1 d’agost de 2011

Elogis a un concert de cant en benefici dels soldats de Melilla (18-02-1914)

El Pla de Bages, 18 de febrer de 1914, núm.2928


"Una Vetllada interessant a Navarcles
Bell recort en guardarán els navarclins, i amb aquets tots els qui tinguerem la sort d’assistir-hi, de la vetllada celebrada l’últim dissabte, en el Centre Català Autonomista, a benefici del jovent de la vila, que lluita en el Marroc per a l’honor de la Pàtria.

Motiu aqueix de sobres simpàtic, per a retre tribut d’adminració i afecte als que es baten a la altra banda del Estret en defensa dels drets d’Espanya, tenia ademés, el particular atractiu de pendrehi part una artista, que ha recorregut Espanya i América, amb l’aplaudiment i aclamació de tots els públics, que han pogut fruir del seu art.

Pel qui escriu aquestes ratlles, que havia sigut honorat amb una especial invitació, va ésser ben lleminer i temptador l’esquer de pendre-hi part la Sreta María de la C González, perqué fes via cap a Navarcles, i responent aixís a l’amabilitat dels amics que de mí es recordaren, deixés fruir el meu esprit amb una alenada d’art, com poques, molt poques vegades, ens es dat fruir.

I certament, que no forem defraudats en l’ilusió que de primer entuvi acariciarem sobre la festa, car aquesta va descapdallarse en un ambient de patriotisme, d’amor als fills de Navarcles i d’art el més exquisit, que forçosament havien d’arribar a lo més pregó del esprit.

Perque l’art de la senyoreta González es dels que, impresionant al oient i espectador, els atrau fortament, aixís per la veu que, potente, dolcíssima i enriquida d’una flexibilitat maravellosa, passa, sens esforç de cap mena, de les notes mes baixes a les mes agudes, com per la cultura musical que sempre revela, la qual li permet interpretar als grans compositors amb un sentiment artístic tan refinat, que cada partitura en fa una creació ben original.

La Sreta González particularment, en una ária de “La Tosca” com en la de “Cavalleria Rusticana” i en una particel.la de la “Gioconda” i en el vals “Parlá” feu gala d’un art, que porta un sello ben personal seu, afermant una vegada més la fama d’artista, que de sobres ha palesat”

En Pepe Mir, del qual alguns creien que sols entenía en púes i filats, estigué superior en el meneig del teclat, formant un pendant el més encertat amb la senyoreta González, en totes les composicions que li acompanyá al piano, i compartint amb aquesta els aplaudiments justíssims qde la grandiosa multitut que a la festa va assistir.

També estigué a brillant altura el quintet “Montserrat” sempre escoltat amb delectació, coronant els números tots de la vetllada una carta de dol Leonci Soler i March –que es vejé privat de pendre part, personalment, en l’acte- la qual fou objecte d’una ovació la més sorollosa, al donarsen lectura al públic allí congregat.

Per a conclourer, una pregunta: ¿Quin dia ens tornaran a convidar a una festa i acte consemblant?

G."