Una crònica del Club Muntanyenc:
"Sèptima excursió del circuit
De Manresa a Centelles
De Manresa a Centelles
A l'arribar el tren a Manresa el diu menge, dia 15 [de maig], ja ens esperaven a l'anden una comissió composta, d'ilustradíssims y molt atents socis del Centre Excursioinisita d'aquella ciutat.
Acompanyats per ells, visitàrem la catedral, la Casa Comunal y son ric arxiu, [...].
La Cova de Sant Ignasi [...].
Desde Manresa y passant per Sant Fruitós, arribarem a l'antic monestir de Sant Benet de Bages, aont poguérem apreciar les grans reformes que's van fent, la resurrecció que's va realisant pel món de l'art, d'aquella antiga joia que mans barroeres havien ignorantment estrafet. Es avui la visita a Sant Benet de Bages un aprofitat eetudi que convens de lo que pot el talent y la voluntat dels homes com don Ramon Casas.
Per un estret pont de ferro atravessárem el Llobregat, que baixava tot ple, y entrárem a Navarcles, poble bastant típic y quals carrers mereixen la pena d'ésser visitats.
Per una palanca atravessárem la riera de Calders y seguint per entre bosc y vinyes, arribárem a la carretera, en el lloc mateix aont hi ha una caseta, l'antic «portazgo», nom qua encara avui té y quals pedres cadenals resten allí terra, ara ja agegudes, plorant sa inutilitat al peu mateix de la casa que resta tancada y que poc a poc se va desfent.
Un tros per carretera y després per un camí que bordeja un atapait bosc ens portaren a can Tapia y desde aquesta baixárem a la font de dit nom que aquell dia presentava un fantástic y esgarrifós aspecte. El torrent que allí se despenya anava aquell dia a corull y al fer el salt se rompia, esmicolantse contra els tres o quatre pisos que formen la seva altura. Pels costats l'aigua sortia per un sens nombre de fonts y altres petites cascades y arreu els degotalls donaven la darrera pincellada an aquell soperb quadro. No ens hauriem mogut d'allí y ab forta recansa deixárem tan bell lloc y atravessant el torrent com poguérem ens enfilárem veritablement per la montanya pera anar a trobar un camí de carro que'ns portá a la carretera d'Artés, en l'indret aont hi ha una petita capella dedicada a Sant Pelegrí, patró de la rabia. El que hi vagi sense mai haverhi estat a Artés val la pena de que's fixi ab aquell sant y ab aquella capelleta. Es bastant original tot així.
A Artés [...].
El dilluns, a les quatre, atravessant la serra de son nom, entrárem a Calders, [...].
Desde Calders [...].
Desde Moiá [...].
[...]."
