Scriptorium, 1 de novembre de 1930, pàgines 6-7.
"Les cançons de ma terra
Com un ressó servo la lletra i música d’una cançó sentida en una
d’aquelles vetllades intímes i famíliars que de tant en tant
celebravem els germans—nois i noies—en nostra casa pairal,
presidits i encoratjats pel nostre bondadós i incansable pare,
que al Cel sigui.
Era una tonada melangiosa en perfecta consonància amb el
text de la cançó. Feia:
[...].
Aquestes cançons que tan fondament feien sentir la veu de la terra, que
reflexaven l’idiosincràsia de nostres avis, que ens deien les idees que dominaven en l'antigor a cada masia, a cada llogaret, en les antigues viles de Catalunya, que ens amaraven de tradició i juntaven bellament el nou amb el vell, variant, peró no contradint les generacions passades, aquestes cançons diuen que es van perdent.
[...].
L’Obra del Cançoner Popular que tots hem d'estimar i regraciar al gran
patrici que esmerça cabals i talent per a fer anar avant aquesta Obra de
cultura, cuida que aquest tresor no es perdi, encara que emmudeixin els
llavis jovençans que les haurien de perpetuar, perqué s'han enamorat d'altres
cançons, rebuig de lletra i música.
[...]. A n'aquesta honrosa llista de treballadors pacients i humils que
tant han contribuit, sense compensació de cap mena, per a que permaneixi
la nostra cançó popular, de segles tan arrelada en els costums i devocions del
poble català, volem afegir-hi els noms dels cantaires que directament hem
sentit i recollides llurs tonades fins ara inèdites.
Aquests són: [...]; Maria Cinca, de Navarcles; [...].
[...].
JOSEP MAIDEU i AUGUET, pvre."
