A la secció "Informació comarcal":
"TALAMANCA
En una crònica d'aquest poblet publicada dies enrera dèiem que tota la seva riquesa (en rigor, caldria dir pobresa, posat que es troba mancat en absolut dels elements de progrés que ha portat l'actual civilització, com són telèfon, electricitat, indústria, etc.), consisteix en uns quants bancals de terres no massa fèrtils penjats als vessants d'un cim rocòs que a penes verdeja en les èpoques plujoses; que la vida hi fóra impossible si no fossin els guanys que hi porten les dones que es passen tota la setmana en les fàbriques de les vores del Llobregat; que aquest absentisme femení forçós comporta, com és de suposar, que les cases vagin decaient, que els homes hi visquin privats de la més elemental condícia i que, en conseqüència, les famílies, avui una i demà una altra, desertin i les parets es converteixin en munts de runes, fins al punt que hi ha carrer que té quasi totes les cases derruïdes. I bé; que no es pensi ningú que Talamanca és un aduar d'un país remot; és un vilatge del Pla de Bages que tot just vint anys enrera comptava amb més de cent focs encesos i que té per veïns dos pobles de reconeguda categoria comarcal: Mura i Navarcles; però mentre el primer, gràcies a l'abundor i la qualitat de las seves aigües, ha esdevingut un acreditat lloc d'estiueig i el segon gaudeix d'una agricultura i d'una indústria ben florides, Talamanca no posseeix res de tot això. Uns quants anys enrera, quan el ram tèxtil no patia la crisi aguda d'ara, de vegades algun fabricant es deixava caure ací per tal d'estudiar les possibilitats d'establir-hi una indústria; però quan constatava que no hi havia aigua ni cap mitjà per a fer-la rutllar, s'escorria com una anguila. Realment, demanar que ho posés tot de la seva part, era massa. I l'èxode, doncs, ha persistit: se n'han beneficiat els pobles veïns, sobretot Navarcles. ¿Es de lamentar, això? Sí, ho és. Admetem que no ho és el notre cas en sí, sinó la tendència de què és exponent: la gert de Talamanca se'n va a viure a Navarcles, la de Navarcles es trasllada a Manresa i la de Manresa veu la fita de les il·lusions a Barcelona. Conseqüència immediata i palpable: la congestió de mà d'obra no especialitzada a les ciutats.
L'exemnle de Talamanca, que és el de molts altres pobles muntanvencs, és certament dolorós: és el cas del poble que després d'haver viscut amb una gran austeritat durant més de tres segles ha de desaparèixer en plena època de l'industrialisme. I el pitjor és que no desapareixerà pacíficament, sense pena ni glòria, sinó ben segur, en una lluita enverinada: les llavors que hi sembrà la demagògia esquerrana han fruitat esponerosament, i no fóra pas estrany -ho diem seriosament- que aquells autocars plens d'excursionistes barcelonins que van a visitar Sant Benet de Bages i que solen fer parada ací admirats de l'aspecte agrest d'aquest vilatge, portessin la notícia a ciutat d'haver-hi trobat el darrer propietari i el darrer rabassaire esbatussant-se sense pietat en els seus carrers desolats.
¿No es podria fer res, absolutament res, per mirar de salvar aquests antics nuclis rurals?
