Amb Deu no s’hi juga!
"Deixaria de parlar-ne si’l fet no s’hagués repetit una i dues vegades. Perque, francament, no es gens satisfactori per a un hom, com per a tot compatrici que tinga dignitat i cultura, el fer públic un acte com aquest tan selvatge i vergonyós, car deshonra a tot el poble junt.
Me refereixo a l’horrorosa empestifada que novament han sofert les creus que, per al sant exercici del Via-Crucis, hi ha clavades en les fatxades de varies cases de la població.
Jo no sé si en l’acte hi ha odi o revenja personal. Si n’hi hagués !vana cobardia es, mès que tontería, la de venjarse en sers indefensos o coses inanimades! Lo que sé, defugint d’investigar la causa de l’efecte, perque no me atany, es que l’injuria arriba a Deu, car a Ell, a la fi, va dirigida.
A la matinada, doncs, de la festa de Sant Sebastià, ens trovem amb lo que dic, essent el fet comentat arreu amb frases repudiants, i planyentse tohom de que hi hagi qui’s complagui en esbravar sos instints selvatges, ses ires diabóliques, ultratjant d’aquet modo el signe de la Creu, digne del amor i reverencia.
I aquest acte es doblement vergonyós i abominable per quant tot-just ara, amb motiu de cumplir el XVI Centenari de la llivertat de l’Esglesia, donada per Constantí el Gran, s’acaben de tributar solemnes festes d’honor i gloria a la Creu de Crist, la qual ha aparegut triomfant i adorada en tots els pobles de la terra.
Tan sols Navarcles !pena fa’l dir-ho! S’ha registrat eix cas rebel que contrasta vergonyosament amb l’universal concert de lloança i veneració a la Santa Creu, el qual recent, ressona encar pels aires confonent-lo.
Per aixó que convé, navarclins i amics católics, tots reparem ben prompte pública i privadament ultratge dirigit a la Divina Creu, per a que l’Omnipotent, qui es just en totes les coses, no deixi caure sobre nostre volgut poble el cástic que s’ha merescut per aital nefandat.
!Ai, que amb Deu no s’hi juga!
Esteve Camprubí
Navarcles, 21 janer de 1914"
