Sol Ixent, Any I, Març 1912, Núm 2
Balada de Pasqua
La Magdalena plorosa
gira'ls ulls vers l'Hortelá
qui ab veu dolça y amorosa
l'esperit li captivá.
-L'Amor meu si tu'm robares
d'ulls blavis y ros cabell
¿me vols dir hont el posares?
car jo moro estant lluny d'Ell.
Si tu'l sabs ¿perqué me'l negas?
Hortelá, que n'ets d'ingrat!
¿Perqué prest no me l'entregas
si, crudel, me l'has robat?
Y Jesús qui'l cor li espia
ab angelical cayent
diuli aquex mot: -!Maria¡-
que sortosa, ella comprén.
Y a sos peus de neu al caure
per' rosarlos-hi ab un bes,
-No:-fa Ell;- si'm vols complaure,
al Cenacle, llesta, ves.
Jo os espero a Galilea,
hont veureu-me triomfant
els qui ha poc en la Judea
m'heu plorat agonitzant.-
Volant d'aire a dur la nova,
sovint gira-s vers l'Amor
qui'l sentits del cos li roba,
qui li té captiu el cor.
Mes !ay¡ son mirar angélic
y son divinal somrís
y son dolç parar tot célic
foren d'astre fonedís
.................
La plorosa enamorada
ja sospira de dolçor;
de l'Amor qui l'ha prendada
si ja'n sab exa petjada
¿que'n pot esperar son cor?
Fortià Solà, prevere
