"Una gloria del Treball
Hi ha paissos que pera recompensar el mérit dels obrers [xxxx] han creat una ordre nova de Caballers del Treball. Si aquest títol existís
en nostra terra, correspondría de dret al Angel
Grané y Mas, ab qual retrat AURORA SOCIAL
obra la galería d'obrers ilustres que anunciá
en son prospecte.
Molt bé per la ciutat de Manresa al celebrar
ab un públich homenatge el felís retorn del jove
teixidor que omple de gloria a sa patria y d'un
modo especial als seus companys de treball.
Darrerament el Municipi de Manresa li ha dedicat un diploma de honor; pero l'Estat ¿qué ha fet pera premiar al vencedor de Roubaix y de Tourcoing, al més distingit alumne de la primera Escola d'Arts industrials oberta al Extranger?
En Grané arriba a Espanya coronat de llorers, y sens donarli temps pera reposarse, l'Estat li penja al coll la motxilla del soldat! Si, en Grané ha hagut d'incorporarse a les files del exércit!
No faré cap comentari sobre aquest contrast, ni sobre'l servey militar y'ls perjudicis que causa als que han nascut pera esgrimir les armes de la pau, y no les de la guerra.
El cas d'en Grané reclama l'atenció dels diputats a Corts per Catalunya, y a ells el denunciem. El treball y la industria de la terra, pera no invocar el mateix honor de la nació, exigeixen qu'en Grané sia redimit, sia retornat al lloch que li pertoca. Y després de formular aquesta justa demanda, vaig a escriure algunes notes biográfiques d'aquest mirall de treballadors que ha conquistat a Europa el primer lloch pera la industria textil de Catalunya.
***
Nasqué a Navarcles en 1886. En una modesta fábrica d'aquesta població passá tres mesos teixint, trasladantse després a Manresa, a la fábrica d'en Bertran y Fill. Pero en Grané no era un obrer rutinari: era un jove inteligent que treballava y estudiava. Pera ell el temps era or, y l'aprofitava després de la feyna manual, pera dedicarse al treball intelectual. En l'Escola de Arts y Oficis guanya la nota de sobresalient en la classe de «Teoría y práctica de teixits» y en les oposicions de fi de curs s'emporta'l primer premi. Devora llibres y revistes y descobreix nous horitzons pera'l seu talent y la seva iniciativa individual.
En Grané es un caracter, una voluntat recta, decidida, activa y persistent. Ell no malgasta la seva joventut en vicis enervants. Ell conrea aquestes energíes pera ferse home y avensar sempre en el perfeccionament de la seva professió. Ell no's distreu: es teixidor, y aquest ofici ha de ser el seu camp de batalla y'l seu triomf.
S'entera de que a la Escola Nacional d' Arts industrials de Roubaix hi concorren els teixidors més aventatjats de Fransa, de Bélgica, d'Alemanya y d'Inglaterra. Donchs a Roubaix ha d' anar. Voler es poder.
Y a Roubaix aná, després de presentar els títols obtinguts a la Escola de Manresa. El Ministre de Foment se veu obligat a atendre en justicia la pretensió d'en Grané, y'l 23 de Maig de 1904 marxa cap a Fransa, en la quinta expedició obrera, dirigida per l'enginyer quefe, D. Enrich Sanchis. En Grané no sabía el francés, y l'apren, y'l domina. En Grané troba resistencies pera esser admés a la Escola de Roubaix, y les vens, obtenint una autorisació especial del Ministre de Instrucció pública de Fransa.
***
Y a Roubaix ¿qué hi feu el teixidor de Navarcles?
¿Qué hi feu? Aplicarse sempre, triomfar sempre, fins a ferse superior als seus condeixebles de tota Europa.
Aixó no son adulacions: son fets.
En el primer Concurs trimestral guanya'l número 2. En el segon y tercer Concurs guanya el número 1. En els exámens de fi de curs assoleix el Primer Premi. En el cura académich de 1905-906 guanya'l número 1 en tots els Concursos trimestrals: assoleix el primer lloch entre els alumnes de les assignatures de Contextura, Análisis y Composició de dibuixos y teixits. Es proclamat el primer alumne de la Escola Nacional d'Arts industrials franceses. Pera premiar tants triomfs la Cambra de Comers de Roubaix fa encunyar una medalla d'or, en qual revers se destaca l'escut heráldich de la ciutat y en l'anvers s'hi llegueix el títol de la Cambra de Comers entonr del nom del Angel Grané, coronat de llorer ab la data de la encunyació.
Pero la carrera triomfal del teixidor catalá no termina aqui. Al Nort de Fransa, a Tourcoing, se celebra una Exposició Internacional de Industries textils. L'Escola de Roubaix tem que sia vensuda pels teixidors d'Armentiers de fama universal. ¿Qui la representará? En Grané, el primer alumne de la primera Escola industrial d'Europa. Y'l nostre compatrici es proclamat vencedor. !Víctor, Grané!
***
¡Honor a ell! honor al nostre company, al feynador inteligent, al obrer honrat.
No'l conech personalment y éll no'm coneix a mi. Pero'm consta que es senzill, modest, de vida sobria y forta. L'encens de la gloria no enterbolirá el seu enteniment. No s'adormirá demunt de sos llorers. Ell els multiplicará y'ls fará florir y fructificar en els camps del treball, regats ab la suhor del front y del cervell.
¡Obrers de Catalunya! Els éxits d'en Grané son el millor testimoni de la necessitat que tenim en nostres temps de la disciplina del esfors individual y professional, que'l nostre Setmanari ha vingut a recordar a les classes treballadores, enganyades y explotades pels falsos redemptors de la política venal.
Veusaquí el mirall.
Si'l copiém, si n'hi ha molts de Granés, elevarém moral y materialment el nivell del proletariat; aixís se fará digne dels grans triomfs qu'en un proper avenir han d'acompanyar l'adveniment de la democracia redimida de les esclavituts de la ignorancia y del mal.
CLARÍS."
