Sol Ixent, Any IV, Maig 1915, Núm 36
Què
ens falta per a estar colectivats els pagesos?
[...].
¿Quins
son els nostres enemics? Per a mi, dos tan sols: l’especulació i la política.
Aquests dos enemics se converteixen en peste, que a no trencar-li prompte ses
cames, ben prompte tindran invadits nostres fèrtils camps colectius, deixant-hi
de nou plantada la cògula de l’individualisme, que es la ignorancia i la
miseria.
Bon
exemple, pagesos tenim en nostre poble. Digueu-me, pagesos navarclins ¿què s’ha
fet d’aquells pagesos de gran iniciativa, que anaven de poble en poble
predicant la bona nova? Digueu-me ¿Què s’han fet d’aquells festivals aon la
germanor i fraternitat hi regnaven? ¿Què s’han fet d’aquelles grandioses
reunions aon vos explicaven tots els avenços agrícols, i que tots i cada un per sí, nos comunicàvem nostres
dubtes, nostres progressos en qüestió de conreu i elaboració de plantes?
Digueu-me pagesos navarlins ¿què s’ha fet d’aquell gremi que arrivà a tenir 340
socis; d’aquella Unió de Vinyaters, de sobre 300; de l’entusiasme del Sindicat;
què s’ha fet d’aquella fraternitat entre nosaltres?
Després
de les presidencies del Gremi de Josep Tragant i Pasqual Baró i de Francisco
Gamisans al Sindicat, tot está a l’agonia; si no’s fa un esforç sobrehumà, tot
se perderá. Després de la presidencia
del Gremi dels senyors ja citats, se’ns hi ficaren, sense que se’n donessin
compte, l’especul.lació i la política, desenrotllant-se en peste que ben
prompte feu que’s tragués el Sindicat d’aquella casa, més tard despreciessin i
aborrissin l’Unió de Vinyaters, que procuressin desacreditar a tots els homes d’alguna
iniciativa i voluntat, humiliant-los, fent-los retirar de ses llars, quedant el
camp desert per a que s’ompli de cògula.
No
vull pas dir que tots els pobles estiguin tant a l’altura del nostre per a fer
i desfer les coses, puig fins fa pocs anys erem els constructors, ara sense
saber perquè, son ells els destructors; però si que considero que la major part
dels pagesos ens falta criteri propi.
A
vosaltres, homes de grans talents, a vosaltres que sabeu mantenir fortes i
potents les societats, a vosaltres me dirigeixo, demanant-vos, si us plau, ens
digueu què es lo que’ns falta per a viure colectivats los pagesos.
Ll.
Solervicens
