L'Opinió, 12 de juliol de 1933, pàgina 8.
A la secció "Turisme":
"EXCURSIONISME
ITINERARIS PER A VISITAR
SANT BENET DE BAGES
Amb aquest nom s'entén una construcció romànica de fa més de deu segles, la reproducció de la qual, en petit, podem contemplar a Montjuïc. Aquest, diem-ne "monument", està situat a la ribera del Llobregat. a quinze minuts del poble de Navarcles.
Com que el meu propòsit és assenyalar camins, passo per alt les
dades, descripció i comentaris que
podrien fer-se, referents a tan notable edilici, i solament consignaré, com crec de justicia, que el
seu actual propietari té gran cura
de conservar tot el que manifesta
la bellesa de l'antiga arquitectura.
***
Sortint de Barcelona, pel Nord o pels Ferrocarrils Catalans, hom podria baixar a Sant Vicenç de Castellet, des d'on, passant per Pont de Vilumara, es compten unes tres hores fins al terme anunciat.
També es podria anar a Manresa i prendre l'autoòmnibus que després de Sant Fruitós va a l'esmentat Navarcles.
O bé, des de Manresa, anar-hi a peu en un parell d'hores, per Sant Fruitós o per Viladordis, sense fer la volta de Navarcles. I finalment, amb l'auto de Rocafort, baixant a Pont de Vilumara, i seguint riu amunt per la primera ruta de què he parlat.
Començaré per la segona, puix que em sembla la més còmoda, i explicaré les altres com de retorn.
En arribar a Manresa en un dels primers trens, hom té més de dues hores per admirar els records històrics que enclou, especialment el romà "Pont Vell", i gaudir de la imponderable animació d'un matí de diumenge a la capital del Pla de Bages. A les onze surt l'autoòmnibus de Navarcles, que en pocs minuts recorre una rogenca planúria de vinyats, segueix la conca del Llobregat, poblada de fàbriques; i en baixar del vehicle a l'esmentat poble, es pren un bon camí cap al Sud, que en un quart d'hora va al riu, i es descobreix al costat oposat el vetust monestir, ben caracteritzat pel peculiar absis i per l'esvelt cloquer, tot voltat d'una gran arbrada, el color verd de la qual contrasta i fa més visible la pàtina grouenca [sic] d'aquelles parets mil·lenàries.
Suposant que hom tingui permís
del propietari per a entrar-hi (cal
haver-lo demanat amb anticipació) podran admirar-se des la senyorívola entrada, la portalada romànica del més pur estil, regulars dependències anexes, i, sobretot, els polits claustres que, malgrat ésser més reduïts, recorden els de Sant Cugat del Vallès, als quals potser precediren.
Esmerçada una hora més que menys en la visita, cal pensar en el retorn. Els que no volen caminar, marxen amb l'auto de Navarcles, i cap a Manresa. Els pedestres podran seguir les rutes indicades i que detallaré.
-Prenent un camí que surt davant mateix de les parets occidentals del cenobi, hom ascendeix entremig de vinyes per la muntanya de Sant Valentí, des d'on s'alvira un extens panorama vers el Pireneu, i en una hora s'arriba a l'esmentat Sant Fruitós, poble de riquesa vitivinícola, distanciat a quatre quilòmetres de la ciutat de Manresa.
-Encara, seguint el camí en direcció al Sud (el mateix que va al Llobregat) i no deixant mai la vorera dreta del riu, en arribar a una caseta de les bombes que xuclen l'aigua potable per a Sant Fruitós, acaba l'esmentat camí carretera i es converteix en un corriol que puja sobtadament per un cingle, tenint a mà esquerra l'embalsament de la fàbrica d'electricitat de Manresa. En descendir aquest camí, hom ha de travessar un petit corrent anomenat "Riu d'Or", pel color rovellat d'aquelles aigües; i pujant novament per corriols mig perduts entre feixes, hom arriba a un planell i es pren direcció Oest, cap als "Casals", del terme de Viladordis, agregat de Manresa, gemada vall tota conreada, curulla de producció agrícola, que bé pot dir-se l'horta manresana. La ciutat queda encara a una altra hora de distància. Es interessant, a més, Viladordis, per què conté records prehistòrics a la Capella de la Mare de Déu de la Salut o de "Les Mercetes".
-Però el veritable itinerari excursionista és el que va a parar
a Sant Vicenç de Castellet. Als deu minuts d'haver emprès la marxa riu avall, es troba un recent
pont, en forma de passadís, i es
va a la vorera esquerra, arribant
al cap de poca estona a un mas que s'anomena "Les Generes". Si hom vol descansar ací i dinar, hi ha una bona font a poca distància.
Reprenent el camí, sempre en direcció Sud, al cap d'un quart d'hora es troben vinyes, i hom voreja la cinglera un xic esporuguit per haver-hi a la dreta la fondalada del corrent que ressona per l'abisme. Als quinze minuts més s'acaba la timba i s'obren a l'esguard, una regular extensió de vinyes, el Llobregat, els enrunaments del centenari molí de pólvora dels "Canals"; i dalt, al cantó oposat, l'esmentat Viladordis, tancant l'horitzó el blavenc Montserrat. Descendeix el camí per posar-se al nivell del riu, seguint per la vorera esquerra, fins a la confluència de la riera de Mura. Hom segueix cinc minuts per la dreta d'aquesta; es travessa, i, per un viarany en direcció Oest, hom puja al cim del penyasegat que separa els dos corrents esmentats. Per la carretera que en direcció Sud baixa de "Les Ubagues", casa de pagès que s'alvira en mig d'una gran boscúria, es torna al costat del riu, i en mitja hora s'arriba al "Pont de Vilumara". Ací hi ha un robust pont romà de vuit arcades; grans fàbriques de filats i teixits; la carretera de Rocafort, amb auto per anar a Manresa, i la que va a Sant Vicenç de Castellet, que és la que en una hora ens portarà a aquest poble, on es pot prendre el tren per tal de tornar a Barcelona, acoblant-se novament amb els companys que haguessin anat de Sant Benet a Manresa.
A.L.A."
