La Tralla, núm.136, 5 d'octubre de 1906, pàgina 3.
Una altra col·laboració d'en Mauro Montané, sota el títol de "Al Congrés de Llengua Catalana", que s'havia de celebrar poc després a Barcelona, els dies 13 a 18 d'octubre de 1906. El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar-ne la gramàtica, però els actes es convertiren una manifestació d'adhesió col·lectiva a la llengua catalana. Aquest text n'és un exemple d'això darrer:
"¡Oh llengua catalana! essencia puríssima de nostre esser immortal, suau y dolsa com el remoreig de les ones en dies de mar blana, y ferrenya y cantelluda com el cayre de les montanyes de la terra, perla de reys, de trovadors y sabis, somríu de joya que arriba pera tu el téu jorn de festa.
Matrona venerable, engalánat ab tón mantell de porpra perque venen de llunyanes terres tos aymadors pera festejarte.
L'elogi que ells ne fan de ta ballesa es per nosaltres ¡oh llengua nostra! l'orgull de nostra rassa, que ab tu ha viscut, que sens tu tal volta hauría mort, y qye ab tu viurá fins á ferte triomfanta á casa nostra y arreu volguda y respectada.
Tots els catalans que'ns honorém de serho, hem de fer que'l Congrés de la Llengua Catalana, sigui un acte grandiós digne del fi á que es destinat.
Aportemhi nostre concurs y nostre amor.
Y després quan ja siga consagrada novament, quan els ilustres filólechs extrangers hagin cantat les séves lloanses..... ¡Allavors ja ningú que tinga seny negará ton regnat ¡Noble Matrona! y ab ton poder de sobirana, cridarás á comptes á tos estúpids detractors, als fidalgos castellans que't motejen de dialecte, als Arcaldes barruts, de les terres ermes y dels toros; á tant carcamal que t'insulta menjantse'l pa á casa téva; y agafantlos per les orelles, tirarás fort, fort fins y tant que siguin tant llargues que demostrin que'ls que les porten no son homes, son ruchs ab levita de senyor. Y ab aquelles orelles podrán escoltar, de per tot, el crit de ¡Visca la Llengua Catalana!
Una altra col·laboració d'en Mauro Montané, sota el títol de "Al Congrés de Llengua Catalana", que s'havia de celebrar poc després a Barcelona, els dies 13 a 18 d'octubre de 1906. El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar-ne la gramàtica, però els actes es convertiren una manifestació d'adhesió col·lectiva a la llengua catalana. Aquest text n'és un exemple d'això darrer:
"¡Oh llengua catalana! essencia puríssima de nostre esser immortal, suau y dolsa com el remoreig de les ones en dies de mar blana, y ferrenya y cantelluda com el cayre de les montanyes de la terra, perla de reys, de trovadors y sabis, somríu de joya que arriba pera tu el téu jorn de festa.
Matrona venerable, engalánat ab tón mantell de porpra perque venen de llunyanes terres tos aymadors pera festejarte.
L'elogi que ells ne fan de ta ballesa es per nosaltres ¡oh llengua nostra! l'orgull de nostra rassa, que ab tu ha viscut, que sens tu tal volta hauría mort, y qye ab tu viurá fins á ferte triomfanta á casa nostra y arreu volguda y respectada.
Tots els catalans que'ns honorém de serho, hem de fer que'l Congrés de la Llengua Catalana, sigui un acte grandiós digne del fi á que es destinat.
Aportemhi nostre concurs y nostre amor.
Y després quan ja siga consagrada novament, quan els ilustres filólechs extrangers hagin cantat les séves lloanses..... ¡Allavors ja ningú que tinga seny negará ton regnat ¡Noble Matrona! y ab ton poder de sobirana, cridarás á comptes á tos estúpids detractors, als fidalgos castellans que't motejen de dialecte, als Arcaldes barruts, de les terres ermes y dels toros; á tant carcamal que t'insulta menjantse'l pa á casa téva; y agafantlos per les orelles, tirarás fort, fort fins y tant que siguin tant llargues que demostrin que'ls que les porten no son homes, son ruchs ab levita de senyor. Y ab aquelles orelles podrán escoltar, de per tot, el crit de ¡Visca la Llengua Catalana!
M.MONTANÉ
Navarcles, Setembre de 1906."