"Cartes descloses I
Als meus amics del chor de Navarcles
Ens vàrem veure per primera vegada a
la reunió de la F. [Federació] Comarcal de Cooperatives de Manresa [creada el 1921]: ens vàrem compendre i
ens vàrem fer amics. ¿Amics? Sí; fa anys que'n som d'amics: perquè al món ne tenim
molts, encare que les circunstàncies no'ns han donat lloc a dir-nos-ho.
I la nostra amistat la va palesar el fogós parlament dels companys Gardé i Caballeria de la Federació Regional.
Mentres ells parlaven, jo, al costat vostre, observava i admirava la bona impressió que, com a mí, vos produïen ses
declaracions, i allí vaig descubrir-ros...
Ereu uns amics anónims, inconeguts; peró, amics, per un Ideal que'ns agermana,
un emblema que'ns anardeix, una bandera que'ns aixopluga: «Tots per un, i
un per tots».
Mes, vosaltres sou cantaires, sou admiradors del nostre immortal Clavé, i jo
també ho soc un admirador del que un
jorn congregava als seus companys de
treball, els encaminava cap a les regions
del Art, els feia sentir un deliri de Progrés, Virtut i Amor, tot pregonant les
glòries del Treball al recabar per a l'obrer
un lloc en el banquet del món.
No crec convenient parlar-vos de la
tasca meritíssima d'educació social del
fundador dels chors catalans.
I no ho crec convenient, perque seria
una tontada imperdonable volguer-vos
fer sentir un amor a un Art i admiració
per un home, a qui ja venereu i emuleu
anys ha.
Emperó no tots els vostres amics cantaires coneixen amb tota la intensitat la
gran obra d'emancipació social d'En
Clavé.
Ell procurava l'emancipació de l'obrer
baix molts aspectes: Amb les «Flors de
Maig», li relinava el sentiment; amb el
«Bon Matí», li feia sentir la Natura; amb
«Els Nets dels Almogavers», li infiltrava
l'amor a la Pàtria; amb «La Marsellesa»,
li donava tremp a l'ànima, i amb «La Maquinista li deia:
que és lo pa de la família
—la suor del vostre afany—i els timbres
més honrosos—són els timbres del treball.
I el gran Clavé era més pràctic.
Ell créia que cantant se formava l'ànima,
se li donava educació, mes ell sabia
que els obrers no podien viure sense menjar, i que l'emancipació del treballador
havia d'ésser integral, ço és de l'esperit i
del cos, i per això fou un dels primers
cooperatistes de nostra terra. Ell ja en
aquell temps propagava l'Ideal cooperatista com a únic capaç de redimir al obrer
en l'aspecte economic, i tant considerava
compatible aqueix Ideal amb l'Art musical, que arriba a creure que eren el complement l'un de l'altre.
I fundà Cooperatives, i fundà chors, i a
ambdós institucions s'entregà de cos i
ànima, bregant tota sa vida contra l'indiferentisme dels seus companys de treball, que no comprenian al precursor de
les doctrines redemptores del proletariat.
¿Per què ho era de cooperatista?
Ja us ne parlaré.
E. CLARENA
(De la Coop. «La Formiga»)
S. Vicens de Castellet, 21-9-21"
