20 de desembre del 2018

Exàmens de l'escola de noies i llengua catalana (09-06-1904)

El Pla de Bages, Any I, núm.70, 9 de juny de 1904, pàgina 2.

A la secció "Crònica de la comarca":

"NAVARCLES.- El Colègi de nòyes dirigit per les Germanes Dominiques que hi ha en aquèsta població, celebrará enguany els eczámens en el local de la Escòla Dominical el diumenge vinent; a quin efecte y a mòdo d'invitació s'estan repartint elegants programes que detallen els punts que seran objecte de eczamen.
Casi la tótalitat de nòyes del pòble concorren a aquèsta Escòla. Les Germanes Dominíques, degut a la seva instrucció y al zèl que tenen per l'ensenyansa, obtenen allí pera les nòyes notables ventatjes sobretot en les labors fines, què hèm tingut ocasió alguna vegada d'admirarne de molt hermoses.
Y are volèm ferloi un prèc a les bònes Germanes. Som fervents aymadors de nòstra Catalunya y voldriem que per tot arrèu hi bategués l'ánima catalana, a les escòles principalment y a les escoles catòliques en particular, que les escòles son els planter dels hòmes y dònes del demá, y en la seva de Navarcles hi trobèm a faltar quelcòm, que 'ns dòl molt.... es la nòstra hermosa parla que allí no hi es pás gens preferida. En tots els seus actes la rutina d'un castellá de papagall s'imposa. No pòden pás alegar escusa; no han de témer res del Govern perque no les subvenciona; viuen en un pòble al còr de Catalunya y son catalanes totes elles.
Y és llastima sentir aquèlles noyètes d'una memòria eccelent y fins una bòna comprensió, recitar còm un llorito, sènse sapiguèr lo que diuen, poesies a la Vèrge y à Jesús que serán molt hermoses a Castella; però que aquí mès les voldriem en la llengua que parlèm, en la llengua que immortalisá Mossèn Cinto, en la llengua mes hermosa perquè es la nòstra.
Nòstre prèc es què dexin aquèsta rutina; axò no vòl dir que no puguin apèndre castellá, però sempre essent la llengua catalana senyora y majora d'aquèlla casa. Ab mènos esfòrs les nòyes apendrán mès.
Conreuant i enaltint nostra llengua honrarèm nòstra Pátria y a vostès ella els en restará agraida pel doble fi de la ensenyansa.
Nòstre intent no es ofèndre en lo mès mínim; es l'amor a Catalunya el qui 'ns ha dictat aquèstes quatre ratlles."