El Pla de Bages, núm.107, 26 de juliol de 1904, pàgina 1.
Una ressenya del meeting catalanista del 24 de juliol de 1904 que organitzà el Centre Català Autonomista, titulada "Meeting catalanista a Navarcles":
"Navarcles doná el passat diumenge [24 de juliol] una proba del esperit verament catalá que vivifica a sos habitants, y del desitj que tenen de cooperar al moviment polític i social que ha de tornar a fer rica y plèna a nòstra aymada Catalunya.
Hi assistí el diputat per nòstre districte senyor [Leonci] Soler y March, ocupant un llòc a la presidencia.
El PLA DE BAGES hi enviá a un dels seus redactors.
A dos quarts de quatre se doná principi al meeting.
Acaba dient que'l catalanisme no es esclusivista, y feu menció dels telegrames enviats per l'"Unió Catalanista" a ne'n Kruger y al Rey de Grecia, y d'altres treballs y simpaties fets per tota causa nacionalista y particularista. Fou nòstre compatrici molt aplaudit.
Plorá el mal fet a Catalunya pel poder central, recordant les embarcades de gent, no pera defensar la pátria còm ells deyen, sino pera satisfer les concupiscencies dels governants.
S'estengué parlant de la pèrdua de les colonies y del tracte que donen a Catalunya, considerantla còm altre colonia.
Parlá contra'l servèy obligatori y del desgabell que arrèu regna y de lo que darrerament han fet els governants, llogant pinxos, posarlos al seu servèy y ferlos redentores del obrero, y terminá dient que tot axò s'ha d'acabar ab la unió de tots els catalans pera fer una pátria gran.
Feu història de la pèrdua de la nacionalitat catalana desde'l conveni de Casp y del separament en temps de Felip V de la Cataluya francesa y digué que hèm de treballar pera que's regonèxi de nòu la personalitat de Catalunya y de sa nacionalitat.
Cantá l'amor a la pátria y acabá ab un crit de ¡Visca Catalunya.
Esposá y feu elògis dels ideals catalanistes.
Feu una diatriba als diputats de l'"Unió Republicana", ab motiu dels suplicatòris que digué volen deslliurarse de la lley comú, y dels demès partits polítics que sòlzament defensen idèes y ambicions personals.
Nòstre amic fou calurosament aplaudit.
Estudiá y defensá una per una les Bases de Manrèsa, detenintse y tractant amplament dels consums y del servèy militar obligatòri.
Pera poder alcanzar la nacionalitat diu, hèm de serne dignes, recordá el convèni de Casp, y feu consideracions sobre les causes del decaiment del esperit catalá, diu que'l jòc y els vicis fòren la causa del adveniment d'un rey foraster y de la seva imposició.
Cantá la família catalana que digué a de sodollarse ab totes les virtuts, y axís arreplegarèm l'ánima catalana y si no ho fem d'aquèt modo, no vindrá la llibertat de Catalunya perque non seríem dignes.
Hem de ser honrats de soca y arrel.
Combaté el vici y glorificá la virtut, y digué que no's cansará jamay de demanar que se sigui honrat.
Els catalans de allavors non eren prou de honrats y per axò perderen sa nacionalitat.
Feu una hermosa comparació de la talla dels boscos, que han dexat els camps abandonats a les tempestes, y de sa replantació, pux els pajes ja veu sa necessitat, mès ell no'n gaudirá, per eser òbra de temps; y axís nosaltres, -digué- sembrem ara aquestes idees catalanistes que serán en l'esdevenir el bosc protector que'ns deslliurará de les tempestes que vinguin de ponent.
Combaté el flamenquisme y corrides de toros y demana a la dona catalana que eduqui als seus fills y els fassin dignes de poguer contemplar la sortida per part d'Orient del sol de la llibertat de Catalunya.
Forts y repetits picaments de mans obligaren al senyor Roca a donar un arit de Visca Catalunya.
El senyor Martí y Juliá doná per acabat l'acte de propaganda, demanánt a la concurrencia meditessin les veritats esposades y es fessin cárrec de la bondat de la causa del catalanisme.
Eren les sis de la tarde, se cantaren a peu dret "Els Segadors" que fòren aplaudits.
El acte que feren diumenge els navarclins es hermós y encoratjador y els dignifica, y es de creure que la llevor sembrada, arrelará, formant el bosc protector de que se'ns parlava el senyor Josèp M.ª Roca; mès pera conseguiro hem de ser com digué el matex senyor Roca honrats y catalans de soca y arrel, de soca creyent com eren nòstres antepassats que uuien al sagrat lèma de Patria al sacratíssim nom de Deu.
Una ressenya del meeting catalanista del 24 de juliol de 1904 que organitzà el Centre Català Autonomista, titulada "Meeting catalanista a Navarcles":
"Navarcles doná el passat diumenge [24 de juliol] una proba del esperit verament catalá que vivifica a sos habitants, y del desitj que tenen de cooperar al moviment polític i social que ha de tornar a fer rica y plèna a nòstra aymada Catalunya.
El local
El café de “Cal Met”, situat a la plassa Major fou el local destinat pera fer el meeting, estava adornat ab domasos y fullatje y banderes y a son centre estava colocat una pintura feta per en Casas ab el nòm del nòu centre catalanista navarclí, y d’una hermosa matrona que abrassava l’escut catalá.Concurrencia
La concurrencia numerosa, portant tots el insigna de l'"Unió Catalanista"; molts manresasn y de pòbles veins acabaven d'omplenar la gran sala de "Can Met".Hi assistí el diputat per nòstre districte senyor [Leonci] Soler y March, ocupant un llòc a la presidencia.
El PLA DE BAGES hi enviá a un dels seus redactors.
A dos quarts de quatre se doná principi al meeting.
D. Teodor Sorribas
Comensá a parlar el president de la novella societat dient que era ja hòra que'ls navarclins prenguessin part en el movimente catalanista; y demaná que escoltessin ab atenció als oradors que farán us de la paraula.Dr. Matí y Juliá
Al acabar el senyor Sorribas son brèu parlament, cedèx la presidencia al doctor Martí y Juliá, president de l'"Unió Catalanista", que saludá ab poques paraules al pòble de Navarcles y habitants del Pla de Bages, dient que son molts els centres inaugurats y que no'ls guia cap idea utilitaria y sí, tan sols la de germaná als catalans en l'amor a Catalunya, y demaná que escoltin les idèes qu'espressarán els oradors.Adessions
El secretari dòn Mauro Montané llegèx un gran nombre d'adessions, entre les que recordèm la "Lliga Regional" y l'"Associació Obrera Catalanista", d'aquèsta ciutat [Manresa].D. Lluís Trulls
En nòm de l'"Associació Obrera Catalanista" de nòstra ciutat [Manresa] comensá dient que'ls ideals del catalanisme favorèxen al obrer; se estengué describint y demostrant la nacionalitat de Catalunya y l'escuarterament que Catalunya ha sufert del poder central, y recordá altres vecsacions sufertes per nòstra pátria; se dirigí als obrers de Navarcles y'ls digué que tenen bòns mèstres, ab el president y vocals de la Junta del nòu centre.Acaba dient que'l catalanisme no es esclusivista, y feu menció dels telegrames enviats per l'"Unió Catalanista" a ne'n Kruger y al Rey de Grecia, y d'altres treballs y simpaties fets per tota causa nacionalista y particularista. Fou nòstre compatrici molt aplaudit.
Sr. Llangor
Representava el periòdic satiric La Tralla, y en nòm d'ella saludá als assistents al meeting y els digué que La Tralla ha treballat y treballará per la llibertat del esclavatje que sufrèxen els obrers per part dels redemtors de camuma, feu a continuació un cant hermosíssim a la pátria molt poètic y que cautivá al públic.Plorá el mal fet a Catalunya pel poder central, recordant les embarcades de gent, no pera defensar la pátria còm ells deyen, sino pera satisfer les concupiscencies dels governants.
S'estengué parlant de la pèrdua de les colonies y del tracte que donen a Catalunya, considerantla còm altre colonia.
Parlá contra'l servèy obligatori y del desgabell que arrèu regna y de lo que darrerament han fet els governants, llogant pinxos, posarlos al seu servèy y ferlos redentores del obrero, y terminá dient que tot axò s'ha d'acabar ab la unió de tots els catalans pera fer una pátria gran.
D. Joán Roca
Del "Centre Catalá de Sabadell", saludá en nòm dels companys de Sabadell als que venen a engrossar les files del catalanisme.Feu història de la pèrdua de la nacionalitat catalana desde'l conveni de Casp y del separament en temps de Felip V de la Cataluya francesa y digué que hèm de treballar pera que's regonèxi de nòu la personalitat de Catalunya y de sa nacionalitat.
Cantá l'amor a la pátria y acabá ab un crit de ¡Visca Catalunya.
D. Manèl Alabèrt
De la "Lliga Regional" de Manrèsa comensá saludant al catalanisme militant, al president doctor Martí y Juliá, al senyor Sorribas y a la dòna catalana, a quina demaná que al ensenyar als seus fills que hi ha un sol Deu tot poderós y els fassin estimar la pátria catalana.Esposá y feu elògis dels ideals catalanistes.
Feu una diatriba als diputats de l'"Unió Republicana", ab motiu dels suplicatòris que digué volen deslliurarse de la lley comú, y dels demès partits polítics que sòlzament defensen idèes y ambicions personals.
Nòstre amic fou calurosament aplaudit.
D. Joán Llorens
En nòm del "Centre Catalunya", comensá dient que éll es bòig segons diuen els diaris castellans y diu que la seva bojeria y el seu dalit es treure el morralet als menjadors de nòstres suades.Estudiá y defensá una per una les Bases de Manrèsa, detenintse y tractant amplament dels consums y del servèy militar obligatòri.
D. Josép M.ª Roca
L'ecspresident de l'"Unió Catalanista" fou rebut ab forts picaments mans.Pera poder alcanzar la nacionalitat diu, hèm de serne dignes, recordá el convèni de Casp, y feu consideracions sobre les causes del decaiment del esperit catalá, diu que'l jòc y els vicis fòren la causa del adveniment d'un rey foraster y de la seva imposició.
Cantá la família catalana que digué a de sodollarse ab totes les virtuts, y axís arreplegarèm l'ánima catalana y si no ho fem d'aquèt modo, no vindrá la llibertat de Catalunya perque non seríem dignes.
Hem de ser honrats de soca y arrel.
Combaté el vici y glorificá la virtut, y digué que no's cansará jamay de demanar que se sigui honrat.
Els catalans de allavors non eren prou de honrats y per axò perderen sa nacionalitat.
Feu una hermosa comparació de la talla dels boscos, que han dexat els camps abandonats a les tempestes, y de sa replantació, pux els pajes ja veu sa necessitat, mès ell no'n gaudirá, per eser òbra de temps; y axís nosaltres, -digué- sembrem ara aquestes idees catalanistes que serán en l'esdevenir el bosc protector que'ns deslliurará de les tempestes que vinguin de ponent.
Combaté el flamenquisme y corrides de toros y demana a la dona catalana que eduqui als seus fills y els fassin dignes de poguer contemplar la sortida per part d'Orient del sol de la llibertat de Catalunya.
Forts y repetits picaments de mans obligaren al senyor Roca a donar un arit de Visca Catalunya.
Dr. Martí y Juliá
El president del meeting, feu una hermosa esposició científica y filosófica dels ideals catalanistes, y s'estengué fent consideracions sobre les paraules, estat, nació, municipi, y defensant el dret de les colectivitats naturals y la forma de sufragi per mèdi dels Grèmis, y per últim esplaná les idees nacionalistes, que aplicades a Catalunya digué se han de dir catalanistes.El senyor Martí y Juliá doná per acabat l'acte de propaganda, demanánt a la concurrencia meditessin les veritats esposades y es fessin cárrec de la bondat de la causa del catalanisme.
Eren les sis de la tarde, se cantaren a peu dret "Els Segadors" que fòren aplaudits.
El acte que feren diumenge els navarclins es hermós y encoratjador y els dignifica, y es de creure que la llevor sembrada, arrelará, formant el bosc protector de que se'ns parlava el senyor Josèp M.ª Roca; mès pera conseguiro hem de ser com digué el matex senyor Roca honrats y catalans de soca y arrel, de soca creyent com eren nòstres antepassats que uuien al sagrat lèma de Patria al sacratíssim nom de Deu.
C.V."
