La Garrotxa: el semanario de Olot, Núm. 1782, 16 de febrer de 1974, pàgina 15.
"Vides exemplars
Srta. Cándida Casanovas
Amb motiu del Segon Aniversari de l’obertura de les
portes de la Llar del Pensionista a la nostra ciutat, hem
cregut oportú, fer ressaltar la tasca meritòria de la seva
Assisten Social Srta. Càndida Casanovas.
La Srta. Càndida Casanovas ens caigué del cel, passant pel poblet del Pla de Bages, prop de Manresa, anomenat Navarcles i la tenim entre nosaltres des de fa
un any i vuit mesos. Tot i estant acostumada a la quietud i a la vida manyaga del seu poble natal, no li costà
gens emmotllar-se al soroll de la ciutat i a la convivència amb dos mil sis-cents jubilats, que ara un, ara l’altre, li pidolen serveis i ajuda.
El complir extrictamen un deure que a un li han confiat, mitjançant una retribució amb pessetes, no és res
de l’altre món ni cap virtut meritosa. És simplement,
limitar-se al compliment d’un contracte establert entre
el que mana i paga i el que obeeix i cobre. És un cas
normal dintre la vida del treball. És un cas de majories
que abasta el noranta-cinc per cent dels que perceben
un sou. Però el cas de la Srta. Càndida, és d’excepció,
perquè surt del terreny de les vulgaritats per prendre
part en el cercle de les excepcions. No es limita al què
els estatuts li senyalen com a norma obligatòria, sinó
que s’excedeix en el seu compliment. Durant aquest
temps de prestació d’Assistent Social entre nosaltres,
ha demostrat un zel i un afany incondicional de complaure a tothom en tot allò que d’ella depèn. Sempre atenta a tot prec, sempre disposada a dar un consell i
sempre a punt de fer una visita domiciliària als malalts
de la casa. Amb el seu caràcter alegre i el seu tarannà
i, a la vegada, amb tota la fortalesa de dona essenyada,
ha fet del seu ofici una missió que en podríem dir de
caire apostòlic.
I és per això, que avui, ens sentim obligats a complir
amb un deure d’agraïment que tenim pendent envers la
seva persona, i plenamente convençuts de que interpretem els sentiments de tots els jubilats de la casa, li dediquem un petit homenatge per mitjà d’aquestes ratlles,
en consideració i reconeixemen els seus mèrits i virtuts.
Que Déu li servi una vida plaenta pel seu propi benestar i a la vegada per a la continuació dels seus serveis entre nosaltres, com fins ara ha vingut regalant-nos
a mans vessades.
Ramón Carreras"
