A la secció "Crónica de la Comarca":
"Navarcles
Molt ho celebrém de que nóstre digníssim Alcalde En don Joan Manganell [sic], estigui ja de convalescencia de la greu enfermetat, que feya dies, que’l tenia sepultat al llit. Ens n’alegrem y desitjem un prompte restabliment de la seva salut.
-La Germandat de Sant Sebastiá que hi ha establerta en aquesta parroquia, cumplint lo que els perceptua el Cap XX, article 6 del seu Reglament, ha celebrat solemnes cultes en honor del seu Patró.
A les nou del matí, del diumenge prop passat, se reuniren en gran nombre els socis de la esmentada benéfica associació, a casa del propietari En Sebastiá Janeras, Plassa Major, a fi de dirigirse a la Iglesia, ostantant la bandera el seu digne president en Salvador Soler, mestre de la Escola pública d’aquét poble, fentli costat el vispresident En Sebastiá Janeras y en Valentí Gosart, contador; seguint els demés germans en tant solemne acte, acompanyant-los la orquesta anomenada La Ampurdanèsa que tocaren alguna de les seves marxes.
A les deu comensarem els Divinals Oficis, oficiant el sacerdot Mossén Jaume Mir, cantantse una solemne missa ab acompanyament de vairs instruments per la metexa orquesta. Després del Evangeli, pujá a la càtedra el Esperit Sant Mossen Jaume Bosch y Figueres, Pvre. beneficiat de la M.I. Comunitat de la Seu de Manresa, qui feu el panegíric de Sant Sebastiá, fentnos veure com aquet home insigne dedicat a la carrera de les armes, soldat esforsat y valerós, sigué guarda particular de Diocleciá, emperador de Roma. Y no obstant de saber, molt be, les miles intencions d’aquest home orgullós y perseguidor de cristians, no dexá may de dedicarse al aucsili y consól dels seus germans, que es trobaven captius en els calabossos dels perseguidor y tirànic Emperador del sigle III. Morí per amor a son Deu y al prohisme y condemnat a morir fletxat per no volguer adorar els idols del orgullós Diocleciá.
Acabada la Missa, surtiren ab el metex ordre que havien entrat, dirigintse a la Plassa Major aont se hi aplegà una bona part de poble, per veure ballar sardanes com quasi ja sol esser costum en aquest poble en festes menys o menos estraordinaries.
La Ampurdanesa toca tres boniques sardanes que foren ballades per varis aficionats en aquest ball popular y sobretot per un grupu d’uns vint, entre joves y nenes, que vingueren espressament de Sallent pera poguerles ballar."
