"Una escola catalana
A Navarcles, al Centre Català autonomista, hi es fundada una escola catalana.
Fa poc temps que funciona; la llavor que hi ha sembrada no pot haver germinat molt encara, empro comencen a conexer ja els tanys ufanosos que surten gemats com albors de primavera osada, amb sentors de mel y ginestera.
Es una escola a la modern en el recte sentit de la paraula, reflecse de la manera d’ensenyansa adoptada per en Joan Bardina en la seva escola de mestres de Barcelona, ab ensenyansa de llengua castellana y francesa, teoria de teixits i mecànica, higiene, botànica y mineralogia, gimnàstica rítmica, moral católica, escursions y tot lo referent a historia, geografia y demés materies elementals.
Totes aquestes assignatures esplicades ab llengua catalana, y de la manera racional y bé, com sap fero el director de la escola en Josep J. Valdeperas, son compreses facilment pels petits estudiants que’s delectexen aprenent y avensen d’una manera admirable en els seus graus corresponents.
S’es complerta ja una aspiració unánim desitjada pels fundadors d’aquest Centre, de fudnar en ell una escola catalana.
La trascendencia social de aquesta obra té de ser de profitosos resultats, per l’avenir de aquesta població, perque la tasca, la feyna patriótica que aquí es realisa, es d’aquelles feynes que no se enrunen may, que té solits fonaments, que arrela fondo en el cor de nostres petits, tant en el sentit de cultura y civilitat com en el més intents amor a la terra que’ls ha vist naxer, concients y enterats de seu ésser passat esplendorós y esperaransats y afanyosos de posar tot el seu esfórs y el seu saber a la consecudió del ideal que germina en les seves penses, pures de tot altre afany perniciós y nociu.
Nosaltres al escriure aquestes mal girbades ratlles que l’entusiasme per aquesta feyna positiva ens dicta, enshem proposat un fi, que ecsposarem ab la més franca llealtat, sense el més remot desitj de molestar a ningí, que en la nostra modesta insignificancia no tenim pas dret a donar consells ni siquiera a fer advertencies; empro per que no dir-ho; em pensat moltes vegades... ¿per qué manresa la nostra capital, la que creix y treballa febrosa en tots els rams de la activitat humana, que té tants médis en diner y en inteligències, que té entitats catalanistes ben entussiastres per tot lo que es modelitat del nostre ésser y que han treballat per la implantació de la sardana, del excursionalisme en aquesta comarca, la Manresa de les Bases famoses, per què no funda una grandiosa escola catalana ont s’hi nodreixin els seus fills de la saba de la terra perque demá siguen homes continuïn encare ab més empenta la llur obra fins a portarla a terme final que ha de ser el regonaxament integral de la personalitat de Catalunya aspiració per la quina treballen ara tots els bons manresans que més amunt esmentém?
Voldríem, desitjaríem, tenir imitadors de la nostre petita obra y al voldríem veure feta de manera més grandiosa per que considerém que si en petita escala ne toquém tants bons resultats, que seria feta ab tota espledidesa.
Y després a la comarca; que no quedés poble ni llogaret; aont una entitat catalanista fes lo possible per fundar una escola catalana, que fos aquesta Comarca de Bages la capdavantera del nsotre moviment lliberador, que axó no es un somni ni un impossible, que axís com lo hem fet nosaltres ab bona voluntat y sacrifici ho pot fer tothom que estimi aquesta terra nostra la Catalunya dels nostres amors.
Mauro Montaner"
