A la secció "Darrera hora":
"Vista d'una causa per tinença d'explosius
A les cinc de la tarda començà davant el Tribunal d'Urgència la vista de la causa per tinença d'explosius en dipòsit contra Francesc Meroño, Ramon Forcar [sic; Forcat], Anton Artigues, Joan Camps i Marcel·lí Sabat.
Segons la relació del sumari, el dia 11 de juliol darrer la policia efectuà un escorcoll al domicili de Francesc Meroño, a Terrassa, en el qual s'ocuparen 140 quilògrams de dinamita i diversos centenars de detonadors.
Es procedí a la detenció de Meroño, el qual digué que ho havia anat a buscar la nit anterior a Navarcles, on l'hi lliurà un tal Forcar.
Aquest també fou detingut, i digué que li ho havia donat un individu anomenat Moreno, qui fou detingut, però en octubre fou alliberat pels que assaltaren la presó de Terrassa.
A l'acte del judici declarà en primer lloc Francesc Meroño, qui digué que li proposaren un negoci de venda de dinamita per tal de guanyar unes pessetes, i que llogà l'auto de Sabat sense dir-li el que anaven a fer. Es dirigí a Navarcles, on el processat Camps li lliurà els paquets de dinamita, i, sense que el xofer sabés el que portava, marxà a Terrassa. Dotze hores després la policia li trobà la dinamita.
També li trobaren 1.440 pessetes, les quals negà que fossin de cotitzacions, sinó del seu treball personal. Confessà que pertanyia a la C.N.T. i que havia estat delegat d'aquesta associació a Terrassa.
Ramon Forcar manifestà que és minaire. Digué que uns desconeguts, a Manresa, li havien lliurat uns paquets sense dir-li què era. Només sabia que era una qüestió de contraban amb la qual podien guanyar molts diners.
Joan Camps és fuster, de Navarcles, i amic de Forcar. Per encàrrec d'aquest guardà dos dies els paquets, que no sabien el que contenien. Quan arribà l'auto, ell es trobava al pont, des d'on veié carregar-los.
Marcel·lí Sabat, xofer, confessà que havia estat llogat el seu auto per 40 pessetes, per a anar a Manresa, però en el transcurs del viatge Meroño el féu canviar d'itinerari, i marxaren a Navarcles. Allí Meroño carregà els paquets. Més tard, de tornada, cobrà el seu viatge, sense saber res del que contenien els paquets.
Antoni Artigues fou president del Sindicat Únic de Sant Cugat del Vallès. Fou detingut, i dues hores més tard la policia féu un escorcoll al seu domicili, on trobà uns cartutxos de dinamita, l'existència dels quals ell ignorava.
Féu esment, també, dels maltractes per part de la policia, i indicà quins foren els que el maltractaren.
Comparegué l'ex-cap de Policia de Terrassa, senyor Gonzàlez Baraona, qui explicà la manera com s'efectuaren els escorcolls. Digué que considera que els processats no són extremistes perillosos.
Diversos agents que eren de la Generalitat, i que estaven citats, no comparegueren a declarar.
També declararen un caporal i un guàrdia d'assalt que ajudaren la policia en les detencions i en els escorcolls. No aportaren cap dada d'interès.
El fiscal, en les seves conclusions definitives, considerà els processats Meroño, Forcar, Camps i Artigas com a autors d'un delicte de dipòsit d'explosius, i sol·licità la pena de sis anys de presó per a cada un. Per al xofer Sabat com a autor d'un delicte de la mateixa mena, per bé que no considerant-lo autor directe, demanà la pena de tres anys i un dia de presó.
Les defenses, a càrrec dels lletrats senyors Barriobero i Samblancat, demanaren l'absolució dels seus patrocinats.
El Tribunal deliberà, i a un quart de nou del vespre donà el seu fall. Els quatre primers processats són condemnats a sis mesos de presó com a autors d'un delicte de tinença d'explosius. El xofer Sabat fou absolt."
