El Pla de Bages, núm.1333, 22 de setembre de 1908, pàgina 1.
En portada es publicà una notícia referent a Navarcles, titulada "La curació de la Srta. Maria Galobart":
"D'una estensa carta que'l Dr. Fortiá Solá, Vicari de Navarcles, ha dirigit ab fetxa 15 de Setembre al senyor D. Jacinto Claveras y Roca, de la Junta de la Peregrinació de Vich a Lourdes, y que'ns ha sigut facilitada, a fi de parlarne per conexement de nostres lectors y satisfacció dels que feren la primera Romeria al famós Santuari, trayem les següents noticies:
«La senyoreta Galobart, al empendre el viatge a Lourdes, dexava el llit del qual no s'havia axecat, vintiquatre dies hi havía, des resultes d'un postrament gran en que l'havían dexada els banys de Caldes, que acabava de pendre per segona volta, durant els onze mesos que estigué impossibilitada de les cames. Ab tot y estar tant delicada marxá molt contenta tenint per sa bona mare que la dexava partir ab recansa, paraules de consol en les quals hi traspuava visiblement sa confiansa ilimitada en la Mare de Deu de Lourdes a que havía fet una novena y que segons ella, havia de curarla. Ex com pressentiment de sa curació resta confirmat en una postal escrita per ella metexa immediatament d'arribada al miraculós Santuari, en la qual, després de donar compte a sa mare del bon viatge, li deya textualment: «Confio volver curada».
En tot el primer dia d'estar a Lourdes no's mogué de casa per causa del mal temps; mes ans de ficarse al llit begué dos gots de aygua de la font de la Mare de Deu dihent ab molt fervor «Verge Santíssima Vos heu de curarme». L'endemá se vestí tota sola, doná alguns passos per el dormitori y s'arreglá el cabell, dreta; peró no vegentse ab cor per baxar l'escala, demaná que la dugués son germá Jaume que li procurá un cotxe per anar a la Basílica del Roser hont se reconciliá ab un sacerdot catalá. Durant la confessió son germá hagué de sostenirla per no poguer encara doblar gens els genolls; mes en la metexa Basílica li semblá ja que mellorava notablement, no volent que, al exir, la pugessen al cotxe y caminant fins a la gruta, hont debía celebrarse la Comunió general, ajudada d'algunes senyores que se li havían ajuntat. Arribada a la Gruta probá d'agenollarse y ho feu sens dificultat; s'alsá y digué admirada als qui l'acompanyavan «Ja estic curada». Son entussiasme se propagá rápidament en els fidels qu'estavan presents, haventse de pendre les mides que allá s'acostuman en semblants cassos per evitar les molestíes que hauría pogut ocasionarli la multitut que s'apretava per véurela y ferli preguntes. Estigué agenollada una hora y mitja y durant aquest temps rebé la sagrada Comunió. De retorn a son domicili feu el trajecte a peu, perá ab alguna inseguretat al principi, per haver estat tant temps sense caminar: y de bella arribada, pujá y baxá dúes voltes l'escala ab gran facilitat.
Aquí fou quan son germá qui, fondament emocionat, no cessava de plorar -únic modo de desfogar son dols sentiment- no restantli ja cap dubte del miraculós prodigi, redactá, com pogué, el primer telegrama a sa mare, no tardant en comunicarho a sos amics ab algunes postals, una de les quals tingui la satisfacció de rebre un servidor dientme aixís:
«Aymadíssim amic: Ni puc de tant alegria que té el meu cor. ¡Pepeta curada! ¡curada! Ha sigut curada al postrarse devant l'imatje de la Santíssima Verge de Lourdes, que hi há en la santa Gruta. Dissapte, si Deu ho vol, ja li esplicarém. Besa ses mans son amic qui no sab lo que li passa. Jaume Galobart. Sbre. 2-908.»
Fins aquí la carta.
En la metexa dona compte de l'arribada dels pelegrins a Manrèsa y de les funcions celebrades en acció de gracies. A Manrèsa se li feu una mostra ben espóntánea d'afectuós entussiasme a la noya prodigiosament gorida, la quan aná a péu fins dalt de la Ciutat, acompanyada de sos dos germans, l'un ab qui feu el pelegrinatje y l'altre establert a Manrèsa.
El dimarts següent en la parròquia de Olzinelles (Pont de Cabrianes) se celebrá l'acontexement ab un nombre estraordinari de comunions, ofici solemne, predicant el senyor Rector Mossen Joán Sala, assistinti la dita senyorèta Galobart, y trissagi mariá a la tarde. A Navarcles hi hagué Comunió general d'unes 250 persones, ofici cantat pels jòves de l'Escola dominical, y a la tarde, trissagi cantat per les Teresianes y sermó, molt oportú, del senyor Rector Mossèn Eudalt Coma, terminant la funció ab besamans a la Verge que comensá la senyorèta curada, seguint després sa familia y amics y els fidels que omplien de gom a gom la iglesia.
A Olzinelles preparan ab aquet motiu una festa mes notable celebradora el dia del Roser de tot lo mon. En ella hi predicará matí y tarde el Dr. Ignasi Torredefiot, beneficiat de Manrèsa».
En portada es publicà una notícia referent a Navarcles, titulada "La curació de la Srta. Maria Galobart":
"D'una estensa carta que'l Dr. Fortiá Solá, Vicari de Navarcles, ha dirigit ab fetxa 15 de Setembre al senyor D. Jacinto Claveras y Roca, de la Junta de la Peregrinació de Vich a Lourdes, y que'ns ha sigut facilitada, a fi de parlarne per conexement de nostres lectors y satisfacció dels que feren la primera Romeria al famós Santuari, trayem les següents noticies:
«La senyoreta Galobart, al empendre el viatge a Lourdes, dexava el llit del qual no s'havia axecat, vintiquatre dies hi havía, des resultes d'un postrament gran en que l'havían dexada els banys de Caldes, que acabava de pendre per segona volta, durant els onze mesos que estigué impossibilitada de les cames. Ab tot y estar tant delicada marxá molt contenta tenint per sa bona mare que la dexava partir ab recansa, paraules de consol en les quals hi traspuava visiblement sa confiansa ilimitada en la Mare de Deu de Lourdes a que havía fet una novena y que segons ella, havia de curarla. Ex com pressentiment de sa curació resta confirmat en una postal escrita per ella metexa immediatament d'arribada al miraculós Santuari, en la qual, després de donar compte a sa mare del bon viatge, li deya textualment: «Confio volver curada».
En tot el primer dia d'estar a Lourdes no's mogué de casa per causa del mal temps; mes ans de ficarse al llit begué dos gots de aygua de la font de la Mare de Deu dihent ab molt fervor «Verge Santíssima Vos heu de curarme». L'endemá se vestí tota sola, doná alguns passos per el dormitori y s'arreglá el cabell, dreta; peró no vegentse ab cor per baxar l'escala, demaná que la dugués son germá Jaume que li procurá un cotxe per anar a la Basílica del Roser hont se reconciliá ab un sacerdot catalá. Durant la confessió son germá hagué de sostenirla per no poguer encara doblar gens els genolls; mes en la metexa Basílica li semblá ja que mellorava notablement, no volent que, al exir, la pugessen al cotxe y caminant fins a la gruta, hont debía celebrarse la Comunió general, ajudada d'algunes senyores que se li havían ajuntat. Arribada a la Gruta probá d'agenollarse y ho feu sens dificultat; s'alsá y digué admirada als qui l'acompanyavan «Ja estic curada». Son entussiasme se propagá rápidament en els fidels qu'estavan presents, haventse de pendre les mides que allá s'acostuman en semblants cassos per evitar les molestíes que hauría pogut ocasionarli la multitut que s'apretava per véurela y ferli preguntes. Estigué agenollada una hora y mitja y durant aquest temps rebé la sagrada Comunió. De retorn a son domicili feu el trajecte a peu, perá ab alguna inseguretat al principi, per haver estat tant temps sense caminar: y de bella arribada, pujá y baxá dúes voltes l'escala ab gran facilitat.
Aquí fou quan son germá qui, fondament emocionat, no cessava de plorar -únic modo de desfogar son dols sentiment- no restantli ja cap dubte del miraculós prodigi, redactá, com pogué, el primer telegrama a sa mare, no tardant en comunicarho a sos amics ab algunes postals, una de les quals tingui la satisfacció de rebre un servidor dientme aixís:
«Aymadíssim amic: Ni puc de tant alegria que té el meu cor. ¡Pepeta curada! ¡curada! Ha sigut curada al postrarse devant l'imatje de la Santíssima Verge de Lourdes, que hi há en la santa Gruta. Dissapte, si Deu ho vol, ja li esplicarém. Besa ses mans son amic qui no sab lo que li passa. Jaume Galobart. Sbre. 2-908.»
Fins aquí la carta.
En la metexa dona compte de l'arribada dels pelegrins a Manrèsa y de les funcions celebrades en acció de gracies. A Manrèsa se li feu una mostra ben espóntánea d'afectuós entussiasme a la noya prodigiosament gorida, la quan aná a péu fins dalt de la Ciutat, acompanyada de sos dos germans, l'un ab qui feu el pelegrinatje y l'altre establert a Manrèsa.
El dimarts següent en la parròquia de Olzinelles (Pont de Cabrianes) se celebrá l'acontexement ab un nombre estraordinari de comunions, ofici solemne, predicant el senyor Rector Mossen Joán Sala, assistinti la dita senyorèta Galobart, y trissagi mariá a la tarde. A Navarcles hi hagué Comunió general d'unes 250 persones, ofici cantat pels jòves de l'Escola dominical, y a la tarde, trissagi cantat per les Teresianes y sermó, molt oportú, del senyor Rector Mossèn Eudalt Coma, terminant la funció ab besamans a la Verge que comensá la senyorèta curada, seguint després sa familia y amics y els fidels que omplien de gom a gom la iglesia.
A Olzinelles preparan ab aquet motiu una festa mes notable celebradora el dia del Roser de tot lo mon. En ella hi predicará matí y tarde el Dr. Ignasi Torredefiot, beneficiat de Manrèsa».
(De la Gazeta Montanyèsa)."
