1 de novembre del 2012

Editorial de Sol Ixent sobre la revista (11-1912)

Sol Ixent, Any I, Novembre 1912, Núm 10

No'ns hem entès.
En veritat no´ns hem entés y es precis parlar clar.
Al donar al public el primer de nostra revista modestíssima, vam invitar especialment a tots nostres compatricis a coloborar en ella.
El fi de la metexa hi quedá ben determinat: fer cultura patria. Per axó que'm sembla, repetesc, que no'ns hem entés prou bé, perqué: si pregunto un a un a tothom si es amic de la cultura y desitja ecstendrela, la resposta sé per endavant que será afirmativa. Doncs, ¿a que vé aquesta indiferéncia popular envers nostre periódic augmentada fins a menyspreu per part d'alguns?
No hem atacat mai a ningú, com era y es nostre proposit; hem procurat donar a la publicació un carácter serio, educatiu y literari pera que fos ben llegida y tinguda en estima, com cosa propia dels navarclins els quals tots hi son considerats respectuosament y per un igual; hem ofert a la estudiosa juventut una ocasió, un medi ab el qual pogués satisfer y esplayar ses aficions literaries y axis redimirse del xorc rutinarisme que empobreix y degrada, més, ab tot, no hem estat atesos, hem sigut rebutjats, poguent per dissort ecsclamar ab el gran poeta: "Lo de casa se t'empolça y ab lo d'altres te presums " o ab l'aforisme popular "Ningú es profeta a sa terra" equivalent a dir que lo de casa may es bo. !Quina llàstima navarclins¡
Tal vegada de la indiferencia y abandono ab que es tractada nostre revista ne sia la causa el seu segell serio y respectuós!... Potser el que n'ns presentem escambellers o bogaderes fa que siguém menyspreats y tinguts per menys de lo que som¡...
Si axís fos ab gran pena compadeim als detractors, als que'ns miran de rehull als que no'ns llegexen, mentres que el cor enardit per l'ideal, refermem continuar bregant y sacrificantnos per la seva vida, esperansats y convensuts que un dia o altre el public fent justicia y comprenent el valor de la nostra obra sostinguda pacientement sabrá agrahirla y elogiarla com se merex tota obra cultural per humil que sia. Y si de paraula o per escrit haguessim mortificat algú, ne demanem indulgencia que volem que'l poble visca y progressi sempre y per damunt de tot.
Per axó, endressem per segon cop el convit a nostres compatricis, suplicant a cada un que la mida del seu esforç cooperai a la publicació de nostra revista. Que'ns proporcionin datos y notes tots els que pugan; els industrials y comerciants, anuncis; els demes suscripcions; y sobre tot, els que sentin afició a les lletres que'ns ajudin ab col.laboració la cual sera tota ben acullida sempre que respongui al carácter y fi de la publicació.
Si axó logravam y entrés, per tant, nostra revista en totes les cases del poble, substituhint els revellits llibrets novelencs y cançorristes de regust prostituhidor que desgraciadament massa abundan, tindriam sobradament compensats nostres trevalls que no van a altra cosa que a posar a bona altura el nom de Navarcles y'l de ses habitants.

Esteve Camprubi Mercader