L'orfeó i el rector del Pont de Cabrianes (16-05-1889)

El Motín: periódico satírico semanal, Año IX, núm.19, 16 de maig de 1889, página 4. 

"En Navarcles (Cataluña) existe un orfeón. El último lunes de pascua celebró una gira, y al pasar junto á la iglesia de San Jaime de Cabrianas, ocurriósele á uno de los socios dirigir la palabra á sus compañeros.

Nunca tal hiciera. Oyóle el cura y salió disparatado hacia él como un cohete, diciendo: 

—Esto es terreno sacro y aquí nadie pronuncia sermones más que yo. 

¡Bien dicho! Tal imprudencia 

ningún páter á bien toma. 

Nunca, ni en serio ni en broma, 

toleran la competencia."

La Coral participa en una trobada de cantaires (01-07-1976)

Sarment. Butlletí del Centre Cultural de Balsareny, núm.6, 1 de juliol de 1976, pàgina 5.

"CORAL SANT ESTEVE: LES NOSTRES ACTIVITATS

La coral Sant Esteve es prepara per a la nova temporada estiuenca amb gran entusiasme, [...]. 

Ja es va dur a terme la primera activitat el passat dia de Sant Joan. Va ésser una trobada de cantaires amb representació de la Coral Joventut Sardanista de Puig-Reig, l'Orfeó Manresa, la Coral de Navarcles i la Capella de Música Burés. 

La diada va tenir un caire d'esplai i va començar amb uns jocs per la mainada i un partit de futbol.

Seguidament es va formar una rotllana per interpretar un seguit de cançons tots plegats mentre es menjava la tradicional coca de Sant Joan. 

Amb "L'hora dels adéus" es va acabar aquesta festa, que servirà de punt de partida per les successives trobades que es faran aquest estiu.

[...]."

Crítiques al cor parroquial i un fabricant explotador (24-04-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.508, 24 d'abril de 1891, pàgina 2.

A la secció "Cartas de fora":

"Navarcles 20 d'Abril de 1891

Amich Director: Tenim aquí una cistella bruta lligada à la pilastra dels coristas de la iglesia, que son de lo més burro que 's puga imaginar. Nos críticas son tramontanayres perque som dels vermells, y ells ¡pobrets! son més negres que una sotana, y sempre val més ser vermell que negre.

Tenim també una fàbrica en aquest poble, que fent [xxx] entre dos personas los telers de nit y de dia, se guanyen de 16 á 18 pessetas setmanals [xxx xxx]. L'amo es molt católich y partidari de la gent d'ordre, però pera escanyar al obrer no n'hi ha de més aficionat que ell, cap.

Si pel próxim Maig aixó no s'arregla y no cantém una llissó llarga als que'n tenen la culpa, estem ben frescos.

Prou per avuy y fins á un altre.

A.G."

Una excursió a Fusimanya, el pont del Molí del Serra i el preu de la carn (16-04-1915)

El Pla de Bages, Any XII, núm.3267, 16 d'abril de 1915, pàgines 2 i 3.

A la secció "Crónica de la Comarca":

"Navarcles 

Encara que sembli una mica tard el donar compta d'una escursió feta el segón dia de Pasqua, creièm que será bó registrarla en les planes de EL PLA DE BAGES. 

Fou la entitat cultural i educativa Escola Dominical, d'aquesta població, la que projectá i verificá una escursió al venerat Santuari de Nostra Senyora de Fusimanya, el segón dia de Pasqua.

Més de cinquanta escrusionistes emprengueren la ruta cap al bonic Santuari passant per Artés, on foren molt ben rebuts pel Reverent Ecònomo mossen Josep Bonet, i nombrosos artesencs. Visitaren la nova i esbelta iglesia i foren objecte de fines atencions que'ls escrusionistes no olvidarán.

Al arribar a Fusimanya el choro de l'Escola cantá amb l'afinació i sentiment artístics a que ens té acostumats, un solemne ofici, al que assistí nombrosa concurrencia.

Després del ofici, els escursionistes per a esperar l'hora del dinar s'esplaiaren per aquells hermosos llocs privilegiats per la Natura.

Cridats a dinar ocuparen els respectius seients, regnant alegria, familiaritat i veritable germanor entre'ls comensals.

L'ápat fou esplèndit. A l'hora dels brindis foren varis els qui en pronunciaren, advocant per la prosperitat de l'Escola Dominical i per freqüencia d'escursions que contribueixen a la cultura, a fer vida i a estrenyar els llaços d'amistat entre els escursionistes.

Ferèm menció, encara que sigui sintetisantlos, dels brindis de don Valentí Gosar, don Mauro Muntaner i el senyor Vicari de Navarcles.

El primer, en un de sos hermosos párrafos, recordá les escursions organitzades per l'Escola entre altres la visita a les fantástiques Coves de Mura, i el artístic i històric Castell de Balsareny, i al trovarnos avui aquí, en aquestes hermoses montanyes que porten el record del bell Montserrat, sentim bategar el cor per la veneració que tenim a la Verge de Fusimanya, a la Regina de Catalunya.

Acabá son patriòtic brindis advocant pel restabliment de la pau d'Europa.

El senyor Muntaner manifestá la seva satisfacció per la prosperitat i engrandiment de l'Escola Dominical, dient que de totes les entitats culturals i educatives a que ha pertenescut, en cap ha trobat la satisfacció espiritual, el respecte mutu, la confraternitat, entre'ls consocis en que se inspira el Cristianisme, i per això hi perteneix i confia a la Escola la educació dels seus fills. Foren molt ben rebudes les manifestacions del senyor Muntaner.

El brindis del senyor Vicari fou un cant i una pregaria a la Verge de Fusimanya per la prosperitat i progrés de l'Escola Dominical que ademés d'instrucció proporciona honrós esbarjo i espandiment als seus socis, i en la que hi vei el camí per l'avenç moral i la regeneració social del poble.

De retorn a Navarcles visitaren Cabrianes, haventlos rebut amb gran afecte el senyor Rector i molts feligresos.

Fou una escursió que ha deixat grat record als que hi prengueren part, per la admirable organització, per la alegria i germanor que regná entre'ls escursionistes.

— El senyor alcalde acompanyat d'alguns importants propietaris han visitat als propietaris dels terrenos on se projecta continuar la carretera i construir el pont sobre el riu Calders, desde Navarcles a la carretera de Vich, demanantlos que cedeixin els terrenos afectats per dita carretera. Els propietaris en atenció a la veritable millora que aixó representa per Navarcles, han cedit els terrenos de la seva propietat.

Ara s'espera amb fonament que'ls senyors diputats provincials farán de la seva part tot lo que puguin per a que l'obra se realitzi lo més aviat millor.

— La carn en aquet poble que es venia a 1'10 pessetes tersa, se ha posat novament a 90 céntims. Aquesta baixa sembla que es deguda a que els carnicers aprecien de diferent manera la actual situació. Sigui lo que sigui, la causa de la baixa ne surten beneficiats els consumidors."

L'Escola dominical, les fàbriques, els carrers i el conflicte per l'impost de consums (05-11-1914)

El Pla de Bages, 5 de novembre de 1914, pàgina 2.

A la secció "Crónica de la comarca":

"Navarcles

El próxim diumenge un gran número de joves que assisteixen a l'Escola Dominical anirán a Balsareny per a fer una visita de agraiment al ilustre Dr. D. Joán Sala, que va fundar aquella floreixen Escola durant la seva estada com a Vicari de Navarcles.

Després visitarán també a don Florenci Fornesa, exmestre-director del coro de dita Escola Dominical.

A la una visitarán el Castell de Balsareny on farán un ápat que dintre de la modestia obrera será ben espléndit. Están preparantse ja per aquella escusió regnant gran entussiasme.

- Gracies a Deu s'han représ els treballs de les fábriques que funcionan normalment, lo qual ha retornat l'alegria a moltes families d'aquesta població.

- Actualment s'están arreglant alguns carrers i engravant carreteres particulars en prestació personal.

- El fallo dictat per l'Administració Económica en la qüestió sobre l'impost de Consums entre el propietari don Valentí Vintró i l'alcaldia, qual fallo fou favorable al primer, ha sigut confirmada per la Delegació d'Hisenda de la provincia, on va recorrer en alsada contra el fallo de la Econòmica el senyor alcalde."

Més detalls sobre el conflicte entre l'alcalde i una coral (24-08-1888)

La Tramontana, 24 d'agost de 1888, núm.376, pàgina 2.

A la secció "Cartas de fora":

"Sant Fructuós de Bajes 21 Agost 1888.

Molt Sr. meu: A vosté que sab cantarlas tan claras á la gent capelluda dirigeixo la present.

[..].

Y deixant apart aquest assumpto. Estich segur que vosté no estigué prou ben enterat de lo de Navarcles, respecte á alló de la societat Lo Panillo y l'alcalde, per quan aquesta autoritat es de las pocas que defensan als obrers socialistas y Lo Panillo está tot format d'esquirols, lo qual vol dir que... no cal dir res més.

Altre dia n'hi ha fará més racció son S. S. y amich.

J.D."

L'alcalde s'apodera del pendó d'una de les corals (03-08-1888)

La Tramontana, 3 d'agost de 1888, núm.373, pàgina 2.

A la secció "Ventadas":

"Comensa a fer molta caló, y á consecuencia de aixó, las sigalas abundan, y á voltas nos son portadoras de noticias molt interessants.

L'altre dia n'entrá una en nostra redacció dihent que'ns portava novas de Navarcles.

—¿Navarcles?—Sí, prop de Manresa.

—Malorum pensarem.

—Donchs té que sapiguer que a Navarcles hi ha una societat coral humorística denominada Lo Panillo, y al alcalde, no li cau be que ab tal Panillo s'hi fassi mitja, es á dir, no vol que cantin.

—¿Y perqué?

—Perque un altre colla, amichs del alcalde, volian cantar las pessas de Lo Panillo més aviat que ell, sens haverlas compradas ni estar autorisats per l'autor.

—¿Y com va sapiguer aixó l'autor?

Las sigalas també li varen dir, y es clar, l'autor enviá un ofici al senyor alcalde dihent-li que la única societat de Navarcles que estava autorisada pera cantar pessas sevas, era Lo Panillo, y allavors l'alcalde determiná que, ja no podian cantar los uns, tampoch cantessin los altres, tant si estavan autorisats com no.

Mes ara ve'l bé. Lo dia de Sant Jaume, Lo Panillo, acompanyat d'una orquestra, fou contractat per lo propietari del manso anomenat Casetas, distant mitja hora de Navarcles, ab motiu de celebrar en Casetas la festa major [del Pont de Cabrianes].

Al tornar de dita festa, coro y orquesta, per despedirse se reunren al local del coro, que es lo café del propietari Isidro Galobart, y allí la orquesta per despido va voler tocar un parell de balls, quan de moment se presenta l'alcalde armat de una carrabina Remington, y apoyat per dos forasters de caras farrenyas, obligá a truere'l pendó del tablado perteneixent al coro, y obligá á la Junta, que immediatament lo portés á la Casa Consistorial. Una volta lo pendó en poder del alcalde, no volgué fer á la Junta del coro cap recibo ni resguardo, alegant que era massa tart, y pax vobis. 

—¿Que potsé hi havia en lo pendó algun lema subversiu?

Al pendó hi havia lo següent: Societat coral humorística Lo Panillo, Navarcles

Potsé l'alcalde no's ficsá ab la a y la n de Panillo y entengué que alló deya Pillo y pensá que era una alusió.

—¿Y cá, tant sabatassas creu vosté que seria l'alcalde de Navarcles?

Qui sab, Mare de Deu;—miri, jo'n coneixia un, que una volta per firmar, en lloch de posar Lucas Gómez, va posar La cagamos."

Homenatge a un vell cantaire (25-05-1967)

SINC: Servei d'Informació Nacional Català, núm.48, 25 de maig de 1967, pàgina 6.

A la secció "En pocs mots":

"A Navarclès s'ha tributat un homenatge a un vell cantaire dels "Cors La Floresta"*, entitat fundada en 1878. L'homenatjat, que es diu Joan Cura, és orb."

*Societat Coral la Floresta: entitat de Sants, Barcelona

Estandard i biografia de la Societat Coral Harmonia Navarclense (02-1934)

 La Aurora, any XLVII, núm.2, febrer de 1934, pp.1-2.

A la secció "Galeries d'estandards i senyeres":

"Harmonia Navarclense" de Navarcles

Fou en l'any 1899 quan una colla de novells cantaires de nostre poble navarclí, vertaders aimants del cant, feiem neixer aquesta entitat amb el nom de «La Trompeta», començant la tasca amb unes caramelles dirigides per l'aficionat cantarie, nostre amic el malaguanyat Jacint Noguera (a) Cristet (q.e.p.d.), després d'haver provat algunes cançons com Les Nacions, Els pagesos i El brindis, s'infiltrava ja la guspira que encenia dintre el cor d'aquells joves cantaires l'idealitat del nostre gran Clavé, començant a assaijar ses obres amb el primer mestre de música en Francesc Vallés qui començà amb De bon matí.

També en seguiren d'altres i després d'uns anys fou substituït pel gran mestre comopositor en Jaume Reguant. L'any 1904 dits cantaires sentiem la necessitat de reglamentar-nos i canviar el nom de «La Trompeta» pel de «Harmonia Navarclense»; i per a seguir més d'aprop les petjades del mestre Clavé entrem a les files de l'Associació Euterpense dels Cors de Clavé, i aquí comença la gran tasca envers l'ideal claveriá.

Posem en estudi, junt amb nostre mestre Reguant, les grans obres de Clavé Gloria a España, Els nets dels Almogavers, La maquinista, Les galas del Cinca, Els pescadors, Al mar, Les flors de maig, Els xiquets de la vall i altres, s'organitzen vetllades, actes benèfics i expedicions de les que nostre poble pot guardar-ne bell record; faltava no obstant per a escampar amb fermesa l'ideal, per a enlairar arreu nostres cants i aixecar nostra bandera, faltava doncs l'estandard, i al retorn de l'expedició a Madrid de l'any 1905, els mateixos expedicionaris amb l'ajut de tots els socis en general, en costejaren un que fou inaugurat el dia 15 d'agost i per a que la festa resultés amb el major esplendor possible, sigué contractada la Banda del Regiment d'Albuera, pel concert que fou executat per nostra secció coral acompanyada de varies societats de nostra comarca; fou dirigit per l'incansable J. Reguant ja que amb sa batuta portem arreu nostres cants, així es veu com a l'any 1907 som guanyadors d'un premi en el concurs de cors de Manresa.

Després d'ell, vingué el bon mestre Josep Bailina, i a l'any 1908 veiém sortir de les files dels cantaires al jove mestre, deixeble de Reguant, en Valentí Bosch, el qual podem dir que sa batuta encare avui ens dirigeix, sa tasca envers el cant podem entendre que no ha estat senzilla puix que, a més d'haver portat amb èxit a nostra secció coral per pobles i ciutats, el veiém a l'any 1910 dirigint a nostra secció orfeónica, composta de 80 cantaires; i al maig de 1917 treuren ja grans profits, puix que obtingué amb dita secció, en el grandiós concert orfónic fet al poble de Puig-reig, un sorollós éxit; també al mes de setembre de 1917, fou premiada nostra secció al concurs d'orfeons celebrat a la ciutat de Manresa, i d'altres per l'estil.

Una de les festes que cal remarcar, fou al mateix any 1917, al rendir homenatge al nostre gran Clavé, fou el primer poble de la comarca de posar una lápida amb el nom del gran mestre a la plaça que es deia del Llobregat, la que fou costejada pel digne Ajuntament; prenent-hi part moltes societats corals i la Junta de l'Associació Euterpense dels Cors de Clavé amb son President senyor Capdevila, President Honorari de la societat coral «Harmonia Navarclense».

Aquesta entitat posseeix el magnífic local que té de propietat al carrer de Creixell, 22, on han estat i seran ben rebudes totes les entitats que vulguin visitar-nos.

Nostre arxiu compta amb gran nombre de guardons en concursos, actes, etc., quina enumeració faria interminable aquesta biografia.

Si podém dir, companys cantaires, que havem fet labor, no per aixó és acabada nostra tasca, sino que devém sembrar la cultura amb nostres cants i amb nostra escola devém escampar les doctrines de nostre mestre per arreu i així paseijarém triomfants per les esferes de la vida, bó i cantant:

¡Gloria al músic i poeta!

¡Gloria a nostre Anselm Clavé!

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

AVIS

Preguém amb el major interés, una vegada més, que totes aquelles entitats corals que encara no ho hagin fet, ens remetin quan més aviat millor, una fotografia del seu estendard i una curta biografia de la fundació i actuació del cor a fi de no haver d'interrompre la publicació de la «Galeria claveriana» que vením insertant a cada número del nostre present portantveu La Aurora.  

Un concert de l'orfeó del Pont de Vilomara (01-10-1915)

Bages Ciutat, 1 d'octubre de 1915, pàgina 2.

A la secció "Noves":

"Concert.- L'Orfeó «L'Unió» de Pont de Vilomara fará diumenge próxim una excursió a Navarcles per a donar un Concert Popular en el «Café Met», executant composicións del mestre Morera, Ventura, Clavé, Serra, Mas i Serracant i Lamote.

El concert comensará a les 4 de la tarde."

Festa, casaments, defuncions i matança del porc (14/10/1927)

El dia grafico, Año XVI, núm.4484, 14 d'octubre de 1927, pàgina 13.

A la secció "Información general de Cataluña":

"NAVARCLES

SOLEMNES FESTEJOS CON ASISTENCIA DE LAS AUTORIDADES

El pasado martes se celebraron los anunciados festejos con asistencia de las principales autoridades de la provincia, que fueron recibidas por el Ayuntamiento, todas las Sociedades en general y niños de las escuelas con sus respectivos maestros.

Al descender de los coches fueron ovacionados por el pueblo en masa; luego, el capitán general pasó revista al somatén y seguidamente se dirigieron a la iglesia parroquial, donde fué cantado el Tedéum por la capilla de la misma, concluyendo S. I. [Señoría Ilustrísima = el bisbe] con solemne bendición.

A las cinco y cuarto se efectuó la bendición y colocación de las primeras piedras, una destinada a matadero y otra para la traída de aguas. En el mismo sitio, por el coro "Armonía Navarclense", fué cantado el "Gloria a España" a toda orquestafi [sic] acompañado de la banda del batallón de Montaña.

Después se dirigieron a las Casas Consistoriales, donde se sirvió un espléndido lunch; fué presidido por el capitán general, don Emilio Barrera, teniendo a su derecha al obispo de la diócesis, don Juan Perelló; gobernador civil interino, rector de la Universidad, señor Díaz; presidente de la Audiencia, señor Lassala, y a su izquierda, al alcalde, señor Sala; diputado provincial en representación de la Diputación señor P. de Argullol; director general de Primera Enseñanza, en representación del ministro; cura párroco, señor Sebastián Boscas [sic: Toscas]; juez de Primera Instancia, señor Carmelo Izquierdo, y demás autoridades junto con unos trescientos comensales.

Al descorcharse el champán pronunciaron elocuentes brindis el alcalde, señor Sala, y el capitán general, señor Barrera, siendo ambos muy aplaudidos.

Después del lunch, las autoridades se dirigieron a la Unión Patriótica, donde se celebró una lucida recepción.

Al salir de la Unión Patriótica, las autoridades se dirigieron a la plaza del general Prim, donde estaban ya los autos esperando para el regreso.

Las personalidades oficiales fueron despedidas con grandes ovaciones por la muchedumbre.

—El próximo domingo contraerá matrimonial enlace el distinguido y conocido joven de ésta don Isidro Prunes con Carmen Franch.

—El pasado miércoles se celebró el entierro de una niña hija de nuestro estimado amigo Antonio Soldevila, al cual testimoniamos nuestro más sentido pésame.

—El domingo por la tarde tuvo lugar la ceremonia del entierro de Ramón Bosch Serra, encargado durante muchos años de la sección de cerrajería de la fábrica de tejidos de don Francisco Vives.

—Es esperada en breve la visita del padre Vallet para efectuar ejercicios espirituales y una conferencia pro-conversión antiblasfema.

—Esta semana empezará la matanza porcina.—C."

Pasqua, un míting i el nunci del Papa (21/04/1928)

El dia grafico, Año XVII, núm.7617, 21 d'abril de 1928, pàgina 12.

A la secció "Información general de Cataluña":

"EXCURSION — VARIAS 

Navarclés, 19.—Con gran animación y alegría se celebraron las fiestas de Pascua, aunque a causa del tiempo no salieron las "collas" que hubieran salido. También tuvieron mucho éxito los programas de cine y varietés en los locales Armonía Navarclense y cine Net [sic: Met]. 

—El pasado domingo tuvo lugar un mitin organizado por la "Unió de Rabasaires de Catalunya", tratando temas de gran interés y aprobando algunas proposiciones presentadas por la "Unió", que serán elevadas al Gobierno para su aprobación. 

—El día 18 fué saludado, por la mañana y por la tarde, a su paso por la carretera de Vich el nuncio de su Santidad, siendo mucho el gentío que acudió junto con las autoridades eclesiásticas.—C."

Una festa de la Societat Coral Harmonia (18-02-1931)

El dia grafico, Año XX, núm.4506, 18 de febrer de 1931, pàgina 12.

A la secció "Información de Cataluña":

"NAVARCLES

NOMBRAMIENTOS

Navarcles, 14.—La sociedad coral Armonía Navarclense ha nombrado presidente y socios honorarios de la misma, respectivamente, á los señores don José Capdevila Ventosa, don B. Luis Mestre, don Jaime Ferrer Cabra y don José Abellá Sastre.

La entrega de los respectivos títulos tuvo lugar el día 15 del corriente, segundo día de la fiesta mayor, constituyendo una sincera demostración de aprecio dedicada á los señores citados. Durante el acto de referencia debutó nuevamente la sección coral de la misma sociedad con "La Maquinista", del inmortal Clavé, acompañada de la orquesta Fatxendes, de Sabadell."

Carta al cor de Navarcles (II) (15-12-1921)

Acción cooperatista, Año 2, No.30, 15 de desembre de 1921, pàgina 3.

"Cartes descloses II

Als meus amics del chor de Navarcles

Vos saludo afectuós i passo a l'objecte de la present.

Vos deia l'altre dia, que l'immortal cantaire de les multituts, En Clavé, treballà per la lliberació integral de l'obrer, procurant-li una superior cultura i a la vegada un millorament econòmic, sens que per a conseguir aqueix millorament recomanés recórrer a mitjans de violència i de coacció, per lo gens pràctics per a l'emancipació social de la classe proletària.

I en comptes d'estridencies, radicalismes i accions directes, al us d'avui, En Clavé va creure acertada una orientació més eficaç, més positiva i segura.

Ell veia que la classe burgesa es defensaria are i sempre dels atacs per l'acció directa (amb tot i ell reconèixer que al món tot lo de tots és per a tots, ço és, que la riquesa no te d'ésser patrimoni d'uns aprofitats que no la produeixen) i cremaria fins el darrer cartutxo, com és natural; ell vèia que l'obrer, en una lluita tan desigual, seria una víctima estèril, perquè no tenia més que la raó: li mancava la força, que és l'arma més terrible avui per avui.

Ell vèia que la riquesa que l'obrer produeix per compte del patró, no anava íntegra al poble consumidor, sinò que era ratoneijada per l'intermediari, que sens exposar-se a pèrdues i sens ésser una roda indispensable en l'engranatge social, era una rèmora, un parassit eliminable.

Per a desfer-se d'aquesta rèmora social i per elintinar aqueix parassit, ell no vèia altre mitjà que l'unió dels treballadors per a fer compres al engrós i directes al punt de producció.

Per això fundà Cooperatives de consum i dedicà ses energies a propagar l'ideal cooperatista, que, amb l'art musical popular, eran la seva obsessió.

En Clavé anava a la transformació per un camí planer, segur i eficaç. Tot cantant, o tot pesant mongetes, ell congregava als obrers, els agermanava i els preparava per a una revolució pràctica que construís el palau del Progrés, Virtut i Amor, damunt les ruïnes de la regressiva, degenerada i fratricida societat actual. ¿Veieu, amics navarclins, perquè era cooperatista En Clavé?

Jo, com vos deia el primer dia, soc un fervent admirador del sociòleg pràctic, quals petjades seguiu vosaltres, tot fent art i pàtria; per això vos parlo amb tan amor i entusiasme de l'obra d'En Clavé.

Vosaltres, com a continuadors de la seva obra, teniu l'estreta obligació moral de practicar les seves doctrines d'una manera integral.

Ell no era revolucionari de «Star», sinó de batuta; ell no era economista de tribuna, sinò de pràctica; ell no odiava als de dalt, ni afalagava als de baix, emprò ell tenia com a enemic al qui, sens ésser de baix ni de dalt, viu a expenses de tots.

Vosaltres, instintivament, tambe considereu com a enemic comú al intermediari, que ven adulterat i car lo que'ls productors li porten a casa en bon estat. Doncs uniu-vos, feu compres al engrós i elimineu als intermediaris.

Volgueu comerciejar directament amb el productor, i aixís, sense esforç, realitzareu el primer pas per a la transformació social, vos emancipareu de l'explotació més odiosa, i a la vegada salvareu al obrer del camp, que és la primera víctima dels acaparadors i botiguers.

E. CLARENA

(De la Coop. «La Formiga»)

St. Vicens de Castellet, 3-11-21.

Carta al cor de Navarcles (I) (15-10-1921)

Acción cooperatista, Año 2, No.26, 15 d'octubre de 1921, pàgina 3; .

"Cartes descloses I

Als meus amics del chor de Navarcles 

Ens vàrem veure per primera vegada a la reunió de la F. [Federació] Comarcal de Cooperatives de Manresa [creada el 1921]: ens vàrem compendre i ens vàrem fer amics. ¿Amics? Sí; fa anys que'n som d'amics: perquè al món ne tenim molts, encare que les circunstàncies no'ns han donat lloc a dir-nos-ho.

I la nostra amistat la va palesar el fogós parlament dels companys Gardé i Caballeria de la Federació Regional.

Mentres ells parlaven, jo, al costat vostre, observava i admirava la bona impressió que, com a mí, vos produïen ses declaracions, i allí vaig descubrir-ros... Ereu uns amics anónims, inconeguts; peró, amics, per un Ideal que'ns agermana, un emblema que'ns anardeix, una bandera que'ns aixopluga: «Tots per un, i un per tots».

Mes, vosaltres sou cantaires, sou admiradors del nostre immortal Clavé, i jo també ho soc un admirador del que un jorn congregava als seus companys de treball, els encaminava cap a les regions del Art, els feia sentir un deliri de Progrés, Virtut i Amor, tot pregonant les glòries del Treball al recabar per a l'obrer un lloc en el banquet del món.

No crec convenient parlar-vos de la tasca meritíssima d'educació social del fundador dels chors catalans.

I no ho crec convenient, perque seria una tontada imperdonable volguer-vos fer sentir un amor a un Art i admiració per un home, a qui ja venereu i emuleu anys ha.

Emperó no tots els vostres amics cantaires coneixen amb tota la intensitat la gran obra d'emancipació social d'En Clavé.

Ell procurava l'emancipació de l'obrer baix molts aspectes: Amb les «Flors de Maig», li relinava el sentiment; amb el «Bon Matí», li feia sentir la Natura; amb «Els Nets dels Almogavers», li infiltrava l'amor a la Pàtria; amb «La Marsellesa», li donava tremp a l'ànima, i amb «La Maquinista li deia: que és lo pa de la família —la suor del vostre afany—i els timbres més honrosos—són els timbres del treball.

I el gran Clavé era més pràctic.

Ell créia que cantant se formava l'ànima, se li donava educació, mes ell sabia que els obrers no podien viure sense menjar, i que l'emancipació del treballador havia d'ésser integral, ço és de l'esperit i del cos, i per això fou un dels primers cooperatistes de nostra terra. Ell ja en aquell temps propagava l'Ideal cooperatista com a únic capaç de redimir al obrer en l'aspecte economic, i tant considerava compatible aqueix Ideal amb l'Art musical, que arriba a creure que eren el complement l'un de l'altre.

I fundà Cooperatives, i fundà chors, i a ambdós institucions s'entregà de cos i ànima, bregant tota sa vida contra l'indiferentisme dels seus companys de treball, que no comprenian al precursor de les doctrines redemptores del proletariat.

¿Per què ho era de cooperatista?

Ja us ne parlaré.

E. CLARENA

(De la Coop. «La Formiga»)

S. Vicens de Castellet, 21-9-21"

Navarcles i la Lliga de la Perseverança (06-12-1927)

Gazeta de Vich, núm.3342, 6 de desembre de 1927, pàgines 6 i 7.

"Avinyó 

La diada d'Exercicis parroquials, ab motiu de la creació d’una subdelegació de Perseverancia, que anunciàrem en eix periódich pel dia 27 del prop-passat, resultà verdaderament solemne y espléndida. Hi cooperaren nombroses representacions. De Sallent presidides per Mossèn Miquel Fitó, nostre ex-vicari [i també de Navarcles]; de Navarcles per llur Sr. Rector, Mossèn Sebastià Toscas; d’Horta per Mossèn Felip Tarrés, párroco; de Sta. Eugenia de Relat, també ab son estimat Sr. Rector. N’hi assistiren també de Sta. Maria y Sant Joan d’Oló, de Cornet y Serrahima. A les 8 missa de Comunió General celebrada per nostre digne Sr. Rector, Mossèn Jaume Vilaró, que per sa veu afónica, tingué de fer la plática preparatoria el predicador del Sant Novenari d’ànimes, la conclusió del qual s’esqueya en aytal diada. Tres sacerdots distribuiren el Pa d’Angels a més de 500 persones, apesar d’haverse distribuit en comunións particulars a unes 350. El chor de Filles de Maria, ab la cooperació d’exercitants vinguts de Sallent y Navarcles, cantaren devots motets eucarístichs.

Ab una incontable concurrencia tingué lloch l’esmorçar de germanor a la plaça pública, juntatshi individuus de totes les classes socials, regnant admirable armonía y satisfacció indescriptible.

El chor de Filles de Maria parroquial ab els esmentats elements de Sallent y Navarcles, cantaren la Missa de la Mare de Deu de Nuria, en la missa major, oficiant el Sr. Vicari, Mn. Lluis Pujol.

La fama dels oradors que havían de dirigir la paraula en l’acte de propaganda pro Exercicis parroquials, reuní a nostre plaça major una gentada tal, que no baixarían pas de 3000 les persones desitjoses d’escoltar els parlaments que aquells havían de desgranar en la tribuna, al efecte aixecada en dita plaça. Aytals oradors eren el Sr. Joaquim Busquets de l’Escala, el Sr. Prat, advocat de Manresa, Secretari de la Lliga de Perseverancia de dita ciutat, y el Sr. Comas, Notari president de la Lliga també de Manresa.

El Sr. Comas demostrà ab gran eloqüència lo molt bo que era practicar exercicis espirituals tancats per tranquilisar conciencies, famílies, pobles y nacions. El Sr. Prat demostrà admirablement ço en que consisteixen els sants Exercicis en complert recolliment. El famós Sr. Joaquim Busquets de l’Escala explicà la seva admirable conversió a la verdadera fe, deguda al Sants exercicis practicats a Banyolas. Al explicar la duresa y dolenteria del seu cor y enteniment y el milagrós cambi verificat pels sants exercicis, commogué de tal manera a aquells milers d’oyents, que hauriau vist com rodaven cara avall les llàgrimes de la gran majoria que, ab el cor enternit, escoltaven una narració tan certa, tan prodigiosa, tan commovedora y tan sincera.

El Rnt. Rector de Navarcles, finalment, en nom propi y de nostre Sr. Rector, que, com hem indicat, se trobava impossibilitat per ferho, demostrà el profund agrahiment y donà les gràcies als Srs. oradors y al públich per sa assistència, felicitant ben de cor a la nova subdelegació de la nostra parròquia. L’espayosa plaça resonà ab els xardorosos y espontanis aplaudiments de la moltitut allí reunida, palesant sa alegría y satisfacció per haver pogut presenciar uns actes de tanta ensenyança y verdadera cultura. Doném la nostre més sencera felicitació als Exercitants d’Avinyó pel brillantissim éxit de la gran diada.—Ll. P."

Festes de la consagració al Sagrat Cor de Jesús i de la inauguració del pont de Sant Benet (11-07-1922)

Gazeta de Vich, Any XIX, núm.2500, 11 de juliol de 1922, pàgines 5 i 6.

A la secció "Crònica":

"Navarcles 

Seria cosa entretinguda el fer esment en les planes del periódich de cada una de les moltes festes que durant l'any se celebran ab tota solemnitat en la nostra parroquial, breçol rialler del Pla de Bages.

Pero, encara que enemichs de ostentacions y propagandes exagerades, volem consignar avuy, com aconteixement notable, la grandiositat dels actes celebrats en la mateixa, durant els dies 30 de Juny, 1, 2 y 3 Juliol, ab motiu de la solemne entronisació de Cristo Rey en nostra casa payral del Consistori, Visita Pastoral y benedicció del nou Pont de Sant Benet.

L’Excm. Prelat Dr. Munoz, qui presidí tots els actes, fou rebut y obsequiat per les autoritats y poble de Navarcles ab tot l'entussiasme y noblesa que’s pot demanar, vegentse també acompanyat, en aquestos dies, del digníssim Sr. Arxipreste de Manresa Dr. Alabem, de les distingides famílies Comte de Caralt, Marqués de Villamizar, Puig y dels Srs. Monegal, Creixell diputat a Corts, Tinent Coronel y Auxiliar dels sometents de Manresa, Ajuntament y clergue de Navarcles y del veynat.

Els carrers y places de la població eran talment un hermós enfilall de coloraynes, escuts del Sagrat Cor, y banderes catalanes, onejant també al cim de les Cases Consistorials la bandera Pontifícia al costat de la Catalana y Espanyola.

Dos archs solemnes ab inscripcions precises al Sagrat Cor de Jesús, al Excm. Prelat y al diputat Sr. Creixell, donavan entrada a les places d’en Clavé y del Comú.

Y concretantnos als actes preferents de la entronisació verificats el diumenge, podem afirmar que’l poble de Navarcles, preparat degudament per la paraula fogosa y entussiasta del Dr. Ordeig, no desmeresqué en lo més minim davant les moltes entronisacions celebrades en les parròquies més piadoses de la Plana.

Fou la nota més conçoladora al matí el veure la llarga filera d’homens que s’obrian pas entre la multitut tot acostantse a la Sagrada Taula, per rebre al bon Jesús de mans del seu Prelat. Vuyt motets Eucaristichs diferents foren cantats pel chor de noyes ab gust y afinació com sempre.

Després de l’Ofici de mitx Pontifical, l’Excm. Sr. Bisbe ab tota la comitiva de personalitats distingides anà a benehir solemnement y ab les ceremonies rituals el nou Pont de St. Benet, obra magestuosa de ciment armat sobre’l riu Llobregat.

En la funció de la tarde, el Trissagi, original de Mossèn Potellas, acompanyat d'armonium y corda, y executat a veus mixtes per la capella parroquial, resultà d’un efecte grandiós.

Després d’unes parrafades florides y encoratjadores del Dr. Ordeig, y benehida pel Rdm. Prelat la imatge del Sagrat Cor de Jesús, com també els petits quadrets destinats a cada família, eixí la processó imponent, acompanyant magestuosa per carrers y places y sobre pedestal riquissim la magnífica imatge, ofrena generosa del meteix Prelat, y alternant el poble ab l’orquesta el cant triomfal de «Cristo venç.»

L’acte oficial de consagració del poble de Navarcles al Sagrat Cor de Jesús, fet en la casa del Consistori per nostre dignissim batlle, Sr. Valentí Vintró, fou sublim y enternidor.

Acabat aquest, nostre Excm. Sr. Bisbe, revestit de Pontifical, y desde la balcona de la casa Comunal, dirigí encomiat la seva paraula apostòlica a les multituds congregades a la Plaça, exhortant als fills de Navarcles al amor del seu Rey Cristo Jesús, acabant per donar una forta abrassada de joya y agrahiment al Sr. Batlle, y estrenyent ab ella a tots els navarclins.

Seguidament fou cantat a tota orquesta per l’Orfeó parroquial un valent himne al Sagrat Cor de Jesús, compost expressament per aquest acte, y que fou repetit a instàncies del meteix Prelat.

Al vespre y en obsequi a nostre volgut Pastor y demés personalitats, els elements de la Escola Dominical de la parròquia donaren al ayre lliure una vetllada escollida de cants, jochs y poesies que foren la delicia del públich y en especial del Excm. Dr. Munoz, qui en feu un delicat elogi en frases espurnejants de joya.

En resúm, una festa plena y acabada, que deixarà un bell recort.

Sigui la enhorabona pel dignissim Sr. Ecónom, Mossèn Joan Guix, qui treballant ab zel y vencent obstacles, s’ha guanyat el poble de Navarcles pel Cor Sacratissim .de Jesús.—X."

L'Armonia a la concentració claveriana de Manresa (07-09-1968)

Suria: semanario informativo y literario, Año XVIII, núm.872, 7 de setembre de 1968, pàgina 8.

"Concentració Claveriana

Manresa visqué el passat dissabte dia 31 d'agost, amb motiu de la Festa Major, dues hores de fervor claverià amb la concentració de 25 masses corals que prengueren part en el cinquè gran concert de conjunt. 600 cantaires ocupaven l'escalinata de l'església de Crist Rei, que oferia un impressionant aspecte, essent rebuts amb molts aplaudiments amb llurs estendarts pel nombrossissim públic que emplenava de gom a gom tota l'esplanada i carrers circundants.

Presidien l'acte les dignissimes autoritats i representants de la molt il·lustre Federació de Cors de Clavé, amb el president senyor Capdevila, executant-se baix l'experta direcció del mestre J. M. Descarrega, "Salut als cantors", "Jovenívola" i "Cant a la vinya" a veus soles i amb acompanyament de la Banda Municipal la sardana "Manresa", "Les flors de maig", "La maquinista" i per últim "L'Empordà", essent totes molt aplaudides creixent encara més al finalitzar quan els cantaires enarbolaven llurs barretines i els estendarts feien la salutació de despedida.

Tot seguit, reunits en un local on no hi mancaven refrescs de totes classes gentilment cedits, foren imposades llaçades commemoratives a tots els estendarts pel senyor Climent Roca, tinent d'alcalde de la Ponència de Turisme i Esports de l'Excm. Ajuntament de Manresa, que feu un eloqüent parlament al que contestà el senyor Capdevila amb frases d'agraïment i exaltació a l'acte celebrat.

Cal remarcar que poc abans del concert en el saló d'actes de l'Ajuntament fou imposada al senyor alcalde Ramón Soldevila i Climent Roca, la medalla de Soci d'Honor de la molt il·lustre Federació, pel seu ferm fervor claverià, acta que se'ls fou llegida l'any anterior. Al fer tal ofrena el senyor Capdevila pronuncià un llarg parlament, al que contestaren molt reconeguts els que rebien tal distinció. En conjunt, un acte que enlaira la trilogia de Progrés, Virtut i Amor, lema de les Societats Corals, deixat pel seu fundador J. A. Clavé.

Relació de Corals que hi prengueren part: "Escodines", "Sant Josep", "Ateneu Cultural" i "Unió Manresana", de Manresa; "L'Aroma Gironellense"; "L'Unió Berguedana"; "L'Unió", de Puigreig; "Cantaires Navassencs"; "La Nova Armonia", de Sallent; "L'Estrella", de Sant Vicenç de Castellet; "La Verbena", de Sant Joan de Torruella; "La Llanterna", de Súria; "Els Bons Companys", de Catllús; "L'Armonia", de Navarcles; "La Vilomarenca", de Pont de Vilumara; "La Lira", de Viladecans; "El Ciervo", "Talia", "L'Industrial", "Estrella Dorada", "La Lírica Sabadellense" i "Centre Sabadellenc", de Sabadell; "La Vinya", "La Papellona" i "El Montseny", de Sants (Barcelona). — P. i P."

La coral Estrella a Burgos (06-08-1906)

Diario de Burgos: de avisos y noticias, Año XVI, Número 4708, 6 d'agost de 1906, pàgines 1 i 2.

El 1906 l'Associació de Cors de Clavé va visitar Burgos, on es va celebrar un gran festival:

"Los Coros de Clavé en Burgos

[...].

Los estandartes

De las numerosas sociedades corales que se hallan federadas bajo el estandarte de la Asociación Euterpense de los Coros de Clavé, se hallan representadas en Burgos treinta, compuestas algunas de ellas de dos secciones, trayendo 24 estandartes, que, como de costumbre, se hallan depositados en el domicilio de las autoridades, centros y personas conocidas de la població.

El total de coristas se acerca á 400, pero los efectos del largo viaje que acaban de realizar se han dejado sentir, [...].

He aquí la lista de los estandartes, y de las personas y centros en cuyos domicilios se hallan custodiados.

[...].

La Estrella de Navarcles.- Sr. Gobernador militar.

[...].

[...]."

Una coral de Manresa ve a Navarcles a fer la "cacera grossa" (21-11-1904)

El Pla de Bages, Any I, núm.204, 21 de novembre de 1904, pàgina 2.

A la secció "Notícies":

"Ahir surtiren a fer la tradicional Cassera grossa les societats corals de "Sant Josèp" y "La Unió Manresana" y la "Antiga Societat Aucellera".

Els primers anaren al veí pòble de Salellas; els segons a Navarcles y els aucellistes a una casa de pagés del terme de Sant Joán de Vilatorrada.

Cap al tart retornaren a Manrèsa recorrent els principals carrers y plasses acompanyats d'airosa música y dirigintse als respectius domicilis en mitj de gran animació y gatzara de la gent menuda."