24 d’octubre del 2012

Un poema de Fortià Solà sobre Sant Benet (06-1912)

Sol Ixent,  Any I, Juny de 1912, Núm 5

Sant Benet de Bages

Preguntant els aucells

Obehint del sentiment
qui m'embarga dolçament
a una forta esperonada
he fet cap al Monestir
als ascetes que hi moraven.

Un camper guarda m'ha obert
les portes del lloc desert,
tot fent-me: -!Es un munt de llàstimes!-
Jo qui a meditar vinguí,
quan a dins sol me vegí,
als aucellets preguntava:

-Rossinyols del bell Convent
qui haveu vist l'enterrament
dels devots Salla y Ricarda,
¿Sabeu dirme quina má
llurs sarcófags profaná,
ventant les despulles santas?

!Ay! digueume, aucells ¿hont son
de tants sants qui lluny del mon
llurs plahers ací trobaren
les aspreses y'ls rigors?
¿les dolçures y'ls amors
de llur vida immaculada?

Rossinyols del bell convent
qui'l vegereu florexent
al front de la Mare-Patria,
retrayeu'me un mot o dos
del seu temps espledorós,
avuy que se'n pert el rastre.

Feu'me esment del mes granat
de Nespleda y de Bernat,
no tan com del abat Alba,
y'ls Olives y Guillems,
dels quals va oblidant el temps
les hermoses recordançes.

Digueume qui l'ha bastit
aquex claustre de granit
de gust mitj cristiá mitj barbre;
quines mans y quins cisells
han dexat pels capitells
de llur seny la forma plástica.

Qui hi ha sota d'exos rocs
escudats ab creus y estocs,
del art mitjeval estampa;
hont de tan sepulcre buyt
que'ls nou temps mira ab descuyt
els restes beneyts descansen.

Dels vells codecs del arxiu
are esbalandrat y ombriu
llegiume'n alguna ratlla,
algun mot inspirador
qui'm transporte als sigles d'or
de una Patria idolatrada.

Rossinyol del vell Convent
qui plorau l'enrunament
d'exa joya milenaria,
mentres l'arpa puntejau
relateu'me algom se os plau
dels meus jorns de benhaurança.

Y'ls aucells refiladors
han bratat llurs cants ab plors,
fent chor ab ma veu trencada.
Vaig del claustre al temple ombriu
y tot quan contemplo'm diu
soledat, dol, anyorança.

!Aixis restas, sant casal
qui has fet patria y fe com cal
per segles interminables!
¿Y caurás ab enderroc?
¿quan rellisque l'ultim roc
ta historia será acabada?

Oblidat de qui't deu mes,
per tos propis anys empès
vas baxant a la fossana:
om finex el sol ponent,
tu finexes bell Convent,
astre rey del Pla de Bages.

Fortià Solà, pvre.
Sant Benet de Bages, 21 de juny 1906