Sol Ixent, Any IV, Desembre 1915, Núm 42
¡Estalvi
i treball!
El
poble de Navarcles passa una crisi gran, com poques vegades o mai s’hagués
vist. Bé es veritat que arreu d’Espanya i fora d’ella deixen sentir-se els
tristos efectes de la conflagració europea, que tot se presenta misteriosament,
pero en nostre poble s’hi senten doblement aquests efectes i misèria per raó de
haver perdut la cullita durant tants anys consecutius.
Degut
a aquesta crisi, que desgraciadament deixarà record, s’és extingit l’entusiasme
i afecte al trevall que tant caracteritzava als nostres vinyaters, i a tothom
manca l’alegria i’l bon humor que dona de si’l trevall quan es justament
remunerat.
I
encara, gracies a Deu, que les fàbriques poden trevallar, car a no ser elles,
tot el poble en pes hauria d’emigrar.
Per
això convé pensar en la situació econòmica que atravessem, i defensar-nos-en
valerosament, astutament, mentres esperem que vinguin temps mellors; que la pau
renaixi en la desgraciada Europa i que les abundants cullites tornin a omplir
de goig els cors dels navarclins.
En
la impossibilitat, doncs, de lluitar contra la causa de la present crisi, devem
procurar que aquesta no desplegui ses atrocitats damunt nostre. I ho evitarem,
no creuant-nos de braços, emperesits i èsma-perduts, davant la corrent que
amenaça arrastrar-nos, sino essent veritablement actius i laboriosos: amants de
l’estalvi i del trevall, veu’s-ho-aqui.
Recordem-ho
novament, si ja ho sabem: si volem combatre la miseria devem aumentar els
ingressos trevallant més i disminuir els gastos amb una economia ben entesa.
Sols així surtirem triomfant, ajudant Deu, de la present calamitat i de les que
en la vida puguis sobrevenir-nos, car estem exposats a aquèstes i pitjors
desgracies mentres duri’l nostre peregrinatge en aquest món.
E.C.M. [Esteve Camprubí Mercader]
