Carta Oberta núm 3
Al
Sr. Alcalde de Navarcles
Sr.
Alcalde: abans de prosseguir en l’examen i crítica de vostra gestió, siem
permés pregarvos que poseu má a les gravíssimes amenaces que se’m fan en tots
sentits, precisament perqué vos dirigiexo aquestes cartes; un dia’m diuen que
se m’apujará considerablement la quota dels consums, altre, que se’m faran fer
obres de molta importancia en mas finques de vora’l poble, més tart, que se’m olbigará a desistir
de la campanya empresa per medis contundents... de aquells que usen els
rifenys; pero jo crec que tot aixó son fantasies de la gent i no puc pensar que
vos, la primera Autoritat de poble, pogueu consentir cap de aquestes
arbitrarietats. Perque vos sabeu tan bé com jo, que lo que faig es perfectament
legal; que uso de una de les llibertats de les que assoliren nostres avis a
costa de tanta sanc.
Entenc
que es un deure meu cridar l’atenció de tot el poble, especialment dels veins
que us segueixen de bona fe (sortosament escassos cada dia) sobre la manera com
negocieu assumptes de tan vital interés com el de la carretera, i també fer-los
veure que no doneu mes mel que pa, com ens voldrieu fer creure. I es precís que
sapigueu que tinc per divisa aquella frase de’n Martínez Campos “cumple con tu
deber, suceda lo que quiera”.
De
modo que, ja ho sabreu; pel procediment de l’amenaça no’s logrará ferme
desistir.
Tampoc
desistiré perque’s digui que aixo m’ho fan fer; aquest es un procediment que se
us acut desseguida, cara també m’han dit que si algun regidor es mostra disconforme
amb alguna proposició, li sortiu al acte
“ja conec que t’has deixat “carregar de cap”, “aixó, algú t’ho fa dir”,
i allavors, l’home vinga de donarvos satisfaccions per a provarvos que té
disciplina i criteri propi, i entretant, queda aprovada la proposició.
Per
a surtir al pas de certes murmuracions, m’és grat declarar en nom propi i dels
meus amics, que considerem i apreciém a la majoria de vostres regidors i que
regonexem que son persones dignes i de moralitat absoluta, dolguent-nos que no
hagin sigut presidits per persona que deixés millor record que vos de son pas
per l’alcaldia.
Fetes
aquestes salvetats, passaré a examinar com i quan se han fet totes aquelles mejoras de que us alabeu en la vostra
saladíssima contestació a ma primera carta, començant per lo del alumbrado público.
Qualsevol
que no sapigués en quines condicions tenim la electricitat a Navarcles, al
llegir vostre Remitido, hauria pensat que havieu construït una central per
compte del municipi ¡llàstima que no siga aixís! Aqui tenim un empresari, el
senyor Esquius, que explota aquest negoci; al Municipi no li ha costat una
pesseta; com els particulars a casa seva, té de pagar el fluit i les bombetes
dels 40 o 50 llums públics instalats, i parin de contar; total unes 1000 o 1200
pessetes anyals. Me sembla que un municipi de unes 2000 ánimes, pot soportar un
gasto aixís sense por de quiebra.
Pero
al menys pensarán molts: l’actual alcalde degué ser qui gestioná del senyor
Esquius que instalés aquí aquesta industria, que tan profitosa i comoda resulta
pel veïnat.
Doncs
no, senyors, qui va fer tots els treballs va ésser l’Ajuntament presidit per en
Joan Manganell, dignissim antecessor de l’actual.
Aquesta
afirmació, la provo recordant que totes les reunions de poble que’s celebraren
per a parlar dels preus i condicions oferts pel senyor Esquius foren presidides
per aquell (abril i maig de 1909).
Quan
vos senyor Errasti, prenguereu possessió de l’alcaldia el 1er de juliol de 1909
(parlant de aquest mes, sempre’m be a la memoria aquella cançó qual tornada
diu: fum, fum, fum) ja feia temps que’s treballava en l’instalació de la linea
de dintre i fora de la població, i aixó prova que’l tracte amb l’Ajuntament ja
estava fet, a lo menys verbalment. Si vos vareu firmar l’escriptura no fereu més
que cumplir els compromisos contrets per vostre honorable antecessor. Queda ben
provat que no tenim que agrairvos res per aquest concepte.
Alló
que dieu que teniu candidato propio,
també té la nova xispa... i, la veritat, tenia ganes de fer-hi una mica de
brometa; pero la cosa s’allarga tant que, vaja, ja la farem un altre dia. Que
Deu vos conservi, que no us en envejo res; que’l guardi de posar-se afónic que
es lo que més molesta a tots els grans oradors.
Afirmeu
que no feu política? Vaja home, no siguem hipócrites; tots estem tips de veure
l’empenyo que posèu en totes les eleccions i coneixém vostre propagandes contra
els que no son de la vostra mena. Digueu que no teniu ideals, i allavors vos
creuré sens que m’ho jureu; pero no volgueu amagar que feu política
personalista.
En
la próxima, vos demostraré que malgrat haver construir la Casa Consistorial
Fins
a un altre es despedeix vostre adversari.
Valentí
Vintró
P.D.
En el dipósit de carns de la Casa Comunal
