regats ab la suhor del front y del cervell.
¡Obrers de Catalunya! Els éxits d'en Grané son el millor testimoni de la necessitat que tenim en nostres temps de la disciplina del esfors individual y professional, que'l nostre Setmanari ha vingut a recordar a les classes treballadores, enganyades y explotades pels falsos redemptors de la política venal.
Veusaquí el mirall.
Si'l copiém, si n'hi ha molts de Granés, elevarém moral y materialment el nivell del proletariat; aixís se fará digne dels grans triomfs qu'en un proper avenir han d'acompanyar l'adveniment de la democracia redimida de les esclavituts de la ignorancia y del mal.
CLARÍS."

17 de juliol del 2020

Un navarclí viu a Ponts (30-06-1978)

Portaveu de la comarca del Mig-Segre, núm.6, 30 de juny de 1978, pàgina 8.

A la secció "Poesia" s'inclouen dos poemes de Joan Tatjé Peric:

"Joan Tatjé i Peric, va néixer a Ribes de fresser el 17 de febrer de 1914. Es traslladà a Navarcles (Bages) a l'edat de 5 anys. Viu a Ponts des de l'any 1964.
ESTIU AL PASSEIG DE PONTS
[...].
PRIMAVERA
[...]."

26 d’abril del 2020

Un sagristà de 1870 originari de Navarcles (13-09-1907)

Boletín Oficial de la Provincia de Oviedo, Número 212, 13 de septembre de 1907, pàgina 1.

A la secció "Instituto general y técnico de Gijón":

"D. Marino Reguera y Beltran, Notario público de Gijón, doy fe:
De que se me exhibe para testimoniar un documento que copiado á la letra dice así:
El infraescrito Cura párroco de San Agustín de Barcelona:
Certifico: Que en uno de los libros de bautismo de este archivo parroquial se encontró la siguiente partida.- A los seis de Julio de mil ochocientos setenta, el infraescrito Cura párroco de San Agustín, de la ciudad, provincia y Obispado de Barcelona, bauticé solemnemente á una niña, hija de los consortes D. Diego Antonio Martínez, natural de Oviedo, propietario, y doña Mercedes Morales, natural de la Habana; nació [...]; se le pusieron por nombres Dolores, Catalina, Margarita, Petronila; son los abuelos [...]; fueron padrinos [...]; han sido testigos D. Isidro Escayola, natural de Navarcles, soltero, sacristán, y [...], y por ser así lo firmo.- D. Pedro Arguer Rr.
Concuera con su original de que doy fé en Barcelona á los nueve de Mayo del año mil ochocientos noventa y tres.- P.A. Felipe Pesas, Pbro. Coadjutor. Rubricado. 
[...].
Concuerda con el documento exhibido, y a petición de D. Ulpiano Escalera expido este testimonio en Gijón el seis de Septiembre de mil novecientos siete.- Marino Reguera Beltrán."

27 de juny del 2019

Uns Solervicenç s'empadronen a Barcelona (24-11-1930)

Gaceta municipal de Barcelona, Any XVII, Núm. 47, 24 de novembre de 1930, pàgina 3 (795).

A la secció "Estadística":

"- Dar de alta, en el vigente Padrón de habitantes, con sus correspondientes domicilios, a los señores que se citan, procedentes de las poblaciones que se mencionan: [...], y a doña Candelaria Vila Solervicens e hijas Ana y Rosa Solervicens Vila, de Navarcles, en la [calle] de Nuestra Señora del Coll, n.º 44, pral., 2.ª."

23 de setembre del 2018

El vincle navarclí d'un equip de futbol de Terrassa (06-07-1968)

Tarrasa información, Any XVI, núm.3012, 6 de juliol de 1968, pàgina 13.

A la secció "Charlas en la calle", una entrevista a Jaume Creus, director del club de futbol S.A.M.I. San José, del barri de Can Palet de Terrassa:

"[...]. 
- Sí, de años que estoy al frente de este equipo de empresa. [...].
- Buena cruzada, Sr. Creus. ¿Y hace...?
- De antes de la guerra. Bueno, del año 1926, más concretamente. Entonces el club se llamaba «Tibidabo», que era el nombre de estos terrenos, no tan poblados como ahora. Yo era un «marrec»; pero mi suegro fue uno de los primeros activantes. Es hijo de Navarcles y un gran deportista.
- Bien. ¿Y después?
[...]."

18 de juliol del 2018

Un obrer navarclí pensinat a França (11-06-1904)

La Ilustración obrera, 11 de juny de 1904, n.º 17, página 3.

"LOS OBREROS PENSIONADOS
Oportunamente dimos cuenta de la marcha de una expedición obrera á París y a Bélgica, en la que figuraban varios hijos de la región Catalana.
Entonces publicamos el retrato de cuatro de los expedicionarios, y hoy lo hacemos del de otros dos que, como los primeros, se encuentran ya en los puntos de destino.
Vamos á terminar esta información con algunos datos biográficos de los obreros, que seguramente verán con gusto nuestros lectores.
[...].
Angel Grané Más.- Tejedor; natural de Navarcles, provincia de Barcelona residente hasta su marcha en Manresa. Tiene 19 años.
Empezó el trabajo en casa del Sr. Tapies, en su pueblo, pero hubo de abandonar aquella pequeña fábrica y á los tres meses buscó más ambiente en la casa de los Sres. Bertrán é hijo donde trabajaba en la actualidad.
Su trabajo y aplicación valiole certificado de sus patronos muy laudatorio.
La solicitud para la pensión la hizo con el carácter de alumno teórico de la escuela de Artes y Oficios de Manresa.
[...]."


14 de juliol del 2018

El retorn de l'estudiant Àngel Grané (12-04-1907)

El Pla de Bages, Any IV, núm.906, 12 d'abril de 1907, pàgina 3.

A la secció "Notícies":

"Els alumnes subvencionats
Pròcsima la fetxa de retornar a Espanya l'obrer pensionàt pel Govèrn, dòn Angel Grané, fill de Navarcles y ècstexidor de la fábrica del senor Bertrand d'aquèsta ciutat, que a l'estranger ha sapigut colocar el nòm de la pátria a tan gran alsada, obtenint per sos mèrits prèmis de la Escòla de Roubaix, medalla d'òr de la Cambra de Comèrs, y han sigut premiats els seus treballs esposats a Tourcoing, ens sembla oportú què, per qui correspongui, se procuri vèure quin destí se li pòt donar.
L'ilustre enginyer quèfe de la espedició obrera, senyor Sánchez, digué qu'en Grané, a Fransa, seria professor de la Escòla Nacional de Roubaix. Grané, dòncs, deu desempenyar aquèst carreg a Espanya. Debèm nosaltres aprofitarnos dels seus conexements, no permetent que per mires estretes hagim de perdre'l fruyt de nòstre sacrifici.
Es ocasió de que'l ministre de Foment, que lamenta la freqüència ab que succeèx que els obrers espedicionaris no regressen, reforsant axis les aguerrides files dels sabis estrangers, entre'ls quals podria molt ben figurar el nòstre compatrici procuri estudiar el cas, considerant que aquèst ha sigut el que figura còm a mes inteligent d'entre'ls que formen les distintes espedicions, y que, pròcsima la fetxa del seu regrés y devant d'un nègre pervindre, podria donarse el cas de sucumbir a les insinuacions que se li han fet.
Esperèm que'l ministre de Foment s'interessará en axò."

8 de juliol del 2018

Una conferència del navarclí Àngel Grané (09-07-1907)

El Pla de Bages, Any IV, núm.976, 9 de juliol de 1907, pàgina 2.

A la secció "Notícies":

"El nòstre compatrici l'ilustrat obrer N'Angel Grané y Mas, que còm saben nòstres llegidors ha vingut del estranger aont ha completat sos estudis de texits, demá passat dijous, a les nòu de la nit, donará una conferència en l'estatje social del "Sindicat Protector del Treball Nacional" de Barcelona, en la que desenrotllará'l tema "Ensenyansa de texits al estranger.""

25 de març del 2018

Una defunció, una nena malalta, un missioner navarclí a les Filipines i els sembrats (14-03-1914)

El Pla de Bages, Any XI, núm.2949, 14 de març de 1914, pàgines 2-3.

A la secció "Notícies":

"Notícies de Navarcles.- A la edat de 25 anys, ha mort rebuts els Sants Sagraments, la que fou apreciable i virtuosa senyora donya Concepció Grau i Arola, filla del Mas Grau de Sant Jaume de Balenyá (Vich).
Feia tres anys que la finada se havía casat amb el ric hisendat d'aquet poble don Francisco Vila i Solervicens.
La mort de la exemplar senyora ha sigut molt sentida aquí on goçava de generals simpatíes.
Rebí la seva apreciable familia el testimoni de nostre pèsam.
R. I. P.
- Es trova greument malalta la hermosa nena de set anys Josepa Cots i Torras, filla del comerciant de Manresa don Joan Cots.
Fa uns tres anys que la tendre malalta está de pensionista en el Colegi de les Germanes Dominiques de Navarcles.
Está molt ben cuidada i si be el seu estat es de cuidado, no's desconfia de salvarla.
- Molt millorat de la darrera malaltia, l'ilustre navarclí i sabi sacerdot Fra Pere Prat, religiós de la insigne Ordre de Sant Agustí, s'ha embarcat novament cap a les missions de Filipines instalant sa residencia a Manila, havent sigut nombrat Prefecte Apostólic de les Missions del arxipièlac Magallánic.
- Encara que no en cantitat suficient ha plogut, reverdint notablement els sembrats, que presenten un aspecte tot diferent."

19 de març del 2018

Varies notícies de Navarcles (12-08-1915)

El Pla de Bages, Any XII, núm.3363, 12 d'agost de 1915, pàgina 2.

A la secció "Crònica de la comarca":

"Navarcles
Els dies 15 i 16 celebrarém la Festa Major, pro no amb l'espléndidesa i animació d'altres anys, a causa de la pérdua de la cullita del vi, com tampoc ha sigut abundosa la del blat.
No obstant hi haurá dues orquestes, «La Navarclense» per les funcions religioses, concerts i serenates i «Els Forasters», de Manresa, per les diversions de cal Met.
- Un dels números del programa popular que cridará molt l'atenció, és l'Exposició de treballs dels alumnes de l'Escola Popular Catalana, que amb tanta inteligencia com acert dirigeix el nostre bon amic don Esteve Camprubí.
- Ha sigut molt ben rebuda la noticia publicada per EL PLA DE BAGES de que el dia set de setembre es donarán a subasta les obres del camí veinal d'aquesta població a la carretera de Manresa a Basella. Les gestions dels diputats Abadal i Roma, han tingut comentaris d'agraiment.
- Altre testimoni de la manera germanívola amb que son tractats a França els obrers espanyols, ho és un de Navarcles que ha tornat desilusionat de aquell país de la llivertat i la fraternitat. L'obrer de referencia no té pas una paraula d'elogi pel procedir dels nostres amics els francesos.
- Entre altres apreciables families que estiuejen en aquesta població s'hi trova la de Cura tan coneguda i apreciada a Manresa i a Navarcles, on té la Casa pairal.
- Els pagesos, acceptant la ocasió de concorrer a uns cursets de Viticultura i Enologia, patrocinats per la Diputació, i a Manresa per la Cambra Agricola, en número de dèu s'han inscrit a dits cursets que comensarán proximament.
Aquesta és una prova evident de que la classe pagesa vol ilustrarse i salvar els seus interessos.
- Volia parlar-los de la calor, pro crec que ja saben, perque ho troven, que en fa, i en excés."