24 de desembre de 2009

Purificació (02-03-1908)

El Pla de Bages, núm.1171, 2 de març de 1908, pàgina 1.

En portada es publicà un text d'en Mauro Montané, titulat "Purificació", en relació a la necessitat de "purificar" la llengua catalana:

"Si després de les terribles sotegades que a través del temps, ha sofèrt la nòstra Catalunya, fins a caure retuda y soterrada en un munt d'enderròcs fumejants; si després del daltabax del sigle XVII -11 de setembre de 1714- jornada que sèmbla havia de ser definitiva per la eczistència de la nòstra finalitat còm a pòble viu, -car tots els indicis confirmen la seva postració mès complèrta- ha pogut esdevenir altra vòlta renaixenta y rediviva y se ha alsat del seu llit de moribonda ab esbranzida poderosa per tornar a lluytar per recuperar pam a pam la seva sobirania y a la llibertat;... ¡a quina saludable coincidencia, a quina venturosa sòrt, devèm els catalans el que no quedessim per sempre mès relegats a la condició de parias domenyats a la trista condició de tèrres -no pòble- fermades a la carròsa triomfant de la rassa dominadora?
La nòstra bella parla obrá el miracle.
L'arrèl de nòstra llenga que de la boca va al còr dels catalans, y que ningú ha pogut, ni podrán may arrancárnosla; ha fet que pòc a pòc estenentse, sentintla, cultivantla, embellintla ab les plomes y ab la inspiració y amor dels poètes y prossistes del renaxement, tornés a ferse senyora y majoria de tot arrèu y que la Pátria al seu escalf y al seu esprit retornés a la seva fesomia pròpia, y que'ls seus fills ab la seva aspror y a la seva dolcèsa ens sentíssim fòrts y coratjosos per treballar de fèrm a reconquerir lo que un dia malaurat perderen els nòstres passats, les nòstres volgudes llibertats.
Si a ella pòt dirse que ho devèm tot, tenim la estrèta obligació de vetllar per ella, cuydarla y vestirla ab els seus ropatjes mès seriosos, despullantla, espurgantla de tot lo eczòtic que la desfigura.
Degut tal vegada a la rutina y a la influència forastera s'usen pels actes mès freqüents de la vida una pila de mots, barrèja estranya de dues llengues que deuríem que es altament necessari olvidar.
L'altre dia el pulcre escriptor catalanista en Pujolá y Vallès senyalava una idèa senzilla y hermosa que de realisarse foren un fet en pòc temps nòstres desitjos.
Posar de manifest en tots els cafès, centres, llòcs de reunió, botigues y cantonades de nòstres carrers, uns cartells o pasquins ab el mot en bòga y al costat el que té de usarse purament, netament en catalá. Y renovarlos sovint per fer fèyna llarga y profitosa.
¡Quina bella idèa y quin afany me sèmbla que hi hauria per apèndrens de nòus, de ben catalans, dels nostres, dels que may tindríem de havèr olvidat!
Els que saben y pòden y son aymants de que Catalunya retorni a la seva esplendorosa grandèsa, venen obligats a vetllar per la seva parla que's l'ánima seva.
Mauro Montaner.
Navarcles, 29, 2, 08."