Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any XVI, núm.76, juliol-desembre de 1920, pàgines 309-317.
"Recull de documents comarcals
Sant Benet de Bages
[...].
IV
Abat, era la dignitat més gran i la primera autoritat eclesiàstica
i civil del Monastir i terme de Sant Benet de Bages.
[...].
Era atribució de l'Abat de Sant Benet, enomenar en la Parròquia,
Batlle diferent del de Navarcles i del de Sant Fructuós, el
qual se nomenava Batlle de Sant Benet de Bages i de la Vall dels
Horts, comprenent en la seva jurisdicció la casa de les Brocardes
i en les ocasions que s'oferien de reunir-se els tres Batlles: de
Sant Benet de Bages, Navarcles i Sant Fructuós, tenia de presidir
el de Sant Benet de Bages, a no ser que's trobessin dintre de
Navarcles i de Sant Fructuós, que en aquest cas cada Batlle presidia
en el seu termes. (Llibre de Visites, plana 6).
Per l'autoritat eclesiàstica i civil que tenia l'Abat de Sant Benet
de Bages, podia imposar penes als seus súbdits, castigar
certs delictes i posar multes als «vassalls de les seves Baronies».
(Llibre de Visites).
[...].
A disset subgectes armats, de Navarcles, que amb violència i
amenaçant als Monjos, s'apoderaren d'un pres detingut per poques
hores a la presó del Monastir, se'ls imposà les penes: «que
tots junts tenien de portar el pres i retornar-lo a la presó, i després,
agenollar-se a la plaça a on hi hauria la Comunitat, a la
qual tenien de demanar perdó i subgectar-se a la penitència de
anar de genolls fins a l'Altar major i allà ser absolts públicament
de les censures i excomunió que havien incorregut, i ademés,
pagar cinc lliures a raó de cinc sous anyalment, durant catorze
anys. Ademés, el pres tenia de retornar a la presó i per a redimir
el seu treball havia de fer a ses costes un Sant Benet de bulto o
donar el seu valor per al culte de Sant Valentí». (Llibre I del
Consell, plana 19).
[...].
VI
Altre dels càrrecs d'importància del Monastir de Sant Benet era el de Camararius o Camarer, que' s cuidava de les subsistències i dels abasteixaments materials del Monastir, com i també tenia a son càrrec l'administració econòmica interior i exterior del mateix.
[...].
En el sigle XVII el nom de Camarer de Sant Benet de Bages, se substituí amb el títol de Majordom, [...].
[...].
El Pare Majordom de Sant Benet de Bages, per respecte a la
seva dignitat, consideració a l'hàbit i per seguretat de la seva
persona, no podia sortir del Monastir sens anar acompanyat de
un criat.
Aixís ho manifesta el Decret de Visita de l'any 1675: «Nos Fra
Josep Ferran, Abat del Reial Monastir de Nostra Senyora de
Montserrat, havent visitat aquesta Casa de Sant Benet de Bages...
Item per la decència que s'ha de donar al sant Hàbit, manem
en virtut de santa Obediència al Pare Majordom, que no
surti de Casa sens criat, a no ser que anés en lloc molt aprop de aquesta Casa com Navarcles i Sant Fructuós, però tenint que
sortir a altres llocs més llunyans, allavors sigui en la forma predita».
(Llibre de Visites, plana 55).
Josep Guitart, Pvre."
