Un article sobre els soldats voluntaris que combataren amb França a la Primera Guerra Mundial (la Gran Guerra):
"Los voluntarios catalanes
Un héroe: Valentin Torres, condecorado con la cruz de guerra.- Relato del voluntario Emilio March.
En el diario de Manresa Bages-Ciutat acaba de publicarse un interesante relato de guerra del voluntario catalán Emilio March, dando cuenta detallada de las acciones heroicas que han valido la cruz de guerra a Valentin Torres, también voluntario catalán, hijo de Navarcles. El hecho de guerra a que se refiere el relato se realizó en el sector de Arras, el mes de Mayo último.
He aquí el aludido relato:
«De sobte, percibim brunzentes vibracions en l'espai: un núvol de coets voladors ratllen el mantell negra que cobreix la terra i amb sa potencia llumínica esvaeixen per uns instants la negror que'ns envolta. Es un castell de focs magnífic, de fantástica visió, el que'ns ofereix l'enemic; però l'espectacle no'ns els dona pas per a divertir nos sinó per a assegurar la puntería dels canons, ametralladores i fusells que comencen a vomitar foc en totes direccions. A la passada calma, succeeix un terratremol infernal: les ametralladores trepiden incessants i'ls nostres amics de l'altre banda's multipliquen envíantnos bombes de tots calibres, granades, mines, gassos asfixiants... de tot lo més crudel que ha produit la barbarie teutónica, però no amb tanta precisió, com fora el seu desig.
Els focs de les batertes franceses, potents i ségurs, contesten prompte a l'enemic i durant algunes hores els formidables projectils creuen incessantment l'espai, demolent-ho tot, sembrant la destrucció i la mort. ¡Infernal espectacle nocturn, que assombra i imposa! Fins Natura s'associa al infernal terratrémol, confonent el retrunyir dels trons i la claror dels llamps que a l'horitzó ziczagueixen, amb les formidables detonacions dels potents obusos.
¡Tots en peu!—manen els quefes, demanant voluntaris per a les centinelles avençades. I un dels primers en avençar de les files és un minyó ros, ben plantat, forçut; catalá de la comarca de Bages, fill de Navarcles, que's diu Valenti Torres i aqui els seus companys anomenen «El noi de Navarcles», car és costum entre'ls catalans que estant en aquest sector, l'anomenar-se pel seu poble natiu, tal volta per a recordar aixís la terra que'ns ha vist náixer i que tantes nits somniem.
«El noi de Navarcles» passá llargues hores de la nit de centinella avençada, en mig d'una pluja de foc. Indeinne retorna a la trinxera i content i alegre buidant els seus paquets de municions, boi cantant cançons de la seva terra, que els altres chorejaven.
Clarejava quan els canons alemanys, desballestats, ernmudiren; els nostres no, que seguien vomitant foc i metralla cap a les trinxeres enemigues. Frisosos esperavem l'ordre de sortir dels cataus i llençar-nos sobre'ls boches; peró l'ordre de atac no venía encara...
A les 9 del matí esmorzarem unes galetes, carn de singé i café; mitja hora després, ressonavaen les trinxeres la veu capita: ¡Ja ha arribat l'hora minyons! !Vencer o morir!—I demaná un voluntari per a tallar les xarxes de filferro de la trinxera. D'un bot, aquell minyo ros, de muscles forçuts, aquell valent «Noi de Navarcles», guanyà la rampant de la trinxera i obrí pas a la secció de baionetes.—¡Avant, minyons!—cridá el capità;—i ardits emprenguerem tots la marxa, llençant-nos com lleons sobre l'enemic. Aquest, sorprés, retrocedí espaordit i una darrera l'altra van caure en poder nostre les trinxeres enemihues fortiticant-les immediatament i
continuant el foc. De sobte, el «Noi de Navarcles» cau ferit; prova d'aixecarse, pero en vá; una bala alemanya li ha atravesat el pulmó esquerre, més no's dona per vençut encara i ajegut a terra, amb una ma es tapa la ferida i amb l'altra segueix donant municions als seus companys fins que la més espléndida de les victories corona el fulminant atac.
Nostre heroi fou traslladat a l'Hospital, on curà en poques setmanes. La seva valentía li ha valgut l'honor de veure's citat en l'ordre del día de l'exércit i de rebre la «Creu de Guerra» i la Palma de la victoria.
Avui, fort i bo, envía mil records a sa familia de Navarcles i Manresa i a tots els amics i llegidors d'aquest diari
que amb tant gust es llegeix en les trinxeres franceses.
EMILI MARCH.
La Valbonne. Febrer 1916."
