15 de gener de 2010

Segona carta oberta de Valentí Vintró a l'alcalde Joan Errasti (05-12-1913)

El Pla de Bages, núm.2870, 5 de desembre 1913, pàgines 1 i 2.

Es publica la "Carta oberta núm.2 al Sr. Alcalde de Navarcles" del Valentí Vintró, en resposta a l'anterior que havia enviat l'alcalde Joan Errasti. Malgrat que, en el Pla de Bages, aquella no s'havia publicat sencera, sembla ser que el Valentí Vintró sí que disposava de tot el seu contingut:

"Senyor Alcalde: La lectura de la vostra constestació a ma primera «Carta oberta», m'ha produit gran satisfacció, per varis conceptes; primer, per la forma incorrecta amb que'm tractéu, cosa que vos agraéixo molt perqué amb això vos mostréu tal com sou, assegurant-vos, per ma part, que si bé seguiré fent-vos cárrecs per vostra gestió com Alcalde, que el meu lleal entendre no pot ésser mès desastrosa, no'm sortiré mai, emprò, de la forma que la bona educació imposa, inclús entre adversaris.
Altra motiu de satisfacció per a mi és veure confirmada la suposició, esmentada en ma primera, de que no podríeu contestar airosament a mas acusasions, i tant és aixís, que passéu per alt la casi totalitat de les meteixes i, en canvi, vos entreteniu en demostrar que no intervinguereu en la confecció del plan o trassat de la carretera consabuda, cosa que ja sabía, perfectament; però, ¿per ventura he criticat jó dit plan, ni vos he censurat per aquest concepte?
Vos deia, i repetesc, que'l senyor Abadal us va escriurer oferint-se com a Diputat, i vos m'ho neguéu; an això us haig de dir que, o teniu molta frescura o molt poca memoria, perqué ha obrat en poder de dit senyor vostra atenta contestació.
Queda en péu la meva afirmació de que vos heu «oposat resoltament a que's fessin les gestions que per iniciativa i encárrec del propi senyor Abadal, estaven disposats a portar a cap els senyors Alcaldes de Sampedor i Callús, a fí i efecte de impedir que s'anulés el contracte amb l'empresari».....
Si'l senyor Abadal vos proposá que acceptessiu una variante en el proyectado camino vecinal que ha de unir dichas poblaciones, consistente en dar la vuelta al Puente de Cabrianas, pasando muy cerca la casa de don Joaquín Bertrán, fou perqué'ls senyors Alcaldes de Callús i Sampedor, amb molt bon sentit, i volguent economitzar l'import dels terrenys del terme de Sant Fructuós que s'han d'ocupar, acceptaven a sa vegada el trassat vell, per entendre que és molt lleugera la marrada que dibuixa. Al senyor Abadal li era i li és indiferent, com ha dit repetides vegades, que segueixi el trassat nou o vell, car llurs gestions han anat sempre encaminades, única i exclusivament, a conciliar les dos tendencies oposades, això és, a armonitzar els interessos dels pobles a quins afecta la construcció del camí.
M'interessa fer constar que aquesta variante afecta no mès al tros segón o sía desde la carretera de Vich a Sampedor; alló que algú ha fet corre de que's pretenía desviar-la abans d'arribar a Navarcles, és completament inexacte. Però, ¿és que ningú pot creurer que jo m'interessés per a que no passi pel poble, essent aixís que mon inoblidable pare (q.a.c.s.) va cedir gratuitament el terreny per a que's pogués explanar pel lloc on passa actualment? ¿No comprendrá tothom que una modificació en aquest tros constituiría un gran prejudici per a mí i que, si no per raons de pública conveniencia, per propi egoísme, sería jó el primer en oposarm-hi?
Creient que aquesta qüestió está já prou debatuda i que tota persona imparcial té elements de judici sobrers er a poguer fallar, passaré a les altres que tením pendents de discussió, no sens abans de recomenar al senyor Errasti que ne lloc d'obstinar-se en tramitar les expropiacions, que tots sabèm que duren molts anys, se posi d'acord amb els demés senyors Alcaldes i junts procurin que la carretera és faci immediatament; això és lo que'l poble vo, prescindint de si passa pel Pont de Cabrianas o pel Regué del Más.
Si hem permés fer notar als qui de bona fè han cregut en vos fins al present, la manera com neguèu que hagin circulat notícies tendencioses, car dieu que solo circulan en la imaginacion del autor del escrito. Ja ho veieu, doncs; tot lo que es propalava sobre aquest particular, es fals. El senyor Alcalde no vol que sia dit que éll ho hagi fet correr.
Alló del candidato propio, amantes de la buena administración, construcción de la Casa Consistorial con local para escuelas, alumbrado por electricidad y casillas higiénicas, tot pagat con sobrantes y economías, será objecte d'una propera carta, que posará en clar moltes coses que la majoría de veins i comarcans ignoren.
En quant a que'm contesteu en idioma español, dec dirvos que'm va fer la mar de gracia, primer, perquè'm consta que no el coneixèu (recordèu que obren en poder meu varies factures, escrites de vostra má, en les que el idioma español pateix tots els dolors imaginables) i després perquè haveu de sapiguer que l'idioma catalá, es també espanyol, gracies a Deu. Volguer sostenir lo contrari, es declarar-se separatista.
M'acusèu d'ésser fallado de carácter y formalidad. Bueno; però jò quan vos deia lo meteix a vos en ma primera, ho provava dient que havien enganyat a determinada persona; i mentre vos no'm doneu cap prova, ni me'n podeu treure cap, jò, en canvi, us ne dono una altra, per si una no es prou.
En l'escriptura que firmárem davant del Notari senyor Costa, vos comprometèu, en nom de l'Ajuntament que representèu, a amurallar el terreny que adquiriu, «sempre que el propietari ho indiqui». Jò, com a tal, a darrers d'abril del present any, us vaig fer requerir pel Notari senyor de Travy per a que ho fessiu, i malgrat el temps transcorregut, encara l'obra resta per fer. ¿Pot donar se major informalitat que'l deixar de cumplir un compromís contret solemnement en virtut de escriptura pública?
Respecte al consell que'm doneu, se m'ocorre una consideració: si jò que, (sense ésser ric) goso d'una posició molt superior a la vostra, no puc esmerçar algún temps en coses d'interés general, ¿cóm s'explica que vos pogueu ocuparvos casi exclusivament en els afers del cárrec que ostenteu?
I per acabar; corresponent als consells que'm doneu, jò també us ne vull donar un. Quan els nirvis se us excitin i noteu que'l despit se us ne puja a la gargamella, quan vos sentiu farruco, prenguèu una bona taça de tila. Creieu-me, el vostre mal vol tila... molta tila.
Valentí Vintró.
Navarcles, 4 desembre de 1913."