Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Any III, núm.25, octubre de 1908 (1 de desembre de 1908), pàgines 116-117.
A la secció "Secció oficial":
"Escursió al Pont de Cabrianes
El diumenge, dia 8, a dos quarts de dugues en punt de la tarde
surtíem en quatre carruatjes, els escursionistes senyors Aròla, Bertrán,
Perera, Amat, Oliva, Tássias, Trulls, Sèrra, y'l cronista, am la seva
esposa, senyora Subirana d' Esteve, el seu fillèt Antòni, y la nèna Josefina Lluviá.
Hi anérem per la carretera de Vich y pel brancal que enllassa
aquèsta carretera am la d' Artés, arribant al Pònt, a vòra les très de
la tarde.
Visitàrem desseguida la casa payral del amic Bertràn, el nucli, el
rovèll podríem dirne, del Pònt de Cabrianes, fent una estona d'estade
en les exides del respectable casal, per admirar la conca del Llobregat,
una bella vista, aposta per fruicions romántiques, y mes aquèll
dia, un dia tardoral, boyrós, am-b-orètjs casi frèds, plujós a estones.
Baxàrem després a les vòres del riu, y devant de les runes del vell
molí, 'N Bertràn ens contà la tradició del pòbre Montpeytar, el benaventurat
navarclí, qui apenat pel flagell d'una secada de sèt anys y
altres angoxes del seu pòble, diu que se li va revelar la idèa de que
robant de Narbòna 'l còs del Sant de la devoció dels navarclins, Sant
Valentí, acabarien les malvestats del pòble. Y traslladantse a Narbòna, una nit robá'l còs del Sant, mès la bòna intenció del Montpeytar no
fou axís considerada pels narbonèncs, que'l perseguiren y després de
encalsarlo l'empresonaren, y diu que Sant Valentí'l va deslliurar
dientli que prengués el seu còs y que sènse por el portés a Navarcles. Y pantejant y defallit arribá al molí del pèu del Pònt, a ond caygué rendit, y a a ond enterat pels estadants del molí que l'aussiliaven, del
perill que corria la mestrèssa am motiu de deslliurar, els feu baxar al
riu dientlos que quan l'aygua's tornés cristall, en treguessin un tròs, que 'l pujessin al molí, y que al arribari, la partera infanteria sènse perill. Y diu que tal dit, tal fet, que la partera surtí de cuydado, seguint el
Montpeytar la via cap a Navarcles. Y 'l cristall diu que fou cuydadosament
guardat, y que ha fet acte de presència en innombrables natalicis,
fins en el reyal de N' Alfòns XII, am motiu de qual ocasió va ser
ricament enquadrat d' òr y pedres fines per la seva mare la Reyna Elisabet.
Derrerament el senyor Bisbe de Vich, va retornarlo a la família
Bertrán, d'ond originàriament procedia, fentli present que no posseia autèntica y de que anant en mans tan bònes guardadores, era garantia de que se'n faria bòn us, lliurantlo axís de ser objecte de ridícoles y
pernicioses supersticions, còm ho havia sigut qualcunes vegades.
Anárem després a la bonica albarèda, a ond raja cristallina la Fònt
Trobada, després a vèure les runes d'una pilastra del primitiu pònt,
de classificació dubtosa, atèsos els nòstres pòbres conexements, però
que per lo mènys es del període románic, probablement anterior, férem
després via cap a la fàbrica, propietat també del Sr. Bertràn, a ond
ens obligá a axoplugarns una ruxada, y finalment visitàrem la iglésia,
modèrna, que sènse ésser cap manifestació d' art ni de riquèsa, ni es
pòbre ni xavacana.
Després, retornats al casal del Sr. Bertràn, várem ésser obsequiats
per aquèst coral amic, am-b-un eccelent berenar, transcorreguent, còm
es de suposar, aplegats còrs d'igual sentimentalitat, en espansions patriòtiques
y culturistes.
Am tot axò, devingué la fosca. Y agraits a les delicades atencions
del Sr. Bertràn, retornárem a Manrèsa satisfets d'havèr passat una
tarde tan joyosament, y d' havèr afirmat amistats, que les espontaneitats
camperòles en son les mès segures creadores y afermadores."
