A la secció "De la comarca":
"Parlant amb un navarclí
Dimarts passat tinguérem el gust de parlar amb un amic nostre de la xamosa població qual campinya el Llobregat i’l Calders fertilitzaen i alegren amb el remoreig de ses aigües. A les nostres preguntes, respongué amb les següents manifestacions.
¿...?
Efectivament el dia de la Mare de Deu, per iniciativa de la societat “Orfeónica Armonia Navarclense” (!ai de nosaltres! Si en Rusiñol s’entera de aquest titol que trenca’l cor) s’honorá el nom d’en Josep Anselm Clavé donant el seu nom a la plaça d’entrant a poble que fins ara s’havia nomenat plaça del Llobregat. A l’acte de descobrir la lápida que s’hi col·locá, hi concorregueren representacions de varies societats corals de la comarca i una de Terrassa amb les respectives senyeres i molta gent del poble, que volgué contribuir a homenatjar al gran catalá fundador dels coros.
Es pronunciaren discursos, mereixent citar se’n un de molt eloqüent del President de les Associacions de Clavé de Barcelona en el que posá de relleu la gloria del gran Mestre, glosá la seva obra en brillants paragrafs, notá que era Navarcles la primera població del Pla de Bages que honorava la memoria de’n Clavé i acabá recomenant l’esperit de germanor entre tots els homes en termes tant expressius, que a molts els semblá que volia donar una lliçó a més de quatre que l’escoltaven.
Figuris que a un acte de tanta trascendencia, no hi fou, convidat el Centre Catalá Autonomista i tractantse de honrar Clavé, el gran catalá que escrigué aquelles hermoses paraules... “abans morir que ser esclaus...” sembla que era lógic i natural que dit Centre hagués ocupat un lloc distingit en l’homenatge, que’m consta que no hauria escatimat el seu concurs si se l’hagués invitat. Peró en dita societat coral hi porten la veu cantant uns quants homes que segueixen les inspiracions de la camarilla de l’ajuntament i aquestos, sempre imposen un marcat caràcter polític a tot lo del coro indisposantlo, amb perjudici evident, per cert, amb tots els elements contraris als qui tant desatentadament ens governen. Figuris fins a quin punt arriben a comprometre la societat, que en els dies d’eleccions el local del coro serveix per a recintar vots. Així ho hem vist varies vegades i així confiem veure-ho novament, si per fi no s’imposa el bon sentit. Per aquestes raons li deia que molts cregueren veure una lliçó en el parlament formosíssim del President dels Coros de Clavé.
Un detall. A la placa de marbre regal de l’Ajuntament, apareix barroerament equivocat el nom il·lustre del Insigne patrici, lo que demostra la poca cultura del marmolista que la feu; valdria la pena de que, costés lo que costés, es subsanés l’error, car tal com está sembla una veritable profanació.
-Bueno, girem full; i de política com esteu per allí?
-Miri, de política em fem molt poca; els elements d’oposició, s’enten.
Ara s’acosten eleccions municipals i encara no he sentit parlar de res. De tots modos els de l’Ajuntament estan fracassats a no poguer mes i opino que si’ls nostres capdevanters volen, els derrotarem per complert, perqué el poble está tip de les seves immoralitats i de la seva actuació desastrosa, atenta sols a miserietes i minucies.
Jo crec que’ls nostres tenen mitjans d’enterar-se de com administren els cabals del comú i si publiquen els despilfarros comesos, tot el poble s’aixecará en contra d’ells.
Peró a mí el que més me preocupa, és la falta d’ambició que tenen els nostres caps per a ocupar cárrecs públics, car aixó els fa observar una certa passivitat enfront del adversari.
Se m’ha dit que algun d’ells, té algun document que temps ha que podria haver tirat per terra la situació i hauria donat lloc al nomenament de regidors interins, peró no han pogut véncer llur escrúpols i els altres se n’aprofiten i van tirant.
Com a mostra de la poca afecció que’ls nostres senten pels cárrecs públics i de la llur altesa de mires, li explicaré un cas del estic ben enterat.
Quan s’havia de procedir al nomenament de fiscals, un dels nostres millors amics, per a un assumpte particular aná a visitar a un prohom del partit Liberal de Manresa. Després d’haver parlat de lo que’ls interesssava, aquest preguntá a nostre amic si volia ésser fiscal de Navarcles, a lo que ell respongué rodonament que no. Doncs ¿a qui’s podria nomenar? Nostre amic rumiá un moment i contestá: a en Francisco Playá, que, o molt m’equivoco, o es un home d’esperit recte i justicier i honrat a tota prova. Molt bé, pero a més d’aixó, es correl·ligionari vostre? –No ho sé, no li puc dir, peró prescindeixin; és un bon home i aixó basta. Pocs dies després era conegut el nomenament de’n Playá, essent molt ben rebut per tota la població.
Vetaquí com procedeixen els nostres; !quan diferentment ho fan els altres!
En arribant a n’aquest punt, ens despedirem del nostre amic Navarclí, i ens dirigirem a la redacció a ordenar les presents notes."
