Donatius per a les víctimes del feixisme (25-12-1936)

Acción cooperatista: órgano de la Federación Regional de Cooperativas de Cataluña, Año 16, No. 712, 25 de desembre de 1936, pàgina 2.

"Subscripció pro víctimes del feixisme 

[...] 

Obrera de pa «L'Económica», Navarcles (entitat) . . . . 100'00 [pessetes]

Id. íd. [Obrera de pa «L'Económica», Navarcles], recaptació socis . . . . 42'00 [pessetes]

[...]"

L'Econòmica al Congrés de la Federació de cooperatives (12-08-1938)

Acció cooperatista, Any 18, Núm.795, 12 d'agost de 1938, pàgina 2.

"Les tasques del Sisè Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya

Credencials rebudes segons dictamen de la Ponència

[...].

Econòmica de Tot Consum, Navarcles, Genís Cililles i Josep Serra.

[...]."

El Consell Superior de la Cooperació aprova el Sindicat agrícola (26-06-1936)

Acción cooperatista, Año 16, No.686, 26 de juny de 1936, pàgina 2.

"Consell Superior de la Cooperació 

RELACIO DE LES SOCIETATS PRESENTADES A L'APROVACIÓ DEL PLE CELEBRAT EL DIA 16 DE JUNY DEL 1936

[...].

Sindicats Agrícoles. — [...]; Sindicat Agrícola de Navarcles y Sección de Crédito, Navarcles; [...].

[...]."

El Consell Superior de la Cooperació aprova la cooperativa de pa L'Econòmica (02-08-1935)

Acción cooperatista, Año 15, No.639, 2 d'agost de 1935, pàgina 4.

"Relació de les societats proposades a l'aprovació del ple del Consell Superior del dia 15 de juliol del 1935

Cooperatives de consumidors. - [...]; Cooperativa obrera de Pa «L'Econòmica», Navarcles; [...].

[...]."

La cooperativa L'Econòmica al Congrés de la Federació de cooperatives (12-07-1935)

Acción cooperatista, Año 15, No.636, 12 de juliol de 1935, pàgina 5.

"La Reunión General Extraordinaria

El dia 29 del pasado mes, por la mañana, en el mismo local donde se celebraron las sesiones del Congreso, tuvo lugar esta reunión general extraordinaria de las cooperativas de Cataluña, en la cual se trataron los dos asuntos anunciados previamente con el éxito que ya todos suponíamos.

Presidió dicho acto el Comité ejecutivo de la Federadón, asistiendo los siguientes delegados, representando a sus respectivas entidades: [...]; «L'Econòmica», Navarcles, José Padrós y Luis Cubilles; [...].

[...]."

La cooperativa de pa s'uneix a la Federació de cooperatives (27-04-1934)

Acción cooperatista, Año 14, No.573, 27 d'abril de 1934, pàgina 2.

A la "Sección federativa":

"Federació de Cooperatives de Catalunya 

REUNIO DEL COMITE EXECUTIU DE 11 D'ABRIL DEL 1934

[...].

És admesa la Cooperativa «L'Econòmica de Pa», de Navarcles.

[...]."

La cooperativa de Navarcles s'uneix a la Federació de cooperatives (11-11-1932)

Acción cooperatista, Año 13, No.497, 11 de novembre de 1932, pàgina 3.

A la secció "Sección federativa":

"Federación Provincial de Cooperativas de Barcelona 

SESION CELEBRADA EL DIA 20 DE SEPTIEMBRE DE 1932

[...].

La «Unión de Cooperadores de Navarclés, solicita el alta en esta Federación, siéndole concedida por cumplir los requisitos reglamentarios.

[...]."

Suport a la creació d'una cooperativa de consum (09-09-1932)

Acción cooperatista, Año 13, No.488, 9 de setembre de 1932, pàgina 4.

A la secció "Secció federativa":

"Federación Provincial de Cooperativas de Barcelona 

SESION CELEBRADA EL DIA 31 DE MAYO DE 1932

[...].

El compañero Campos [de «La Flor de Mayo»] da cuenta del acto celebrado el dia 29 [de mayo] en Navarcles, al que asistió con el compañero Rovira, de la Sección de Propaganda, acto el cual tenía por objeto la creación de una cooperativa de consumo en dicha localidad.

[...]."

Un acte de propaganda cooperativista (03-06-1932)

Acción cooperatista, Año 13, No.474, 3 de juny de 1932, pàgina 3.

A la secció "Sección federativa":

"Acto de propaganda en Navarcles

De inmediato efecto favorable será, sin duda, el importante acto de propaganda que a instancia de la comisión organizadora de la «Unión de Cooperadores de Navarcles», en este pueblo tuvo lugar el próximo pasado domingo.

En el gran salón del cine que funciona dentro del local de la Sociedad Coral, y con un lleno que rebasó los deseos de los entusiastas organizadores, dió principio el mítin de afirmación cooperatista a cargo de los infatigables compañeros Juan Rovira y Francisco Campos, quienes una vez presentados al público por el joven e inteligente amigo Andrés Torre, pasaron a ocupar la presidencia.

Tanto Rovira como Campos, felicitaron efusivamente a los que, venciendo la incomprensión y al mismo tiempo la desconfianza que motivaron con su poco acierto los dirigentes de otras cooperativas que ya existieron en la localidad, avanzan persuadidos por la elocuencia de la obra que no puede fracasar, siendo por tanto los hombres los causantes de sus mismas desventuras y los que verdaderamente fracasan cuando no sirven para realizar cosas que redundan en bien de la colectividad.

De una manera sencilla y precisa que fué acogida con claras demostraciones de aprobación, expusieron nuestros camaradas los principios de la Cooperación y la humana finalidad que persigue, deduciendo las características que deben revestir nuestras cooperativas de cuyo éxito o contratiempos nadie puede evadirse, puesto que en ellas todos tenemos los mismos deberes y derechos.

Entre otras acertadísimas exposiciones, se hizo resaltar lo que puede la voluntad y el entusiasmo de los hombres fuertes en ideas sanas, y después de algunos prudentes consejos para los iniciadores de la obra, terminó el acto siendo muy aplaudidos y felicitados los oradores.

Fué visitado el local en donde se piensa montar la sección de ventas y, aprovechando toda ocasión, los visitantes no dejaron de explicar y orientar sobre el asunto.

Al emprender el regreso fueron cariñosamente despedidos los activos representantes de nuestra organización."

El sindicat agrícola a l'Assemblea de cooperatives catalanes (15-11-1921)

Acción cooperatista, Año 2, No.28, 15 de novembre de 1921, pàgines 1 i 2.

"Con un brillante éxito se celebra la Asamblea Regional de Cooperativas Catalanas

Como estaba anunciado, el día 30 del pasado Octubre, se celebró la Magna Asamblea Regional de Cooperativas Catalanas en el histórico Salón de Ciento del Ayuntamiento de Barcelona. 

El acto resu1tó una verdadera manifestación cooperatista, tanto por el gran número de delegados que asistieron a la Asamblea, como por los asuntos debatidos.

[...].

Estuvieron representadas las siguientes entidades:

[...]; Sindicat Navarclí; [...].

[...]."

Carta al cor de Navarcles (II) (15-12-1921)

Acción cooperatista, Año 2, No.30, 15 de desembre de 1921, pàgina 3.

"Cartes descloses II

Als meus amics del chor de Navarcles

Vos saludo afectuós i passo a l'objecte de la present.

Vos deia l'altre dia, que l'immortal cantaire de les multituts, En Clavé, treballà per la lliberació integral de l'obrer, procurant-li una superior cultura i a la vegada un millorament econòmic, sens que per a conseguir aqueix millorament recomanés recórrer a mitjans de violència i de coacció, per lo gens pràctics per a l'emancipació social de la classe proletària.

I en comptes d'estridencies, radicalismes i accions directes, al us d'avui, En Clavé va creure acertada una orientació més eficaç, més positiva i segura.

Ell veia que la classe burgesa es defensaria are i sempre dels atacs per l'acció directa (amb tot i ell reconèixer que al món tot lo de tots és per a tots, ço és, que la riquesa no te d'ésser patrimoni d'uns aprofitats que no la produeixen) i cremaria fins el darrer cartutxo, com és natural; ell vèia que l'obrer, en una lluita tan desigual, seria una víctima estèril, perquè no tenia més que la raó: li mancava la força, que és l'arma més terrible avui per avui.

Ell vèia que la riquesa que l'obrer produeix per compte del patró, no anava íntegra al poble consumidor, sinò que era ratoneijada per l'intermediari, que sens exposar-se a pèrdues i sens ésser una roda indispensable en l'engranatge social, era una rèmora, un parassit eliminable.

Per a desfer-se d'aquesta rèmora social i per elintinar aqueix parassit, ell no vèia altre mitjà que l'unió dels treballadors per a fer compres al engrós i directes al punt de producció.

Per això fundà Cooperatives de consum i dedicà ses energies a propagar l'ideal cooperatista, que, amb l'art musical popular, eran la seva obsessió.

En Clavé anava a la transformació per un camí planer, segur i eficaç. Tot cantant, o tot pesant mongetes, ell congregava als obrers, els agermanava i els preparava per a una revolució pràctica que construís el palau del Progrés, Virtut i Amor, damunt les ruïnes de la regressiva, degenerada i fratricida societat actual. ¿Veieu, amics navarclins, perquè era cooperatista En Clavé?

Jo, com vos deia el primer dia, soc un fervent admirador del sociòleg pràctic, quals petjades seguiu vosaltres, tot fent art i pàtria; per això vos parlo amb tan amor i entusiasme de l'obra d'En Clavé.

Vosaltres, com a continuadors de la seva obra, teniu l'estreta obligació moral de practicar les seves doctrines d'una manera integral.

Ell no era revolucionari de «Star», sinó de batuta; ell no era economista de tribuna, sinò de pràctica; ell no odiava als de dalt, ni afalagava als de baix, emprò ell tenia com a enemic al qui, sens ésser de baix ni de dalt, viu a expenses de tots.

Vosaltres, instintivament, tambe considereu com a enemic comú al intermediari, que ven adulterat i car lo que'ls productors li porten a casa en bon estat. Doncs uniu-vos, feu compres al engrós i elimineu als intermediaris.

Volgueu comerciejar directament amb el productor, i aixís, sense esforç, realitzareu el primer pas per a la transformació social, vos emancipareu de l'explotació més odiosa, i a la vegada salvareu al obrer del camp, que és la primera víctima dels acaparadors i botiguers.

E. CLARENA

(De la Coop. «La Formiga»)

St. Vicens de Castellet, 3-11-21.

Carta al cor de Navarcles (I) (15-10-1921)

Acción cooperatista, Año 2, No.26, 15 d'octubre de 1921, pàgina 3; .

"Cartes descloses I

Als meus amics del chor de Navarcles 

Ens vàrem veure per primera vegada a la reunió de la F. [Federació] Comarcal de Cooperatives de Manresa [creada el 1921]: ens vàrem compendre i ens vàrem fer amics. ¿Amics? Sí; fa anys que'n som d'amics: perquè al món ne tenim molts, encare que les circunstàncies no'ns han donat lloc a dir-nos-ho.

I la nostra amistat la va palesar el fogós parlament dels companys Gardé i Caballeria de la Federació Regional.

Mentres ells parlaven, jo, al costat vostre, observava i admirava la bona impressió que, com a mí, vos produïen ses declaracions, i allí vaig descubrir-ros... Ereu uns amics anónims, inconeguts; peró, amics, per un Ideal que'ns agermana, un emblema que'ns anardeix, una bandera que'ns aixopluga: «Tots per un, i un per tots».

Mes, vosaltres sou cantaires, sou admiradors del nostre immortal Clavé, i jo també ho soc un admirador del que un jorn congregava als seus companys de treball, els encaminava cap a les regions del Art, els feia sentir un deliri de Progrés, Virtut i Amor, tot pregonant les glòries del Treball al recabar per a l'obrer un lloc en el banquet del món.

No crec convenient parlar-vos de la tasca meritíssima d'educació social del fundador dels chors catalans.

I no ho crec convenient, perque seria una tontada imperdonable volguer-vos fer sentir un amor a un Art i admiració per un home, a qui ja venereu i emuleu anys ha.

Emperó no tots els vostres amics cantaires coneixen amb tota la intensitat la gran obra d'emancipació social d'En Clavé.

Ell procurava l'emancipació de l'obrer baix molts aspectes: Amb les «Flors de Maig», li relinava el sentiment; amb el «Bon Matí», li feia sentir la Natura; amb «Els Nets dels Almogavers», li infiltrava l'amor a la Pàtria; amb «La Marsellesa», li donava tremp a l'ànima, i amb «La Maquinista li deia: que és lo pa de la família —la suor del vostre afany—i els timbres més honrosos—són els timbres del treball.

I el gran Clavé era més pràctic.

Ell créia que cantant se formava l'ànima, se li donava educació, mes ell sabia que els obrers no podien viure sense menjar, i que l'emancipació del treballador havia d'ésser integral, ço és de l'esperit i del cos, i per això fou un dels primers cooperatistes de nostra terra. Ell ja en aquell temps propagava l'Ideal cooperatista com a únic capaç de redimir al obrer en l'aspecte economic, i tant considerava compatible aqueix Ideal amb l'Art musical, que arriba a creure que eren el complement l'un de l'altre.

I fundà Cooperatives, i fundà chors, i a ambdós institucions s'entregà de cos i ànima, bregant tota sa vida contra l'indiferentisme dels seus companys de treball, que no comprenian al precursor de les doctrines redemptores del proletariat.

¿Per què ho era de cooperatista?

Ja us ne parlaré.

E. CLARENA

(De la Coop. «La Formiga»)

S. Vicens de Castellet, 21-9-21"