El rector ha oblidat l'hòstia (20-01-1893)

La Tramuntana, Any XIII, núm.599, 20 de gener de 1893, pàgina 4.

A la secció "Mal temps":

"Lo qu'acaba de passar al rector de Navarcles si qu'és xocant, y res per nosaltros més a propòsit seria pera traspassarho als nostros lectors qu'haver insertat integra la carta am que un desllanegat d'allí ens en dona compte. Mes en aquestos temps d'omnipotencias fullosas [La Fulla] y de denuncias fiscals á quinz dias vista y per recomanació, no ens queda més remey que dirho sense sal y pebre.

Doncs si: el rector de Navarcles portava el dia derrer del mes passat el combregar á un malalt, y al ser á la casa y badar la boca el penitent... se n'adoná que no tenia cap hostia á sa disposició, per lo qual tingué d'entornarsen á l'iglesia a buscarne perdent un temps preciós puix que si durant ell el difunt se n'hagués anat á can taps es quasi segur, piadosament pensant, que hi hauria arribat amb algun pecatot á la conciencia per l'olvit del reverent qu'els hi tenia de dispensar.

En las piadosas funcions

que dret al cel t'acomodas,

el patirhi distraccions

no pot pas anar ni am rodas"

Un conflicte entre el rector i les Filles de Maria (26-06-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.517, 26 de juny de 1891, pàgina 4.

A la secció "Mal temps":

"Lo ructó de Navarcles, havent renyit ab las fillas de la Maria per no sé quins embolichs místichs, ara 's proposa funda una fàbrica de Tereses per veure si aquestas li fan las feynas que las Marietas li han dit llufa després d'algun temps de passarne l'aprenentatje.

Com les qüestions divines están de llet á Navarcles, celebraría que 'l boch celestial los cridés grossos pera poder aumentar lo remat de la llana clatelluda encar que fos sens pagar lo pontasgo del manament de la iglesia."

Crítiques al cor parroquial i un fabricant explotador (24-04-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.508, 24 d'abril de 1891, pàgina 2.

A la secció "Cartas de fora":

"Navarcles 20 d'Abril de 1891

Amich Director: Tenim aquí una cistella bruta lligada à la pilastra dels coristas de la iglesia, que son de lo més burro que 's puga imaginar. Nos críticas son tramontanayres perque som dels vermells, y ells ¡pobrets! son més negres que una sotana, y sempre val més ser vermell que negre.

Tenim també una fàbrica en aquest poble, que fent [xxx] entre dos personas los telers de nit y de dia, se guanyen de 16 á 18 pessetas setmanals [xxx xxx]. L'amo es molt católich y partidari de la gent d'ordre, però pera escanyar al obrer no n'hi ha de més aficionat que ell, cap.

Si pel próxim Maig aixó no s'arregla y no cantém una llissó llarga als que'n tenen la culpa, estem ben frescos.

Prou per avuy y fins á un altre.

A.G."

Pregàries i processons per a que plogui (13-03-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.502, 13 de març de 1891, pàgina 4.

A la secció "Mal temps":

"L'enfaldillat de cala Cera de Navarcles ja fa temps que fa plegarias perque plogui y sembla que las aixetas celestials no'n fan cas.

Diumenge de l'altre setmana van treure lo Bartomeu (a) Pellayre xich, desde d'un corral de llana á un niu de corbs, en comitiva molt semblant al enterro de Carnestoltas, y ni por esas.

L'endemá sortiren á pasturar piadosament fins á Viladecaballs, y á pesar de que un fabricant va fer plegar los obrers á preu fet (que no li costava res lo sacrifici) per assistir á la motxiganga, ni'ls núvols van plorar ni res que s'hi assemblés.

Paciencia y diners volen aquestas cosas.

Que continuhi 'l mussol negre rogativant fins que plogui, y al final ne sortirá ab la ceba."

El mossèn contra les noies (06-02-1891)

La Tramontana, Any XI, núm.497, 6 de febrer de 1891, pàgina 4.

A la secció "Mal temps":

"Un baladrer sagrat l'altre dia á Navarcles va barbaricar desde 'l sant corriol dihent que las noyas que ballen no poden ser bones teixidoras ni filadoras, sino que aquesta condició no més las reconeixan las que van á missa.

¿Si pensará aquest sotana que dihent parenostres es com es fa la feyna?"

Carta d'un anarquista de Navarcles (23-01-1891)

La Tramontana, Any XI, núm. 495, 23 de gener de 1891, pàgina 3.

A la secció "Cartas de fora":

"Navarcles 18 Janer de 1891

Apreciat Director: Desitjaria que m'insertés la següent carta:

He llegit a El Obrero una carta de Navarcles, firmada per Antonio Vilanova, secretari de la societat dels adormits. Aquest mestre es sorrillista i fins quita 'l dret als treballadors d'anar a la Direcció. ¡Republicans de paga que no volen la llibertat sino per la nostra butxaca! Y [...] diuhen si nosaltres dividim la societat. Jo contesto que no dividim la societat, sino que [xxx] als treballadors de les oficines d'aquests granujas que volen viure de les cuotas dels que traballan.

Prou per avuy. Salut y Revolució social.

JAUME ARSEGUL."

Més detalls sobre el conflicte entre l'alcalde i una coral (24-08-1888)

La Tramontana, 24 d'agost de 1888, núm.376, pàgina 2.

A la secció "Cartas de fora":

"Sant Fructuós de Bajes 21 Agost 1888.

Molt Sr. meu: A vosté que sab cantarlas tan claras á la gent capelluda dirigeixo la present.

[..].

Y deixant apart aquest assumpto. Estich segur que vosté no estigué prou ben enterat de lo de Navarcles, respecte á alló de la societat Lo Panillo y l'alcalde, per quan aquesta autoritat es de las pocas que defensan als obrers socialistas y Lo Panillo está tot format d'esquirols, lo qual vol dir que... no cal dir res més.

Altre dia n'hi ha fará més racció son S. S. y amich.

J.D."

L'alcalde s'apodera del pendó d'una de les corals (03-08-1888)

La Tramontana, 3 d'agost de 1888, núm.373, pàgina 2.

A la secció "Ventadas":

"Comensa a fer molta caló, y á consecuencia de aixó, las sigalas abundan, y á voltas nos son portadoras de noticias molt interessants.

L'altre dia n'entrá una en nostra redacció dihent que'ns portava novas de Navarcles.

—¿Navarcles?—Sí, prop de Manresa.

—Malorum pensarem.

—Donchs té que sapiguer que a Navarcles hi ha una societat coral humorística denominada Lo Panillo, y al alcalde, no li cau be que ab tal Panillo s'hi fassi mitja, es á dir, no vol que cantin.

—¿Y perqué?

—Perque un altre colla, amichs del alcalde, volian cantar las pessas de Lo Panillo més aviat que ell, sens haverlas compradas ni estar autorisats per l'autor.

—¿Y com va sapiguer aixó l'autor?

Las sigalas també li varen dir, y es clar, l'autor enviá un ofici al senyor alcalde dihent-li que la única societat de Navarcles que estava autorisada pera cantar pessas sevas, era Lo Panillo, y allavors l'alcalde determiná que, ja no podian cantar los uns, tampoch cantessin los altres, tant si estavan autorisats com no.

Mes ara ve'l bé. Lo dia de Sant Jaume, Lo Panillo, acompanyat d'una orquestra, fou contractat per lo propietari del manso anomenat Casetas, distant mitja hora de Navarcles, ab motiu de celebrar en Casetas la festa major [del Pont de Cabrianes].

Al tornar de dita festa, coro y orquesta, per despedirse se reunren al local del coro, que es lo café del propietari Isidro Galobart, y allí la orquesta per despido va voler tocar un parell de balls, quan de moment se presenta l'alcalde armat de una carrabina Remington, y apoyat per dos forasters de caras farrenyas, obligá a truere'l pendó del tablado perteneixent al coro, y obligá á la Junta, que immediatament lo portés á la Casa Consistorial. Una volta lo pendó en poder del alcalde, no volgué fer á la Junta del coro cap recibo ni resguardo, alegant que era massa tart, y pax vobis. 

—¿Que potsé hi havia en lo pendó algun lema subversiu?

Al pendó hi havia lo següent: Societat coral humorística Lo Panillo, Navarcles

Potsé l'alcalde no's ficsá ab la a y la n de Panillo y entengué que alló deya Pillo y pensá que era una alusió.

—¿Y cá, tant sabatassas creu vosté que seria l'alcalde de Navarcles?

Qui sab, Mare de Deu;—miri, jo'n coneixia un, que una volta per firmar, en lloch de posar Lucas Gómez, va posar La cagamos."