Sol Ixent, Any III, Octubre 1914, Núm 29
POBRE
NAVARCLES
M’inspirà
aquest mal escrit article l’escaure’m lo dia 14 del prop-passat Setembre a
Manresa, i trobar-hi alguns amics meus, representants de pobles, els qui se’m
lamentaren de que Navarcles fos un dels quasi únics pobles que no tenien
representació a la reunió que donava la Mancomunitat a dita ciutat.
Cada
dia llegim que en tots els indrets d’Espanya se demanan auxilis per a socorre
necessitats, se demana obertan en vaga forçosa, cada dia llegim que los batlles
de nostra Catalunya acudeixen a la Mancomunitat , per a que ella cuidi d’aplaçar tant
ses necessitats econòmiques, com locals. ¿teníam obligació nosaltres o
l’Ajuntament en representació nostra, de procurar per aquest desgraciat poble?.
Vosaltres mateixos podreu jutjar-lo. Amb set anys, quatre anyades quasi
totalment perdudes repressentan una pèrdua de sobre 160.000 $. Un poble pobre,
que no arriba a 400 cases, perdre 400$ cada casa, es molt perdre; es lo que
no’s pot aguantar.
Molts
de nosaltres si hem pogut aguantar-ho ha sigut robant la il·lustració i salut
del nostres fills, robant l’amor de mare de nostres menuts, robant l’ordenació
dels quefers domèstics. Hem sacrificat nostra esposa, nostre fill al treball de
la fàbrica, quan los fillets, en la lactància necessiten més del amor seu, per
a cuidar-los i dirigir-los. Havem sacrificat lo nostre fills als deu anys al
treball, quan per sa salut i per sa il·lustració, era convenient que dormís,
que estudiés; podent d’aquesta manera anar conrreuant la terra, sinó la major
part ja seria un erm, lo poble en part desert.
L’hivern
s’acosta, lo treball de les fàbriques se paralitza, la mala i pestilenta anyada
ja la tenim a sobre, la misèria s’apropa, sinó ¡ pobre Navarcles!.
Autoritats
navarclines, homes poderosos, deixeu las mesquines i rancúnies. Si en alguna
cosa estimeu aquest malaventurat poble demaneu : no demaneu caritat per ell,
demaneu que s’obrin obres públiques, que ben necessitats n’estem, aon son los
menesterosos tots puguin treballant anar a buscar lo mós de pa que falta per a
ells i sa família, i axis complireu vosaltres i la Mancomunitat lo deure
per que sou creats: per a socórrer particular i mancomunalment les necessitats
dels pobles, lo que vos agrairà de cor el qui soscriu.
Lluís
Solervicens
